Daus

26 respostes a Daus

1. Desirée Afonso diu:

   17 octubre 2017 a les 18:01

   Un bon dia d’estiu, el Marc es va despertar amb un regal a sobre del llit, estava molt il·lusionat. Ho va atacar i ho va obrir. Era una pilota de futbol. La va treure fora al jardí, i va trucar a tots els seus amics per estrenar-la.

   Després d’una estona jugan ningú havia marcat un gol. El Marc regatejar, va xutar amb força i amb tanta mala sort que va trencar la pilota. El partit va acabar a l’instant i tothom se’n va anar a casa seva. Va caure la nit i encara que ho intentes no podia parar de pensar en com era possible que hagués trencat la pilota amb el peu, ja que era dura i de pell.

   Unes setmanes més tard va decidir apuntar-se en un gimnas per entrenar la seva força sobrenatural, es va posar música i va començar. Dos anys després va guanyar molts diners i també trofeus, era la vida que sempre havia somiat. Però la felicitat es va acabar quan uns lladres li van robar tot els diners que tenia en el banc. Li van treure tots els trofeus peeque els seus conpanys el van acusar de possessió de substàncies no permeses però guanyar, i per últim però no el menys important, una bola de demolició va arribar a casa seva però no pagar l’hipoteca.

   En qüestion d’hores es va convertir en un vagabund solitari demenant menjar. Però el seu dolor va parar quan va morir d’hipotèrmia
2. Laura Franco Carol diu:

   24 octubre 2017 a les 13:18

   FOTO!!!

   Hi havia una vegada, un mico molt trempat que es deia Pablo. Però tothom li deia Pablito.
   Un dia, anava saltant pels arbres de la selva, quan es va trobar a un grup de turistes. En aquell moment, els va voler atacar una serp. Aleshores els turistes van començar a corre. A un d’ells s’ha li va caure la càmera que portava penjada el coll.
   En Pablo, va anar a buscar la càmera perquè no s’havia que era, però li cridava l’atenció. Es va acostar per investigar-la i sense voler es va fer un Selva. Però com que estava amb flaix es va espantar i s’encenia va anar corrents. Més tard, es va tornar a costar la va agafar i va començar a fer fotos a tot el que es trobava.
   Es va entretenir tant que es va fer fosc i va començar a ploure. El mico es va espantar i s’encenia va anar corrents a buscar un lloc per aixoplugar-se. Seguidament, es va trobar un castell molt gran amb una escala. En Pablito va baixar les escala i va veure que no era una escala qualsevol sinó que era una escala subterrània del castell. En Pablo va continuar fent fotos a tot i a més.
   De cop i volta va xocar contreure cofre. El va obrir i hi ha dins es va trobar un mapa. El va agafar i quan va deixar de ploure, es va anar a comprar moltes, però moltes càmeres per intentar trobar més mapes.
   És a dir, si algun dia vas passejant per la selva i et trobes amb un mico amb una càmera. Vol dir que és en Pablo. Ah i sobretot somriu a la foto.
3. Irina Ballo diu:

   24 octubre 2017 a les 16:13

   LA SALA MISTERIOSA
   En una ciutat molt llunyana vivia una família molt rica que tenia un mico com a mascota. Eren molt feliços fins que un dia hi va haver una inundació. Va començar a ploure cada cop mes fort i no parava i es va començar a inundar tot. La família es va ofegar però ell va aconseguir salvar-se.
   Quan s’estava començant a enfonsar i pensava que no podria sobreviure va veure, com si haguessin aparegut al mig del carrer, unes escales que conduïen cap al fons del terra. Va aconseguir arribar-hi amb les poques forces que li quedaven. Quan va arribar a baix va veure una porta, la va obrir i va entrar. Va ser com travessar una mena de portal perquè l’aigua no ho travessava. I va poder respirar. Quan es va haver refet va veure que estava en una sala. Després es va fixar que no estava sol. Estava envoltat de animals. Gats, Gossos, Lloros, Hàmsters, Conills, Tortugues…etc. Tot animals de companyia. Li van explicar que a tots els hi havia passat el mateix. Havien pogut sobreviure gracies a aquella sala. També li van dir que hi havia una bossa al mig que no sabien que hi havia dintre. El mico, que era el mes valent, la va obrir. De dintre va sortir una serp, tots es van espantar però la serp els hi va dir que no s’espantessin que no els hi faria mal. Va dir que dins també hi havia una càmera. No sabia com havia anat a parar allà. Al agafar la càmera van veure que hi havia una foto d’un mapa. Van veure que al fons de la sala hi havia un túnel. Van entrar-hi i seguint el mapa van anar girant a dreta i esquerra fins que van arribar al final. Van trobar un cofre el van obrir i van trobar-hi un altre mapa. El van agafar i llavors el cofre va fer llum i van veure una escala que conduïa a l’exterior. Hi van pujar i van veure que estaven al mig d’una selva. Seguint el mapa van anar passant per entremig dels arbres. Durant el trajecte es van fixar que tot eren animals no hi havia ni rastre de persones. Al cap de 3h caminant van arribar a un castell.
   Els va rebre el rei, que era un lleó i els hi va explicar que no podrien tornar al seu món. Així que van decidir quedar-se a viure allà. Van fer molts amics nous i van ser molt feliços.
4. Lidia Trowbridge diu:

   25 octubre 2017 a les 16:51

   Un dia de dansa

   Una vegada hi havia una nena, que es deia Sandra, va anar caminant cap a dansa, amb la seva tieta l’Alícia que també feia dansa, de mentre que anaven cap a dansa, anaven parlant que farien aquell dia.
   Van arribar, i la professora que es deia Paula, ens va dir que ens poséssim a fer una cosa, i ens va començar a mirar qui ho feia bé i qui ho feia malament. Una nena que es deia Ona, va començar a cantar, en mig de la classe. La Paula la va xutar de classe uns deu minuts, i li va dir que penses una mica a fora de la sala.
   Van continuar fent la classe fins que la Sandra, va caure fent el pi pont i li va dir a la Paula que s’havia caigut, i al cap d’una estona va començar a cridar. Al cap d’una estona, l’Alícia, com la Paula havia dit que s’obrissin de cames i fessin la passada de sap, l’Alícia ho va fer, quan estava fent la passada de sap es va caure i es va trauma. La Paula va trucar els pares de l’Alícia, eren les 18:30 i els seus pares estaven treballant, per això no els va agafar el telèfon. Llavor li vaig dir a la Paula que truques a la meva mare, perquè treballaven juntes, només que la meva mare al matí i la mare de l’Alícia a la tarda. Al cap de 5 minuts de la Paula haver trucat a la meva mare, va vindre, i es va emportar a l’Alícia.
   Va portar a l’Alícia amb la seva germana, la Martina, la meva mare com s’havia el que li havia passat, li va explicar, van estar una estona, i després em van vindre a buscar a les 19.15.
   A les 19.30 plegava la seva mare de treballar, i la Martina, li va dir a la mare de l’Alícia, que estava l’Alícia a casa seva. La mare com treballava amb 10 minuts va estar a casa de la Martina. La mare li va dir, que la portaven a l’hospital, però l’Alícia quan va caminar per anar cap al cotxe, es va caure i es va morir.
5. Eva Muñoz Molina diu:

   26 octubre 2017 a les 15:49

   L’EXCURSIÓ PERILLOSA

   Hi havia una vegada uns nois que estaven d’excursió van decidir anar cap a la platja, a la platja a un dels nois li va atacar un cranc, li va atacar tant que li va trencar un ós i li va fer sang.

   Tots van arribar a l’acord d’anar a buscar un hospital, van anar tan a poc a poc que es va fer fosc, els nois van decidir dormir a una part del bosc. Quan es van llevar a un dels nois li va desaparèixer la motxilla i es va preocupar molt.

   Van començar a caminar per trobar la motxilla o un hospital, ja que al noi encara li feia molt de mal, de sobte van trobar un arc japonès, tots volien anar més enllà de l’arc, així que van a travessar l’arc i van continuar caminant. Van trobar un circ que estava abandonat, en aquest circ hi havia una corona molt bonica i un plat amb arròs, tothom va pensar que en aquell lloc estava vivint una persona i que estaven molestant, aleshores van decidir marxar.

   Quan van sortir van veure a un senyor que estava cuidant i que estava molt boig i que se li veia molt però molt enfadat, aquest home estava començant als nois, el senyor va anar corrents a dins del circ a agafar un a destral i va començar a perseguir a tots, òbviament tots van començar a córrer pel bosc, però desafortunadament el senyor és va ficar tant boig que va llençar l’a destral de tal manera que va matar a una noia del grup, a l’home li va donar un infart i tots es van anar a buscar un hospital, quan el van trobar l’home ja havia mort i al noi de la mossegada va perdre tanta sang que li van haver d’amputar el peu. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos.
6. Andrea diu:

   27 octubre 2017 a les 14:12

   L’INCENDI
   Laura i l’Eli eren dos joves que es coneixien des de tota la vida, des de venir petites.
   L’últim curs de primària van anar totes dues plegades de campament al costat de les piràmides. On eren, donava molt el sol i també feia molta calor, les dues noies sempre jugaven a buscar la seva ombra.

   Una nit de tantes es van anar a dormir, una de les noies va somiar que dormia al costat del pont de la fletxa. L’altre va somiar amb el pomer amb les pomes més grans de totes.

   Una tarda després de dinar van anar totes dues juntes a donar una volta per aquell lloc. Després d’una estona van mirar el seu rellotge, ja era massa tard.
   Van anar corrent cap a casa seva i es van adormir d’un cop. L’endemà les noies es van despertar per una olor una mica desagradable, al saber que era, van anar corrents cap on eren els seus pares i els van ensenyar que passava, hi havia foc per tot arreu, inclòs el camp de flors, estava destruït.
   La mare va fer una trucada al guarda boscos, van vindre en dos cops d’ull i amb ajuda dels bombers i molt de temps van aconseguir apagar el foc.
   Al cap de poc van recuperar la seva ca, van tornar a viure tranquils i feliços
7. David Muñoz diu:

   27 octubre 2017 a les 14:13

   Historia interminable
   Hi havia una vegada un noi que un dia estava menjant una poma i portava un rellotge de color vermell portava una motxilla amb : una flor, llibres, entrepà i una fletxa.
   En l’endemà la seva mare li va preguntar si volia anar algun campament amb els seus amics ell va dir que si.
   Quan ja estaven en el campament ell i els seus amics van conèixer un noi que tenia por a la seva ombra van visitar al pont més conegut de aquella ciutat també aquell mateix dia van visitar la piràmide es va fer de nit i van fer foc.
8. Toni diu:

   27 octubre 2017 a les 14:18

   Les accions
   Hi havia una vegada que vaig anar amb el meu amic caminant fins l’altre punta del poble per anar a un riu a banyar nus.
   Mentres anaven vam escoltar cridar a una persona, vam escoltar a alguna cosa que venia corrents cap a nosaltres. Ens vam girar bruscament i vam veure que era un tigre, llavors el vam esquivar ràpidament, i el vaig seguir per caçar lo. El vaig caçant fent un petit salt.
   Despres duns quince minutes vaig arribar amb el meu amic al riu. El primer que vaig fer va ser estendram en la gespa i descançar. Despres d’allo vam esta en el riu jugant amb l’aigua i parlant.
9. Guillem diu:

   27 octubre 2017 a les 14:19

   Història d’un caní

   Hi havia una vegada un cani que es deia Brayan. En Brayan feia coses normals de caní, atracava, saltava les Vallés i es colava al tren…

   El cas és que en Brayan vivia a Canicity la ciutat amb més canis del univers, això volia dir que hi havia moltes bandes de canis o que hi havia moltes batalles entre bandes. La banda d’en Brayan formava part d’una banda de 5 canis, encara que hi van passar molts més. Un dia com qualsevol altre en Brayan es va trobar amb una altra banda que el van retar: era la banda de l’esteven: en Brayan va parlar amb ells i després va cridar la seva banda i la batalla va començar.

   Els grups van saltar, esquivar, girar i mig milió de coses mes fins que només van quedar vius en Brayan, un membre del seu grup i l’Esteven, que va fugir nadant per un llac que va aparèixer de cop i volta però un tauró el va caçar.

   En Brayan després de la seva victòria va formar un exèrcit, va estendre terror per al món sencer i és va convertir en el rei dels canis i del món.
10. Eduard Rubiò diu:

    27 octubre 2017 a les 14:23

    Un bon dia en un campament era ?hora pero no tenia cap rellotge a mà per poder mirar ?hora vaig anar per un pont que no m’inspirava molta confiança. Amb vaig posar sota un arbre perquè hi havia ombra hi havia una lleugera fragància a flors fins que amb va caure una poma al cap.

    Em vaig despertar bast ant tard havia estat inconscient quinze hores feia moltíssim fred per això vaig decidir anar a buscar a la selva fusta i moltes pedres per poder fer foc . Em vaig decidir a adentrar-me a la selva els ocells piulaven molt fort i no paraven, fins que vaig veure una piràmide enorme en el mig de la selva vaig poder admirar la ciutat fins que una fletxa amb va rosar el cap em veia home mort hem pensava que moriria i no tornaria a veure la meva família.

    Però un lleuger soroll va fer que amb despertes, si tot era un somni amb vaig pensar que tot allò era real.
11. Rania diu:

    27 octubre 2017 a les 14:27

    UN SENYOR MOLT ENFADAT
    Hi havia una vegada un senyor molt enfadat que va anar a la platja i feia molta calor, es caixava per tot, que si el sol… Que si tinc set…
    Total que quan va anar a banyar-se al mar un cranc el va picar i s’en va anar corrent, no volia tornar mai més en aquella platja.

    Llavors va agafar la motxilla, va pujar al cotxe i s’en va anar a casa enfadat, com sempre. Aquest senyor, encara que no ho sembli, tenia una família i no l’anava a veure molt sovint només alguna vegada. El seu fill feia molt de temps l’insistia d’anar al circ amb la seva mare però ell no volia…
    Al final ells dos es van separar perquè la mare no l’aguantava, estava tot el dia amargat.
    El senyor va refer la seva vida, i va canviar de casa, s’en va anar a viure a la muntanya, i tenia moltes ganes de tallar un arbre, per això s’en va anar a la única botiga del poble, i va comprar una adestral.
    Després amb la fusta va fer llenya per el foc de l’hivern.

    Aquell senyor, poc a poc s’anava fent feliç sol, amb la seva vida i amb tanta sort que li va tocar la loteria, el primer que va fer va ser comprar un bitllet de viatge al Japó. Va anar a veure moltes muralles… Va anar a molts restaurants… I també l’arc japonès…
    Es va afartar d’arròs i quan pensava que res podia anar millor, en un joc li va tocar una corona de diamants. Era molt famós i tot li anava bé… Però un dia li va arribar una carta dient que hi havia agut un accident i que la seva dona i el seu fill havien mort.
    I ell va agafar tota l’herència, així va ser més feliç que mai… La corona ara està al cementeri junt amb ells…
12. Mar Señor diu:

    28 octubre 2017 a les 12:46

    LA HISTÒRIA DEL MONO

    Hi havia una vegada un mico que portava una bossa amb una càmera, l’havia torbat pel bosc, es va posar a ploure i es va refugiar sota un arbre. Va treure la càmera i va començar a prémer botons, el primer va ser el del flaix i el mico va saltar. El següent boto que va prémer va ser el de fer una foto i, un altre cop, es va espantar. Va parar de ploure i va sortir de sota l’arbre.

    Després de caminar durant unes 2 hores va veure un castell al final del camí que seguia, va continuar. Al mig del camí va trobar un cofre molt gran amb una creu a sobre, va obrir el cofre i va veure unes escales subterrànies, tenia molta curiositat i va baixar.
    Era una habitació gegant, poc il·luminada, va veure una escala de mà, suposava que el portaria a un lloc diferent i va pujar l’escala. A dalt estava el castell, que va veure de lluny, era gegant, tenia unes 5 plantes i unes 3 terrasses.
    Va anar cap al menjador i va trobar un mag, tenia una serp penjada al coll. El mag li va fer un gest perquè s’acostes i ho va fer. El mag li va posar de nom Arnau i la serp es deia Violeta.

    El mag va convidar a viure amb ell al mico i ell va acceptar.
13. Naiara Avellaneda Gómez diu:

    30 octubre 2017 a les 17:51

    EL NEN QUE CANTAVA PEL CARRER
    En Marc era un noi molt especial, ella anava caminant i quan es trobava una noia comenzava a cantar, algunes vegades era Camela, altres Malú, sempre d’amor.
    Un dia anava caminant i li va cantar a una noia, ella se’l va quedar mirant, després d’uan estona es van presentar, i van començar a parlar, es van caure tant bé que es van donar el telefón.
    En Marc cada dia la trucava, ella li deia on quedaven i d’aquesta manera es veien. Un dia es van adonar de que s’agradaven mutuament, i van començar a sortir. Quan ja portaven 1 mes, en Marc li va donar el primer petó, seguidament va caure per les escales i va començar a cridar com un boig. La noia es va traumar tant, que va decidir xutar-lo. En Marc va caure, pero encomptes de pernles escales, va caure en depressió.
    Després de 5 mesos, en Marc va tornar a les escales, es va quedar una estona pensant, i al tornar a casa, era un noi nou.
14. Violeta diu:

    31 octubre 2017 a les 11:36

    UNA REINA AMB MOLTA SORT

    Hi havia una vegada una reina soltera que vivia en un castell molt gran. No tenia família, només tenia un mico de mascota.
    Un dia de molta pluja, la reina va decidir anar a fer una volta, per realitzar unes fotografies, amb la seva càmera nova que li havia regalat un amic seu pel seu aniversari. Després de molts quilòmetres, va veure una cova i no va poder evitar entrar. Al cap d’uns minuts caminant per allà dintre, va veure unes escales subterrànies, i va voler entrar. Quan va baixar una mica les escales es van enfonsar, i va caure uns quants metres més avall. Tot estava molt fosc i li costava veure el seu voltant. Per sort havia agafat una motxilla de supervivència, amb menjar, una llum i diverses coses més. Va buscar-la com va poder perquè després de la caiguda l’havia perdut de vista. Sort que la va trobar fàcilment. En obrir la llanterna tota la sala es va il·luminar, repenjada a la paret hi havia una escala, però era massa curta per arribar a la part superior, així que va seguir buscant. Quasi al costat de l’escala hi havia un cofre, però en veure que hi havia una serp enrotllada al cofre no va gosar ni acostar-s’hi. Però com que era la única opció després de donar-li moltes voltes va moure la serp amb un pal i va obrir el cofre. Hi havia una bossa molt vella i atrotinada. En obrir-la va veure que hi havia un mapa i moltes monedes d’or, per poder sortir, havia de fer al mapa i seria bufar i fer ampolles. Després de moltes hores caminant va trobar la sortida i va decidir explicar la seva història en un llibre.
    Es va fer famosa i va viure molt feliç.
15. Pol Aguilar Rambla diu:

    31 octubre 2017 a les 12:26

    Una vegada hi havia un fotògraf que volia trobar un tresor, que estava en un castell. Tenia un sac gran que contenia una gran escala per pujar el castell, va raptar un mico per què l’assassines la serp( que hi havia en el castell), mentres ell agafava el tresor. VA arribar al castell i va posar al mico per què l’assassinés la serp mentres anava er tresor. Va arribar a una sala i va veure un codi, el va desxifrar i van aparèixer unes escales subterrànies, va entrar i va veure el tresor, el va veure i el va agafar , però tot va començar a arrumbar-se tot, va escapar, va deixar el tresor, però va sobreviure. Va conèixer més món i va fer moltes fotografies. Ell era un noi aventurer, observador i molt introvertit. Uns mesos després li van diagnosticar una malaltia, que es una malaltia neurològica, que l’impedeix lligar-se els cordons o realitzar moviments complexos. Però va ser molt feliç
16. Jordi Marmi diu:

    31 octubre 2017 a les 12:27

    Redacció dels daus
    Hi havia una vegada, en un món màgic, hi vivia una família de gossos. En aquesta família hi havia un gosset i els seus pares. Aquesta família vivia molt feliç en una caseta dins d’un bosc. El gosset es deia Màx, la seva mare Miriam i el seu pare Bobi. Cada dia, en Màx xutava una pilota. Aquesta pilota era un regal del seu pare. Però un dia va llençar la pilota amb tanta força contra una cantonada, que es va trencar. En trencar-se, l’unica distracció que tenia eren els dibuixos i escoltar música.
    Al cap d’uns dies, van entrar uns lladres a casa seva i li van robar el MP3 que tenia per escoltar música.
    Per acabar, va sonar un despertador, i gràcies a això, es va adonar que tot era un somni.
17. Itziar Úbeda diu:

    1 novembre 2017 a les 13:47

    La torre misteriosa
    Hi havia una vegada en un poble no molt lluny de la capital on hi havia una torre on hi succeïen molts misteris que ningú era capaç d’esbrinar.
    Tot va començar quan en la torre hi havia una família amb dos nens, Un dia després de tornar de l’escola un d’ells va sortir a jugar al jardí, i de sobte sense saber perquè li va caure un rusc al cap, i li van picar cents i cents d’abelles. El nen no va tornar a tenir el mateix aspecte, però no se sap com va poder sobreviure.
    L’any següent l’altre nen estava jugant al patí al costat del bassal ple de peixos on la profunditat era molt gran, de sobte una força, va empènyer al nen dins del bassal. Diuen que va estar dins més d’1?h, però no se sap com en treure’l continuava viu.
    Després dels accidents la família va marxar de la torre sense mirar enrere.
    Anys després no se sap com ni per què, un avió fora de control va caure en picat cap a la torre, però això no és el més estrany. Per sort era un avió comercial i no hi havia passatgers. Però sí que hi havia un pilot, del qual no es va saber res, només es van trobar unes petjades a terra. Però no eren unes petjades normals si no semblaven les d’un àlien, amb quatre dits.
    La gent d’aquell poble està dividida entre els que pensen que la torre està maleïda i els que pensen que és tot per culpa de l’atzar.
18. Arnau diu:

    3 novembre 2017 a les 12:40

    Hi havia una vegada un home alt i geperut, molt pobre el qual vivia a una gran ciutat de França, Paris. L’home, que vivia al carrer amb la seva mona Mar Señor.

    Un bon dia en Quasimodo va anar al carrer que hi havia davant de l’ajuntament, a fer el seu número estrella. Aleshores va apareixer una senyora geperuda, anomenada Violeta, la qual va grabar a en Quasimodo amb una càmera.

    Al dia següent al llevarse, Quasimodo va veure una persona que s’apropaba a ell ràpidament amb una escala a la mà. Llavors la persona que portaba l’escala li va regalar un cofre ple de bosses de diners. Al mateix dia per la tarda va començar a ploure i es va comprar un castell amb escales subterranies, 6 banys…

    En Quasimodo va viure una vida plena i marevellosa, amb la seva mona Mar.
19. Izan pino diu:

    3 novembre 2017 a les 13:00

    Una història molt rara
    Hi havia una vegada un noi que es va despertar va anar al menjador hi havia un regal va trencar el paper de regal, hi havia una pilota i unes peses, va sortir al pati de casa seva va xutar la pilota i es va colar al veí el van castigar, dos dies després van anar a la platja van veure a uns amics van quedar per anar al bosc, van anar a la nit van trobar una caseta per dormir i van dormir les dues famílies per acabar les dues famílies es van despertar i quan van sortir estaven en un altre planeta.
20. Ingrid diu:

    3 novembre 2017 a les 13:21

    EL MARTÍ I ELS SEUS SOMNIS

    Hi havia una vegada un nen que es deia Martí, en Martí tenia dos somnis, visitar Egipte i veure les piràmides i l’altre era crear el millor restaurant del món.

    Una nit mentre estava en el seu llit, va veure una estrella fugaç, llavors li va demanar un desig, fer-se gran per poder complir els seus somnis.
    Al dia següent no va passar res, tot estava normal com sempre, aleshores el Martí es va posar trist i va anar a un pont, que és on sempre va quan li passa alguna cosa.

    Quan va arribar al pont, de sobte va veure un peix, però no era un peix normal, perquè era màgic, el nen es va fixar que les escames eren d’or, però com no estava segur va agafar la seva lupa per comprovar-ho, i efectivament eren d’or.

    El nen se’l va quedar mirant i llavors el peix va començar a parlar i va dir: escolta nen, si m’ajudes a treure els meus amics d’una gàbia que està tancada amb un candau, jo et prometo que et faré gran i podràs fer realitat els teus somnis.

    El Martí va acceptar, i és va ficar dins de l’aigua, el peix li va dir que el seguís, van estar nedant durant hores, però el temps passava de pressa, perquè mentre passava el temps ells reien i parlaven.

    Fins que van arribar el mateix lloc, llavors el peix no ho va poder evitar i li va dir que el no tenia amics i estava sol, només volia que algú li fes una mica de companyia. Aleshores en Martí com també estava sol i no tenia amics, li va demanar un desig. En comptes de ser un peix, que fos un nen per poder jugar amb ell sempre, el peix va acceptar i es va convertir en un nen.

    Al cap d’uns dies és van comprar un telèfon i van estar en contacte sempre.
21. Enric Velasco Roca diu:

    3 novembre 2017 a les 13:26

    Hi havia una vedada un nen que sempre es despertava a la mateixa hora, a les vuit del matí. Un dia aquest nen es va despertar pel so del despertador. Eren les dotze del migdia i feia tard a l’escola, el que no era normal era que no l’havia despertat ningú.

    Quan es va aixecar i va entrar al menjador tot estava trencat i tirat per terra, era evident que algú havia entrat a robar a la seva casa. En aquell moment va sentir un soroll que venia de la cuina, era com si algú estigués escoltant música, primer es va pensar que era la seva mare, però a l’entrar es va adonar que era un lladre. Tenia els braços molt forts, estava segur que feia peses en el gimnàs. Quan el lladre es va adonar de la presència del nen va sortir corrent de la cuina després d’agafar una espècie de regal que estava sobre la pica. El nen va intentar atrapar-lo i li va xutar una pilota que hi havia allà tirada, el lladre va caure al terra i es va quedar inconscient.

    El nen va agafar aquella caixa que semblava un regal i hi va trobar un mapa, ell va deduir que al lloc marcat amb una creu hi hauria els seus pares i va dirigir-se cap allà. A l’arribar i veure’ls lligats els va deslligar i van tornar tranquil·lament cap a la seva casa.
22. Cesca Moore diu:

    4 novembre 2017 a les 14:31

    Hi havia una vegada una nena que es deia Cesca.
    La Cesca era una nena baixeta i amb pocs recursos. Un dia estava tranquil·lament a casa fent un puzle, quan la seva mare li va dir que sortirien a dinar a un restaurant que acabava d’obrir: El Cactus.

    Van arribar, i com sempre la seva mare ja estava de mal humor, perquè era un restaurant una mica car, i sempre es s’havien de demanar el més econòmic del menú, en aquest cas va ser bolet fregit i cous cous amb verdures. Quan va arribar el menjar la Cesca es va tirar a sobre el cous cous perquè ni de broma perquè ni de broma s’anava a menjar el bolet. El va tastar i quan se l’estava empassant va notar com si el que li baixava pel coll no era menjar sinó una pastilla.
    Mentre caminaven cap a casa, la Cesca va veure que els pantalons li anaven curts. Quan va arribar, es va mirar al mirall de la seva habitació i no hi veia res de diferent. La seva mare ja estava dormint, i no podia preguntar-li, així que va agafar una cinta mètrica i es va mesurar de cap a peus. Va veure que havia crescut 20 centímetres!

    Estava tan contenta que va decidir posar-se una corona de joguina que li va regalar el seu pare abans del divorci. De petita sempre s’imaginava que era una princesa alta i guapa que vivia en un castell al costat del mar. I per fi el seu somni s’havia complit, es va posar la música de la ràdio i va ballar tota la tarda sense parar.
23. Edgar Aguilar diu:

    5 novembre 2017 a les 17:50

    Hi havia una vegada una jove, que era la filla d’ una dona que era fertillera,”mai agafis la ampolla amb emblema de peix li va dir, un dia. Aixi que doncs, la noia només agafava la ampolla amb emblema de abella. Un dia ella va anar cap la torre on vivia la seva mare,”mare ja vinc mare”, pero no va rebre resposta aixi doncs la noia va anar cap el poble, es va preguntar “es tot un misteri buscar la mare” va dir-se a si mateixa. Així va començar un viatge en busca de la seva mare, un dia va trobar a l’atzar, un alien, ella va recordar el que li va dir la seva mare,”un alien es una criatura superior, pot ser de molta ajuda”, l’alien buscava una cosa anomenada “avio” cosa que era molt extranya, ella li va dir ” se buscar petjades pero coses mai vistes no se”, ells tenien uns pensaments molt diferents sobre lo que era un “avio”, ella pensava que era un animal, ell sabia que era un transport. Aixi amb el temps van començar un viatge junts. Un dia van arrivar a un mur molt ample que nomes tenia un guardia, l’home va dir, “gent tan extranya com vosaltres no pot passar aquest mur, ho va ordenar el nostre gran sobira”,ells totalment confundits van disfresarse com l’home vestia, pero va tornar a dir, “no podeu enganyar-me”, va contestar l’home. Aixi que la noia va invocar un gran vent que va destruir tot el mur, aixi ells podran seguir el seu cami.
24. Paula Selves diu:

    6 novembre 2017 a les 19:45

    EL BOLET VERINÓS

    Un bon matí de juny, després d’haver dormit vint hores seguides, la Cesca va decidir dinar couscous amb bolets, un plat que li va ensenyar a cuinar se àvia quan era petita.
    Va seure amb desgana a taula i començà a devorar aquell gran aliment que segons ella, li treuria la gana fins aquella tarda.
    Per poca fortuna, la Cesca no es va donar compte de que els bolets d’aquell plat eren verinosos. En poc més de 20 minuts, l’efecte va ser tant que semblava el de algun tipus de droga.
    Sentía que cent cáctus se li clavaben a l’estómac i tot ho veia com un puzzle. Mirava el plat, pensant com podia desfer-se d’aquell calvari, pero de cop el couscous es va convertir en un mar de verdures.
    Intencionalment o no la Cesca començava a escoltar música dins el seu cap, era la seva cançó preferida” look what you made me do” un tema no gaire ràpid i que apassionava a molts.
    Va estar en aquest estat un parell d’hores més. De tant en tant veia objectes aleatoris rondant per la casa: una corona, dos daus, quatre cartes i una campana.
    -Haig de buscar una solució- va dir mentre intentava amb força aixecar-se de la cadira.
    Seguidament va córrer cap a la cuina, on al tercer armari, hi tenia totes les pastilles.
    Mentre se les empassava una per una, pregaba per que la sort l’ajudés en aquell mal moment.
    Per acabar, l’efecte del bolet va desaparéixer, i, tot i que la Cesca no ho sápiga, les pastilles no van fer res. Només causar un mal de panxa més greu i desagradable.
25. Celia Gómez diu:

    10 novembre 2017 a les 01:20

    Una aventura a Egipte

    Ja fa un parell de mesos, els meus amics Joan i Alex juntament amb l’Anna i jo, vam decidir explorar el món.

    Vam decidir visitar Egipte, un país molt gran, interresant,… i sobretot històric. Una vegada allà vam anar a un campament. A la nit, quan tots estavem al voltant del foc, mentre en Alex es menjava una poma, l’Anna va proposar anar a un lloc històric a l’endemà. Tots vam estar d’acord. Seguidament, al dia següent, al veure l’hora que marca va el rellotge, vam marxar d’aquell lloc.

    A continuació, quant ja erem a aquell lloc tan fosc on hi havia un munt de fletxes pel terra, vam haber de creuar un pont, envoltat de branques i plantes seques que no tenien ni una flor que estiguès viva, per visitar una piràmide en ruïnes.

    Finalment, vam sortir d’allà corrents perquè en Joan deïa que havia visto l’obra d’una mòmia. Va ser una aventura única.
26. Marina diu:

    11 desembre 2017 a les 19:49

    Quan ja van ser les deu del matí em vaig despertar. El primer que vaig fer va ser dutxar-me, amb música relaxant.
    Els meus amics em van enviar un whatsapp per anar a jugar a futbol.

    Eren les cinc de la tarda, i de cop un amic va xutar la pilota, i va anar a parar una finestra, i es va trencar. Després d’uns minuts va sortir un vell amargat cridant: Ey nanos! ja m’esteu reparant la finestra.
    Aquell vell sempre sortia quan nosaltres anàvem allà, i es deia Jordi. Però nosaltres li dèiem cap de suro.
    Com que ja estàvem cansats que sempre ens crides, li vam començar a tirar tomàquets.
    Quan ja es feia de nit vam veure un lladre que anava entrar a la casa del Jordi, portava algú a la mà, com un aspecte de regal.

    Més tard vam esbrinar que no era un lladre era al seu amant.
    Ens vam començar a riure, era un vell amargat, cap de suro i home sexual, ja tenia un currículum per nosaltres, és a dir que ja l’odiàvem suficient, i ara, a més que sabem més coses d’ell, li farem més la vida impossible.