Enguany celebrem Sant Jordi amb un poema de Montserrat Abelló i amb una cançó de Joan Dausà. Esperem que, quan arribi el dia, us regalin molts llibres i moltes roses.
EL VENT DAMUNT LA PELL
El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.
Montserrat Abelló
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8rohDBc7uRs[/youtube]
PoemaDITS
Lleugera, s’iniciava
la pluja d’una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te’m perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l’ombra del toc
dels teus dits, quan te’m perdies.
Gabriel Ferrater
Canço : jenifer catarres
https://youtu.be/FhJR6OO1X8Y
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
AMOR
L’Anna m’ha regalat una rosa
vermella i plena d’olor
i, amb un punt de vergonya,
m’ha fet
un dolç petó!
M’he atabalat una mica,
però…
no li he dit pas que no!
Aquest poema es de la Lola Casas
La cançó que he agafat ha sigut SENSE TU DE teràpia de shock (no he pogut agafar el link)
L’alè de primavera
L’alè de primavera
s’ha instaurat avui al carrer:
els llibres prenen vida
i les roses són milers.
Passegen les princeses
i els dracs pels papers;
amb elegants cavallers
a l’escola omplen parets.
Quina festa especial:
Jocs Florals i poesies,
contes, llegendes i alegria!
Quina festa especial:
a la classe, poesies,
contes, llegendes i alegria!.
L’alè de primavera
L’alè de primavera
s’ha instaurat avui al carrer:
els llibres prenen vida
i les roses són milers.
Passegen les princeses
i els dracs pels papers;
amb elegants cavallers
a l’escola omplen parets.
Quina festa especial:
Jocs Florals i poesies,
contes, llegendes i alegria!
Quina festa especial:
a la classe, poesies,
contes, llegendes i alegria!.
(Isabel Barriel)
TXARANGO: LA DANSA DEL VESTIT
https://youtu.be/Xqw8u2NUlAs
Sense tú- Tèrapia de Shock
https://youtu.be/itamPjTcLow
https://youtu.be/79foFSDoOxY
Sopa de cabra cançó camins
https://youtu.be/49aDDiya-X8
https://youtu.be/-qUjbO60x-8
https://youtu.be/VlWlbVIelsc
https://youtu.be/Mme9REVuidw
Un poema t’escriuré
ple de vida i sentiment
el meu cor et donaré
per poder estar junts en tot moment
Amb una mirada el faré somriure
i aixó em donarà felicitat
mai perdré les ganes de viure
si puc tenir-te al meu costat
Amb tu totes les nits somiaré
i desitjaré la teva calor
a totes hores en tu pensaré
en la teva tendresa i en la teva dolçor
Ets la llum en la foscor
l’oasis en el desert
ets el consol en el plor
el mapa de qui es perd
Una cançó et cantaré
amb tot el meu amor
amb mi sempre et portaré
per ser inmune al dolor
SAU: BOIG PER TU
https://youtu.be/QzNwIDpJjJU
MATÍ AL BAR
S’han vist sovint al bar,
a les hores de sol del migdia,
quan l’enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l’abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.
Francesc Parcerisas
Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.
Voldria…
sentir l’esclat de la teva sang
dins del cor,
sobre els meus polsos.
Omplir el teu ésser
amb la meva basarda,
i pam a pam, el teu cos
estimar-lo.
Voldria…
cremar-te amb el meu foc
i encendre’m amb la teva flama
i després…
morir.
https://youtu.be/P4RUElQLCW0
Cansó: https://m.youtube.com/watch?v=H_Kl8wbBdag
Poema: Eternamente me vas a poseer. Hasta que mi cuerpo se convierta en cenizas, mi alma te será fiel.
Si amar es pecado en la cárcel pagaré, pero aún entre rejas nunca te olvidaré.
Te quise ayer, te quiero hoy, y si tú me dejas, siempre te querré, mi corazón.
Me iluminas cada mañana, coloreas todos mis días, por eso te dedico estas palabras, te quiero vida mía.
Mi cuerpo dejará de amarte, porque moriré cuando mi corazón deje de palpitar, pero mi alma te amará eternamente, y jamás te podrá olvidar.
EL BANY
A l’aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M’hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L’agafo
pels flancs, amb besos l’asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d’aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d’amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l’excés d’aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se’m desboca quan la miro
dreta o jaient.
T’adoro
fins l’esquelet.
POEMA D’AMOR
Un poema t’escriuré
ple de vida i sentiment
el meu cor et donaré
per poder estar junts en tot moment
Amb una mirada el faré somriure
i aixó em donarà felicitat
mai perdré les ganes de viure
si puc tenir-te al meu costat
Amb tu totes les nits somiaré
i desitjaré la teva calor
a totes hores en tu pensaré
en la teva tendresa i en la teva dolçor
Ets la llum en la foscor
l’oasis en el desert
ets el consol en el plor
el mapa de qui es perd
Una cançó et cantaré
amb tot el meu amor
amb mi sempre et portaré
per ser inmune al dolor
Tus labios rojos
me gustan tanto
niña te adoro.
Viendo tus ojos
quiero besar
tus labios rojos.
Acariciando
tus cabellos dorados
quiero libar
tu blanca piel
hasta el amanecer.
Al llegar la aurora
tomando coca cola
tu cuerpo norma
me enamora.
Tu cuerpo norma
me enamora
me gusta tanto
niña te adoro.
Jesus varillas
https://www.google.es/url?sa=t&source=web&rct=j&url=%23&ved=0ahUKEwjUmejvzrTaAhUKvxQKHboUBSUQxa8BCCQwAA&usg=AOvVaw0VTJzWxrN8ZFOD4xbU2nov
Sau- Només ho faig per tu
Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.
Voldria…
sentir l’esclat de la teva sang
dins del cor,
sobre els meus polsos.
Omplir el teu ésser
amb la meva basarda,
i pam a pam, el teu cos
estimar-lo.
Voldria…
cremar-te amb el meu foc
i encendre’m amb la teva flama
i després…
morir.
https://youtu.be/XPpTgCho5ZA
https://youtu.be/F16pNE6Ig7U
La meva conçó és “ningú més que tú” de Pablo Alborán
https://youtu.be/Sfm8Nlz0BXY
Canço: https://youtu.be/Ihwiin2M6AA
Poema: El principi de l’amor és deixar que aquells que coneixem siguin ells mateixos, i no tractar de canviar-los, segons les nostres necessitats, perquè llavors només estimarem en ells, el reflex de nosaltres mateixos.
No puc oblidar
https://youtu.be/F16pNE6Ig7U
(Faràs dos trucs i t’obriré la porta… de Feliu Formosa)
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
del teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
La cançó que he escollit “Maleducao” de Lil Dami.
https://youtu.be/dgN6DndfXC4
C tangana: No te pegas
https://youtu.be/T2wMp571gOE.
Jon Z X Ele A El Dominio: Goosebumps
https://youtu.be/0BxjlxAqllo.
Cançó d’ahir en castellà:
Tu Canción https://g.co/kgs/NatLFg
https://www.google.es/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DU3TCIcHqKQM&ved=2ahUKEwinmrKV0LTaAhWC3SwKHcoMDAcQiE4wAHoECAUQAw&usg=AOvVaw3w2OX8Tuj_S-OToH0hY05P
Cançó d’amor en Català:
https://m.youtube.com/watch?v=BT3b9cQCsKE
Poema:
T’estimo,nom estima la idea al pensament que van junts o moren en l’intent. Com el botxí el traïdor i el pinzell al pintor. Com l’accent a la lletra i la paraula al poeta. Com la veritat a la mentida i l’engany a l’error. Com la llum a la vela i el caçador a la presa. Com el suïcida a la vida i el malalt a la mort. Com el vers al poeta i la terra al sol. Com la idea al pensament i el profeta la creença. Com marbre a la terra i el foc la fulla seca. D’aquesta manera t’estimo, amb aquest infinit amor.
Edithsme
https://youtu.be/x_Zd3KoEtRk
Sense tu
MATÍ AL BAR
S’han vist sovint al bar,
a les hores de sol del migdia,
quan l’enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l’abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.
CANÇO D’AMOR
https://www.youtube.com/watch?v=oOFOBTYvMDU
Un sonet per a tu
Miquel Martí i Pol
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DvXNjNsqlKcQ&ved=0ahUKEwiopurL38jaAhWpF5oKHTJjDbgQwqsBCCkwAw&usg=AOvVaw2PXICReHbDKyLYE4eByprR
https://youtu.be/x_Zd3KoEtRk
EL BANY
A l’aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M’hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L’agafo
pels flancs, amb besos l’asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d’aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d’amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l’excés d’aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se’m desboca quan la miro
dreta o jaient.
T’adoro
fins l’esquelet.
Joan Vinyoli
https://youtu.be/XB7ORZx36MY
El poema:
Un poema t’escriuré
ple de vida i sentiment
el meu cor et donaré
per poder estar junts en tot moment
Amb una mirada el faré somriure
i aixó em donarà felicitat
mai perdré les ganes de viure
si puc tenir-te al meu costat
Amb tu totes les nits somiaré
i desitjaré la teva calor
a totes hores en tu pensaré
en la teva tendresa i en la teva dolçor
Ets la llum en la foscor
l’oasis en el desert
ets el consol en el plor
el mapa de qui es perd
Una cançó et cantaré
amb tot el meu amor
amb mi sempre et portaré
per ser inmune al dolor
T’estimo,
sense condicions ni reserves,
sense raons ni preguntes.
Pel sol fet d’estimar-te.
D’aquesta manera t’estimo
T’estimo,
Sense paraules buides
Ni expressions complicades,
sense afegits ni pedaços
sense cadenes ni trampes.
D’aquesta manera t’estimo.
Perquè tu ets tu,
i tu ets tot el que jo desitjo.
I no sabria com no estimar-te
i em faltaria l’aire,
i no entendria la vida
sense el teu somriure.
Així t’estimo.
Cançó Lluis Llach un núvol blanc
https://youtu.be/lKeDvdK4y_A
Poema:
AMB TOTS ELS TONS DEL DOLOR I DE L’ATZAR
Si tu vols,
vigilaré les herbes que ens esperen.
Si tu vols,
constel·laré de flors el teu somriure.
Si tu vols,
tornaré a alçar-me de les meves cendres.
Si tu vols,
faré que tot s’aturi en els teus pòmuls.
Si tu vols,
desxifraré l’oracle dels teus ulls.
Si tu vols,
anirem carrer avall fins al mai més.
Si tu vols,
dependran del teu coll tots els viatges.
Si tu vols,
serem fills del capvespre fora vila.
Si tu vols,
esperaré com sempre el teu mot: “vull”.
Cançó Fil de llum, Andreu Rifé
https://m.youtube.com/watch?v=GHXDMJRcDF0
Potser aquell “parlem despres” no sera un tres mesos despres et veig amb altre
“Desesperacio d’un home enamorat”
Edgar Aguilar (creacio propia)
Link de Youtube:
https://youtu.be/Ct45N6uRjhY
https://m.youtube.com/watch?v=y0bx_PVZA8Y
AMB TOTS ELS TONS DEL DOLOR I DE L’ATZAR
Si tu vols,
vigilaré les herbes que ens esperen.
Si tu vols,
constel·laré de flors el teu somriure.
Si tu vols,
tornaré a alçar-me de les meves cendres.
Si tu vols,
faré que tot s’aturi en els teus pòmuls.
Si tu vols,
desxifraré l’oracle dels teus ulls.
Si tu vols,
anirem carrer avall fins al mai més.
Si tu vols,
dependran del teu coll tots els viatges.
Si tu vols,
serem fills del capvespre fora vila.
Si tu vols,
esperaré com sempre el teu mot: “vull”.
EL BANY
A l’aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M’hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L’agafo
pels flancs, amb besos l’asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d’aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d’amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l’excés d’aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se’m desboca quan la miro
dreta o jaient.
T’adoro
fins l’esquelet.
Joan Vinyoli
CANÇÓ:
https://youtu.be/itamPjTcLow (Sense tu)
SANT JORDI
Lola Casas
Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l’esperit.
La rosa l’he regalat
i el llibre…
me l’he llegit?
https://youtu.be/OO3kH9mlEMk
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
https://youtu.be/x_Zd3KoEtRk
ESTIMARÉ FINS AL LÍMIT
estimaré fins al límit
de la teva paraula.
tornaré cap a casa després.
i en la túnica
dels teus ulls de neguit
i amors inhòspits
cercaré l’alegria que em recordi
l’aspra veu del desert de l’esperança.
Francesc Garriga
https://youtu.be/0khvHCjn0AE
cançó:
boig per tu.
En la terra humida escric:
“nena, estic boig per tu”
em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflectida la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu.
Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
https://youtu.be/QnUAPmAzjEE
POEMA
LA ROSA VERMELLA
Isabel Barriel
Avui és Sant Jordi
busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.
Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.
El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.
CANÇÓ
https://youtu.be/itamPjTcLow
https://youtu.be/Z5LVw2abUlw
Fins que arribi l’alba
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
https://youtu.be/2Vv-BfVoq4g
Perfect
https://youtu.be/uIKAukcBPD
POEMA D’AMOR?
I ets tu el que sosté la mirada,
Ets tu el que somriu i fa tremolar el món.
El meu món ple d’innocència, buit de raó.
Tu te l’has portat tot,
I ara en el teu cor estan escrits els crits del meu amor.
https://youtu.be/itamPjTcLow
POEMA:
BOMBÓ DE MEL
Embolicaré
els teus petons
com si fossin
bombons de mel,
així quan viatgi
mentre corre el tren
saborejaré l’efluvi,
del teu licor
per retenir el sabor
fragant, de dona
glamorosa d’amor,
que ets madona.
Els embolicaré
amb amor, els teus
amb els meus,
flirtejant–se sempre
amb núvols de sucre
de colors, perquè
siguin més atractius
als nostres llavis.
I així, que tingui
amarada d’amor
i passió, tota la
col•lecció, veuràs com,
te’ls enviaré de nou,
al final del meu viatge,
perquè quan arribi
al teu costat tinguis
encara sabor de mi.
Núvol de cotó,
d’ulls d’infinit,
destí del meu nord
bombó de mel
bonic destí,
de besades perfumades
fragàncies del cel.
Poema:
EL BANY
A l’aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M’hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L’agafo
pels flancs, amb besos l’asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d’aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d’amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l’excés d’aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se’m desboca quan la miro
dreta o jaient.
T’adoro
fins l’esquelet.
Joan Vinyoli
Cançó:
Sense tú
Canço
Amb la llum del teu mirar
has omplert la meva vida,
si em volguessis estimar
ma il·lusió fora complida
i viuria tan content
que en mon rostre s’hi veuria
la llum de l’agraïment
i a tothora cantaria
una cançó pels teus ulls
que jo mateix et faria,
una cançó pels teus ulls
perquè enmig de tants esculls
ells fossin la meva guia.
Rosó, Rosó, llum de la meva vida!
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió!
Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara,
perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s/assembla en el cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs, ja que em tens presoner
un dia i un altre dia
i jo m’hi trobo tan bé,
Roser, la meva Roser,
vulgues fer-me companyia.
Poema
No em preguntis perquè t’estimo, hauria d’explicar-te perquè estic viu