Hopper, el pintor del silenci

34 respostes a Hopper, el pintor del silenci

1. Maria Gordillo Moreno diu:

   21 febrer 2017 a les 13:56

   He mirat la finestra i he vist com aprenien a volar dos petits ocells, la mar blava hem saludava amb fortes onades, la llum del sol hem feia com un focus il.il·luminant-me, en el terre hi havien dos amics jugant, els arbres hem deien adéu amb les seves fulles verdes i boniques, al costat de la meva petita habitació hi havia un bonic edifici de color marró fosc amb gent asomada als balcons i jo només miro la finestra.
2. Mariona Gómez Manzano diu:

   21 febrer 2017 a les 14:02

   La meva imaginació a través d’una finestra

   Jo sempre mirava per aquella finestra, i sempre que ho feia pensava en el meu futur.
   Moltes vegades temia pensar-hi però quan mirava per ella tot es veia més fàcil. Per aquella finestra es veia tot amb perspectiva, amb satisfacció i podies imaginar com eren les persones per dins. Pensava en les vides tan diferents que té la gent i les diferents metes que volen aconseguir. Volia pensar que totes aquelles vides eren com se les mereixien i com tot era tan fàcil d’imaginar, ho creia de veritat. Ara sempre penso en aquell passat que no sembla tan llunyà i m’oblido per un instant que ja no tinc temps per pensar. Que ja no es fan fàcil veure les coses amb tanta imaginació.
3. Joaquim Porta diu:

   21 febrer 2017 a les 14:02

   CADA DIA MÉS TRIST

   Sempre hi estic aquí, trist de no poder sortir al carrer. El més a prop que puc estar de fora és quan estic al meu llit, mirant per la finestra.
   Quan hi miro veig els cotxes creuar, els edificis que destrueixen els arbres, i al fons de tot i veig l’horitzó entre el cel i les muntanyes.
   Cada dia estic veient els nens que surten de l’escola abraçant als seus pares i quan contemplo tot això em poso a plorar perquè els meus pares van marxar-se per sempre per culpa d’un accident. Fa més de catorze anys que hi estic internat en aquest reformatori per culpa d’aquell cotxe que es va parar i va fer que els meus pares anessin a un lloc millor perquè jo els hi feia la vida impossible per això dic que sense mi estaran millor.
4. Laia Andújar diu:

   21 febrer 2017 a les 14:03

   La llibertat

   Em passava dies observant aquella gran finestra a la qual jo anomenava lliberta. Cada dia m’inventava noves històries amb tot allò que veia, m’agradava imaginar-me la vida de la gent i tot el que li passava durant el dia. També m’agradava observar els edificis plens de la gent que, a diferència de mi, ells podien ser lliures. Aquella finestra era tota la meva vida, el meu únic contacte amb l’exterior, jo només pensava en aquella gent, amb una vida al davant, famílies, amics. I jo aquí, atrapada en un món paral·lel a tot allò, sense poder sortir d’aquest lloc on portava tota una vida.
5. Lucía Valdueza diu:

   21 febrer 2017 a les 14:06

   Imaginem junts

   Aquell matí era com tots. El raig de sol que travessava la finestra, em despertava lentament. Al obrir els ulls, només podia veure l’avorrit i blanc sostre que em refugiava. Un cop m’aixecava només podia veure tot el que hi havia darrere d’aquella paret blanca.

   El sol començava a sortir del seu petit cau. Encara es veia la lluna plena, si, la mateixa que ahir va il·luminar l’infinit mar que m’envoltava.

   Els arbres eren més alts que mai. Un munt de flors feien que es pogués apreciar poc el verd d’aquells immensos guardians. Ells eren a la vora del mar.

   Una mica més a prop d’on em trobava, unes files de pisos, feien un preciós passeig.

   Un camí ampli i infinit em demostrava la bellesa del món.

   Si miraves cap a unes de les finestres d’aquells edificis, veies a les families despertant als patits de la casa. A i que no m’oblido, a dalt de aquelles immenses torres, les cigonyes ja havien començat la busca de pals per poder acabar la seva futura casa.

   Les tendes començaven a obrir, i als bancs d’aquells mateixos carrers, estaven, els més savis del poble i probablement els més vells. Asseguts esperaven a la colla de cada matí, per comentar les aventures de quan eren joves.

   M’agradaria saber que hi ha més enllà de tot el que comentat.
   T’ho imagines?
6. Pacheco diu:

   21 febrer 2017 a les 14:10

   MIRANT PER LA FINESTRA
   Estic mirant per la finestra, a la meva dreta veig el camp de
   futbol, veig dos jugadors de diferents equips barallant-se, i
   l’arbitre li treu targeta groga als dos. Per l’esquerra veig la
   casa d’en Raúl, i el veig abocat pel balcó, prenent la fresca
   amb el seu germà. Pel mig hi veig un parc, amb els nois jugant
   a futbol i les noies jugant pels tobogans i pels gronxadors, també
   i veig uns nois grans, que li està traient la porteria a uns
   nens més petits que ells, de sobte arriba la mare d’un d’ells
   i sembla que els hi està dient que se’n vagin.
7. Adolfo Domínguez Fdez. diu:

   21 febrer 2017 a les 14:12

   Un paisatge venecià
   M’encantava en els meus temps que hi vivia al meu pis de Venècia, mirar per la finestra i observar el jovent que hi era pel barri de Dorsoduro, o estava completament ple d’infants i adolescents que anaven cap a les seves respectives escoles.
   Observava la gent com compartia anècdotes, jugava al carrer, o fins i tot alguns, que planejaven llençar-se pels bonics canals de la ciutat. Era dels meus moments preferits del dia, on hi jeia sobre el llit, recentment aixecada després d’algún curiós somni. Era el meu moment de pau i tranquil·litat, a més, em recordava als moments de la meva joventut, on passejava amb les meves millors amigues: la Victoria i la Martina. Sempre que veia 3 noies juntes em recordaven a nosaltres de joves.
   També, la meva vista arribava fins a una torre molt esvelta on sovint s’hi tocaven les campanes. Només sentir el fort soroll de vuit cops d’ella, sabia que era l’hora de llevar-se. I tot seguit, m’aixecava i abandonava aquell preciós paisatge.
8. Belén Melgarejo. diu:

   21 febrer 2017 a les 14:19

   El sol, com cada matí, m’estava il·luminant la cara la seva llum entrava per la finestra. Per la qual podia observar milions de persones i que ningú es adonés de mi, d’aquesta persona que sempre els hi tindrà enveja per la seva llibertat.
   Vaig girar el cap i vaig veure que el iaio del llit del costat encara estava dormint, hem vaig apropar a la finestra i vaig veure a un grup de nois jugant a la pilota, podia escoltar a les aus, escoltar l’aigua de la font que hi havia en mig de la plaça, podia veure els arbres amb fruits, o amb flors o amb noves fulles, podia sentir la brisa que procedia de la platja i escoltar conversacions de gent que passejava per la plaça, també podia veure a uns treballadors procedint en la construcció de nous pisos, podia olorar el menjar que preparaven en un restaurant i escoltar al gos del veí lladrant a un gat… De vegades, quan m’avorria m’inventava la vida d’alguns i els hi posava noms, per a mi aquesta finestra era un videojoc, un aparat que només m’era útil per distreure’m de la realitat en la qual visc.
9. xavier idrach diu:

   21 febrer 2017 a les 14:20

   NO EM PUC MOURE

   El món a través d’una finestra, per veure el que poden veure algunes persones necessites tenir una d’aquestes dues coses:
   -tenir molta imaginació
   -estar boig
   i de la segona opció hi ha bastantes més persones que la primera, però, jo, jo no tinc cap de les dues opcions em sento mirant per la finestra, no veig res, no me’n puc anar tinc que seguir mirant sembla que no hi ha res més al món miro a la gent feliç que va per el carrer podent caminar, jo, jo em sento atrapat, no puc caminar, ja no aprecio la vida, ja no es divertida tot es igual tot és el mateix no passa res més, estic cansat me’n vaig a dormir i l’endemà a repetir.
10. Muriel Riera diu:

    21 febrer 2017 a les 14:21

    Un mirall a la finestra

    La dona mira a través de la finestra. Observa com els nens juguen al parc del davant, com volen els ocells entre els núvols, els carrers plens de cotxes i les cases veïnes plenes de vida. El paisatge no és res de l’altre món, però des dels seus ulls no podria tenir vistes millors.

    La veritat és que crec que mirar a través d’una finestra és com mirar-te en un mirall. La manera de veure les coses és un reflex del que sents, del que, en el fons, ets.
11. Izan Sánchez diu:

    21 febrer 2017 a les 14:27

    La Finestra

    Per la meva finestra veig a dos joves molt contents, són en David i la Clara, es senten en un parc amb moltes flors de colors. Sembla com si hagues plorat per una noia. De sobte de la Clara abraça al David i li dóna un petó a la galta, i el David es posa vermell com un tomàquet. El David de seguida li torna el petó a la Clara. A la llunyania estan el Marc i la Muriel, i veig que la Clara s’acosta a la Muriel i li parla malhumorada. La Muriel s’aixeca del banc i li agafa dels cabells a la Clara i li deixa una calba, es comencen a barallar, i el Marc i el David en comptes de separar-les comencen un directe a Instagram, Quan acaben de barallar-se cadascuna li fot una bufetada al seu noi i se’n van. Ells es perdonen i es van a jugar a futbol tota la tarda.
12. Clara Muñoz diu:

    21 febrer 2017 a les 14:27

    Amb la mirada perduda

    Sempre ens assèiem a sobre aquests mateixos llençols, esgotats, contemplant el paisatge que es troba darrere d’aquesta finestra. La finestra que ha presenciat els nostres millors moments, la finestra que ha presenciat el nostre amor.
    La finestra per la qual hem mirat totes les precioses postes de sol, reflectides sobre les onades que xoquen i trenquen contra les roques. Observàvem aquest mateix paisatge, i junts contemplàvem l’horitzó, somiant en la vida que crèiem que ens esperava l’un al costat de l’altre.
    Però avui, és diferent. Estic jo sola, asseguda sobre aquest llit que encara guarda la seva olor; aquest llit que abans estava ocupat per dues persones. Asseguda sobre aquests llençols, els que compartíem.
    Ell ja no hi és, ha marxat. Sento un buit a dins, com si faltés una part de mi.
    Em distrec dels meus tristos pensaments, i al aixecar la vista, torno a veure aquell home, que sempre vèiem i ara veig, caminant sobre la blanca sorra de la platja. Camina amb la mirada perduda a l’horitzó. És una mirada trista, desconcertada; sembla que no sap on va.
    Sempre pensava, que diferents, aquest home i jo. Que feliç que sóc, i que sol que està ell. Però ara, penso, que ell i jo, potser no som tant diferents.
13. David Monge Morillas diu:

    21 febrer 2017 a les 14:30

    LA VIDA MÉS ENLLÀ

    Cada dia miro més enllà de l’habitació. Més enllà veig tot el mar i una illa. Cada dia, quan miro al mar passen coses extraordinàries. Quan trenquen les onades és com una explosió de vida. Surt volant una espuma blanca i pura. De tant en tant passa alguna balena i algun peix volador. També passen vaixells i veig el que transporten, mercaderies o els creuers que porten persones. A l’illa, és encara més emocionant perquè hi ha animals. Uns animals grans, ràpids i voladors. S’alimenten de tot el que troben tant si és menjar o ferralla. Alguna vegada veig com s’acosten a la meva habitació i fan algun so estrany que és com si em saludessin tot i que no els entenc. També porten algun animal mort perquè em volen cuidar tot i que no m’ho menjo mai. Però cada vegada sóc més vell i ja no miro tant per la finestra. Ara ja estic més pendent de poder despertar un dia més.
14. R. Fuentes diu:

    21 febrer 2017 a les 14:31

    LA MEVA FINESTRA

    Per la meva finestra veig a dos joves molt contents, són l’Alex i la Belen, es senten en un parc amb moltes flors de colors. Sembla com si hagues plorat per una noia. De sobte de la Belen abraça a l’Alex i li dóna un petó a la galta, i l’Alex es posa vermell com un tomàquet. L’Alex de seguida li torna el petó a la Belen. A la llunyania estan el Marc i la Muriel, i veig que la Belen s’acosta a la Muriel i li parla malhumorada. La Muriel s’aixeca del banc i li agafa dels cabells a la Belén i li deixa una calba, es comencen a barallar, i el Marc i l’Alex en comptes de separar-les comencen un directe a Instagram, Quan acaben de barallar-se cadascuna li fot una bufetada al seu noi i se’n van. Ells es perdonen i es van a jugar a futbol tota la tarda.
15. Maria Pujol diu:

    21 febrer 2017 a les 14:36

    UNA SIMPLE FINESTRE

    Estic asseguda aquí en el meu llit, mirant una simple finestra, però darrere puc veure uns quants apartaments, arbres, cotxes, botigues, finestres, però hi ha una finestra més especial, on el puc veure a ell, l’Adolfo. Està assegut al sofà amb una manta per sobre, amb una tassa de cafè a la mà i unes galetes sobre el plat, no el puc deixar de mirar, ho he d’admetre, m’encanta.
    De cop puc veure com s’aixeca, ja no tan cansat com abans, fa un badall i es treu la seva samarreta grisa, i em fico molt nerviosa quan puc observar els seus increïbles pectorals i el seu fort abdomen. Ell es queda sense samarreta i amb un pantaló de xandall, em fixo i veig que té alguns tatuatges repartits pel cos, em ve la curiositat del significat o la simbologia de cada un, li queden tant be amb el seu color de pell. Giro uns minuts la vista per comprovar si el meu esmorzar ja estava llest, i quan decideixo tornar a mirar per la finestra, estava entelada d’humitat i de cop veig que un dit escriu a la finestra, t’estimo. Em fico molt vermella, i desi deixo sortir de l’habitació i anar a esmorzar.
    Al cap d’unes hores torno a la meva habitació per dormir una mica, però encara no em puc treure del cap si aquell t’estimo era per mi, així que decideixo tornar a mirar per la finestra, i veig algú nou el menjador, és un quadre, amb fixo més atentament, i em dono conte que el quadre representa ell mirnt-me des de la seva finestra i jo dormin amb un simple llençol blanc, em quedo molt sorpresa i a la vegada fa que el que sento per ell augmenti. Miro capa la cuina i el veig a ell somrient com mai, hem fa un gest de vergonya i m’ensenya un full on diu “vens a dinar?” i jo assento amb un somriure de punta a punta, des d’aquell moment em va canviar la vida, gràcies a una simple finestra.
16. Joaquim Porta diu:

    28 febrer 2017 a les 13:50

    La Laia no té cap error perquè és la millor. ^.^
17. xavier idrach diu:

    28 febrer 2017 a les 13:51

    Hola Jordi!
    La meva companya Muriel no ha fet cap falta en el seu text.
    Adéu!
18. Mariona Gómez Manzano diu:

    28 febrer 2017 a les 13:53

    Aquestes són les errades que he trobat al text del meu company Joaquim Porta:

    Marxar-se – van marxar
19. Maria Gordillo Moreno diu:

    28 febrer 2017 a les 13:55

    Hola Jordi he estat corregint la redacció de la meva companya Mariona Gómez i no he trobat cap falta
20. Lucía Valdueza diu:

    28 febrer 2017 a les 13:58

    Hola Jordi, corregeixo al David Pacheco:

    Raúl – Raül
    Arbitre – Àrbitre

    Aquestes són totes, Felicitats David!
21. Ainhoa Muniente diu:

    28 febrer 2017 a les 14:00

    La finestra

    Passa el temps i només puc imaginar el que hi ha darrere d’aquella finestra.
    Les hores s’hem fan molt llargues , la llum del sol m’il·lumina la cara. El vent abraça els arbres que em fa imaginar que són persones que caminen. Les persones caminen juntes parlant sobre les seves vides mentre que jo… Jo no puc fer res. Només em queda una solució, mirar a través d’aquella avorrida finestra i imaginar-me la vida de tothom, ja que la meva esta morta.
22. Pacheco diu:

    28 febrer 2017 a les 14:01

    Hola Jordi, he corregit el de l’Adolfo
    d’algún – d’algun
    Victoria – Victòria
    on hi jeia – on jeia
    sovint s’hi tocaven – sovint tocaven
23. Laia Andújar diu:

    28 febrer 2017 a les 14:02

    Aquests són les faltes que ha fet la Lucía Valdueza:
    -Al obrir: A l’obrir
    -families: famílies
    -de aquestes: d’aquestes
    -la busca de: la cerca de
24. Belén Melgarejo. diu:

    28 febrer 2017 a les 14:05

    Bona tarda Jordi, si segueixes llegint podràs veure les correccions gramaticals i ortogràfiques que l’he fet al meu company Xavier Idrach.
    Tinc que- He de.
    Per el carrer- Pel carrer.
    Es divertida- És divertida.
    Es igual- És igual.
    És el mateix no passa res- És el mateix, no passa res.
    És el mateix, no passa res, estic cansat me’n vaig a dormir i l’endemà a repetir- És el mateix, no passa res. Estic cansat, me’n vaig a dormir, i l’endemà a repetir.
25. Maria Pujol diu:

    28 febrer 2017 a les 14:05

    Hola Jordi, he corregit la redacció de la Maria Gordillo. Aquí et deixo els seus errors:

    hem – em

    ilil·luminant-me – il·luminant-me

    en el terre – a terra

    havien- hi havien

    asomada – abocada
26. R. Fuentes diu:

    28 febrer 2017 a les 14:07

    Hola Jordi, he corregit el text de la Maria Pujol.

    UNA SIMPLE FINESTRE — UNA SIMPLE FINESTRA.

    Amb fixo — em fixo.

    Mirnt-me – mirant-me.

    Hem fa – em fa.
27. Victor Pons Prats diu:

    28 febrer 2017 a les 14:10

    LA MEVA COZINA

    Ja és estiu, la meva cosina ja porta un any i mig a l’hospital i està molt malalta. Jo per relaxar-me una mica vaig a la platja i m’estiro amb la meva tovallola vermella davant les onades. Miro cap al cel i veig les gavines com volen per sobre meu i com criden. Mica en mica vaig tanca’n els ulls, finalment em quedo adormit. Al cap d’una estona comença a sonar una musiqueta, és el meu mòbil, m’està truca’n el meu tiet. Em diu que vagi cap a l’hospital, perquè la meva cosina em vol dir una cosa. Quan arribo allà, la veig seguda al llit de la seva habitació mirant cap a la finestra, m’acosto a ella lentament. Ella segueix mirant el paisatge i em diu:
    – M’agradaria ser com un ocell, així veureu tot des de una altra perspectiva, i potser el que ara és tristesa i dolor és convertiria en tranquil·litat i alegria.
28. Izan Sánchez diu:

    28 febrer 2017 a les 14:12

    Estimat Jordi Escola o Institut, esque s’ho vaig sentir a la Belen i no ho vaig escoltar be.
    He corretgit el de la Clara, s’ha equivocat en tant-tan i també en al aixecar- a l’aixacar
29. Ainhoa Muniente diu:

    28 febrer 2017 a les 14:14

    Hola Jordi! Et deixo les faltes de la meva companya Maria Gordillo.
    il.il·luminant-me – il·luminant-me
    asomada – abocada
    terre – terra
    hem – em
    Falten punts de puntuació.

    Ja he acabat adéu.
30. Adolfo Domínguez Fdez. diu:

    28 febrer 2017 a les 14:18

    Hola Jordi, sóc l’Adolfo i he corregit el text de la Belén Melgarejo i això és el que ha sortit:

    · Es adonés – S’adonés

    · Hem vaig – Em vaig

    · Iaio – Avi

    · Lladrant – Bordant

    El text està prou bé, però s’ha deixat alguns punts i ha repetit algues paraules massa.

    AIXÒ ÉS TOT JORDI
31. Muriel Riera diu:

    28 febrer 2017 a les 14:24

    Aquests són els errors que ha comès l’Izan Sànchez:

    es senten – seuen
    hagues – hagués
    dóna un petó – fa un petó
    de la Clara – la Clara
    es van – van
    el Marc – en Marc
32. David Monge Morillas diu:

    28 febrer 2017 a les 14:26

    HE CORREGIT EL TEXT DE’N RAÜL FUENTES I HA FET UNA SÈRIE DE FALTES:

    ALEX error ortogràfic. Correcció ÀLEX
    BELEN error ortogràfic. Correcció BELÉN
    ES error d’estil. Correcció SE
    HAGUES error ortogràfic. Correcció HAGUÉS
    DONA UN PETÓ error lèxic. Correcció FA UN PETÓ
    De sobte DE la Belen abraça error lèxic. Correcció De sobte la Belen abraça
    La Muriel s’aixeca del banc i li agafa DELS cabells a la Belén error lèxic. Correcció La Muriel s’aixeca del banc i li agafa ELS cabells a la Belén.
    Ells es perdonen i ES van a jugar a futbol tota la tarda error lèxic. Correcció Ells es perdonen i SE’N van a jugar a futbol tota la tarda.
    AIXÒ ÉS TOT JORDI.
33. Emily Rivas diu:

    28 febrer 2017 a les 14:31

    DAVANT ELS MEUS ULLS

    Davant la meva finestra tinc un enlluernant panorama on hi regnen milers de colors, on s’enfonsen les meves pupil·les.
    Observo i destaca el cel, pintat de taronja; groc i vermell, amb un to vi subtil, abraçant l’horitzó com si fos la manta més càlida. Ornamentat amb aus i grans núvols, pintats del calor del Sol, que declina el límit del grandiós mar. L’oceà amb les aigües serenes, fent de mirall a l’estel de foc.
    Baixo la mirada i diviso una immensa arboreda. Arbres de tot tipus sobre una base de terra molt imperfecta; amb alts i baixos, i cada tipus agrupat en família.
    També hi ha cases, senzilles i grans amb colors tènues, escampades com gotes d’aigua.
    Més abaix , i més a prop de mi, puc observar persones amb somriures que parlen per sí sols. Fent vida, i compartint convivència, en el privilegi de la gran natura.

    Les meves oïdes també capten la bellesa d’aquest paisatge; un so a tranquil·litat s’impregnava a la meva ment. Així com l’olor, que em transmet puresa.

    La meva imaginació era molt poderosa sobre el meu foradat rectangle, ja que la meva finestra no mostrava res.
34. Clara Muñoz diu:

    28 febrer 2017 a les 14:36

    Bon dia, en David Monge no ha comès cap error.