Enguany celebrem Sant Jordi amb un poema de Montserrat Abelló i amb una cançó de Joan Dausà. Esperem que, quan arribi el dia, us regalin molts llibres i moltes roses.
EL VENT DAMUNT LA PELL
El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.
Montserrat Abelló
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8rohDBc7uRs[/youtube]
Sense tu: https://youtu.be/itamPjTcLow
POEMA:
ESTIMARÉ FINS AL LÍMIT
estimaré fins al límit
de la teva paraula.
tornaré cap a casa després.
i en la túnica
dels teus ulls de neguit
i amors inhòspits
cercaré l’alegria que em recordi
l’aspra veu del desert de l’esperança.
CANÇÓ:
https://www.google.com/search?ie=UTF-8&client=tablet-android-samsung&source=android-browser&q=boig+per+tu
Interpreta’m
Invoca l’esclat de la follia,
imposa un règim d’excepció,
abraça’m. I en l’abraçada
sigues rebel dels límits,
parla’m de tu, calla’m les nits
– et demanava.
No marxis, no te’n vagis encara.
Equivoca’t abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta’m
– et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s’acaba
fa allò que no comença.
Calafell i Obiol, Mireia
Canço :
https://youtu.be/01VrwdItO7Q
POEMA
BOMBÓ DE MEL
Embolicaré
els teus petons
com si fossin
bombons de mel,
així quan viatgi
mentre corre el tren
saborejaré l’efluvi,
del teu licor
per retenir el sabor
fragant, de dona
glamorosa d’amor,
que ets madona.
Els embolicaré
amb amor, els teus
amb els meus,
flirtejant–se sempre
amb núvols de sucre
de colors, perquè
siguin més atractius
als nostres llavis.
I així, que tingui
amarada d’amor
i passió, tota la
col•lecció, veuràs com,
te’ls enviaré de nou,
al final del meu viatge,
perquè quan arribi
al teu costat tinguis
encara sabor de mi.
Núvol de cotó,
d’ulls d’infinit,
destí del meu nord
bombó de mel
bonic destí,
de besades perfumades
fragàncies del cel.
http://autores.rincondepoesia.com/sa…_barrau_vinas/
https://www.youtube.com/watch?v=y0bx_PVZA8Y
POEMA:
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
CANÇÓ:
https://m.youtube.com/watch?v=GHXDMJRcDF0
“Un sonet per a tu”
Miquel Martí i Pol
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
AMB TOTS ELS TONS DEL DOLOR I DE L’ATZAR
Si tu vols,
vigilaré les herbes que ens esperen.
Si tu vols,
constel·laré de flors el teu somriure.
Si tu vols,
tornaré a alçar-me de les meves cendres.
Si tu vols,
faré que tot s’aturi en els teus pòmuls.
Si tu vols,
desxifraré l’oracle dels teus ulls.
Si tu vols,
anirem carrer avall fins al mai més.
Si tu vols,
dependran del teu coll tots els viatges.
Si tu vols,
serem fills del capvespre fora vila.
Si tu vols,
esperaré com sempre el teu mot: “vull”.
https://www.youtube.com/watch?v=9u940s1Td0w
Canço: Tot es fosc (gossos)
Sol
Tot és fosc
Re
només una espurna,
Lam Do
és la nineta dels teus ulls
Re
va pampallugant.
Avui potser
em diràs adéu
i una llàgrima,
pels teus ulls caurà.
Sol
Vols ser lliure,
Re Lam
vols ser un altre falcó en el cel,
Do Sol Re
però tot just del niu acabes de marxar.
Do
Pensa en mi
Sol Re
i pensa en el que et puc donar.
Mim Do
Encara no sé no, no, com et diré que t’estimo
Sol Re
i que amb tu vull continuar.
Mim Do
I que les llàgrimes no són de plorar,
Sol Re
sinó és el cor, que no parar de sagnar.
Sol
Encara no saps,
Re Lam
quin camí has de seguir.
Do
El blanc o el negre,
Sol Re
aqui no hi ha entremig.
Sol Re
I al final, al final segur trobaràs
Lam Do
allò que sempre has desitjat
Sol Re
algú que estigui al teu costat.
I encara no sé…
Cançó transcrita per : “Grapa Sr.Anillos”
Tot el material d’aquesta pàgina està llicenciat sota Creative