Història col·lectiva

33 respostes a Història col·lectiva

1. Irene diu:

   11 desembre 2018 a les 12:26

   La mansió

   Una vegada hi havia una família que hi vivia a una mansió als afores del poble.

   La mare es va suïcidar dies després de mudar-se a la mansió, el pare i els tres fills frustrats per la pèrdua de la difunta, ja que dies després a la nit la filla petita notava olors estranys a la seva habitació.

   El pare dels tres joves va venir a casa borratxo, i quan va entrar al menjador va veure tot fora de lloc, desendreçat, els ganivets tirats, els gots i plats trencats. Ell va pensar que havia sigut els seus fills que estaven adormits van anar al menjador per veure que havia passat.

   Un dels nens va explicar al seu pare que havien vist a en Derek i a l’Eduard, els seus dos millors amics molt pàl·lids, que afirmaven haver vist un fantasma en la cuina.
   Llavors el pare no els va creure i va soltar un insult als fantasmes en general que deia:
   Els fantasmes són una farsa i no existeixen! Deixeu-vos de ximpleries!!
   Aquella nit, el pare es va penjar des del balcó de la seva habitació. Els nens es van quedar traumatitzats i orfes, al pas del temps els joves es van fer grans i a mesura que creixien anaven a pitjor i van ser ingressats en una psiquiatra, ja que van seguir veient fantasmes i per aquesta causa els germans van matar a molta gent.
2. Javi Morán diu:

   11 desembre 2018 a les 12:28

   Hi havia una vegada un noi que es deia Santi i una noia que es deia Moya. Un dia van quedar per anar a prendre un cafè. De sobte va passar en Javi Morán i va dir:
   Que fas Santi per aquí?
   Res prenent un cafè amb la nota.
   Sou parella?
   No!
   En Santi va agafar i es va anar immediatament amb el Javi a donar una volta. El Javi li va dir d’anar a Barcelona, però en Santi li va dir que li feia pal. En Santi em va dir d’anar a veure’l a un partir de bàsquet , li vaig dir que sí.
   Quan estaven veient el partit, el Javi es va aixecar i es va caure sense voler es va caure. En Santi és reia moltíssim del Javi. De s’opte va aparèixer la Moya i el Santi es va quedar bocabadat en veure perquè a ell li agradava molt la Moya.
   A en Santi li agradava la senyoreta Moya, però el que ningú sabia era que a en Javi estava bojament per la Moya, ho portava en secret 5 anys.
   Pero quan va aparèixer la Moya i van estar mirant el partit. Es va decidir i es va llençar.
   La senyoreta Moya es va quedar parada i en Javi va pensar i no va Fer res.
   Finalment en Javi va deixar sola a la Moya i se’n va anar amb el Santi
3. Laura Franco Carol diu:

   11 desembre 2018 a les 13:58

   La millor excursió

   Hi havia una vegada, un noi que es deia Pau. En Pau era un noi molt eixerit que li agradava molt anar a la muntanya.
   Un dia, a una de les seves excursions, el noi es va enfadar amb els seus amics i es va separar de grup. Seguidament, es va endinsar a dins de la muntanya per observar els animals, quan de sobte, es va trobar un collaret amb unes lletres molt enganyades. En Pau que estava bocabadat de veure’l, no aconseguia desxifrar el que posava. Va mirar al terra impressionat pel que acabava de veure i va trobar un petit rastre de menjar. Decidit, va començar a seguir-lo fins a arribar a un petit descampat.
   En aquell descampat, en Pau es va trobar a una noia molt bonica que semblava ser de la seva edat. El noi, molt neguitós i enamorat, li va preguntar a la noia sobre el collaret que havia trobat que tenia unes lletres estranyes i volia desxifrar. La noia, que no sabia de què li parlava, li va respondre que no sabia res sobre aquell collaret ni de qui era. El noi va decidir fer-li més preguntes com per exemple: com es deia, a on vivia, … Per saber algú més d’ella. La noia, que no l’interessava aquest noi, va preferir optar per anar a desxifrar el que posava al collaret.
   Van estar una bona estona fins que un dels amics d’en Pau els va trobar. Tots tres van seguir investigant el collaret. A mesura que anava passant el temps, van anar arribant més amics d’en Pau. Estaven tots junts investigant el collaret, quan de sobte van arribar dos homes (que no tenien cara de ser gaire bones persones) els van mirar de dalt a baix i van començar a dir paraules que ni en Pau, ni els seus amics no entenien. De cop i volta, un dels dos homes, els hi va preguntar a on havien trobat el collar. En Pau va respondre, i els hi va explicar que se l’havia trobat per terra. Els dos homes, van dir que el collaret era seu i tot seguit, els hi van preguntar que feien amb el collar, i els hi van respondre que res.
   Finalment, els homes es van emportar el collaret. I en Pau, els seus amics i la noia van tornar al poble. Allà, cadascú va anar a casa seva, menys en Pau i la noia. Quan es van quedar sols, la noia li va començar a respondre totes les preguntes que en Pau li havia fet. Es deia Annie, vivia a una casa al mig de la muntanya, …
   En Pau, bocabadat, no sabia com reaccionar. No entenia per què li contestava les preguntes en aquell precís moment i en aquell lloc. Perquè no abans a la muntanya, …
   L’Annie, per veure si responia, el va besar amb tendresa. En Pau, més content que mai, va veure que faltava poc perquè es pongués el sol. Aleshores, li va agafar la mà i la va portar al seu lloc preferit per veure la posta de sol.
4. Eva Muñoz diu:

   11 desembre 2018 a les 14:00

   UN PASSEIG PER ROMA

   Hi havia una vegada una parella que estava passejant pels carrers de Roma de sobte van veure una persona que passava pel seu costat molt silenciosament, ells es van quedar molt estranyats perquè van veure que caminava d’una forma molt peculiar.

   La parella va continuar passejant per Roma fins que el noi se’n va adonar de que l’home els estava perseguint, ells van arribar a pensar que era un assassí que els vol raptar. Tots dos estaven molt espantats, ja que no sabien que els podria passar, al no saber que fer van decidir que el millor que podrien fer era córrer, van començar a córrer fins que van arribar a una església que hi havia prop, van decidir entrar.

   Dins l’església, van veure com la persona que els perseguia no va entrar, la parella va sortir amb l’esperança de que el que els perseguia no estigués a fora esperant-los. Tots dos van sortir i van veure que aquella persona no estava allà. Tranquil·lament van continuar caminant fins a arribar a casa seva, de sobte van veure a la persona que els perseguia, era un noi, aquest els va invitar a anar a un bosc, tots dos van decidir anar, ja que no volien tenir problemes. Van arribar al bosc i el noi es va transformar en vampir.

   La noia i el noi es van espantar moltíssim, tots dos van començar a córrer però malauradament el vampir era molt més ràpid que la parella, els va atrapar i els hi va començar a explicar perquè els havia portat fins aquí, la noia es va marejar i va caure a terra. Al despertar-se la noia va veure la samarreta de la seva parella plena de sang, va intentar fugir i el vampir anava darrera, de sobte la noia va escoltar un soroll, era el vampir que havia caigut a un forat a terra i va morir.
5. Jordi Marmi diu:

   11 desembre 2018 a les 14:02

   Més que amics

   Fa molt de temps en un poble molt petit, hi vivia una noia que es deia Pepa. Com cada dia, després d’anar a l’institut, agafava 2 euros que eren sobre la taula del menjador, i s’anava a comprar el pa al mateix forn de pa de sempre, amb els mateixos amics. Cada dia feia les mateixes coses i en el mateix ordre.

   Pel final de trimestre, van anar de viatge, i l’endemà en tornar, va començar l’escola. En entrar, va conèixer a un noi molt maco que es deia Pau, que era nou al centre on ella anava.

   Al cap d’un temps, es van fer molt amics i després de 4 mesos, la Pepa es va assabentar que en 15 dies, s’hauria de mudar a la ciutat on vivien els seus pares. Com que li volia dir al Pau, el començament, li va amagar i va fer veure que no passava res. Però a mesura que passaven els dies, ella estava més trista, i solia pensar que si s’allunyava d’ell, no el trobaria tant a faltar i seria més fàcil pels dos. I així ho va fer. En Pau, que no entenia perquè la Pepa ja no el parlava ni volia passar temps amb ell, ell es va entristir i un dia va decidir anar a parlar amb ella, perquè volia que la situació entre els dos millores.

   Ell va arribar a casa de la Pepa i va trucar a la seva porta. Era una casa allunyada de la ciutat i bastant gran. Al cap de 2-3 minuts, la Pepa va obrir la porta prudentment. Es van saludar d’una manera poc afectuosa i ella el va convidar a passar. Van arribar a l’habitació pujant unes escales que feien un soroll bastant irritable i van seure al llit. La Pepa li va explicar tot el que havia passat, i en Pau es va quedar decebut i trist.

   En Pau va anar cap al primer pis de la casa i va parlar amb la mare de la Pepa de què no s’hauria de mudar, la mare sorpresa amb el Pau, va canviar d’opinió. No es mudarien en aquell lloc, sinó a un altre mes lluny.

   El Pau, es va posar molt trist, i la mare de la Pepa el va consolar. La Pepa va anar amb ells, i llavors, va començar a explicar-li a la mare que estava molt enamorada d’en Pau i que no volia anar-se a cap lloc, ja que volia estar amb el Pau i tenir fills amb ell, ja que la Pepa estava embarassada i no volia que el fill o filla no coneixes al seu pare. La mare li va dir que avortés, però es va negar, perquè volia tindre el fill o filla. Vist això, la mare va decidir que no es mudarien.

   El temps va corre i en passar els 9 mesos, van tindre una filla. La Pepa i el Pau van viure molt feliços junts amb la seva filla.
6. Laia 3C diu:

   11 desembre 2018 a les 14:13

   LA PEDRA

   Hi havia una vegada, una parella d’ocells que volaven sempre per Calella. En arribar l’estiu, els carrers estaven plens de gent passejant i els ocells observaven la manera en la qual la gent actuava. Un dia calorós, la parella volava com habitualment fins que van fixar la mirada en un noi d’uns quinze anys que estava fumant-se un porro.
   El noi va mirar cap al cel i va veure als dos ocells. En veure que l’estaven observant, va agafar una pedra i la va llençar a l’ocell mascle, aquest va caure a terra i el jove va continuar fent el que estava fent.

   L’ocell va anar curosament cap al noi i va començar a picar-li amb el bec al cap, seguidament va marxar volant. Els dos ocells van volar cap al centre de Calella i al cap de dos minuts van veure cotxes de policia anant cap al lloc on el noi havia llençat la pedra. Es van assabentar que la pedra també havia caigut a sobre del cap d’una dona vella.

   Els ocells van volar ràpidament cap al lloc de l’accident i van sentir que la dona havia mort a causa del cop de la pedra. L’ocell mascle es va desmaiar i en despertar-se es va adonar que no hi havia cap cotxe de policia, va preguntar sobre el que havia passat a l’ocell femella i aquest no sabia de què parlava. Tot s’ho havia imaginat a causa dels efectes de l’inal•lació del fum del porro.

   La parella d’ocells va decidir no tornar a passar per aquell lloc i no apropar-se a cap persona que portés aquell pal amb fum.
7. Akram diu:

   11 desembre 2018 a les 14:29

   Una vegada hi havia una noia i un noi que passejaven tranquils per les rambles de Barcelona quan de sobte ve un noi gran corrent i li treu la bossa de mà la noia es va quedar impactada i van córrer el noi i la noia però no el vam pillar eta molt ràpid el que van ver van trucar a la policia amb el mòbil del noi i els va explicar el que va passar i al final el van pillar al lladre a l’estació de plaça Catalunya i els va tornar el mòbil va demanar disculpes i li els mossos el van portar al cotxe i el van portar a la comissaria i la dona va recuperar tot la bossa de mà menys uns 20 euros però li donava igual mentre tingui el seu mòbil i tots els objectes i al final al lladre li va arribar una denúncia i yasta
8. Mariona Vázquez diu:

   11 desembre 2018 a les 19:55

   LA PILOTA

   Una vegada hi havia un nen que jugava amb una pilota. Va llençar la pilota tan lluny que va arribar a la finestra d’una casa, i va trencar la finestra. Ella estava tan espantat que va sortir corrent. Quan va arribar a casa es va tancar a la seva habitació i va plorar. Va plorar tan fort que la seva mare li va escoltar i es va apropar a la seva habitació. El nen va explicar el que havia passat i la seva mare li va donar una idea. La idea era tornar a la casa demanar disculpes i seguidament agafar la pilota i tornar a casa.

   Quan va arribar a aquella casa li va obrir la porta un home espantós, va sortir corrent després d’agafar la pilota però quan es va girar va veure una noia. La noia es deia Francisca Pamela, el nen en girar tan de pressa es va creure que la noia era atractiva, però quan es va fixar millor va veure que la noia li faltaven les dents, amb poca elegància i amb una gepa espantosa. Francisca Pamela Tenia una veu molt greu, com va reaccionar el noi va ser cridant.

   La noia en veure la cara d’espant del noi va preguntar si estava bé. El noi sense poder respondre a la noia es va aixecar del terra però ràpidament va tornar a caure i es va desmaiar aquest cop. De sobte va tornar a obrir els ulls i va veure que estava a la seva habitació i que tot era un somni.
9. Violeta diu:

   17 desembre 2018 a les 10:20

   Hi havia una vegada un nen que li agradaven molt els animals, però no en podia tenir perquè tenia al·lèrgia al pèl de qualsevol animal.
   Un dia va anar al metge amb l’esperança de poder-se medicar i poder tenir encara sigues un gos petit amb poc pèl. El metge li va dir que hi havia una possibilitat que en pogués tenir un però que els efectes secundaris eren molt nombrosos i d’un perill important. Quan prengués les pastilles, al·lucinaria uns mica i podria tenir marejos i nàusees, fins i tot hi hauria dies que no se’n recordaria de què havia fet durant el dia. Però el nen només es va quedar amb les primeres paraules que havia dit el metge, que hi havia una possibilitat de tenir un gos. Així que no va dubtar en respondre que li era igual els efectes secundaris que tingués la medicació que volia seguir endavant. Quan van arribar a casa van trucar a la gossera i el van anar a recollir l’endemà. Quan va tenir el gos per primer cop als seus braços va ser un dels moments més increïbles de la seva vida. Havia de ser molt regular amb la medicació perquè si no el tractament s’aniria allargant cada vegada més i li seria impossible tenir el gos, per aquesta raó el nen tenia tres alarmes a cada moment del dia en el qual se l’havia de prendre.
   El nen i el gos van passar dos mesos molt units sense cap símptoma de l’al·lèrgia ni dels medicaments, però un dia va començar a tenir problemes respiratoris i hi havia moments en els quals es quedava alguns segons sense poder respirar. Els seus pares molt preocupats el van portar l’hospital i el van haver d’ingressar. Unes setmanes més tard va tenir una aturada cardíaca i va morir. Els seus pares van entrar en una depressió, ja que si no li haguessin deixat tenir el gos, encara estaria viu.
   De cop el nen va despertar d’aquell sobresaltant somni i amb molta por que fos un somni premonitori va anar corrents als seus pares i els hi va demanar de tornar el gos a la gossera quan es fes de dia. Els seus pares en veure’l tan espantat van excedir immediatament i tal com ho havien acordat el van anar a tornar i va viure una llarga vida amb entusiasme i motivació per complir tots els seus somnis mentre no influís en la seva salut.
10. Claudia diu:

    17 desembre 2018 a les 10:26

    El suicidi de la família de pagesos
    Fa molt, molt de temps en un regne llunyà vivien una família de pagesos. Les seves collites no eren escasses i tothom els hi comprava a ells perquè eren les millors.
    Fins que un dia va arribar al regne una persona amb molts diners i va començar a controlar a tots els pagesos del poble.
    La família va estar pensant en com fer per tenir una collita més gran ja que el senyor ric feia pagar a la gent per vendre els seus cultius al mercat i si la teva collita passava un mínim et rebaixava el preu per vendre. La decisió de la família va ser comprar una terra més gran i cultivar allà i després quan tinguessin prous diners crearien el seu propi mercat.
    Però no sabien com començar, perque era molt difícil i el senyor ric no deixava fer res sense el seu consentiment, llavors un dia la família, que estava molt desesperada e va suicidar cremant la casa amb bidons de benzina i tancant-se a una habitació tots junts perquè sembles que tot havia sigut un trist accident i que així la seva reputació quedes bé.
    El ric després de descobrir que l’incendi no va ser un accident si no un suicidi va començar a pensar-se que tot havia sigut per culpa seva i es va llençar des del terrat de casa seva.
11. Guillem diu:

    17 desembre 2018 a les 10:30

    La noia de les llenties

    Hi havia una vegada una noia a la qual no li agradaven les llenties. Sempre que la seva mare en feia trencava el plat. La seva mare preocupada va portar-la al psicòleg perquè l’ajudes.

    Al principi la nena era molt estranya i semblava que tinguis la rabia. Però gràcies al psicòleg es va anar tranquil·litzant amb el temps. Un dia va preguntar a la nena perquè no li agradaven les llenties. En aquell moment la noia es va posar a cridar i a córrer per tota la sala. El psicòleg la va tranquil·litzar i la nena va dir que si tornaven a parlar d’allo se n’anava.

    Al final la nena es va sotmetre a un tractament a base de pastilles fins que tinguis 31 anys. Quan estava a punt de complir els 31 quan anava amb el cotxe es va trobar un embús a la AP-7 i de l’estre es va quedar en coma. 10 anys més tard es va despertar i es va adonar que els pastissets del doraemon semblaven llenties i llavors va començar a menjar-ne.
12. Nour diu:

    17 desembre 2018 a les 10:38

    La mala experiència

    Una vegada hi havia una noia que es diu Paula que anava a l’institut a 3r d’ESO, ella es va trobar amb el primer problema a la seva vida ella el va sorprendre molt, li va impactar, es va sentir molt malament. Ella mai ha tingut problemes, però, ara li vindran molts; una noia s’enfadat amb ella i va dient coses d’ella que són mentidà.
    La Paula es va trobar amb què ningú li parlava i tots la miraven malament fins que un dia li van parlar per dir-li que l’anava a parar pel carrer sola. Ella es va posar molt nerviosa perquè mai li havia passat tot això, no sabia que fer en aquell moment, ella sentia molta por.
    Després d’això, ella va començar a practicar defensa personal, va deixar d’anar cada dia amb les amigues incorrectes que li van veure que era una persona que no és i va començar a anar amb altra gent, en definitiva, va deixar de ser la noia indefensa i friqui, s’estava convertint en una noia independent
13. Nayara diu:

    17 desembre 2018 a les 10:49

    LA PARELLA I EL SEU EXIT
    Una nena ? altre dia al por de Mataró estaba interpretan un baill per guanyar cales. A la mitga hora o així va passar per allà un famos ballarí que te ? escola de ball mes famosa a Europa, va estar un bon temps admiran la seba forma de ballar. Ho va veure tan maco, tan delicat i tan bonic que es va enamorar de la seba froma de ballar i ?ella.
    Però, hi havia un problema, la nena tenia 15 anys i el noi 26. Quan va acabar de ballar, el noi es va apropar a ella i li va dir tot lo que sentia y pensava.
    La noia va veure que el noi era molt maco i que ballava el mateix que ella.
    Dons, la nena també tot, tot el que pensava i es van enamorar.
    Al saber ? edat de cadascú van anar a la bruixa de la ciutat i li van dir que li cambies ? edat a la noia.
    La bruixa va aceptar el tracte, pero ella a cambi volia 50 euros. La nena amb lo que va guanyar ballant li va donar els cales.
    La nena i el noi, van ser parella i parella de ball.
    Tots junts van ser feliços i campions del mon en el ball.
14. Enric Velasco diu:

    17 desembre 2018 a les 11:57

    Fa molt de temps, en una ciutat del nord, on quasi sempre feia fred i on molt poques vegades sortia el sol, hi vivia un noi que des de ben petit li havien dit que triomfaria. El seu pare havia sigut un dels homes més rics i poderosos del món, i ara que havia mort, en Marc sabia que heretaria totes les terres, tots els diners i tot el respecte que havia guanyat.

    En un dia normal, mentres passejava el seu gos, va trobar-se a un amic que coneixia de la facultat de medicina i va anar a un bar a prendre un cafè. Després de parlar durant més d’una hora, els dos amics van sortir per dirigir-se cada un a la seva casa i el noi va veure com un lladre intentava robar-li el seu cotxe esportiu més valuós, així que va donar l’ordre al seu gos perquè l’ataqués. El lladre va rebre unes quantes mossegades però va aconseguir fugir. Mentre ho feia no va parar de cridar el mateix “em venjaré!”. És el que tenia ser conegut, tothom ho sabia tot sobre tu, on vivies, qui eren els teus familiars… Si volien trobar-te, ho podien fer quan volguessin, així que en Marc va decidir apuntar-se a Karate per poder defensa-se en cas que ho necessités.

    Però com que sempre li havien dit que triomfaria, no només va voler aprendre’l per defensar-se, sinó que va posar-se com a repte arribar a ser el número 1 en aquesta disciplina. I la veritat és que ho va aconseguir, en menys de 3 anys, en Marc ja era conegut per tothom pels 37 títols que havia aconseguit, ara tothom el coneixia per mèrits propis i no per ser el fill d’un home famós. Això però, li va durar 5 anys, perquè per culpa d’un accident de cotxe, en Marc va trencar-se la cama en més de 6 parts i això el va obligar a deixar de practicar Karate durant molts anys. En principi li havien dit que no podria tornar a competir mai més, però era tant lluitador que va aconseguir tornar a competir en alguns campionats locals, cosa que el va ajudar a seguir prosperant. En qüestió de 2 anys, en Marc ja havia aconseguit tornar a ser un lluitador d’elit, i es va col·locar en el número 37 del món, va aconseguir 7 títols més, i això el va convertir en una història. Va ser nomenat el millor esportista del segle i ara encara tothom parla d’ell, així que sí, qui li hagués dit que triomfaria no anava gens mal encaminat.
15. Ramon Mir aguilar diu:

    17 desembre 2018 a les 13:10

    En Marc i la Maria

    Hi havia una vegada un nen que es deia Marc, tenía 14 anys. Un dia en Marc va tindre un problema amb un amic seu, al parc que estava al costat de casa seu.Va tindre un problema amb una pilota que va perdre, va ser la Marina que li agradaven molt les pilotes. La Marina va intentar robar-li la pilota però no o va conseguir.

    Dos mesos després la Marina i en Marc ho van arreglar amb la Marina i van ser amics.Tot anava bé fins que en Marc es va trobar un bitllet de 50€ al terra , se’l van partir entre ells, però més endavant es van trobar 5 cèntims i es van començar a barallar.En Marc i la Marina no paraven de donar-se copa de puny i patades, van estar bastant de temps sense parlar-se i parlar per el mòbil, temps després ells dos es trobaven a afaitar entre ells.Un dia es van perdonar entre ells i van tornar a anar junts.

    Un mes després en Marc i la Maria van començar a sortir i so van passar molt bé ells dos junts.
16. Lautaro Pérez diu:

    17 desembre 2018 a les 13:13

    LA MARIA

    Hi havia una vegada una nena anomenada María, vivia en una muntanya lluny de la civilització, un dia la Davida se sentia sola i desemparada, així que es va anar a la ciutat a buscar algú amb qui parlar, però ningú volia parlar amb ella perquè era molt lletges, de cop va començar a plorar enmig del carrer. Ningú li feia cas, la maltractament i la ignoraven, però de sobte una persona es va acostar i li va dir: normal que ploris ets més lletges que una nevera per darrere, tens la cara feta una paella o una pista de motocròs, però el noi estava tan desesperat que s’ha la va portar a casa perquè no tenia amics. Però després aquella nena es va fer més amic d’aun senyor molt ximple, que es deia David, el fan número 1 de Willyrex.
17. Edgar Aguilar diu:

    17 desembre 2018 a les 13:22

    Història col·lectiva “Un dia…”
    Hola, el meu nom és Dagmar, t’explicaré un fet que va canviar la meva vida: Aquesta es l’ història del dia…. del dia en què vaig morir.
    Un Divendres, un Divendres com qualsevol vaig anar amb la meva família a un parc aquàtic, “L’Illa Fantasia”, jo volia anar amb les meves amigues, però els meus pares no volien que les meves amigues anessin amb mi, però almenys vaig poder anar al parc aquàtic. Com les meves sandàlies i com no tenia flotador, vaig anar a la botiga dels xinos que hi havia al costat. Allà va aparèixer ell… Un noi tan guapo que em vaig enamorar a primera vista, vam començar a parlar i vam connectar de seguida, vam acordar anar junts a un dels tobogans més alts de tot el parc. Dues hores després estava a l’hospital morint per un traumatisme al cap.
    I aquell dia, aquell bonic dia, vaig morir
18. Paula diu:

    17 desembre 2018 a les 13:23

    El secret

    Hi havia una vegada una nena que és deia Nereida. Als 7 anys aquesta nena va haver de traslladar-se a Mèxic a viure amb el seu avi. Perquè la nena és va posar a treballar al circ i el seu avi era el propietari del circ més important de Mèxic.
    La nena amb el temps va començar a adaptar-se a aquest nou món fins que un dia mentre estava fent el seu número és va caure des de set metres d’alçada.
    De seguida la van portar a l’hospital mentre ella agonitzava. Quan va estar allà la van reanimar i, ja què tenia totes les costelles trencades, els dos pulmons foradats, una cama trencada i un braç i la mandíbula dislocada i múltiples ferides, li van posar una injecció de prova, que suposadament era per afavorir la cura dels óssos i dels teixits.
    Al cap d’una setmana la nena tenia totes les ferides perfectament cicatritzades i els ossos casi curats, però els metges no s‘havien com s’ha curat tant ràpidament totes les seves ferides ja què la majoria de les persones triguen més en curar-se. Li van demanar anar a fer-se una radiografia i trobar com ho havia fet. Però no van trobar res anormal.
    Però el que els metges no s’havien és que la Nereida és la filla perduda del “Spiderman” i gràcies a això podia curar-se molt ràpidament . Al poc temps va poder tornar a casa seva, però el seu avi no la deixava tornar, perquè la considerava un monstre, així que la Nereida va haver d’anar a viure sota d’un pont.
    Estava tant enfadada amb el seu avi que va desenvolupar els seus poders aragnids i va crear un exercit d’aranyes per poder matar al seu avi, per haver-la fet viure sota d’un pont. I quan el va matar8 es va sentir en pau.
19. Anais diu:

    17 desembre 2018 a les 13:28

    L’amiga de la Josefa

    Hi havia una vegada una nena que es deia Josefa. Era una nena normal. Tenia una amiga, sí, només una. Es deia Pepa.
    Un dia la Josefa i la Pepa van quedar per donar un passeig i van començar a caminar cap a una muntanya que estava a prop de la casa de la Pepa.
    Mentres estaven caminant es van trobar al cosí de la Pepa que era àrab i no es podia comunicar. Fins que la Josefa va tenir una molt bona idea. Van anar a la muntanya on sempre anaven, però el nen va sortir corrents. Van buscar-lo i quan van veure que no el trobaven van anar a menjar un gelat.
    Mentres s’estaven menjant el gelat la Pepa li va explicar el seu menjar secret a la Josefa, i és que estava embarassada.
    La Josefa es va quedar bocabadada i li va començar a fer preguntes com de qui era i si pensava abortar. La Pepa li va dir que no sabia de qui era, ja que hi havien dos possibles opcions i que no pensava avortar. La Josefa li va preguntar si els seus pares ho sabien i la Pepa li va contestar que no, i no sabia com els hi podia dir, ja que no sabia de qui és. A sobre si li dic a algún dels dos nois es cabrejaran per la meva infidelitat.
    Como no sabia que fer va haver de confesar als seus pares, els quals la van castigar sense sortir de la casa mai.
    9 mossos després, el nen va néixer i va dir qui gjiivi macarrons. Llavors es va adonar de que el fill era del seu cosí.
20. Ada diu:

    17 desembre 2018 a les 13:33

    El poble brut
    Hi havia una vegada una noia que es deia Carla i vivia al poble del costat de la ciutat més gran del continent. Aquest poble es deia Cresten i, al contrari que la ciutat que hi havia al costat, era molt pobre i estava molt bruta, ja que bona part de la brossa que hi havia a la ciutat la llençaven al poble. Fins que un dia la Carla va dir que era una injustícia, que la brossa no s’havia de llençar al seu poble, ja que per això estava fet un fàstig. Al cap d’uns dies se’n va anar a parlar amb el governador de la ciutat per trobar una solució a aquest problema, però el president li va dir que ell faria el que li donés la gana i van fer fora a la Carla, però ella volia venjança. Va idear un pla i, cinc dies després va encendre l’ajuntament. El governador de la ciutat va morir cremat i ella va ser feliç. Però aquesta felicitat s’acabaria quan la Carla descobrís que el fantasma del president li faria la vida impossible.
    El dia que el president va anar a per ella, la Carla es va fer la indefensa i el governador va fer un pla per matar-la, ja que estava aconseguint que traguessin la brossa de la ciutat, però si ho feia, el poble descobriria que ell era part de la màfia, i això li anava molt malament pel negoci. Així que un dia anava a matar-la, però no havia comptat amb una cosa, que part de la família de la Carla eren fantasmes. Però això no li va impedir intentar matar-la, ja que com que ell era el cap d’una màfia tenia tot un exèrcit al seu servei. Els seus familiars la van intentar protegir, però no van poder, llavors l’exèrcit va arribar fins on era la Carla i quan ja estava a punt de morir se’n va recordar que eren fantasmes i, per tant, no la podien tocar. Va viure tota la vida amb tot l’exèrcit a darrere, esperant que es moris, i quan per fi es va morir la van torturar per tota l’eternitat.
21. tingting diu:

    17 desembre 2018 a les 20:48

    Una vida diferent d’una àguila
    Hi havia una vegada un nen petit va trobar-se un ou d’ocell davant d’una pedra, el va portar a casa seva per a veure que era.
    La mare li va contestar que seria l’ou d’ocell i li va proposar que portés l’ou a un expert.
    El nen aquella mateixa tarda va portar l’ou a l’ornitòleg, que era l’expert en ocells, i li va dir que aquell ou era d’àguila i que encara seguia viu.
    Després d’aquella notícia aquell nen, ben content, se’n va anar a casa i va començar a cuidar l’ou.
    Vam posar des de que es va portar l’ou uns mesos a casa i estava a puntet de sortir del ou.
    Després de tornar de l’escola va veure l’ou movent-se molt, set minuts més tard va néixer l’àguila i el nen es va quedar molt sorprès perquè no ho havia vist, estava impacient per veure l’ocell que sortiria, va començar a pensar en el nom que li posaria i va pensar que si era mascle li posaria Arnau i si era femella li posaria Clàudia. Al cap de 5 minuts l’ou va començar a escardar-se i el nen es va començar a posar una mica nerviós, perquè no sabia el que l’ocell li faria, així que va sortir de casa i va anar a un veterinari perquè l’examinés i determinés si era perillós cuidar aquest ocell o no, i també si era legal, perquè no volia que li posessin cap multa ni que el posessin a la presó. Quan el veterinari va arribar a casa, l’àguila es va posar molt agressiva i el va esquarterar és qüestió de segons.
    El noi que estava cada cop més espantat, va marxar corrents.
    A la nit l’àguila va sortir volant de la casa seva per anar a buscar la seva mare.
22. Santi Martin diu:

    18 desembre 2018 a les 11:47

    L’AMISTAT ÉS EL MÉS IMPORTANT

    Hi havia una vegada un noi que es deia Xavier. Tenia 15 anys i com molts adolescents, estava enamorat d’una companya de classe que es deia Moya, Andrea Moya.

    A la senyoreta Moya no li agradava en Xavier, perquè era un noi molt entremaliat. Aquest era molt tossut i per moltes vegades que la senyoreta Moya li deia que no, ell insistia. Un dia en Xavier va veure a en Santi i li va dir que no volia res més amb l’Andrea, que n’estava fart de que sempre ep rebutgés. En Santi li va dir al seu amic Xavier que li agradava l’Esther. En Xavier es va posar gelós perquè l’Esther era la seva millor amiga.

    Finalment els dos amics van passar de les noies i van donar importància a la seva amistat.
23. Martí Rodríguez E3C diu:

    18 desembre 2018 a les 12:11

    En Derek i la Eduarda

    Hi havia una vegada dos noiets molt trapelles; un noi i una noia, que es diuen Derek i Eduarda.
    Un dia l’Eduarda va anar a passejar al bosc negre, on es diu que hi ha bèsties terrorífiques, hi ha desde mosquits innofensius fins a dementors.
    Quan en Derek es va llevar i va escoltar que l’Eduarda va anar al bosc negre, va sortir a buscar-la, ja que ningú sortia mai viu. En Derek amb tota la seva valentia va creuar el bosc sense acompanyant, perquè si arriba informació als seus pares de que havia entrat al bosc, no tornaria a poder sortir de casa.
    De sobte, en Derek va escoltar els crits de l’Eduarda i se la va trobar que estava enfilada a un arbre amb tres dents de sabre sota. Es va pujar amb ella i els hi van començar a tirar pedres i pinyes. Les ferotges criatures van sortir corrent com llamps.
    Van anar corrent a casa, amb els seus pares, sals i estalvis.
    Van ser feliços i van menjar anissos.
24. Pol Aguilar Rambla 3C diu:

    18 desembre 2018 a les 12:32

    Terribles vacances al bosc

    Hi havia una vegada un noi i el seu pare van anar de vacances a un bosc. Mai havien anat, però la gent explicava coses molt bones sobre el bosc, així que van decidir anar els dos a passar un parell de dies allà.

    El primer cop que s’ho van plantejar anar, van pensar que era una bestiesa, ja que el bosc era molt gran i estava bastant lluny. Un temps després van decidir anar. Al arribar, van trobar un munt de bolets, però com no sabien quins bolets eren bons i quins eren dolents, els van agafar quasi tots. Van veure una botiga de campanya i van decidir entrar. Al entrar a dins, van encendre la llum i de sobte a aparèixer un llop a la vora de la botiga de campanya. El llop va intentar entrar, però una dona els va salvar i després li van donar les gràcies. Com ja s’estava fent fosc i no volien tenir més ensurts, van decidir tornar cap a casa. Van caminar dues hores, fins que van trobar el cotxe. Van pujar i van dirigir-se cap a casa. Després de vint minuts, el pare es va adonar de que s’havien perdut. La família va cridar fins que van veure com la noia que els havia salvat abans venia a ajudar-los un altre cop. Van trucar a emergències per rescatar-los.

    En conclusió, tots van ser feliços.
25. Ainhoa vendrell Garcia diu:

    18 desembre 2018 a les 20:09

    Hi havia una vegada un nen que es deia Victor. Aquest noi era molt agressiu, per tant cada cop que perdia a la play es posava com un bou.
    La seva mare que es deia Josefina, estava farta del seu fill perquè era molt agressiu. Pero una noia que el coneix, que es diu Ainhoa, ella el sap calmar. Aquesta noia va enviar un missatge a en victor dient que si li cau bé. Però en Victor la va deixar en vist, llavors la Ainhoa li va enviar un altre missatge dient que perquè ell és tan dolent amb ella.
    En Victor per fi va contestar amb un cor, llavors la Ainhoa no va dir res.
    Al dia següent la Ainhoa com sempre va anar a casa d’en Victor a jugar a la play. Pero un dia en Victor s’en va emportar a una noia a casa que es deia Emilia. La Josefina al principi va pensar que era una amiga per tant els va deixar sols a l’habitació. Quan la Ainhoa va arribar a casa d’en Victor, va veure que la play no estaba encesa llavors va dubtar i va preguntar a la mare d’en Victor que on estaba. La mare li va dir que estaba a l’habitació amb una amiga. La Ainhoa va entrar i va veure a en victor i a l’Emilia donan-se petons. Llavors va començar a cridar a l’Emilia , perque clar en victor i l’Ainhoa tenien una relació en secret.
    En Victor es va començar a posar-se nerviós i furiós. Ell va acabar molt malament pels crits, no podia més per tant va agafar la play i es va ficar a la banyera i es va suicidar amb el seu unic amor, la play.
26. Rania diu:

    20 desembre 2018 a les 13:28

    Que com és això de tenir una filla adolescent? Uf! Tenir una adolescent a casa és molt dur. Mai puc saber què li passa. Que si alguns dies està de bon humor, que si d’altres està com una fera sense cap motiu… Bé, la coneguda “edat del pavo”. La meva filla, per exemple, es passa tot el temps de la seva vida tancada a la seva habitació. Fent què? “Deures mama”. Clar, no em crec res del que diu. Entenc que potser sí que tenen molts deures per fer, però a l’ordinador tots? Tant de temps? No, no pot ser. Que si no confies en mi, que si només 5 minuts més, que si ja vaig… Bah! Però si jo era molt feliç sortint a jugar al carrer amb les noies del barri. No entenc com es pot divertir tantes hores asseguda davant la pantalla de l’ordinador, tant enganxada. I espera! Com entris a la seva cova a obligar-la que apagui l’ordinador, et un pega un crit que fa por i t’odia tota la seva vida. Deixant a part l’ordinador, la nena mai suporta que la manin, i menys quan es tracta de feines domèstiques de casa. Quan la crido em contesta cridant “Ja vaaaaa!” i no apareix mai. Té la mania de fer cas quan ja he acabat el que hauria d’haver fet ella i quan ja tinc la mosca a la punta del nas. Jo també vaig ser adolescent com tot el món però abans això no passava. En fi, qui les entengui que les compri!
27. Hind Dahou diu:

    22 desembre 2018 a les 01:04

    UNA MALA PASSADA
    Hi havia una vegada una noia que es deia Maria, vivia en una petita ciutat, era una bona estudiant i sempre li agradava fer els deures. A l’escola tenia dos amic Eric i Morgan, i la seva millor amiga Verònica. Sempre després de clases s’anava a una cafeteria. Allà sempre parlaven de com els hi havia anat el dia.

    Un dia com cuan sevol altre van anar a la cafeteria però va passar una cosa estranya. Només entrar van trobar que no hi havia ningú. Quan van intentar sortir no van poder. S’havien quedat atrapats dins. Estaven molt preocupats i tots estaven buscatt per on podrien sortir exepte Eric, el primer que va fer va ser anar a menjar els pastissos que hi havia a sobre d’una taula però al cap d’uns quants minuts Eric li va començar a fer mal la panxa i va vomitar. Del vomit van sortir uns unicorns, que podien parlar. Hi havia quatre. Als amics quan van veure els unicorns van anar corrents fins a una cantonada de la cafeteria, però de sobte els unicorns els hi hav dir que gràcies a Eric els hi havia alliberat, i que els quatre els hi podria demanar un desitj cadascú. Un d’ells va demanar sortir d’on eren, però el que va passar va ser que els hi havia emportat en una ciutat desconeguda on no hi havia ningú. el unicorn que va fer el desitj, va desapareixer i només quedaven tres, els nois van dir que podria ser perillos demanar desitjos, ja que no ha sortit gaire bé el primer. La Verònica va demanar el segon deitj que era tornar a la cafeteria on hi eren al principi. Però tampoc hi va funcionar, Maria hi estava molt pal·lida i nerviosa, va voler demanar es seu deitg, el penúltim que hi podien demanar i va ser tornar a les seves cases amb els seus pares. Desafortunadament no va funcionar, Maria és va começar a possar encara més nerviosa i no parava de cridar, ja que el que estava pasant no podria ser cert, per què els unicorns no parlen i menys fan desitjos.

    De cop i volta Maria es va despertar i va veure que estava en la cafeteria dormint , mentres que Verònica , Morgan i Eric parlaven de com els hi havia anat el dia.
28. Hanae diu:

    28 desembre 2018 a les 17:45

    La reencarnació
    Hi havia una vegada existia una noia que es deia Hanae i sense hi haver un perquè, sentia una forta atracció a tot lo relacionat a França. La llengua, els menjars, els costums, les persones… Ella no entenia el perquè però un dia, va conèixer a una bruixa que li va revelar el secret de perquè ella era així. La Hanae era una noia reencarnada a una francesa i que en la seva vida anterior era una dona Francesa, es deia Lina, era una model bastant famosa la Hanae quan va escoltar aquella història no s’ho podia creure i va anar corrent a casa per buscar més informació sobre aquella tal Lina. Va trobar que a part de ser model i famosa, també era una persona molt important al país. Resulta que el seu pare era un polític molt important i molt ric. També va trobar que la van reptar un home per culpa del pare, perquè el pare havia robat diners al poble, llavors ho van fer com a venjança. Va estar una setmana segrestada fins que va aconseguir escapar d’aquell lloc sense que ningú s’adones compta, pero la van veure i la van matar. La hanae quan va escoltar aquella història i va pensar que alomillor algun avi o pare s’adonaria compta de que tenia la mateixa cara que la Lina i que ella era la Lina llavors és va anar molt lluny en concret a Hawaii, un lloc bonic on viure i on creia que ningú li faria mal però a l’arribar allà, van identificar-la molt rapidament, llavors van haver de matar-la. El que no sabien és que la Hanae, és a dir, la Lina, tornaria a reencarnar-se en un altre cos.
29. Arnau Carrés diu:

    2 gener 2019 a les 10:12

    La Maria
    Era una tarda fosca d’hivern, i la Maria sortia de treballar per trobar-se amb el seu xicot a la cafeteria del barri. Va caminar pels grans carrers de Nova York, fins que tot es va parar, tot es va quedar fosc, tot s’havia aturat…
    Després d’uns instants per ella, però dos llargs anys com un dia sense pa, pela seus familiars i amics. No sabia on era, però només sabia que havia de salvar el món dels perills de la societat, per tant, després de 10 llargs mesos, es va convertir en la SúperMaria. El seu superpoder era el de crear drogues i repartir-les pels indigents que trobava pel carrer. Després de 3 dies repartint tota mena de drogues es va trobar amb una cara familiar, era el seu antic amic, l’Arnau.
    Ells molt feliços van anar a buscar la seva antiga botiga, i la van reobrir. Al cap de dos mesos de l’obertura, la policia els va enxampar i els dos preocupats van fugir a Andorra. Però a l’arribar un home estrany els hi va robar tota la seva droga, deixant-los sense res.
    Al perdreu tot, l’Arnau es va intentar treure’s la vida. L’ambulància es va emportar l’Arnau i la policia a la Maria. Mesos després l’Arnau es va recuperar. Finalment, l’Arnau es va recuperar i va acabar anat a la presó, però com que no la suportava es va acabar suïcidant
30. Carol diu:

    5 gener 2019 a les 12:40

    PareNoel per la finestra

    Hem vaig dormir a les 9 de la nit, pensant que m’hauria de dormir abans, perquè avui era 24 de desembre, llavors el pare Noel vindria a la nit a deixar-me els regals que havia demanat.

    Vaig desvelar-me a la una de la matinada, per un greu soroll que vaig sentir, vaig baixar les escales a les fosques i em vaig dirigir cap al passadís d’on provenia el soroll tant rellevant. En aquell moment em va començar a tremolar les mans i les cames, però seguia avançant a poc a poc amb l’esperança de què no hi hagués res. Quan vaig arribar em vaig quedar bocabadat, per què no era el pare Noel, era el meu pare.

    Estava impressionat, perquè la il·lusió de què fos el pare Noel, va desaparèixer.
    Va arribar la mare, i el meu pare es va llençar per la finestra, vaig començar a plorar, no perquè el meu pare es va llençar, si no perquè em vaig donar conta de què tots aquests anys pensava que existia, però no.
31. Naiara Avellaneda Gómez diu:

    8 gener 2019 a les 18:17

    L’AMOR D’EN LUCAS:

    Hi havia una vegada un noi molt seriós, en Lucas. En Lucas estava enamorat en secret de l’Arnau i l’Oriol. No sabia amb qui quedar-se dels dos, però, cap dels dos sentia el mateix. Un dia a l’entrar a classe, en Lucas va decidir revelar el seu amor secret a l’Oriol, i, sorpresa, aquell matí, l’Oriol havia començat a sentir un gran amor pel Lucas, així que van començar a sortir.

    En Lucas i l’Oriol van passar dos mesos molt feliços, però, un dia, l’amor de l’Oriol se’n va anar com havia vingut. En Lucas ja no era un boi noi, ja que gràcies al seu millor amic, l’Arnau, havia començat a ficar-se coses pel nas, com tisa, sucre i cola. Aleshores, van començar a passar molt de temps junts, i, en una nit boja, màgicament, van crear un fill. Després de nou preciosos mesos, va sortir una nena, que, gairebé mor al néixer perquè tenia el nas massa llarg. Els metges, preocupats per l’Arnau el van cosir, ara ja no podia defecar, per tant va haver de fer-se una operació. Livan col·locar un tub per on podia treure els fems.

    Finalment, després d’un any, la seva filla Naiara va morir en un accident. L’Arnau i en Lucas molt tristos, es van suïcidar. En canvi l’Oriol es va casar amb una noia de joguina. Ell era feliç, però com no podia tenir fills es va suïcidar també. Poc després es van retrobar tots quatre a l’infern.
32. marina sanz diu:

    11 gener 2019 a les 00:47

    Hi havia una vegada una nena que es deia Marina que estava trista, perque era un dia abans de acabar el colegi
    Tot va començar el dia 20 de novembre, a una classe de català, quqe no volia que s’acabes mai. Estaba ansiosa perque ja fos dia 8 de gener, llavors va començar a plorar i a dir-li a la seva mare que no volia que s’acabes l’institut,perque les vacanses son molt llargues i ella no pot estar tan temps sense anar a l’institut, perque vol estar amb els seus amics i amigues.
    El pitjor moment va ser quan es va tenir que despedir del seu profesor preferit. En Jordi, pero tots el deien senyor professor.Era un home jove, que quasi sempre portava un polar de color verd amb uns texans.
    A la marina li agradava molt el dijous, ja que la classe d’en Jordi es feien jocs. Quan ja eren vacanses va haber-hi un dia q estaba aburrit i no sabia que fer, va decidir sortir a fer una volta per el centre amb l’esperança de que es trobaria al seu professor preferit del institut. I quan va arribar al institut li va veure, es va alegrar molt, es van començar a parlar i van acabant besanse. Pero el jordi va dir que era impossible, que era la seva alumne.
    La noia amb el cor trencat no va tornar a aquell institut, perque se li feia impossible veurel.
33. lautaro valles diu:

    11 gener 2019 a les 00:49

    La Nena

    Hi havia una vegada una nena que va sortir de la seva casa per anar a casa de la seva avia.
    El cami era molt llarg aixi q va decidir anar en bicicleta. Quan va sortir es va trobar un home que treballava de carter i la nena li va preguntar, hi ha alguna carta per la meva mare? I li va respondre, si, esta la del aigua i una carta de una persona que no ha posat el seu nom, pero que la carta ve de l’india. La nena es va quedar molt sorpresa, la seva mare i ella no coneixien a ningu que fos de l’india. Quan el carter es va marxar la nena va anar cap a la seva casa, per preguntar-li a la seva mare i no estava i es va sorprende perque quan ella va marxar si q estaba. Llavors la noia va dicidir retomar el camí , llavors va decidir retomar el camí cap a casa de la seva avia, llavors va trobar la sabata de la seva mare i es va començar a preocupar. Va veure a la seva amiga julia i li va demanar ayuda i totes dues van começar la búsqueda e la seva mare. La julia era una experta en aixó d’investigar i ellas dues es van adentrar en un bosc perque s’escoltaven crits de cop van agafar a la julia, no vaig poder veura-li la cara La nena y la julia es van trobar una vella dona que portava la roba de la seva mare i la nena li va dir “mare? ets tu?”
    I la dona li va dir filla meva que fas aquí? I de cop i volta va desapareixer la dona, La julia i la nena es van desmayar i es va despertar a casa seva.
    Estava la seva mare, la julia va desapareixer i tot va ser un somni.