Edward Hopper, Morning Sun

21 respostes a Edward Hopper, Morning Sun

1. Berta Rueda diu:

   29 novembre 2017 a les 08:48

   EL QUE VEIG..

   El que veig per la finestra és la Plaça Major, sempre ple de gent.
   Està ple de botigues, hi ha un veterinari, un supermercat, un escola, …
   També des de la finestra de la sala d’estar veig el mar blau, la platja està sempre plena de gent.
   A la plaça hi ha molts arbres, són plataneres.
   Tot els edificis tenen moltes finestres i són molt alts.
   Desde la finestra de la cuina es veu l’escola Anxaneta, l’escola que anava jo.
   L’escola és gran, jo desde la cuina veig la pista de l’escola.
2. Javier Navarro diu:

   4 desembre 2017 a les 12:04

   LAS VISTES DESDE LA MEVA FINESTRA

   Desde la meva finestra de la meva habitació veig la piscina del meu vei, tambe veig blocs de pisos.

   El que es pareixen es que són molt alts tots, també es pareixen perquè tots els blocs de pisos que veig desde la meva finestra de la habitació són de color marró una mica clar, també es pareixen perquè tots tenen el balcons molt grans.

   M’agrada veure el paisatge desde la finestra perquè em relaxa i em transmet una bona ona.
3. Carla Cencerrero Gallego diu:

   4 desembre 2017 a les 12:39

   Les vistes desde la meva finestra

   La meva finestra és uns dels llocs més especials de la meva habitació. Ja que quan no se que fer em fico a veure per la finestra com els cotxes passen o venen, els nens que venen de l’escola o les dones que estan als balcons es fiquen a regar les seves flors això m’entre ten molt.

   Com cada matí m’atanso a la finestra de la meva habitació veig uns blocs alts al fons, alguns són més alts que els altres. Més a prop hi ha unes cases baixes, uns quants arbres sense fulles, el cel blau i uns núvols blancs.

   El que tenen en comú les cases i els edificis són els balcons per què la majoria estan decorats amb llums, ninots de neu, pares Noel, etc… i el que m’agrada és que tinguin tots un toc nadalenc.

   M’agrada mirar per la finestra cada matí quan em llevo i veure l’alba, és un paisatge que m’expressa tranquil•litat.

   Finalment, m’agrada veure-ho només a l’estació d’hivern, a les altres estacions també m’agrada peró a hivern és especial.
4. VERA ORTÍZ diu:

   4 desembre 2017 a les 12:57

   ELS MEUS PENSAMENTS QUAN MIRO PER LA FINESTRA
   Quan jo miro per la meva finestra, veig els patis dels meus veïns, i un pati molt gran del bloc de pisos del davant, ja que està construït especialment per a minusvàlids.

   També veig els balcons del costat i sobretot moltes plantes, flors…

   Quan miro per la finestra penso: “Jo voldria tenir un pati com aquest d’aquí a baix. Per poder posar-hi una piscina, un llit elàstic…

   Per acabar vull dir que m’encanta la meva habitació, les vistes que tinc, i sobretot la llum que entra durant el día
5. Eros Ortega diu:

   4 desembre 2017 a les 12:58

   Vistes per la finestra

   Una noia s’havia aixecat amb la resplendor del sol i va mirar per la finestra, el primer que va veure era el blau del cel que brillava amb la llum del sol.
   Després va mirar endavant i va veure el mar tranquil, cristal·lí i sense persones.
   Però quan es va adonar tot era un somni i es va adonar que el que hi havia eren fàbriques que omplien el cel de fum.
6. Yiting Yu diu:

   4 desembre 2017 a les 13:07

   PAISATGE QUE VEIG DES DE LA MEVA
   HABITACIÓ

   A classe de català ens han demanat un text descriptiu a partir d’un quadre que ha pintat un pintor que es deia Edward Hopper.

   Des de la meva habitació miro per la finestra veig una figura artística que es diu “Laia l’arquera”, aquesta figura és molt gran i agafava un arc que assenyalava en una direcció cap a les muntanyes que està dreta de la meva casa.

   A més a més veig al mar molt clar i bonic, a sobre del mar hi han vaixells i barques. També veig molts edificis alts i rectangulars.

   Finalment, vull dir que m’ha agradat la meva habitació, perquè des de allà puc veure paisatges preciosos. I puc fer fotos d’aquest paisatge fabulós.
7. Adrian Muñoz diu:

   4 desembre 2017 a les 13:10

   PAISATGE DES DE LA FINESTRA

   Era diumenge, estava mirant per la finestra, era un dia nuvolós, es veia la fàbrica tèxtil que tenia al davant, com sempre estava sortint fum, que es camuflava amb els foscos núvols.

   A l’altre costat hi havia el parc petit però acollidor.
   Hi havia uns grans edificis que tapaven la visió dels carrers
   A l’horitzó es veia el mar i un petit vaixell de vela navegant per les aigües. Vaig veure com el sol començava a sortir entre els núvols.
   Sense adonar-me van passar hores i hores mirant per la finestra.
8. Paula Sánchez Mateos diu:

   5 desembre 2017 a les 09:03

   La finestra de d’esperança
   Avui dia 5 de novembre estic aquí mirant per la finestra de la meva habitació però el que jo veig no és el que tot el món s’imagina.
   El que veig és un món ple d’esperança, amor i alegria. El que jo veig no són plors sinó somriures plens d’alegria. Encara que no ho sembli jo tinc d’esperança de que, per molt que hi hagin guerres i la gent és baralli per ximpleries arribarà un dia que això s’acabara i tothom s’abraçara com mai ho an fet. Encara que hi hagi gent que estigui passant per un moment difícil vindrà una altra persona i l’ajudara amb tot el seu cor ple d’esperança.

   Tothom és mereix ser feliç em repeteixo sempre. Tothom és mereix viure amb alegria i no amb tristesa sempre penso. Però…. si nosaltres no posem de la nostra part, mai podrem aconseguir-ho. I de cop i volta torno a la realitat. Torno a recordar totes Les guerres totes les baralles i començo a plorar. Ploro per ràbia, ploro perquè se que no puc fer res per aturar tot el que està passant.

   Però…si que puc fer una cosa…tenir esperança. Esperança de que tard o d’hora les coses dolentes s’acabara, de que les lluites i les guerres ja no existiran, i que tothom podrà ser com vulgui ser, sense que cap persona els faci mal o el jutgi per com són o de com és vesteixen. Espero que tot caixó s’acaba i és faci realitat.
9. Iker Rodríguez diu:

   7 desembre 2017 a les 12:59

   L’ altre dia el profe de català ens va posar de deures fer una descripció del que veiem des de la finestra de la nostra habitació i això és el que veig:
   Des de la finestra de la meva habitació veig un parc que es de les cases de adavant nostre.
   També es veuen els balcons de els veïns. Si gires al cap a l’esquerra veus un altre parc però aquest és públic on a vegades jo baixo a jugar.
   A això és el que veig jo des de la meva habitació.
10. Marina González García diu:

    11 desembre 2017 a les 12:17

    QUE ES EL QUE ES VEU PER LA MEVA FINESTRA?

    El paisatge que es veu des de la finestra de la meva habitació m’agrada bastant perquè veus tots els patis dels veïns de color verd per tots els arbres que hi ha.

    Els patis estan envoltats per dos edificis iguals i casetes als costats.
    Des de la meva habitació pots parlar amb algun veí encara que pots caure pel balcó.

    Quan miro per la finestra a l’aixecar-me penso en què faré al llarg del dia i coses així i quan miro per la finestra quan és de nit penso en com m’ha anat el dia i miro les coses que podria haver canviat.

    Ara a l’hivern val més tancar la perquè fa un fred que pelapepa.
11. Marc Muñoz García diu:

    11 desembre 2017 a les 12:29

    Per la finestra.
    Un día pel mati, em vaig aixecar, vaig mirar per la finestra i vaig beure el camp de fútbol de la Cerdanyola, aixo em fa pensar molt abans d’esmorsar. Vos al tres direu i que penses, ara os lo diré.

    En el que pensó es en cuan era petit que jugava a l’Argentona, el Mataro i la Cerdanyola, i per aixó es el per que avui en día m’agrada el fútbol

    Per acabar et diré que el fútbol es molt dibertit.
12. joan mila urzua diu:

    11 desembre 2017 a les 16:01

    Les vistes de la meva habitació
    Des de la meva finestra veig el mar, el meu jardí,les flors, i les cases del voltant. També es poden veure els avions que volen pel cel. A la nit veig la lluna, les estrelles i a vegades, veig la llum de la lluna reflectida al mar. A primera hora del matí l’alba es veu molt bé, com surt el sol per darrere del mar.
13. Beth Ruscalleda diu:

    11 desembre 2017 a les 16:13

    IMAGINACIÒ:
    Quan miro per la finestra m’imagino un paisatge molt bonic i molt especial per a mi i que pugui respirar bè. Els meus avis tenen una casa a Sant Feliu de Codines que es a la muntanya i sempre que vaig allà em va molt bè per la respiraciò. Sempre estic a fora per per poder disfrutar del bon temps i l’airet que fa.
    A vegades em Sanyo a la piscina per disfrutar amb la familia i disfrutar-la quan vulgui. M’imagino que està plovent i m’estic banyant amb la piscina coberta i van caient gotes d’aigua mentres jo estic estirada a la colxoneta relaxada. A vegades anem a fer una volta per la muntanya i a vegades vaig a correr per la muntanya amb la ave cosina i el meu cosí que son una mica mes grans i correr em va molt be per obrir els pulmons ja que soc asmàtica. I això es no que m’hi m’agino quan miro per la finestra.
14. Carlota milà urzua diu:

    11 desembre 2017 a les 16:23

    LES VISTES DES DE LA MEVA HABITACIÓ

    La meva finestra és bastant gran es veuen bastantes coses com ara arbres, alguns ocells. A la nit escolto als mussols que canten, no m’agraden escolta els mussols perquè no em deixen dormir i a mi m’agrada molt dormir.

    Quan és l’època d’estiu escolto als meus veïns parlant a fora amb els seus amics. A la casa de davant veig a les meves veïnes jugant a la piscina, també veig a la meva gossa estirada a terra.

    Quan és l’època de nadal veig tot com que hi ha menys gent moviment… perquè fa fred però els avantatges que te esque als veïns del costat treballant en llums i llavor il·luminen el carre de llums i és veu molt maco, també a vegades veig algun esquirol que es puja a l’arbre.

    Finalment vull dir que a mi m’agraden molt les meves vistes des de la meva finestra.
15. Ivan Guardeño López diu:

    11 desembre 2017 a les 21:29

    DES DE LA FINESTRA

    Quan hem sento malament, o estic trist, m’assec al meu llit i miro per la meva finestra.
    M’agrada veure com les flors rosades dels cirerers a la primavera cauen al terra i formen una passarel·la de colors rosats.
    Quan miro a través d’ella m’invadeix una sensació de comoditat, bellesa, hermosura. Hem relaxat.
    M’imagino caminant per aquesta passarel·la rosa i blanca tot vestit d’aquests mateixos colors.
    Sento que sóc una bonica flor que cau des de la branca de l’arbre i que s’acomoda i es dorm a la passarel·la, ple de flor, de germans i germanes dormint com jo.
    Quan les flors cauen, les miro fixament, cauen fent ziga-zagues com si estiguessin ballant, creant una dansa contínua, que no para, fins que l’arbre es quedi sense flors, sol i trist, sense flors, sense alegria.
    Penso que aquest paisatge m’inspira, per això el text m’ha quedat tant poètic.
    El paisatge hem provoca molts sentiments i sensacions juntes, a la vegada.
    És molt bonic.
16. Paula Sánchez Mateos diu:

    12 desembre 2017 a les 08:12

    La finestra de l’esperança
    Avui dia 5 de novembre estic aquí mirant per la finestra de la meva habitació però el que jo veig no és el que tot el món s’imagina.

    El que veig és un món ple d’esperança, amor i alegria. El que jo veig no són plors sinó somriures plens d’alegria. Encara que no ho sembli jo tinc d’esperança de que, per molt que hi hagin guerres i la gent és baralli per ximpleries arribarà un dia que això s’acabara i tothom s’abraçara com mai ho an fet. Encara que hi hagi gent que estigui passant per un moment difícil vindrà una altra persona i l’ajudara amb tot el seu cor ple d’esperança.

    Tothom és mereix ser feliç em repeteixo sempre. Tothom és mereix viure amb alegria i no amb tristesa sempre penso. Però…. si nosaltres no posem de la nostra part, mai podrem aconseguir-ho. I de cop i volta torno a la realitat. Torno a recordar totes Les guerres totes les baralles i començo a plorar. Ploro per ràbia, ploro perquè se que no puc fer res per aturar tot el que està passant.
    Però…si que puc fer una cosa…tenir esperança. Esperança de que tard o d’hora les coses dolentes s’acabara, de que les lluites i les guerres ja no existiran, i que tothom podrà ser com vulgui ser, sense que cap persona els faci mal o el jutgi per com són o de com és vesteixen.
    Espero que tot caixó s’acaba i és faci realitat.
17. Gerard diu:

    12 desembre 2017 a les 09:10

    Mirant per la finestra

    Jo Gerard estic mirant per la finestra per contemplar el paisatge.
    Veig un cel sense núvols i moltes estrelles iluminant el cel junt la lluna.
    Veig els arbres balancejar-se pel vent.
    Veig les cases dels meus veins.
    Veig els cotxes pasant per la carretera.
    Veig la gent caminant per el carrer per narsen a casa.
    Aixó es el que jo veig per la finestra.
18. Ferran Gonzàlez Díez diu:

    12 desembre 2017 a les 09:53

    Les meves vistes

    Les vistes de la meva finestra no és que siguin “espectaculars ” o “excepcionals”
    si no que són normals.Això és el que jo puc veure.
    Uns blocs de pisos i finestres,terrasses,plantes i la piscina comunitària del meu bloc.
    Normalment quan estic assegut a el llit o tombat,re flexiono sobre la vida,les coses que passen,les coses que faig,etc…
    En resum això és en el que penso i el que veig quan miro per la finestra.
19. Iris diu:

    12 desembre 2017 a les 09:56

    Mirant per a la finestra
    Estic en el llit asseguda, miro per a la finestra i veig un museu gran de color vermell, uns pisos molt alts de varios colors: verds, grocs, blaus, vermell, taronges…
    Quan giro el cap a la dreta veig a una nena que sempre està amb la música cantant i ballant, a baix hi ha un parc amb molts nens petits i grans que estan jugant i passant-s’ho molt bé.
    M’agrada molt veurel’s jugar perquè quant jo era petita també ho feia i m’enrrecordo d’aquells temps.
    El cel es molt blau amb un sol espectacular i no hi ha cap núvol.
    Finalment vull dir que M’agrada molt el paisatge que he vist avui.
20. Najlae diu:

    15 desembre 2017 a les 10:47

    MEU PENSAMENT
    El que veig a la meva finestra és un parc ple un parc ple de gent jugant i divertir-se, també veig edificis de color blaus i sobretot vermells. sobretot veig el meu jardí que està ple de flors bonics de molts colors
    i al costat dels jardins hi ha un garatge per què aparquen els cotxes. Finalment al davant també es veu l’escola “CAMÍ DEL MIG”.
21. Noa Saludes diu:

    15 desembre 2017 a les 11:39

    El que veig desde la meva finestra, es el meu pati per estendre, però des de la finestra de el menjador, si que val la pena. Veig pel matí quan m’aixeco per anar al institut, veig el horitzó del mar, encara que ho penseu, no visc al costat del mar,ni a la muntanya, visc al ple de la ciutat i veig al mar perque visc a un 6é.
    La veritat, es molt maco, però normalment no em dona gaire temps mirar per la finestra.