Aquest any participem al DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET amb dos poemes del llibre “El crit i la paraula” de Valerià Pujol.
A VEGADES
A vegades,
no saps perquè,
et deixes emportar.
La vena de les parpelles
és un subtil guia.
I tu et rendeixes
a la mà amical.
Ets només un home
que es deixa emportar
com l’aigua d’un riu.
I de sobte recordes
que les mans feixugues
tenen el timó
a dues passes.
TU I JO
Anem caminant per uns carrers estrets,
amb una breu càrrega de son a les parpelles.
Per damunt nostre volen núvols
amb curioses formes humanes,
fins i tot de vegades mirem amunt
i descobrim una ganyota que s’acaba d’esborrar.
Divisa
A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal
ABSÈNCIA
És bo tenir sempre a punt el recurs
d‘un mot que empleni el buit de tú, per fer-ne
la pertinent cuirassa que em preservi
del malson de l’enyor i la tristesa.
Aleshores te’m fas present en cada
vers que escric, i quan, sol, me’l repeteixo
no hi ha distància entre el teu cos i el meu,
units per sempre més en el poema.
Miquel Martí i Pol
BLANC I NEGRE
Tancats a la cambra fosca
ens tornem clixés esguerrats.
Entre el blanc i el negre
s’estén un color indefinible
i anem passant de l’un a l’altre
com un borinot gandul.
No sabem distinguir, a vegades,
dos colors totalment diferents.
S’estenen com tentacles d’ameba,
com una taca d’oli enganxós,
i esborren els límits exactes
que separen el negre del blanc. ciprofloxacin 250mg tab
Uns cossos difosos
s’embruten al damunt
i es rebolquen al fang
i amb les mans plenes de greixum
i els ulls plens de sang i brutícia
es llancen als camps plens de neu.
Valeria Pujol