Categories
-
Articles recents
Comentaris recents
- ANA 4tC en Competències bàsiques
- G.R 4tB en Competències bàsiques
- E.B.F 4rt B en Competències bàsiques
- A.A en Competències bàsiques
- PLG 4B en Competències bàsiques
Arxius
- maig 2025
- abril 2025
- juliol 2024
- juny 2024
- maig 2024
- abril 2024
- març 2024
- febrer 2024
- gener 2024
- desembre 2023
- novembre 2023
- octubre 2023
- setembre 2023
- juny 2023
- maig 2023
- abril 2023
- març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- desembre 2022
- novembre 2022
- octubre 2022
- setembre 2022
- juny 2022
- maig 2022
- abril 2022
- març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- desembre 2021
- novembre 2021
- octubre 2021
- setembre 2021
- juliol 2021
- juny 2021
- maig 2021
- abril 2021
- març 2021
- febrer 2021
- desembre 2020
- octubre 2020
- juny 2020
- juny 2019
- abril 2019
- març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- setembre 2018
- juny 2018
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- desembre 2017
- novembre 2017
- octubre 2017
- setembre 2017
- juliol 2017
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
Autoaprenentatge
Diaris
Diccionaris
Dictats
Educació
Filologia
Jocs
Literatura
Llista de blogs
Orientació
- Autoconeixement
- De què t'agradaria treballar?
- Educaweb qüestionari orientació
- El circ de les papallones
- El gran recorregut
- Elige profesión
- Estudiar a Catalunya
- Estudis Universitaris de Catalunya
- In-forma't
- Orientació educativa (educaweb)
- Què estudio?
- Qui soc i què m'agrada? Com decidim?
- Qui soc i què m'agrada? Interessos i autoconeixement.
- T'atreveixes a somniar?
- Tests
- Tria educativa GenCat
Unitats didàctiques
Hora
Meta
La meva llengua
Jo he nascut a Catalunya i sempre he parlat català.
A casa parlo català amb la meva família, els meus pares, el meu germà… Quan vaig a casa dels meus avis per part de pare parlo en català i amb els meus avis per part de mare parlo en castellà perquè van néixer fora de Catalunya.
Faig anglès fora de l’institut dues hores a la setmana i també jugo a futbol on normalment en castellà perquè els meus entrenadors parlen en castellà.
Al teatre només he anat amb l’escola i quan hi vaig anar algunes vegades era en castellà i unes altres en català. Quan vaig al cinema sempre miro les pel·lícules en castellà.
Vaig anar a un concert fa 1 mes amb els meus amics que la música era en castellà.
En resum, que normalment parlo català, en excepció de la gent que no parla la llengua.
La meva relació amb les llengües
Amb la família part de mare, tothom parla en castellà, excepte la meva cosina, la Júlia. En canvi la família de part del meu pare, són molt catalans. Amb el meu germà també parlo en català. Llavors parlo en català amb el meu pare i el meu germà, i amb la meva mare en castellà.
Jugo a voley al Vilassar. Amb les meves companyes parlo generalment en català també, però el meu entrenador, el Jose, parla en castellà amb tothom.
A l’escola parlo diferents idiomes, depent de l’assignatura. Parlo en català, en castellà, en anglès i en alemany. A les assignatures que no són de llengües parlem en català.
També m’agrada molt escoltar música, però no l’ escolto en català perquè m’agraden més els estils de pop o de reggaeton on canten el catellà o en anglès.
L’assignatura de català m’agrada ja que m’agraden les llengües i se’m donen força bé.
COM HAN INFLUÏT LES LLENGÜES EN LA MEVA VIDA:
En aquest petit text, parlaré de com han influït les llengües al llarg de la meva vida.
Des de petita, a l’escola i a casa he parlat Català. Vaig començar a fer anglès als set anys, i la veritat, que m’ha anat bé, perquè he après molt. L’anglès és un dels idiomes que m’agraden més, però només el parlo quan estic a classe d’anglès o a l’acadèmia.
Quan vaig començar l’institut, el primer any vaig fer Francès d’optativa, i l’idioma no em va desagradar, però la veritat es que em vaig cansar. Fa un any que faig Alemany, aquí en aquest institut, i tampoc em desagrada, però és molt difícil.
Per acabar, en l’àmbit dels amics, normalment parlo català, però amb alguns parlo castellà.
LA CULTURA CATALANA:
Sempre he tingut una relació estreta amb la cultura catalana perquè els meus pares estan molt interessats en aquest tema. Vaig començar a aprendre sobre la nostra cultura de ben petita i des d’aquell moment no he parat.
La família de la meva mare mai ha estat interessada en la cultura catalana, però la meva mare sí. Crec que el seu interès va començar durant la carrera, perquè de més petita vivia al centre d’Espanya i mai li havien explicat res d’això.
En canvi, la família del meu pare sempre ha tingut present les nostres tradicions, i el meu pare, com jo, va créixer envoltat de coses típiques catalanes.
Durant tot aquest temps aprenent sobre la nostra cultura he après moltes coses. Els catalans tenim una cultura molt rica i amb moltes festes diferents, com per exemple la diada, o els castells, o les diferents festes majors, o les calçotades populars, entre moltes altres.
En conclusió, crec que és important estar en contacte amb la teva cultura, sobretot si està en risc de pèrdua. Si els catalans no ens esforcem per conservar la nostra cultura, podria desaparèixer, per això hem de continuar celebrant les nostres festes típiques i aprenent sobre nosaltres.
LA MEVA RELACIÓ AMB LA LLENGUA CATALANA
Jo des de ven petita ja parlava el català amb tothom hi ho continuo fent ja que em sento molt a gust parlant aquest idioma.
En primer lloc, amb la meva família sempre parlo català, però hi ha cops que tenim alguna conversació en castellà.
En segon lloc, els meus pares entre ells parlen en castellà, però amb el meu germà i amb mi sempre parlen en català.
Cada any, al estiu vaig a un poble de la Costa Brava que es diu Port de la Selva. Allà sempre parlem el català, ja que es un poble on el parlen molt.
Un any vam anar un cap de setmana a França, Carcassone. Allà es parlava l’anglès i el francès.
En el meu equip de futbol parlem el català i el castellà, ja que amb els dos idiomes ens entenem perfectament.
En conclusió, si he de parlar un idioma es el català, però si parlem en castellà o en anglès no tinc cap problema.
LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
En primer lloc, des de ben petita a casa meva s’ha parlat català, els meus pares sempre m’han parlat en aquesta llengua i avui en dia la seguim parlant. No obstant això, els meus avis per part de mare, la seva llengua natal és el castellà i jo de petita passava molt de temps amb ells i, per tant, també domino aquest idioma força bé.
Cal dir que, amb els meus pares hi ha alguna expressió o paraula que, de tant en tant, diem en castellà. A part, quan ja vaig ser més gran, no me’n recordo exactament quan, em vaig apuntar a classes d’anglès (una de les assignatures que em va millor). A casa, ningú sap anglès, només la meva germana i jo.
I finalment, a primer de l’ESO vaig començar l’optativa de Francès, ja que el meu pare en sap i em va motivar. Però, aquest curs vaig canviar d’optativa perquè no m’agradava.
La meva relació amb les llengües
La meva relació amb les llengües va començar des que era petit.
Vaig néixer en una família on tothom parla castellà i vaig aprendre català quan vaig començar l’escola.
Als sis anys, vaig començar a fer natació, i allà tothom parlava català, així que estant allà només parlava en català.
Estant en l’escola, parlava castellà amb la majoria dels meus amics, ja que era la llengua que més utilitzàvem tots.
Als vuit anys, vaig començar a fer classes d’anglès, ja que en aquell moment no sabia res, i encara continuo fent-les.
Quan vaig deixar de fer natació, vaig deixar de parlar català i només el parlo dins de l’institut.
En conclusió, crec que hauria de parlar més català.
Biografia lingüística:
Quan era petit,sempre parlava en català,perquè així és com ens parlavem,no obstant que,a casa casi sempre parlava en castellà amb el meu pare.Al llarg dels anys i quan vaig anar a Lleida,vaig veure que hi havien moltes formes de parlar el català,per exemple,a LLeida pronunciavem el català tal com s’escriu,o a Andorra,amb diferent entonació.Avui en dia existeixen altres maneres de parlar Català,per exemple:El català antic,que s’està extingint,com el castellà antic.Per concluir vull dir que el castellà antic s’està extingint més lentament gràcies a la obra literaria anomenada:Don Quijote.
Avaluació Inicial
La meva relació amb les llengües
Al llarg de la meva vida he tingut relació amb 3 llengües basiques per mi.
L’idioma que parlo habitualmen és el català, tot i que en diferents casos, utilitzo el castellà per expressar-me.
Quan era petita, la primera llengua que vaig aprendre va ser el català, per tant, s’ha convertit en el meu idioma principal.
A l’escola i a l’institut, en gairebé totes les assignatures la llengua que utilitzo és aquesta, aleshores, podríem dir que aquesta és la que mes domino ja que és la que parlo més sovint.
A casa, en parlem més d’una. En aquest cas, a diferència de la resta de la família, amb el meu pare parlo sempre castella, en canvi, amb la meva mare i el meu germà, utilitzo sempre el català.
Els idiomes mes internacionals com l’anglès, els parlo només al institut, ja que no faig cap extraescolar d’idiomes i encara no m’he trobat amb la situació de haver de conviure amb una persona estrangera.
Jo ballo en dues escoles de dansa diferents, en una d’elles, que és en la que porto des que era petita, sempre s’ha utilitzat el català com a primera lengua. En canvi, a l’altre escola en la que porta menys temps, al ser més professional, venen professors de molts llocs d’Espanya, per tant, sempre parlem en Castellà.
Personalment, em sento igual de còmode parlant un com l’altre.
LA MEVA RELACIÓ AMB LES LLENGÜES
Al llarg de la meva vida he parlat sempre català, però a partir dels tretze anys la meva manera de parlar va anar canviant.
Jo des de petita he parlat català amb tothom. A casa parlem català i amb els meus amics de primària he parlat sempre en català.
Cap a l’edat de cinc o sis anys em van apuntar a classes d’anglès, hi vaig estar a la mateixa acadèmia uns tres anys fins que li vaig demanar als meus pares que m’apuntessin a un altre lloc i des d’aquell dia vaig tenir un professor particular a casa.
Sempre m’ha passat que quan algú em parla en castellà canvio automàticament de parlar en català a castellà, encara que m’entengui parlant en català aquella persona.
L’any passat, al començar segon de l’ESO, vaig conèixer a gent que entre ells parlen castellà, llavors quan em vaig fer amiga d’aquelles persones vaig agafar l’hàbit de barrejar el català i el castellà.
Per concloure, ara parlo molts cops en castellà amb amigues que solia parlar en català, però faig un esforç per seguir parlant en català amb elles, encara que a vegades em surten frases o expressions en castellà.
LA MEVA LLENGUA
Jo Parlo Català des de els meus primers passos, és a dir que la meva família sempre ha parlat català, aleshores la meva llengua des de ben petita ha sigut el Català .
Tota la vida m’ha agradat veure els castellers,però mai m’ha agradat menjar calçots,els trobo la cosa més dolenta del món.
A tots els llocs parlo en Català encara que tinc amigues que parlen Castellà.
L’ortografia mai ha sigut el meu punt fort, però en canvi l’expressió oral sí que ho és.
M’encanta escriure històries encara que mai ho faig però m’encanta quan estem a classe i ens diuen que hem de fer una història ja que trobo que és una manera d’expressar se.
La música que escolto normalment és en Castellà,Però igualment m’agrada molt 31 Fam que és un grup que canta en català.
El tema d’anar al teatre mai m’ha agradat gaire ,només quan vaig a veure algun ballet ja que jo soc ballarina .
En conclusió, que el català sempre serà la meva llengua.
Al llarg de la meva vida em relacionare amb un munt de gent i parlare diferents llengües amb cada una d’elles. Quan era petita, solia parlar més en català, freqüentment el parlava a casa amb la família i amb les amigues de l’escola. A mida que em vaig anar fent gran vaig començar a deixar més de costat el català i vaig començar a parlar més castellà.
En aquests moments parlo català amb els meus pares i habitualment castellà amb el meu germà. Amb gairebé tota la família parlo castellà, menys amb els meus avis que parlo català i amb la meva tieta a vegades intento parlar francès, ja que gairebé no sé parlar-lo . A l’institut acostumo a parlar català amb els meus companys i amb les meves amigues més properes castellà. Fora de l’institut sempre parlo castellà amb els meus amics.
A causa de que no acostumo a llegir ja que no m’agrada, faig moltes faltes d’ortografia. No llegeixo gaire bé però quan llegeixo normalment es en castellà. No acostumo a fer res relacionat amb la cultura, no vaig a cap exposició, ni al teatre, només hi vaig quan és alguna excursió de l’institut, només he anat una vegada a un concert i mai he assistit a cap manifestació.
En conclusió jo crec que hauria de parlar més català, però parlo bastant bé, crec que hauria de llegir més en català per millorar la meva escriptura.
La meva experiència lingüística
En aquesta curta i breu redacció vull parlar sobre les llengües que jo des de ven petit he parlat català va ser la primera llengua que vaig aprendre, ja que els meus pares així volien.
Al començar l’escola em van ensenyar el castellà, un idioma nou per a mi, però gairebé igual al català, o així em semblava. A P4 la meva mare em va apuntar a classes d’anglès, ja que ella sabia que serà important en el futur.
A mitjans de primer de primària, a l’escola vaig començar reforç, ja que la professora pensava que no seguia (ara això ha canviat notablement).
Ara que durant la meva infància vaig aprendre tres idiomes, que els utilitzo normalment en aquestes situacions:
Català, el català l’utilitzo gairebé per tot, amb la meva família i pocs amics
Castellà, el castellà normalment l’utilitzo amb els amics.
Anglès, amb persones estrangeres
Excepció, en la meva família amb el meu germà parlo un mix entre català i castellà, ja que a ell el costa el català, però els meus pares volen que el parli així que normalment li parlo en català, però ell està més còmode amb el castellà.
BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
Des de ben petita he escoltat el català a casa meva. La meva àvia de part paterna és de Lleida, i sempre m’ha parlat en català. Els meus altres avis no van néixer a Catalunya, i de joves no sabien parlar la llengua, però de tants anys que porten a Barcelona ja en saben molt.
A casa, amb els meus pares i la meva germana, parlo en castellà. He viscut a Santa Coloma una gran part de la meva vida, amb els amics d’allà, sempre parlava castellà. Ara, visc a Vilassar i amb els amics d’aquí parlo català.
Quan vaig arribar a Vilassar, com ja he dit anteriorment, vaig començar a parlar en català amb les meves amigues. Això va fer que millores moltíssim el meu català i que aprengués a parlar-ho amb més fluïdesa.
A l’institut, parlem català, i estem aprenent a parlar alemany, una llengua bastant complicada. També parlem anglès, m’agrada molt perquè si viatjo a qualsevol altre país, podré comunicar-me fàcilment.
En resum, m’agraden molt totes les llengües que parlo i m’agradaria aprendre’n moltes més.
Una reflexió personal
Hola, ara vaig a procedir a escriure la meva reflexió sobre la meva parla i escriptura en català.
Des que vaig néixer, he anat creixent parlant en català amb els amics i la gent de la meva escola, i en castellà amb la meva família.
Sincerament m’agrada més parlar en castellà, però no em sembla un problema parlar en català.
Jo crec que la meva parla en català és bona, com també l’escriptura, encara que a vegades ” barregi” el català amb el castellà.
Per exemple, un dels errors més freqüents que tinc a l’hora de parlar en català és
(sufrint), però a l’hora d’escriure no em passa i quasi que m’agrada més escriure en català que en castellà sincerament.
En conclusió, espero gaudir molt de la matèria o aprendre d’ella el màxim, però sobretot passant-m’ho molt bé.
LA MEVA HISTÒRIA AMB LES LLENGÜES
La meva història lingüística comença quan vaig dir les meves primeres paraules que van ser en castellà, ja que tota la meva família sempre parlava en castellà amb tothom.
Quan vaig començar a anar a primària, vaig començar a parlar català, ja que allà tots els professors i alguns companys només parlaven català.
Al final em vaig acostumar a parlar català quan la gent em parla català i castellà quan la gent em parla castellà, ja que la família de part de la meva mare és d’Almeria i per això, allà només parlen castellà.
Més endavant, quan vaig començar primer de primària l’anglès va ser una llengua més que coneixia, però no l’utilitzo gaire avui dia.
En resum, he après fins ara, tres idiomes diferents en catorze anys.
La meva connexió amb les llengües
Jo vaig néixer a Nicaragua exactament en Jinotega.
Des de petit he parlat en castellà amb la meva família i amic, però quan tenía 12 anys la meva mare va decidir que era millor per mi i els meus germans anar-nos a viure a Espanya-Barcelona.
A l’arribar a Barcelona ens vam anar a viure a un poble petit que es diu Vilassar de Mar.
Quan vaig entrar al col·le tot era diferent perquè vaig haver de parlar un nou idioma el català, i des d’aquell dia vaig haver de aprendre l’idioma per poder entendre les classes, ja que per sort, també parlant en castellà i vaig poder fer amics fàcilment. Em recordo que en 6è de primària vam anar a veure una obra en el teatre de Vilassar de Mar i un concert de Jazz a Barcelona.
A més també vaig haver d’aprendre a parlar anglès per poder aprovar la matèria.
Per finalitzar aquesta va ser la meva biografia lingüística amb aquestes dues llengües, anar-me’n a viure a Espanya i aprendre català, m’ha fet obrir més la ment i la manera de veure les coses, al meu entendre recomano viatjar per conèixer diferents cultures, ja que pot ajudar-te molt a entendre les coses.
La meva experiència amb els idiomes
Des que vaig néixer, parlo castellà a casa, amb la família, encara que soc català i he nascut a Catalunya.
A l’escola, majoritàriament, parlo en català a les classes i una mescla de castellà i català, però parlo millor el castellà, ja que és la meva llengua materna.
Una llengua de la que encara no he parlat és l’anglès, que vaig començar a parlar a primària, dins de la classe d’anglès, fins ara no he après molt d’anglès i vull continuar aprenent, tot i que no el parlaré tant com el català i el castellà, ja que no soc anglès.
Una altra llengua que he après és el vietnamita, de Vietnam.
Però només sé dir unes poques paraules, com “hola”, “adéu”i els nombres de l’u fins al deu.
En conclusió, sempre s’ha d’aprendre idiomes nous, mai sabem quan els farem servir.
Biografia lingüística
Jo des de que vaig néixer em parlen en català ja que és un idioma que parla tota la meva família. Amb el meu germà parlo castellà, perquè és amb l’idioma que millor ens entenem. Un estiu vaig fer unes vacances a Londres, de dues setmanes, allà vaig aprendre un mica d’anglès, però no gaire. Per mi el català és un idioma bastant fàcil per a tothom ja que s’assembla a d’altres i et pots comunicar amb molta gent.
Abans del covid vaig anar a un concert del Pablo López (el meu cantant preferit), era a l’aire lliure i abans d’anar-hi em vaig demanar un crep de nutella que estava molt bo. Ens vam seure als seients i va començar el concert, a mi em va emocionar molt veure’l cantar, ja que era un somni per a mi veure al meu cantant preferit cantar. També algun cop he anat a veure el concert de 31 fam, un grup de joves que canten en castellà i català, quan vaig anar a vaig aprendre més català que del que ja sabia.
Jo considero que parlo molt bé el català ja que és un un idioma que des de petita ja em parlen, i faltes acostumo a fer poques perquè el català se’m dóna prou bé.
Només obrir els ulls, en el meu cap es van començar a barrejar llengües. Estava el meu pare parlant en francès, la meva mare conversant en castellà amb els meus avis que responien amb el seu accent típic equatorià i la veïna del quart parlant en català.
Poc a poc vaig passar d’escoltar tanta varietat de llengües a parlar-les i, seguidament, a llegir-les. I aprendre a llegir em va obrir les portes a l’increïble món de la lectura. A continuació s’hi van afegir als idiomes que ja parlaven l’anglès i, uns anys més tard, una mica d’alemany tot i que m’està costant d’aprendre.
Sovint em pregunten quina llengua de les que parlo prefereixo, però mai he sabut respondre, crec que cadascuna té el seu propi encant, són incomparables i són igual d’importants.
Jo i la llengua catalana
La meva història amb la llengua catalana comença a casa amb la meva mare i la seva família. Bé no del tot català, concretament valencià.
D’entrada tota la meva família materna és valenciana. Avis, àvies, tiets, tietes, cosins, cosines, besavis, besàvies… Entre ells acostumen a parlar valencià i a l’hora de dirigir-se cap a mi també, només canvien d’idioma quan amb la persona que s’han de comunicar no ens sap res. Així mateix, el meu pare que és de fora i que no en tenia ni idea de parlar valencià/català n’ha après.
Segueix a la vida educativa i social, infantil, primària i secundària, tota la vida he parlat català, tant amb els amics com a l’aula.
La meva escola treballava d’una altra manera, sense fer exàmens i amb pocs deures. Ara al que més valor li tenien era que parléssim i escrivíssim sense cap falta d’ortografia i cap error lingüístic.
Finalment, a casa sempre se li ha donat molta importància a la parla bé, indiferentment l’idioma. El nostre lèxic, la manera que ens expressem de forma escrita i oral, i sobretot, les faltes d’ortografia, són corregides i millorades constantment. Inclús el meu pare ens corregeix els WhatsApp.
LA MEVA RELACIÓ AMB LES LLENGÜES
La meva relació amb les llengües comença des de petita. Durant la meva vida he parlat gairebé sempre en castellà, encara que el català també ha format una gran part de la meva vida.
Jo de petita, amb els meus familiars sempre he parlat castellà, però amb els meus pares, sí que la majoria de cops parlava castellà, però a vegades en una conversació anava parlant els dos idiomes. Tot això es manté fins al dia d’avui, només que ara amb un dels meus cosins també utilitzo els dos.
A l’escola a la qual jo anava de petita, la majoria dels meus companys també parlaven castellà, llavors jo els parlava en castellà; a la classe, amb els professors parlava sempre en català.
Un cop em vaig fer més gran, i vaig aprendre més anglès, a casa segueixo parlant igual, però a vegades ens posem a parlar en anglès amb els meus pares.
Quan vaig passar de l’escola a l’institut i vaig conèixer més gent, vaig començar a parlar depenent de la persona en un idioma o altre.
A les classes de català, puc mantenir tota l’estona l’idioma, però fora d’aquesta classe, sempre que utilitzo el català, també dic coses en castellà.
Com que estic acostumada a parlar castellà, totes les expressions i tot això em surt en castellà.
En conclusió, si hagués d’escollir un idioma per parlar, seria el castellà, ja que estic més còmoda parlant aquesta llengua.
LA MEVA RELACIÓ AMB LES LLENGÜES
Sempre he parlat en català a casa i amb la meva família, també amb amics castellanoparlants. Faig servir el castellà quan he de parlar-li a algú que no entén el català o quan toca la respectiva classe a l’escola.
Fins fa uns anys, sempre havia llegit molt en català. Vaig començar a llegir en castellà a cinquè, ja que em vaig adonar que feia moltes faltes d’ortografia i tenia un vocabulari més aviat pobre. Gràcies a aquest fet la meva escriptura en castellà va millorar molt en poc temps.
L’anglès és una altra llengua que tinc molt habituada. Mai vaig veure una pel·lícula o sèries en anglès, però tenint només quatre anys, els meus pares em van apuntar a una acadèmia on segueixo anant avui en dia.
Per acabar vull destacar que crec que és important aprendre diferents llengües a les que estem adequades ja que ens pot beneficiar de moltes maneres diferents.
La meva relació amb les llengües
Jo vaig néixer a Barcelona, visc en un poble a 27 Km de la ciutat, llavors tinc bastant relació amb la llengua catalana. Amb els amics a vegades parlo en català i unes altres en castellà, a casa sempre parlo en castellà perquè els meus pares no en saben gaire de català i no els agrada gaire.
Les vegades que parlo en castellà és perquè em sembla molt més còmode. Encara que sàpiga el català sempre m’ha costat, però no només em passa amb la llengua catalana, si no que en general totes les llengües m’han costat.
La música casi sempre l’escolto en castellà, però hi ha algunes vegades que les escolto en anglès.
El català l’utilitzo normalment quan estic al centre (l’institut), em refereixo que l’utilitzo al pati o a la classe, lògicament en totes les matèries menys en la d’anglès i la de castellà.
En conclusió les llengües et poden servir molt, tant com si es el castellà, l’anglès, l’alemany, el català, etc… Et poden ser útils per quan treballem, perquè si ets recepcionista d’un hotel podries utilitzar el angles per comunicar-te amb els clients i per moltes coses mes et poden ser útils les llengües.
Les llengües que parlo.
Des de petita he parlat en català amb els meus amics i amigues. Amb la meva mare parlo en castellà, però amb el meu pare normalment en català.
M’agrada llegir llibres en català i en castellà , però en anglès no em sol agradar molt, en canvi la música en anglès sí que m’agrada i en català només algunes.
La meva assignatura preferida mai ha sigut el català ja que a vegades m’avorreix una mica bastant. M’enrecordo que al cole anàvem al teatre, solíen parlar en català i m’agradaven bastant les obres que feien.
Penso que parlo bastant bé en català . En l’escriptura és el que se’m dona pitjor, però llegir em surt bastant bé. Un cop vaig anar a un concert , però no era música catalana. L’any passat pel que recordo vaig treure un AN.
EL CATALÀ A LA MEVA VIDA
La llengua catalana mai ha anat gaire de la meva mà. La meva família no és de Catalunya, per això a casa mai he parlat català, i crec que mai en parlaré.
Com ja he dit abans, a casa no parlo Català, amb ningú. Amb els amics sí que parlo en català. En canvi, amb la Laia, parlo en Castellà, ja que ella també és castellanoparlant a casa. De petita feia teatre en català. Això va ajudar-me molt a aprendre a parlar millor. Després, com esport, faig vòlei, però com que el meu entrenador és castellanoparlant, parlo en castellà. Al cine veig pel·lícules en castellà, i a casa també.
D’altra banda, una altra llengua que també parlo és l’anglès, no la parlo amb fluïdesa, però també la practico. Faig una classe a la setmana des que tinc cinc anys, llavors és una llengua que m’ha acompanyat molt a la vida.
Per últim, també practico la llengua d’alemanya: l’alemany. Em sembla una llengua molt complicada d’aprendre i que necessitaré molts anys per arribar-la a dominar. Però, tot porta el seu temps.
En resum, el català no ha anat mai gaire amb mi. Sempre he parlat o escrit en castellà. En canvi, he practicat diverses llengües que m’ajudaran molt a la vida.
LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
Bé, la meva relació amb les llengües va començar des que jo era ben petita. A casa sempre parlava castellà, ja que la meva mare havia viscut tota la seva vida a Huesca i el meu pare a Granada, fins que tots dos van decidir anar-se’n a treballar a Barcelona i allà és on es van conèixer, és així com jo vaig acabar a Catalunya, concretament en una petita vila anomenada Vilassar de Mar.
El primer dia que vaig parlar català va ser a la llar d’infants, on les meves professores i els meus companys parlaven aquell idioma. Com que vaig entrar sent bastant petita no vaig tenir problema per aprendre fàcilment la llengua, ja que encara no parlàvem gaire.
Va ser a partir d’aquell moment on vaig anar parlant les dues llengües tant el català com el castellà. Durant aquest procés vaig anar creixent, fins que vaig arribar a l’institut, on avui en dia parlo quatre idiomes: el castellà amb algunes de les meves amigues, el català amb unes altres i també amb els meus professors, l’anglès quan practiquem l’assignatura i l’alemany quan faig l’optativa.
També faig natació i allà parlo tant català com castellà. Depèn de la persona. A part tots els divendres vaig a l’acadèmia on sempre parlem en anglès.
Recollint totes aquestes dades és com més o menys he arribat a parlar quatre idiomes: el català, el castellà, l’anglès i l’alemany. És clar que domino alguns més que d’altres, però almenys sé una mica de tots.
I així és com acaba la meva biografia lingüística, espero que ara sàpigues una mica més sobre mi.
La meva relació amb les llengües és variada, és a dir que la meva llengua materna és el castellà i la meva llengua paterna és el català.
Amb la família del meu pare, he parlat sempre en català, ja que són d’aquí, en canvi amb la família de la meva mare és totalment el contrari, parlo en Castellà, ja que són de Còrdova, llavors jo tinc interioritzats per parts bastant semblants les dues llengües.
Després està l’anglès que és la llengua que practico des dels dos anys, ja que a la guarderia i els primers cinc cursos de primària els vaig fer un british School,l després com que ens vam mudar a Vilassar, em vaig canviar a una escola normal, però llavors em van apuntar a una acadèmia.
Quasi cada estiu de 4t o 5è de primària, els meus pares t’envien a Londres uns dies s l’estiu a un “internat” per aprendre millor l’anglès.
També he fet dos anys de francès, llavors algú sé, és a dir que em podria defendre, però no tinc gran nivell tampoc.
En resum que el Català, el Castellà i l’Anglès els parlo força bé.
La meva relació amb el català
El primer idioma que vaig aprendre va ser el català, ja que a casa és l’idioma que parlem tota la meva família i amics parlen en català, així que el castellà només el faig servir a llengua castellana, quan viatjo fora de Catalunya i amb persones en concret que sé que no entenen el català, com, l’home que treballa al supermercat del costat de casa meva.
En la primària, vaig tenir un amic que venia de Miami i va arribar sense saber parlar res de res, només sabia parlar anglès. No entenc el perquè, però el primer idioma que va aprendre va ser el castellà. Igualment jo parlava amb ell en català i m’entenia perfectament i ell em parlava en castellà.
L’any passat vaig treure un AN a català. Com a assignatura no m’agrada gens perquè no tinc gens d’interès per aprendre a escriure.
La influència de les llengües en mi
Les llengües han influït força en mi, ja que a nivell personal m’agraden més i se’m donen millor les ciències.
Normalment, el català és la llengua que més utilitzo diàriament.
Amb la meva família sempre he parlat castellà, però amb els meus pares i amb la meva germana canvio entre el català i el castellà constantment. És molt curiós, ja que podem estar parlant en castellà i als dos minuts parlant català sense canviar el tema de conversa.
A part del català i el castellà, també parlo anglès.
Faig anglès des de que tenia tres anys. Aquest any, faig dues hores a la setmana amb unes quantes amigues meves en una acadèmia.
L’anglès també l’utilitzo diàriament, ja que si vull veure alguna sèrie de televisió, la poso en anglès i fins i tot llegeixo alguns llibres en aquesta llengua.
Sens dubte l’anglès és la meva llengua preferida, ja que és la que em resulta més fàcil.
Fa dos anys, a primer d’ESO, vaig començar a fer alemany. L’alemany és la llengua que menys domino d’aquestes quatre, ja que és força difícil.
Per concloure, les llengües han influït molt en mi, estic molt contenta de poder haver tingut l’oportunitat d’aprendre-les, i en un futur m’agradaria aprendre alguna altre, com el xinès o el japònes.
BIOGRAFIA BRUNO (CATALÀ)
Em dic bruno i tinc 13 anys, visc a Vilassar de Mar (Barcelona). Vaig nèixer a la clínica Quiron el 4 de Desembre del 2007.
Des que era petit m’han agradat molt els esports, quan era petit parlava només català a me casa, però quan vaig anar creixent la meva mare em va començar a parlar castellà. Actualment a la meva casa parlo català amb el meu pare i la meva germana, i castellà amb la meva mare.
Estudio a l’institut Vilatzara a 3r d’ESO, les meves assignatures preferides són Educació Física, Català i Castellà ja que m’agrada molt la gramàtica i els esports.
El cinema el veig en castellà ja que m’agraden més els dobladors de llengua espanyola, les meves pel·lícules preferides són les d’acció.
Jugo al Vilassar de Mar, m’encanta el surf , gràcies a això vaig de vacances a Galicía amb el meu pare i la meva germana per anar a agafar onades.
CONCLUSIÓ: A casa meva parlo català i castellà, m’agrada el català ja que trobo una llengua única i bonica.
HISTÒRIA LINGÜÍSTICA
La lectura per mi ha significat bastant, no només per aprendre a parlar millor i conèixer més vocabulari, sinó per visualitzar l’ortografia, la lectura en veu alta, també m’ha ajudat a no encallar-me tant, quan faig exposicions, per exemple.
Alguna vegada he anat al teatre amb les meves dues tietes d’Itàlia, que amb elles parlo castellà i m’ensensenyen italià, amb les meves tres cosines que tinc, parlo italià ja que són petites i no saben castellà.
Amb la resta de la meva família de part de mare parlo català, amb la meva germana, amb el meu germà els meus cosins, amb la meva àvia…
Amb la família de part de pare, parlo en castellà, amb tots menys amb el meu pare, que parlo català.
Amb tots els meus amics de vegades parlo en català i de vegades en castellà, depèn del dia.
Aquesta es la meva història lingüística.
L’any passat la meva nota de català va ser: AE.
LES LLENGÜES QUE PARLO I ESCOLTO
Hola em dic Abril i en aquest text parlaré sobre les llengües què parlo i escolto durant el meu dia a dia.
En primer lloc podria dir que la llengua què més parlo és el català. Aquest el parlo tant amb la meva mare i el meu germà com amb els meus amics i el meu avi matern. I a part d’això també barrejo expressions en anglès o paraules en castellà.
Per un altre costat acostumo a fer coses en anglès com parlar amb mi mateixa, escoltar música i veure pel·lícules i sèries. Les pel·lícules les veig sempre en anglès menys quan no tenen l’opció o són catalanes o espanyoles.
A més a més estic acostumada a escoltar altres idiomes, ja que per exemple com a optativa faig alemany i la meva millor amiga parla constantment amb la seva mare i pare en xinès. També podria dir que quan he anat a França he sentit els meus cosins i tiet i el meu pare i mare parlar en francès.
Seguint amb la meva família, la meva àvia materna és gallega així que quan vaig de vacances a Galícia sento parlar la gent d’allà en gallec. Per l’altre costat els meus avis paterns son d’Andalusia, així que majoritàriament em parlen en castellà.
En segon lloc també escolto idiomes de l’est d’Àsia, com el xinès, el coreà i el japonès. Aquest els escolto tant en l’anime, dibuixos japonesos, com en els drames d’allà com en cançons mitjançant la plataforma de Spotify.
En tercer lloc he de dir que soc molt lectora i he llegit llibre tant en català o castellà com en anglès. Però majoritàriament els llegeixo en català o castellà.
Per finalitzar aquest escrit he de dir que l’assignatura de català no em desagrada, però l’ortografia em costa una mica ja que fallo molt a l’hora d’escriure paraules que porten accents.
Biografia Lingüística
Quan vaig néixer els meus pares em van començar a parlar en català, llavors vaig començar a parlar català, el castellà el vaig aprendre a l’ escola i pels meus avis per part
de pare, després l’anglès el vaig començar a practicar amb 6 anys i ara el segueixo practicant.
El català el parlo amb els meus amics, a l’institut, amb la meva família, etc.
A mi la lectura m’ha ensenyat moltes paraules que no coneixia i també m’ha ajudat a no fer tantes faltes a les redaccions de l’institut, les exposicions que he vist al llarg de la meva vida sempre han estat en català, però per exemple de teatres n’he vist en català, en anglès i en castellà. Concerts no he anat a gaires però als que he anat han estat en català i en castellà.
Per acabar el que em costa més de l’escriptura catalana són els accents i crec que el català el parlo força bé.
LA MEVA RELACIÓ AMB LES LLENGÜES
Jo quan era petit parlava amb tothom el català, i amb la meva família parlava i parlo el català, però de Lleida, és a dir, el lleidatà.
Sempre havia parlat català però des de que vaig començar a jugar a futbol amb molt amics d’allà parlo en castellà perquè se’ls hi fa més fàcil a ells parlar-lo. En ens únics llocs que parlo anglès és a l’institut quan toque classe i a les extraescolars d’anglès.
Un cop a l’any anem a visitar el nostre tiet que viu a Los Angeles a allà òbviament també parlem en anglès, realment no hi anem cada any però; any si; any no.
També on parlo un altre idioma que no és el català és quan a l’estiu marxem per Espanya, òbviament allà on anem parlo castellà.
Aquest any hem anat al País Basc, i és clar, al no saber basc hem hagut de parlar castellà i a més a més els hem trobat moltes persones que eren catalanes, i ens ha sorprès molt.
Fa dos anys vam anar a Disneyland, a París, i com que el meu pare sap molt francès ens va ensenyar una mica a mi i al meu germà i ara almenys ja sabem una mica de francès.
Aquesta és la meva relació amb les llengües dintre de la meva vida.
LA MEVA VIDA LINGÜÍSTICA
Des de que vaig néixer, la meva família m’ha parlat en català. I mira que de part de mare, dels 25 familiars en total que som, parlem amb català. Des del meu punt de vista, normalment, a les altres famílies, hi ha molta probabilitat que algú parli un altre idioma, com pot ser principalment, aquí a Catalunya, el Castellà. Per l’altra part de família, la del meu pare, també hem parlat català sempre, i mira que per part de pare també som uns quants.
En primer lloc, just abans del confinament, el meus tiets avis, o sigui el germà de la meva àvia, ens van convidar a passar una setmana a casa d’ells, que es situa a França. Els vam dir que sí, que vindríem encantats. Però jo estava una mica preocupada, ja que no sé parlar francès, llavors vaig estar rumiant durant tot el camí, en quina llengua parlaria. Però quan vaig arribar, em van començar a parlar castellà i a partir d’allà, ja em vaig relaxar.
En segon lloc, un dia d’aquella setmana vam anar a dinar a casa les meves cosines de França. Hi vam anar, els meus avis, els meus tiets avis i jo. Amb les meves cosines, tampoc sabia en quin idioma parlar.
En síntesis, són 3 germanes la Lou-Anne, la Julianne i la Zelie. La Lou-Anne, que és la gran, sap parlar castellà, ja que ha estudiat espanyol, amb la mitjana, la Julianne, parlo en anglès, i amb la petita, Zelie, no em puc comunicar, perquè ella no sap espanyol i jo francès tampoc. I amb la resta de la família parlo català.
En conclusió, a l’escola i a l’institut, sempre he parlat en català, i amb les amigues, amics, amb les companyes de vòlei….. També. I perssuposat, amb la meva família també. Segons la meva opinió, el català, és una de les millors llengües d’Europa.
El català
Jo vaig néixer a Madrid i he viscut allà fins als 9 anys, és a dir majoritàriament a la meva vida he parlat en castellà. Ara amb el meu pare segueixo parlant en castellà tot i que sap parlar en català. Abans, tot i que vivia a Madrid, la meva era d’aquí i amb ella parlava en català.
A l’escola de Madrid donavem quasi totes les assignatures en anglès, així que porto des dels 6 anys saben parlar en anglès.
Ara, que ja estic a l’institut he escollit d’optiva l’alemany i el puc una mica.
Quasi se m’oblida que durant 3 anys a l’escola de Madrid vaig fer classes de xinès.
I això és una mica la història de totes les llengües que sé parlo.
La meva relació amb el català
En la meva vida, he parlat més d’un idioma, però la meva llengua principal sempre ha estat el català.
La meva relació amb el català, jo crec que és bona, perquè el setanta per cent del dia parlo en català, parlo amb els meus professors, els meus entrenadors, la meva família…
També he anat a uns quants concerts, que cantaven grups catalans que m’agraden, tampoc no sóc molt d’anar a exposicions, ni a teatres, ni res de per l’estil, però sí que n’he vist algun quan anava amb l’escola als museus, exposicions…
En canvi, mai he anat a una manifestació ni catalana ni per cultura ni per res.
I jo crec que parlant no sóc la millor, i el meu català parlat tampoc no és del tot correcte.
Tampoc escric gaire bé, i tampoc és que se’m doni molt bé, el que pitjor se’m dona és la sintaxi, però per tota la resta be.
El català, és la llengua que utilitzem més.
Principalment, amb el meu pare parlo català i amb ma mare castellà. Amb el meu germà éss un cas diferent, ja que que quan erem petits parlàvem castellà en comptes de català. Ara en canvi és a l’inversa.
Quan és de nit, em poso a veure les notícies del canal tv3.
A part d’això, vaig molts cops amb el meu pare a les manifestacions de la independència
Seguidament, m’agradaria anar sovint a veure museus, ja que veure coses interessants sobre la història sempre m’han interessat.
En conclusió, utilitzo més el català per fer quasi totes les tasques diàries
Biografia lingüística
Em dic Irina, el meu pare és de Lleida i la meva mare és d’Alacant, llavors des de petita he parlat lleidatà i castellà. Quan vaig començar l’escola vaig modificar el lleidetà perquè fos més barceloní per tant no tinc un català molt definit.
Actualment parlo català barceloní a l’institut i amb la majoria dels meus amics, però utilitzo molt més el castellà ja que el parlo amb la meva mare i tota la seva família que és molt nombrosa, també parlo castellà amb alguns amics.
Quan va començar la quarentena, vaig començar a mirar sèries i pel·lícules en anglès ja que el meu nivell era molt dolent, i considero que des de llavors he millorat molt per una persona que mai ha fet extraescolars per millorar-lo. A part de mirar de mirar les sèries i pel·lícules en anglès la majoría de música que escolto també ho està, igual que amb les xarxes socials que utilitzo ja que acostumo a mirar contingut que ha fet gent del Regne Unit o d’Estats Units.
LA MEVA RELACIÓ AMB ELS IDIOMES
Els idiomes m’han acompanyat sempre al llarg de la vida. De fet, en parlo quatre. Però no en parlo quatre com sol dir la gent, que fa un any que estudia l’anglès i per això el considera com un idioma més, els parlo amb fluïdesa. Per entendre com he arribat a aquest punt cal mirar el meu arbra familiar
Els meus avis de part de pare van néixer en un petit poble de muntanya proper a Roma, Itàlia. D’allà m’arriba l’Italià. La meva àvia de part de mare també és italiana, Però de Gènova, una curiositat és que ella va ser professora d’anglès. Però no em prové d’ella aquest idioma, sinó del seu marit. Geoffrey Ruffell va ser el meu avi. Va néixer a Southampton, una ciutat marítima del sud d’Anglaterra. Així doncs, rebo l’anglès de part de mare (tot i que parla l’Italià perfectament) i l’Italià de part de pare.
Sempre m’han parlat de la sort que tinc de parlar tants idiomes, i tot i que també té desavantatges, estic d’acord. Per finalitzar, voldria dir que m’agrada llegir i escriure, sobretot en anglès, i que algun dia voldria ser escriptor.
Les meves llengües:
Des de ben petita, sempre he parlat català, amb els amics, a casa, a l’institut… És la meva llengua materna, amb la que més bé m’expresso i amb la que més còmode em sento.
Tot el que mirava de petita sempre era quasi tot en català, les sèries, les pel·lícules i contes, però va haver-hi un punt en el qual es van deixar de traduir tan contingut popular al català i vaig començar a mirar més sèries i pel·lícules en castellà. Encara que ara les miro en original majoritàriament (tret de les que m’he acostumat en català o castellà).
En general sempre utilitzo el català, però hi ha casos en els que és difícil poder-lo utilitzar, com en el cas dels videojocs. La gran majoria de videojocs no estan en català, així que t’has de conformar amb el castellà i, si no hi ha castellà, en anglès.
És una pena que no hi hagi tantes coses en català perquè així es va perdent la llengua.
El català per a mi
A mi el català m’agrada molt llegir-lo. Escriure no tant, ja que faig moltes faltes. En canvi en llegir aprenc noves paraules que em serveixen després. Parlar-lo el parlo a tota reu, però de tant en tant fax un mix amb paraules del castellà. De tant en tant vaig a concerts en català, però la música en general m’agrada en altres idiomes. Jo crec que el català és una bona llengua, però, la influència que te cap a fora és molt poca. Igualment crec que és necessari parlar el català per tal que no es perdi. Així mateix no vol dir que m’agradin les llengües, ja que les odio totes les llengües que sagín d’estudiar però per llegir més igual.
BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
Jo de de petita he parlat castellà , perquè tota la meva família parla castellà. Quan vaig començar l’escola tothom parlava català i jo no, llavors em va costar adaptar-me. Quan vaig començar primer em van dir que fes reforç per aprendre a parlar o pronunciar millor les paraules, i llegir millor.
Després em vaig mudar a Vilassar, perquè jo vivia a Mataró, i quan vaig començar una nova escola, em va costar adaptar-me, perquè tothom parlava català i a l’escola que anava tenia amigues que parlaven castellà, però no em va costar tant adaptar-me vaig aprendre ràpid.
Jo escolto música en castellà o anglès,i catalanes no moltes o no acostumo a escoltar-ne però si a vegades escolto alguna.També parlo català una mica amb la meva germana a casa , però no sempre, acostumen a parlar en castellà, també parlo anglès una miqueta, no tant, amb al meu pare li fa il·lusió i llavors parlem. Amb la meva mare també parlo a vegades català, però ella li costa com el meu pare però jo els hi ensenyo i amb la mevas amigues i amics parlo català.
LA MEVA LLENGUA MATERNA
Hi ha molts idiomes arreu del món, a cada casa es parla d’una manera diferent. Avui explicaré la meva llengua materna, el català.
Tot comença el 20 de novembre del 2007, el dia que vaig néixer. Des d’aquell mateix moment la meva llengua materna seria el català. Quan vaig començar a créixer, sempre amb la família i els amics he parlat en català.
A continuació, l’extraescolar que faig és futbol. Faig aquest esport des de ben petit. En alguns casos, l’entrenador parlava castellà. Aleshores tots els companys parlaven català entre ells, però amb l’entrenador parlàvem en castellà.
Des de sempre m’ha agradat la música. Durant la meva vida he canviat molt de gustos, primer música infantil, posteriorment pop, i ara m’agrada el Reggaeton i el pop en català i anglès.
Sempre he sigut un aficionat al cinema. Normalment les pel·lícules les escolto en castellà per costum, però a vegades també les miro en català. Els gèneres que m’agraden són: comèdia, terror i drama.
Finalment espero seguir aprenent català i gaudir d’aquesta meravellosa llengua.
El català a la meva vida
Hola, soc en Lucas Perez, de petit vaig començar l’escola a p3, en una escola que només es parlava el castellà, jo no sabia parlar el català.
Als set anys vaig canviar d’escola i vaig començar en una escola on sí que es parlava el català. Jo entenia una mica el català, però em va costar molt acostumar-me a parlar el català, però el que més em va costar va ser escriure i encara em costa.
A quart de primària com que la meva mare i el meu pare van veure que feia moltes faltes quan escrivia en català, em van apuntar a repàs i allà vaig millorar una mica però tot i així encara faig moltes faltes.
LA MEVA LLENGUA: EL CATALÀ
Hola em dic Martí Peñuelas i ara explicaré els idiomes que jo he parlat des de que vaig néixer fins ara.
Quan jo vaig néixer, la meva família parlava en català. Amb els meus amics també, però vaig tenir un amic amb el que parlava en castellà.
Des de petit he llegit llibres en català i he escoltat música en català. Les pel·lícules les intento mirar en català però com que la majoria de pel·lícules no estan en català, les miro en castellà.
Com que jo he viatjat bastant, he tingut bastant contacte amb l’anglès, però tampoc he après molt anglès. També a 1er d’ESO vaig agafar l’optativa de francès, perquè m’agrada saber idiomes.
Jo crec que saber i aprendre idiomes t’obrirà moltes portes a la vida i podràs viatjar molt, i, que si t’ho proposes, pots aprendre qualsevol idioma.
LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB ELS IDIOMES
Jo, Llorenç Vila, vaig néixer a catalunya, a Barcelona en concret, encara que sempre he viscut a Vilassar de Mar. El que vull dir amb això és que des de que sóc petit la meva família m’ha ensenyat a parlar en català i a mesura que he anat fent-me gran he parlat amb la majoria de gent amb aquesta llengua. Dic la majoria de gent, perquè també he conegut a gent que no parla el català, per exemple, jo jugo a bàsquet a un equip que es diu Boet tre Viles, en aquest equip no tothom parla el català, així que per entendre’s entre tots el que fem és parla en castellà.
No només parlo aquestes dues llengües. Des que sóc petit els meus pares volen que parli anglès i estic apuntat a una academia des fa uns anys. Un any a l’acadèmia va programar un viatge, jo no hi volia anar, però els meus pares em van dir que aniria molt bé i m’ho passaria genial i així va ser.
En general crec que parlo les llengües suficients per l’edat que tinc.
Biografía lingüística
Jo començo a parlar català de petit amb tota la meva família fins que un escolto al meu pare parlant castellà i li vaig dir que parlava anglès. A partir d’allà el meu pare va començar a parlar-me castellà i amb la meva família de part de mare seguia parlant català.
En la primària sempre he parlat català amb tots els meus amics i professors. Des de petit vaig anar a una acadèmia d’anglès i sempre havia anat avançat en Anglès respecte als meus companys però a 6è em van fer fora de l’acadèmia per jugar amb un amic que s’havia canviat d’escola, al ferma fora em van posar una professora particular d’anglès però no m’agradava. Ara vaig en una altre acadèmia però ja no vaig avançat en anglès, ara tinc un nivell mig baix.
Al començar l’institut vaig començar a a ajuntar-me amb gent diferent i ara amb els meus amics parlo català i castellà.
LA MEVA RELACIÓ AMB LES LLENGÜES
Tot comença el dia 27 de maig de 2007, a Barcelona. Des de petit amb els meus pares jo he parlat català i tots els meus familiars són catalans.
A l’escola sempre parlava català amb els meus professors, a totes les matèries també menys a castellà i anglès.
Amb els meus amics del poble parlo català, però tinc amics a Barcelona que amb ells parlo castellà. Les pel·lícules sempre les miro en castellà.
Al futbol parlo amb l’entrenador català sempre, però amb els meus companys parlo castellà habitualment. Tinc dues germanes més grans que jo i una se’n va anar a viure amb el seu nòvio a Anglaterra, llavors vaig anar un estiu allà per aprendre una mica angles.
La música normalment l’escolto en castellà, però també m’agrada la música en català i anglès. Finalment explicaré la meva única experiència en un concert, va ser el de Bruno Mars a l’estadi de Montjuïc, Barcelona. Els meus pares em van regalar les entrades pel meu aniversari i vam anar tots tres. Va ser molt emocionant i divertit, potser una de les millors nits de la meva vida.