Què és i com s’escriu un microrelat? Cliqueu, aquí.
Podeu llegir 14 microcontes de Pere Calders, si cliqueu aquí.
Categories
-
Articles recents
Comentaris recents
- ANA 4tC en Competències bàsiques
- G.R 4tB en Competències bàsiques
- E.B.F 4rt B en Competències bàsiques
- A.A en Competències bàsiques
- PLG 4B en Competències bàsiques
Arxius
- maig 2025
- abril 2025
- juliol 2024
- juny 2024
- maig 2024
- abril 2024
- març 2024
- febrer 2024
- gener 2024
- desembre 2023
- novembre 2023
- octubre 2023
- setembre 2023
- juny 2023
- maig 2023
- abril 2023
- març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- desembre 2022
- novembre 2022
- octubre 2022
- setembre 2022
- juny 2022
- maig 2022
- abril 2022
- març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- desembre 2021
- novembre 2021
- octubre 2021
- setembre 2021
- juliol 2021
- juny 2021
- maig 2021
- abril 2021
- març 2021
- febrer 2021
- desembre 2020
- octubre 2020
- juny 2020
- juny 2019
- abril 2019
- març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- setembre 2018
- juny 2018
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- desembre 2017
- novembre 2017
- octubre 2017
- setembre 2017
- juliol 2017
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
Autoaprenentatge
Diaris
Diccionaris
Dictats
Educació
Filologia
Jocs
Literatura
Llista de blogs
Orientació
- Autoconeixement
- De què t'agradaria treballar?
- Educaweb qüestionari orientació
- El circ de les papallones
- El gran recorregut
- Elige profesión
- Estudiar a Catalunya
- Estudis Universitaris de Catalunya
- In-forma't
- Orientació educativa (educaweb)
- Què estudio?
- Qui soc i què m'agrada? Com decidim?
- Qui soc i què m'agrada? Interessos i autoconeixement.
- T'atreveixes a somniar?
- Tests
- Tria educativa GenCat
Unitats didàctiques
Hora
Meta
EL MOMENT MÉS FELIÇ
Avui estic molt feliç, no m’ha tocat la loteria ni he tret un excel·lent, només m’ha arribat un paquet d’Amazon.
AIXECAR-SE AMB EL PEU ESQUERRE
Em vaig aixecar amb el peu esquerre. El dret me l’acaben d’amputar. Ara només visc desgràcies.
Jofre el despistat.
El Jofre es va posar les bambes de tenis, es va preparar la bossa i va anar cap a la pista, quan va arribar no hi havia ningú i estava tancat, es va enrecordar de que aquell dia no tenia entreno.
La Felicitat del que no es Material – Bruno Mercader
Conduir un ferrari pot aportar felicitat, però ficar-se el neopré per anar al aigua aporta benestar
Un viatge inesperat:
He saludat a una noia que pensava que em saludava, però estava saludant a un noi del meu darrere. Per evitar la vergonya he demanat un taxi i li he suplicat que em portes a l’aeroport. Fa dues hores que estic a Hawaii començant una nova vida.
SENSE SORTIDA
El cor li bategava cada cop més ràpid, el nen va començar a suar i a mossegar-se les ungles. Cada cop estava més nerviós, i ja començava a plorar. No, no era un malson, estava perdut al supermercat.
SORPRESA DE NADAL
Piquen a la porta, no sé si obrir, però m’aixeco del sofà i obro la porta. No hi ha ningú. Tanco la porta i m’assec al sofà. Tornen a picar, m’aixeco molest i obro la porta. No hi ha ningú. Torno al sofà i just abans d’asseure, tornen a picar. Obro la porta, no hi ha ningú. Miro a terra, ha arribat el Tió.
Quan li va entrar la són, va decidir anar al llit i posar-se a dormir. Després de recórrer tot el jardí ple de plantes exòtiques i el riu, va estirar-se sobre una roca. L’Oriol vivia sota un pon.
La casa de les sorpreses
Quan li va entrar la són, va decidir anar al llit i posar-se a dormir. Després de recórrer tot el jardí ple de plantes exòtiques i el riu, va estirar-se sobre una roca. L’Arnau vivia sota un pon.
LA MÀGIA DE LA MEVA MARE
La meva mare estava renyant a la meva germana perquè tenia l’habitació desordenada, de cop i volta la meva habitació va aparèixer recollida.
L’avarícia t’esquitxa
Vam anar a la piscina, els meus amics van decidir omplir globus d’aigua. Tothom els inflava de manera correcta, però jo volia que el meu fos el més gran, al final va petar i tots ens vam mullar. No ho hauria d’haver fet.
El corral de les gallines
Després d’haver corregut darrere els camells, s’ha consumit massa, ha acabat fent zetes a casa, i ha anat a parar a la central dels camells, somiant-ne amb més per l’endemà.
Parlar molt
Ens queixem d’ordres i obligacion escolars,només volem jeure i gaudir i veure com passa el temps sense cap mena d’esforç, al cap i a la fi tots volem tenir el castell ben omplert d’or i felicitat.
Nit Per Recordar
La música em perfora les orelles i veig borrós. A més, crec que camino tort, no m’oriento. De cop, la veig, la seva mirada em crida, i m’apropo a ella. Els seus ulls marrons són inconfusibles. Ballem, però no per molt. Em porta al pis de dalt, i de sobte, em besa, i em tira al llit.
Em desperto quan sona l’alarma del mòbil. El cap em fa mal i estic marejat, no recordo on soc. M’oriento i em miro al voltant. El llit està fet pols. I de sobte, el veig, el meu millor amic és al meu costat, despullat. De fet, jo tampoc tinc roba… Merda.
Nit Per Recordar de Julian i Gonzalo
La música em perfora les orelles i veig borrós. A més, crec que camino tort, no m’oriento. De cop, la veig, la seva mirada em crida, i m’apropo a ella. Els seus ulls marrons són inconfusibles. Ballem, però no per molt. Em porta al pis de dalt, i de sobte, em besa, i em tira al llit.
Em desperto quan sona l’alarma del mòbil. El cap em fa mal i estic marejat, no recordo on soc. M’oriento i em miro al voltant. El llit està fet pols. I de sobte, el veig, el meu millor amic és al meu costat, despullat. De fet, jo tampoc tinc roba… Merda.
Nit Per Recordar
La música em perfora les orelles i veig borrós. A més, crec que camino tort, no m’oriento. De cop, la veig, la seva mirada em crida, i m’apropo a ella. Els seus ulls marrons són inconfusibles. Ballem, però no per molt. Em porta al pis de dalt, i de sobte, em besa, i em tira al llit.
Em desperto quan sona l’alarma del mòbil. El cap em fa mal i estic marejat, no recordo on soc. M’oriento i em miro al voltant. El llit està fet pols. I de sobte, el veig, el meu millor amic és al meu costat, despullat. De fet, jo tampoc tinc roba… Merda.
L’avarícia t’esquitxa
Vam anar a la piscina, els meus amics van decidir omplir globus d’aigua. Tothom els inflava de manera correcta, però jo volia que el meu fos el més gran, al final va petar i tots ens vam mullar. No ho hauria d’haver fet.
EL TEMPS
Saps el moment en el que les agulles del rellotge no passen mai? Doncs normalment es un moment en el que t’avorreixes molt o no saps que fer, però no en la meva situació.
Estava bevent el millor caldo de sopa de la història, quan de sobte em vaig adonar que el got no s’acabava mai, vaig seguir bevent i bevent fins que em va deixar de agradar aquell caldo tant bó. Com diuen els savis, als que acostumem a ignorar les coses bones, son mes bones amb menor quantitat.
Tot acaba avorrint
Estava bevent el millor caldo de sopa de la història, quan de sobte em vaig adonar que el got no s’acabava mai, vaig seguir bevent i bevent fins que em va deixar de agradar aquell caldo tan bo. Com diuen els savis, als qui acostumem a ignorar, les coses són més bones en menor quantitat.
Pluja
Aquell dia, volia sortir amb els meus amics, pero aquella maleïda pluja semblava que no pararia. Resultaba que l’aspersor del jardí s’havia tornat boig i estava apuntant a la meva finestra.
AUTOBIOGRAFÍA
El seu pare era joier i la seva mare farmacèutica. Ella buscava or i ell curar-se i més tard vaig néixer jo que encara no se si sóc un diamant per la meva mare o un encostipat molt pesat pel meu pare.
Sorpresa nocturna
Estava a casa a la nit, la meva mare em va dir que no vindria a sopar, algú va entrar a casa i jo estava molt espantat, ja que pensava que era un robatori. Vaig agafar una escombra que tenia davant i vaig sortir a veure qui era.
Resultaba que era el meu pare, que s’havia oblidat les claus del cotxe.
GOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!!!!!!!!!!
Onze millonaris darrere d’una pilota, suant una samarreta d’uns colors concrets, la gent els veu i els festeja amb molta enveja.
AUTOBIOGRAFÍA
El seu pare era joier i la seva mare farmacèutica. Ella buscava or i ell curar-se i més tard vaig néixer jo que encara no se si sóc un diamant per la meva mare o un encostipat molt pesat pel meu pare.
ELS CABELLS
Tocava català, ella es pentinava i el professor es queixava. Vint anys més tard es van trobar, ell no tenia ni un pel de tonto i ella encara els tenia tots.
IMAGINACIÓ
Buscava per sota el llit, a l’armari, al lavabo, a la taula, dins del meu cap pero res de res, l’imaginació no apareixia.
GOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!!!!!!!!!!
Onze milionaris darrere d’una pilota, suant una samarreta d’uns colors concrets, la gent els veu i els festeja amb molta enveja.
LES POMES DE LA MEVA MARE
Noto com em cauen les gotes de suor pel clatell, tinc les mans relliscoses, el cor d’aquí poc em sortirà del pit.
La respiració accelerada cada vegada és més notable i és evident la seva mirada clavada en mi.
Ja em toca a mi i la meva mare encara no arriba a la cua amb les quatre pomes que s’havia deixat.
EL SOMNI INCÒGNIT:
La Maria somiava que era un ocell. Al despertar no sabía si la Maria era la que havia somiat que era un ocell o si l’ocell estava somiant que era ella.
EL MEU SERVEI:
Tota la vida estudiant, amb matrícules d’honor, per ser escollida als serveis comunitaris acabant pintant una paret, i tancada entre reixes, per continuar els serveis.
LLADRE DE SOMRIURES
Vaig anar al dentista, era una simple revisió, però el fet de que em van adormir , va fer que el meu somriure es veiés condicionat de per vida per un simple error. Espero que mai et facin el mateix lladre de somriures.
UN SUBORN O UN AE
El temps és relatiu, aquest passa més ràpid, mentre volia que el sobornes amb unes entrades del Barça, pero en canvi no ho feia quan volia sortir al pati
1.La salutacio enderrerida
Ningú mai ha explicat que es el que t’omple de vergonya en aquesta vida,però si m’ho preguntes a mi,et diré que saludar a algun conegut que dirigia la seva salutació a un individu que està darrera teu.
LA MAGIA DEL CATALÀ
Es van coneixe escrivint un microrelat i d’allà va sortir una macro història d’amor.
2. Falta d’acord
Em vaig aturar abans de creuar i l’home del cotxe em va dir que passés jo.Jo li vaig fer una senyal perquè avancés ell però ell va tornar a insistir. Vam estar així uns segons fins que vaig decidir creuar. Llavors ell va avançar i em va atropellar.
En Joan és molt despistat i sempre arribava tard a l’escola, però pel dia anterior, es va comprometre amb si mateix que arribaria a l’hora.L’endemà es va vestir i va esmorzar tan de pressa com va poder, va sortir de casa i va arribar el primer de la classe.Després d’una estona, estranyat perquè no veia a ningú en el centre, es va adonar que era dissabte.
Més despistat que despistat
En Joan és molt despistat i sempre arribava tard a l’escola, però pel dia anterior, es va comprometre amb si mateix que arribaria a l’hora.L’endemà es va vestir i va esmorzar tan de pressa com va poder, va sortir de casa i va arribar el primer de la classe.Després d’una estona, estranyat perquè no veia a ningú en el centre, es va adonar que era dissabte.
LA VIDA I LA MORT
Acostumava a queixar-se molt de la vida, i de les coses que li passaven, va arribar un dia en què va dir -no puc més, odio la vida-, però li va arribar la mort i la va acabar odiant de seguida. I pensa-dolo bé això sí que té molta ironia.
POEMA DE NADAL
Era Nadal, i estava molt nerviós, em suaven les mans i les cames em tremolaven no podia quedar-me quiet, llavors el meu Avi em va ordenar el moment més esperat, recitar el poema de Nadal.
La resaca del carnaval
Al sortir del portal tothom ens va mirar, al seguir caminant vam notar totes les mirades a sobre nostre, després d’haver cridat tant l’atenció vam decidir anar a mirar-nos al mirall d’un bar, resulta que no ens haviem tret la perruca del dia abans de carnaval.
UNA EXPERIÈNCIA PER A OBLIDAR
Era el pitjor dia de la meva vida, em vaig passar estirat al llit plorant durant tota la tarda, no havia perdut el Barça, ni em vaig trencar el braç, sinó que vaig suspendre Català.
UN JOC A LA REALITAT
Anava a 200 km/h en l’autopista. La policia em va parar, em va demanar els papers. Jo molt nerviós per la situació, vaig treure unes tisores i me’n vaig anar.
NEGOCIS RELIGIOSOS
Es van intercanviar dos de quatre per una de vuit, els cures van quedar satisfets amb l’intercanvi.
La ressaca del carnaval
En sortir del portal tothom ens va mirar, en continuar caminant vam notar totes les mirades a sobre nostre, després d’haver cridat tant l’atenció vam decidir anar a mirar-nos al mirall d’un bar, resulta que no ens havíem tret la perruca del dia abans de carnaval.
LA TRUCADA
Un dia una noia estava a català, el seu pare li va trucar i la noia deia que era urgent la pregunta és que si el seu pare no sabia que estava en horari lectiu.
El gol final
Es trobaven a un empat, als últims segons, ell tenia la pilota, tothom estava cridant el seu nom acompanyat amb paraules que no acabava d’escoltar pels nervis del moment. Va xutar, i de sobte tota l’emoció va ser substituïda per decepció, havia marcat a la seva porteria.
Veig veig
Veig, veig, em va dir. Què veus?, li vaig respondre. Una cosa de color verd. Vaig estar hores intentant endevinar que era el que veia, vaig nomenar tots els objectes verds que hi havia al meu voltant, fins que el Pau em va dir que era daltònic.
Les dues serps.
Quan em vaig despertar, les dues serps encara hi eren.
El menjar
Et menjaré – va dir la pantera
Pitjor per tu – va dir l’escorpí
UN DIA MOL TENS
Estavem a classe, era un moment de tensio de part meva, ja que m’ho jugava tot een els exàmens finals. Jo li deia a la meva mare que m’havia anat molt bé, però ma mare pensava el contrari, i que tindria que repetir curs.
La profe, ens va anunciar que l’examen no va anar bé en general, cosa que em va deprimir a un nivell altissim, bordejant la depressió. En el moment dels exàmens, la profe, com sempre, em deixava l’examen per l’iultim. El cor em bategava a mil. De fons escoltava ella deia: Jordi 4,5 Jaume 2,1 Concha 4,9… Fins que em va tocar mi. Abans de veure’l vaig resar a deu i seguidament el vaig girar. UN 5!!! El dia més feliç de la meva vida!
Veig veig
Veig, veig, em va dir. Què veus?, li vaig respondre. Una cosa de color verd. Vaig estar hores intentant endevinar que era el que veia, vaig nomenar tots els objectes verds que hi havia al meu voltant, fins que el Pau em va dir que era daltònic.
El gol final
Es trobaven a un empat, als últims segons, ell tenia la pilota, tothom estava cridant el seu nom acompanyat amb paraules que no acabava d’escoltar pels nervis del moment. Va xutar, i de sobte tota l’emoció va ser substituïda per decepció, havia marcat a la seva porteria.
POEMA DE NADAL
Era Nadal, i estava molt nerviós, em suaven les mans i las cames em tremolaven no podia quedar-me quiet, llavors el meu Avi em va ordenar el moment més esperat, recitar el poema de Nadal.
MICRORELATS: Lola i Tifanny
La realitat amagada en l’institut
En el amor sempre hi ha un dolor, pero a vegades et trobes una Lina que
et fa sentir millor. Ell amaga la veritat, pero tothom saps la realitat.
Els dos ximples de la classe
Sempre quan arribem a classe ens fa mal els ulls, veure dos cantants imbécils. Cada vegada que comencen a cantar, es comencen a colar.
EL VIDRE TRENCAT
El meu pare era vidrier i la meva mare volia tindre una casa transparent, la meva mare quan el va conèixer es va decidir casar-se amb ell per poder complir el seu desig, al cumplir-se el desig la meva mare el va deixar i els vidres es van trencar.
LES BONES NITS
Una nit em vaig escapar fins les mil, quan la meva mare es va adonar, va mirar la meva ubicació i quan va veure que estava a la platja va venir a buscar-me, quan la vaig veure vaig sortir corrent d’ella ja que estava borratxa i pensava que em perseguia un desconegut.
Passa volant.
Els companys de 3r E van agafar la polsera del gimnàs d’una alumna i se la van passar entre tots, va anar d’una punta de la classe a l’altre tan ràpid com passen les hores de català.
ELS DIMECRES
Estava extremadament cansat. No havia corregut cap Marató, ni havia fet un llarg entrenament. Tampoc va dormir poc. Simplement estava cansat.
ELS DIMECRES
Estava extremadament cansat. No havia corregut cap Marató, ni havia fet un llarg entrenament. Tampoc havia dormit poc. Simplement estava cansat.
AIXECAR-SE AMB EL PEU ESQUERRE
Em vaig aixecar amb el peu esquerre. El dret me l’acaben d’amputar. Ara només visc desgràcies.
EL PETÓ
Estava molt feliç. No veia al meu nòvio feia temps. L’estava esperant a l’estació quan de sobte el vaig veure. Li vaig fer un petó i ell em va pegar. Resulta que no era el meu nòvio.
No saber ni qui ets.
La meva vida és una muntanya russa. En cada moment em passen coses diferents. Jo sempre em pregunto el perquè. Fins que vaig descobrir que jo era el vagó.
ELS AVIS:
No fa falta que us expliqui gran cosa sobre els avis. Son aquelles persones que a tots ens agradaria que fossin eternes, però el temps es relatiu i no espera ningú. Així que si tens ni que siguin deu minuts ves a veure als teus avis. Perquè el dia que menys t’ho esperis ja no estaran i te’n penediràs de haver esta aquells deu minuts amb el mòbil i no amb els teus avis. Aquells deu minuts que els hi vas donar a una cosa material podrien haver estat deu minuts escoltant com els teus avis t’explicaven els seus anècdotes de quan ells eren petits. Al final hem acabat estimant a les coses materials i no a les persones essencials.