El microrelat:
23:55, estic davant del meu ordinador, en blanc, he d’entregar un microrelat en 5 minuts, i no tinc absolutament cap idea. M’he posat a observar el meu entorn buscant inspiració, però no se m’acut res. He tingut 3 setmanes per a escriure’l, però segueixo bloquejat. De cop, se m’encén una bombeta, em poso a escriure. Escric, un microrelat sobre una persona que no sap de què escriure el seu microrelat, i té una idea.
Abril Megias Bonet, Mar Gómez i Inés Bahuaud -3r eso D diu:
Només sortir de la cantina, amb les meves patates, una estampida se’m va llançar a sobre.
Crits, empentes i esgarrapades. Quan la meva ànima va tornar al meu cos vaig poder veure què el meu tresor comestible havia desaparegut. Els meus amics són com els coloms al pati.
Estava jugant amb el meu coet fet amb caixes i coses que em vaig trobar per casa, quan de sobte noti que es comença a trontollar i a fer uns sorolls molt estranys abans que pogués reaccionar vaig veure que estava en un coet real amb els meus companys de classe vestits d’astronauta al mig de l’espai ,des de la finestra es podia veure les estrelles i la terra des de dalt, havia complert el meu somni de ser astronauta.
El microrelat:
23:55, estic davant del meu ordinador, en blanc, he d’entregar un microrelat en 5 minuts, i no tinc absolutament cap idea. M’he posat a observar el meu entorn buscant inspiració, però no se m’acut res. He tingut 3 setmanes per a escriure’l, però segueixo bloquejat. De cop, se m’encén una bombeta, em poso a escriure. Escric, un microrelat sobre una persona que no sap de què escriure el seu microrelat, i té una idea.
COLOMS AL PATI
Només sortir de la cantina, amb les meves patates, una estampida se’m va llançar a sobre.
Crits, empentes i esgarrapades. Quan la meva ànima va tornar al meu cos vaig poder veure què el meu tresor comestible havia desaparegut. Els meus amics són com els coloms al pati.
Coet espacial
Estava jugant amb el meu coet fet amb caixes i coses que em vaig trobar per casa, quan de sobte noti que es comença a trontollar i a fer uns sorolls molt estranys abans que pogués reaccionar vaig veure que estava en un coet real amb els meus companys de classe vestits d’astronauta al mig de l’espai ,des de la finestra es podia veure les estrelles i la terra des de dalt, havia complert el meu somni de ser astronauta.