Escriure i corregir

123 respostes a Escriure i corregir

1. Judit P. diu:

   14 febrer 2017 a les 09:58

   CATALÀ

   -NOI: Hola!
   -NOIA: Hola, em coneixes d`alguna cosa?
   -NOI:No, però t’he vist per l’institut.
   -NOIA: Ah, doncs la veritat és que no me’n recordo.
   -NOI:Bé, no passa res ¿t’agradaria coneixem?
   -NOIA: D’acord, però ara mateix he d`anar a un lloc, si vols quedem després a les 18:00.
   -NOI: D’acord
   -NOIA: D’acord, doncs a on quedem?
   -NOI: No sé, on tu diguis?
   -NOIA: D’acord doncs quedem aquí mateix ok?
   -NOI: D’acord. Fins després.
   (després d’una estona)

   -NOI: Hola
   -NOIA: Hola , vols que anem algun lloc a passejar?
   -NOI:D’acord com tu vulguis
   -NOIA: D’acord a on t’agradaria anar?
   -NOI: La veritat és que no tinc cap lloc en concret, si vols podem anar a passejar per la platja , et sembla bé?
   -NOIA: d’acord
   (CAMINEN PEL PASSEIG DE LA PLATJA)
   -NOI: I com et dius?
   -NOIA:Jo hem dic Jana i tu com et diu?
   -NOI:Jo hem dic Héctor
   -NOIA: Que bonic el teu nom
   -NOI: Moltes gràcies , el teu també és molt bonic.
   -NOIA:Gràcies, i tens algun germà?
   Jo tinc 2 germans més la Rita i la Carmen
   -NOI: Bé jo me d`anar ja que me estan esperant els meus pares
   -NOIA: D’acord d’on ja ens veurem un altre dia , adeuuu
   -NOI:Adeuuuu
2. Mariona Gómez Manzano diu:

   14 febrer 2017 a les 13:58

   Bon dia Jordi, aquí et deixo les faltes que té la meva companya Laia Andújar:

   hi havien – hi havia
   Hauria d’evitar les repeticions del verb haver.
   Hauria de buscar un sinònim de cridar.
3. Lucía Valdueza diu:

   14 febrer 2017 a les 14:01

   Bon dia Jordi, he corregit el text d’en Xavier Idrach:

   Pensar de que – pensar que
   Me’l estimava – me l’estimava
   De avís – d’avís
   La anaven – l’anaven

   Això és tot Jordi
4. Pacheco diu:

   14 febrer 2017 a les 14:02

   He corregit el text de l’Oriol Vilanó:
   Jo, he – Jo he
   dormit – adormit
   i he de baixat – i he baixar
5. Maria Gordillo Moreno diu:

   14 febrer 2017 a les 14:02

   Hola Jordi et aquí et deixo les faltes del meu company Victor ponts:

   de sobte sento un crit, – de sobte, sento un crit,
   han – hi han
6. Laia Andújar diu:

   14 febrer 2017 a les 14:05

   Aquestes són les faltes que he trobat en el text d’en David Monge.

   Lo nostre- amb allò que estàvem fent
   Ha escrit molts cops la paraula ‘havia’
7. R. Fuentes diu:

   14 febrer 2017 a les 14:06

   Bon dia Jordi, he corregit el text de Genesi Isabel Estevez Sigillo.

   ES VA CAURE: Va caure
   AMB EL MEU MILLOR AMIC I JO: Amb el meu millor amic.
   HI HAVIA UNA FLOR TIRADA PER TERRA: Hi havia una flor tirada a terra.
   EL MEU MILLOR AMIC ES VA CAURE: El meu millor amic va caure.

   Aquestes són les faltes.
8. David Monge Morillas diu:

   14 febrer 2017 a les 14:06

   Hola Jordi. He corregit el text de la Muriel. Té dos errors un ortogràfic i un d’estil.

   INCORRECTE: al institut. CORRECCIÓ: a l’institut.

   CORRECCIÓ D’ESTIL: tots els dies – cada dia.
9. Joaquim Porta diu:

   14 febrer 2017 a les 14:07

   Jordi això no són les faltes només és que no sona bé o és repetitiu (és el text de la Clara)

   Em penedeixo – Me’n penedeixo
   Que em prometo – que prometo
   Que la pròxima nit ho faré, però mai ho faig. – que la pròxima nit ho faré, però mai ho compleixo.
   Que comença – comença
   A la primera classe – a primera classe
10. Maria Pujol diu:

    14 febrer 2017 a les 14:08

    Jordi, aquestes són les faltes i els errors del text de la Noa Yeste Moreno:

    constel·lacións- constel·lacions
    Anem caminat – Anem caminant
    camine’t- caminet
    estem una mica perduts arribem- estem una mica perduts. Arribem
    arribem un lloc abanbandonat – Arribem a un lloc, abandonat
    lo mateix- el mateix
    de investigar- d’investigar
    molt be- molt bé
    dormits – adormits

    Això és tot Jordi
11. Belén Melgarejo. diu:

    14 febrer 2017 a les 14:10

    Bones tardes Jordi, et deixo les faltes de la meva companya Ainhoa Muniente:

    Encara no havia sortit el sol però feia fred – Feia fred i encara no havia sortit el sol.
    baixó – baixo.
    per rentar-me les dents i pentinar-me i també per ficar els llibres que tocaven- per rentar-me les dents, pentinar-me i també per ficar els llibres que tocaven.

    Gracies, per la teva atenció Jordi.
12. Achraf Harrak diu:

    14 febrer 2017 a les 14:12

    Els culpables i les víctimes
    El divendres, dia 27 de gener a la tercera hora de classe a les 10:20 jo estava pujant del pati i he anat a la casella a agafar el llibre de català i el llibre socials.
    De camí a la classe he vist a molta gent corrents entrant a l’aula 12 llavors he anat corrents i he preguntat que passava i m’han dit que un noi vol tirar una bomba fètida llavors he preguntat qui era i m’han dit el seu nom. Cada vegada entrava més gent de les classes del costat i el noi que la tenia l’ha tirat al costat del meu lloc, quan ha entrat tota la classe encara no feia olor però quan s’han assegut a i ha vingut el professor Jordi ha començat a olorar llavors en Jordi ha preguntat qui havia sigut i com que no va sortir el culpable ha cridat a un professor de guàrdia i ha vingut la nostra tutora l’Àngels Nolla i han deixat sortir al Joaquim per no respirar aquesta olor i tota la classe ha començat a queixar-se i a dir que això és injustícia.
    Ha entrat l’Alba que estava a fora i ha començat a parlar i a preguntar qui ha sigut i s’ho han dit a l’orella, passats uns minuts han entrat els professors i han dit que surtin a l’Isaac i al Marc i els hi han posat una falta i tot s’ha acabat.
13. xavier idrach diu:

    14 febrer 2017 a les 14:13

    He corregit el text del meu company Izan:

    -professor per mestre
    -de aquesta per d’aquesta
    -la nostre tutora per la nostra tutora
    -2nB per 2n d’ESO B

    Això ha estat tot, espero que estigui bé, m’encanta el Català.
14. Victor Pons Prats diu:

    14 febrer 2017 a les 14:15

    He corregit el text d’en Joaquim Porta:
    sigués-fos
15. Adolfo Domínguez Fernández diu:

    14 febrer 2017 a les 14:16

    Hola Jordi, sóc l’Adolfo i he corregit les MOLTES faltes que ha fet en Raül:

    Endemionat – endimoniat
    mitjori – millori
    Vengar – venjar
    Pero – però
    lo pitjor – el pitjor
    per ha – per a
    anara – anar
    apunt – a punt
    Satanas – Satanàs
    aqui – aquí
    perdiços – perdius
    passar-so – passar-ho

    sempre diu molt va, va, va…
    no té molta coherència
    repeteix molt Pacheco i no diu ell per exemple
    posa molt poques comes

    Fins aquí tot.
16. Ainhoa Muniente diu:

    14 febrer 2017 a les 14:17

    Hola Jordi, et deixo les faltes de l’Alex Fernandez :
    musica-música
    e-he
    a-ha
    i a-hi ha
    Falten comes
    Tots havíem dit que als amics no es diu qui es el culpables i tots ens em callat- No té coherència.
17. ORIOL VILANÓ diu:

    14 febrer 2017 a les 14:20

    Estimat Jordi, la Lucía en el seu text sobre la bomba fètida, s’ha equivocat en:

    es s’esvania – s’esvania
    tot l’habitació – tota l’habitació

    FELIÇ SANT VALENTÍ JORDI!!!
18. Izan Sánchez diu:

    14 febrer 2017 a les 14:31

    Estimat Jordi L’Adolfo Dominguez a fet aquestes faltes:
    nets-néts
    de ou-d’ou
    Alex-Àlex
    per que-per què
19. Clara Muñoz diu:

    14 febrer 2017 a les 14:32

    Jordi, aquestes són les faltes i els errors que ha fet la Belén a la seva redacció:

    – El dia en que la meva classe feia pudor – El dia que la meva classe…
    – El divendres passat 27 de gener- El divendres passat, 27 de gener
    – quan en el passadís ja s’olorava malament- …ja olorava malament
    – al principi hem negava- al principi em negava
    – però quan vaig veure que tothom entrava també vaig entrar- …que tothom entrava, també ho vaig fer
    – els nervis de punta així que- els nervis de punta, així que
    – o algú semblant- o a algú semblant
    – Dos minuts després va aparèixer l’Àngels- Dos minuts després, va aparèixer l’Àngels
    – entre nosaltres, ,mentre ella- entre nosaltres, mentre ella – mentre ella i en Jordi estarien en el passadís prenent l’aire- mentre que ella i en Jordi es quedarien al passadís… – ningú va voler dir res de qui havia sigut, i que tots acceptaríem el càstig- …i vam quedar en que tots acceptaríem el càstig – Minuts després l’Àngels i en Jordi- Minuts després, l’Àngels…
    – entren per la porta- van entrar per la porta – qui hi havia estat- qui havia estat – la bomba fètida, algú havia fet senyals- …fètida, ja que algú havia fet senyals – després d’haver-hi posat les faltes ens va dir- després d’haver posat les faltes, ens va dir
    – ens va dir que estava no estava- …ens va dir que no estava – amb la nostra decisió, normalment- amb la nostra decisió. Normalment,
20. Muriel Riera diu:

    14 febrer 2017 a les 14:33

    Aquestes són els errors de la meva companya Maria Gordillo:
    – Juntar – ajuntar
    – Una vegada hi havia – hi havia una vegada
    – es va ficar – va ficar-se
    – tenia por que – tenia por de que
    – no li queia la Noèlia – no li queia bé la Noèlia
    -Es feien amigues – es van anant fent amigues
    – Ja sospitava que la “Susi” no li queia bé – Ja sospitava que a la “Susi” no li queia bé
    – Mai imaginaven – mai haguessin imaginat
    – de Sherlock – d’en Sherlock

    Hauria de revisar la puntuació:
    Aquella nena es deia: Noèlia – Aquella nena es deia Noèlia
    Sempre anaven juntes però una vegada (…) – Sempre anaven juntes, però una vegada (…)
    tampoc malament i a poc a poc (…) – tampoc malament. A poc a poc (…)
    Però un dia, després d’arribar de l’escola van trobar a la “Susi” a la banyera, morta. – Però un dia, després d’arribar de l’escola, van trobar-se a la “Susi” morta a la banyera.
21. Emily Rivas diu:

    14 febrer 2017 a les 14:34

    El “kebab” s’internacionalitza

    Hi havia una vegada una nena que tocava el violí. Cada dia hi dedicava 14 hores practicant el seu instrument. Mai se separava d’ell.
    El violí que ella tenia era màgic, i tenia molts colors. Blau, verd, roig, lila, rosa, vermell, groc, negre, daurat i blanc, formaven el físic de l’instrument. Sonava molt fort i li agradava xiular i cantar.
    Tothom estava fart de la nena i el violí. Segons la població, la nena no sabia tocar el violí:

    -Tan fort i malament el toca, la nena del violí que toca a les 2 de la matinada, la coneixem tots. -Argumentaven els veïns. Deien que aviat algú li trencaria el violí.

    Un dia, mentre la nena estava a casa seva tocant el seu estimat violí, un iaio va picar la porta. La paia va obrir la porta; el iaio estava molt emocionat i no deia res. La noieta no sabia que passava, normal, i somreia amb falsedat. Així van passar uns quants segons, fins que el iaio va estendre el seu braç, amb un imant i un “post-it” a la mà, i de cop i volta, el iaio es va morir, allà mateix, perquè sí.
    La nena va arribar a agafar l’imant amb el “post-it”. Es va espantar molt, i el va llegir:

    -Hamza Zaidi i el seu “kebab”. – No va entendre res, normal també, i es va ficar l’imant a la butxaca.
    Hores més tard l’ambulància es va presentar i es va emportar l’ancià.

    Al dia següent la nena va tornar a tocar, com habitualment, el seu fidel violí, i de cop i volta, va sentir com picaven la porta:
    Era un noi que es deia Hamza Zaidi. Es va presentar dient-li que sentia que una força magnètica l’havia atret allà, i va començar vendre-li el seu menjar: el “kebab”. Deia que tenia un pressentiment, que sentia que es podria fer ric amb aquest, segons ell, fabulós aliment.
    – He escoltat com toques la teva meravellosa andròmina, m’ha encantat.
    Em podries ajudar noieta? Vull vendre i fer famós l’aliment més increïble que es pot trobar al món; el “kebab”! Com que a mi m’agrada el so del teu violí i a tu segurament t’agradarà el “kebab”, quan el provis, podries tocar una cançó per a mi, i per vendre’l, estil publicitat. –

    La nena es va quedar bocabadada; el desconegut iaio hi va fer possible l’atracció magnètica!
    Va provar la delícia, i del cor, d’un impacte, va sorgir-li la inspiració. Va agafar el violí i va començar a tocar una cançó, com si l’hagués practicat des del dia en què va néixer, com si l’haguessin posseït.
    -La mare del tano! Em fascina! És la millor cançó que les meves oïdes haguessin pogut escoltar en se vida. – Va reaccionar en Hamza.
    La cançó es va fer llegendària, i el “kebab” també. La gent de tota la ciutat volia comprar-ho i hi havia de tota mena.
    En Hamza va guanyar milions de diners, es va fer molt famós i es va comprar una mansió. És clar, la nena també cobrava per la seva col·laboració en treure’l de la pobresa.
    Llavors Hamza va guanyar un “grammie” d’or macís a la millor cançó de l’any. Més tard, es va assabentar que era de plàstic, però no li va importar, a tothom li agradava la cançó i el menjar, i això el feia feliç.
    Estava molt content amb la seva vida fins que un dia li van disparar al cor, i va morir.

    El “kebab” des d’aquell moment es va fer el menjar més popular i ric del planeta i univers. Fins, i tot, els extraterrestres de Kripton compraven aquest menjar a l’engròs; quilos i quilos del mític “kebab”, mantenint la memòria de Hamza Zaidi.
22. Xavier Sells Agustina. diu:

    15 febrer 2017 a les 09:11

    Una passejada especial.
    La Maria i jo anàvem caminant per un carrer, quan de sobte va sonar un tro, i ella va fer un salt. La Maria estava espantada i em va donar la mà. Ens vam mirar. Ella tenia uns ulls verds com les fulles dels arbres. Mentre caminàvem, es va posar a ploure. Com no portàvem paraigües, ens vam mullar de cap a peus. Vam anar corrents fins a una pastisseria, per no mullar-nos. Allà vam prendre una tassa de xocolata calenta. Des que la Maria es va espantar fins a la pastisseria, seguíem amb les mans encaixades.
23. Hamza El Guenouni diu:

    15 febrer 2017 a les 09:12

    La Isabel i Jo

    Una vegada vaig anar de colònies a cabrera de mar.
    Vaig conèixer a una noia molt bonic que es deia Isabel.
    Les colònies eren de dos setmanes i tenia temps de sobra per que surti amb mi.
    Després de quatre dies li vaig dir que si podia venir ella sola un moment, quant estàvem sols a la muntanya perquè les colònies eren a les colònies, li vaig dir des de el primer dia que et vaig veure me quedat enamorat de tu perquè ets molt guapa i et volia comentar que si volies sortir amb mi ella no so va pensar i va dir que si.
    Jo hem vaig quedar molt content ella també en aquell moment ens vam mirar als ulls un a l’altre i ens vam donar un peto a la boca i després en estàvem donant petons molt llargs damunt d’una roca de la muntanya.
    Després ens vam agafar de les mans i vam caminar una estona per la muntanya amb les mans agafades.
24. Adrián Corral Ruiz diu:

    15 febrer 2017 a les 09:13

    La Carlota

    Un dia passejava amb una nena que es deia Carlota. Jo la portava molestant per molt temps, però era perquè estava profundament enamorat d’ella. La Carlota s’ho imaginava, però mall ho descobria. A les hores, el dia que passejàvem per al camp m’ho vaig passar molt bé, però el millor va ser quan li vaig demostra el meu amor amb un peto a la galta. I en aquell moment es va anar desconcertada pensant en el que havia passat. Al dia seguen li volia preguntar una cosa, però vaig descobrir que es va mudar i amb ella es va anar el meu amor.
25. Aina Lucas Miana diu:

    15 febrer 2017 a les 09:14

    La caminada per la platja

    En Marc i jo estàvem a la platja, caminant per la sorra. Ell es volia refrescar a l’aigua, ja que feia molta calor. Quan va estar ven moll, vam continuar passejant mentre ens explicàvem les nostres coses. Era un dia molt calorós amb un Sol radiant i magnífic. A mesura que trepitjàvem la sorra quedava tot un camí de petjades, i vam decidir escriure el nostre nom en una d’aquelles empremtes. Hi havia diverses mides: grans, petites, allargades, però hi havia una de molt especial. Una que tenia forma de cor i allà és on vam decidir posar els nostres noms.
26. Jonathan García Figueiredo diu:

    15 febrer 2017 a les 09:15

    La Nostra Passejada

    Anem passejant per una gran ciutat agafats de la mà, de sobte ens mirem a la vegada als ulls i sabem el que l’altre està pensant. Mirem al cel i veiem cors. Mentre caminàvem, de sabor a xocolata amb maduixa. Després anem a fer un pícnic romàntic a un camp. Al acabar anem corrents per tot el camp. Jo penso en el que l’estimo i ella pensa en el que m’estima a mi. Sempre m’encordaré d’aquest dia, perquè per a mi ha sigut el millor.
27. Carles Gutierrez Marin diu:

    15 febrer 2017 a les 09:16

    Una passejada en el bosc

    Anàvem caminant per un camí ple de pedres d’ un bosc que no s’ hi sentia res nomes l’ agradable vent que et bufava el coll,i ens vam anar a una pedra molt gran i ens vam quedar senats en ella mentre miràvem el cel com es tornava fosc.
28. Eric Morillas Ferran diu:

    15 febrer 2017 a les 09:17

    LA PRIMERA PASSEJADA
    Anàvem caminant per la platja de Premià de mar, ja eren les 19:30 del vespre estàvem agafats de la mà per la sorra. Ens vam seure a la vora del mar mirant l’horitzó, ens vam quedar una estona mirant-ho.
    Després de mirar-ho una bona estona, llavors ja ens vam anar cap al bosc i vam estar per allà caminant i vam trobar un restaurant on allà vam sopar. I la seva mare ens va venir a buscar i ens vam anar a cap a casa a veure una pel·lícula.
29. Tarik El Jabri diu:

    15 febrer 2017 a les 09:17

    L’amorós
    Em van donar les notes i no les vaig obrir fins a casa amb la meva estimada, jo feia Màster, els vam obrir i tot estava tot aprovat menys filosofia del turmell i la meva estimada es va enfadar amb mi. La meva muller era molt bonica, té uns ulls blaus i un cabell ros llarg, estàvem pensant a casar-nos la setmana que bé. Tot estava preparat. Em va deixar una nota quan s’havia anat que posava que jo t’havia ajudat molt amb els turmells i que al final no aproves. Jo per compensar-la li vaig fer un sopar romàntic perquè em perdones i per digerir vam per una passejada per la platja. Després d’un any ja fet el casament vaig aprovar filosofia del turmell.

    Tarik El Jabri, 1rD
30. Francesc Campos Molina diu:

    15 febrer 2017 a les 09:19

    El passeig

    Hi havia una vegada una nena que es deia Mònica i un nen que es deia Miguel, eren veïns i estaven enamorats entre ells però no tenien el valor de declarar-se. Sempre es veien a la sortida perquè tenien el mateix amic: el meu germà Daniel, cada dia quedaven els tres i es veia a quilometres que estaven enamor-rats. Cada dia passejaven junts els tres amics i s’ho passaven d’allò mes bé però el pare de la Mònica estava al atur i va trobar treball a Gran Bretanya es tenien que mudar aquell passeig seria el ultim de tots tan divertits el meu germà es va despedir amb una abraçada però de sobte es va declarar però Mònica no es quedava per poder sortir amb ell però podien mantenir la relació a distancia quan va agafar l’avió sentia que li faltava algo dins seu no era el mateix que abans.
31. Mariona Tonisastre Mayor diu:

    15 febrer 2017 a les 09:19

    Captura en la memòria.
    Eren les set de la tarda, el Sol començava a caure. Estirats en una manta, sobre l’herba frondosa, que quedava limitada per un llac d’aigua cristal·lina, ens trobàvem la meva parella i jo observant com, en mica en mica, la muntanya ens tapava la poca llum que ens mantenia il·luminats.
    Ell, mirava el meravellós paisatge que s’alçava davant nostre, mentre jo, em perdia em l’immens trencaclosques dels seus ulls desitjant, no trobar mai l’ultima peça que completés el joc. Volia capturar aquella imatge amb la meva ment i retenir-la per sempre dins del meu cap, però tots dos sabíem que en el moment en que obrís el llum tot aquell record desapareixeria en l’interior dels meus somnis per sempre més.
32. Izan Vilches Valle diu:

    15 febrer 2017 a les 09:20

    Tu i Jo

    Anem caminant pel el carrer de l’Institut, per damunt nostre volen núvols i ocells, amb curioses formes, arribem a l’institut, quan sortim anem a casa junts i mirem una altra vegada al cel, els núvols i els ocells, mengen a la meva casa i juguem junts i es va a la seva casa. L’endemà arribem a l’Institut, ella repeteix de curs i jo m’hem vaig a la universitat i no la veig més.
33. Rita Navarro Urigoitia diu:

    15 febrer 2017 a les 09:21

    LA MILLOR PASSEJADA

    Anàvem passejant per camins de sorra molt bonics, però no tant com ella. És maca com la Lluna, perfecta com la forma circular del Sol i brillant com les estrelles que vesteixen el cel cada nit. Tant especial com la nit de nadal, en definitiva és fonamental. La meva vida està centrada en ella i en el seu somriure, que m’il·lumina la cara cada vegada que faig una ximpleria.
    L’única persona en aquesta vida que em pot fer riure sense dir cap bogeria.
34. Clara Paluzíe diu:

    15 febrer 2017 a les 09:21

    Ella i jo

    Estàvem passejant ella i jo pujant a un turó verd, ple de gespa i amb alguna flor, va agafar la més bonica i me la va donar.
    Ens vam seure sota l’ombra d’un arbre molt gran.
    Ens vam donar la mà i ens vam adormir.
    Vam somiar que passàvem la resta de la vida juntes, que érem les ultimes supervivents de la terra.
    Vam acabar la tarda pujant a una muntanya,i vam descobrir una cova.
    Vaig passar la millor nit amb ella dormint dintre de la cabanya.
35. alejandra leon ramirez diu:

    15 febrer 2017 a les 09:22

    El dia de Sant Valentí

    Era un dia molt bonic, ja que era Sant Valentí.
    Vaig quedar amb la meva millor amiga i vam anar a donar un passeig.
    Vaig conèixer a un noi que era molt guapo i em va començar a agradar. Ens vam fer moltes fotos i ens ho vam passar molt bé.
    Quan ja es va fer de nit, la meva millor amiga es va haver d’anar i ens vam quedar sols, finalment em va acompanyar cap a casa i per despedir-se em va donar dos petons i una abraçada molt forta.
36. Carla Castro Diaz diu:

    15 febrer 2017 a les 09:35

    La passejada d’estiu

    Era una tarda d’estiu quan em van picar al timbre i vaig obrir. Aquella persona era de molt valor per a mi, vam intercanviar mirades d’alegria i ens vam abraçar amb molta intensitat. Després vam començar a caminar i a explicar-nos moments que ens havien passat en aquest temps. Vam estar així fins que la lluna va il·luminar tot el cel. Quan ja era hora de marxar ens vam tornar a abraçar i ens vam dir ” Adéu”
37. Judit Leal de Ibarra Bejarano diu:

    15 febrer 2017 a les 09:37

    Passejada per la platja

    Anàvem caminant per la platja mentre miràvem les onades de l’aigua, el sol anava escalfant i la gent es banyava.
    Vam para a menjar una mica en unes taules que hi habien a prop d’on estavem passejant, al acabar vam decidir banyar-nos, ja que feia molta calor.
    Al cap d’una estona ens vam estirar a les tovalloles per prendre el sol,pero com feia tanta calor no vam poder aguantar-la i ens vam tornar a a banyar.
    Amb molt bona companyia, jugant a l’aigua de la platja, la calor s’esfumia i nosaltres molt be ens ho passàvem.
38. Gerard Du Pre Peralta diu:

    15 febrer 2017 a les 09:46

    La passejada pel camp

    Anàvem a caminar a un camp de roses cada dia i ens tombàvem al camp a mirar si els núvols tenien alguna forma divertida i jo li donava una rosa i menjàvem al camp després seguíem passejant fins a la tarda que la acompanyava a casa seva i ens donàvem un peto per acomiadar-nos.
39. Aleix El Makhtari Jiménez diu:

    17 febrer 2017 a les 08:19

    Passejada al passeig marítim
    A les deu de la nit passejaven en Jordi i la Xanxels passejaven pel costat del mar mirant cap a la nit que era banyada d’estrelles. En Jordi es va declarar a la Xanxels amb un anell de cinquantè kilograms amb un Rubí ben gros. Però la Xanxels li va dir que no, perquè portament molt poc i es van acomiadar amb un peto.
40. meiisa diu:

    17 febrer 2017 a les 08:31

    Amor platònic

    Jo agafant-lo de la mà, a la nit en un camí estret, mirant les estralles i menjant un gelat, la passejada va ser molt bonica, ens vem anar al cinema a mirar una peli-culà d’amor.
    Per acabar em va acompanyar a la meva casa i em va donar un petó i una abraçada.
41. alaeddine diu:

    17 febrer 2017 a les 08:32

    PASSEJADA ROMÀNTICA

    Un dia vaig sortí ha passejar amb una amiga, vam anar ha comprar menjar i vam anar a la muntanya a passejar, quan
    vam arriba a la muntanya ens vam seure ha menjar. Quan vam acabar vam anar ha veure les estrelles ens vam fer un peto.
42. kamar diu:

    17 febrer 2017 a les 08:36

    La lio era abans una fàbrica de tela allà els nens treballaven. Encara és conserva la majoria ex: la cimenea algunes màquines, etc. ara és una escola és molt gran té 35 classes 4 patis………… Per acabar sembla un laberint
43. Dounia Charradi diu:

    17 febrer 2017 a les 08:37

    La passejada romàntica

    Aquest any he anat a la platja amb un nen i vam passar tot el dia a la platja fins a les 6 de la tarda ,i ens ho vam passar molt bé ficats dins de l’aigua . Amb va passar crema solar i va ser molt romàntic ,a la nit vam anar a sopar junts,després la seva mare ans va portar al Maremàgnum i vam sortir fins a les 11 i vam anar a veure les estrelles.
    Va ser molt romàntica i una gran experiència . Després la seva mare ens va portar a casa seva i vam veure una peli de por i m’ho vaig passar molt bé.
44. Gala Fernandez diu:

    17 febrer 2017 a les 08:41

    Un dia, estava amb una amiga a la platja, i de cop i volta va venir el nen que m’agrada i anava amb el que li agrada a la meva amiga Amal.
    ens vam posar molt nervioses, es van apropar a nosaltres i ens van dir que si volíem anar a donar una volta, nosaltres amb mol-te vergonya vam di que si.
    vam anar a donar una volta just en el moment de la posta de sol.
    Va ser molt emocionant, seguidament ens van acompanyar a casa.
45. AMAL MADANI diu:

    17 febrer 2017 a les 08:43

    un dia, estava amb una amiga a la platja, i de cop i volta va venir el nen que m’agrada i anava amb el que li agrada al la meva amiga Gala.
    ens vam posar molt nervioses , es van apropar, i ens van dir que si voliam donar una volta, nosaltres cagadisimas vam dir que si.
    vam, anar tots quatre just cuan va sortir la posta de sol.
    va ser molt emocionant, seguidament ens van acompanyar a casa.
46. Carla diu:

    17 febrer 2017 a les 08:48

    LA PASSEJADA

    Recordo aquella sensació de la sorra mullada en els meus peus descalços, que hem feia sentir com una fada trepitja’n aquella onada.
    Ell hem va agafar de la mà, en aquell moment hem vaig emocionar.
    Ens vam asseure a la sorra, i junts vam mirar la posta de sol.
    Però,va arribar la hora en que jo hem havia d’anar , ell hem va acompanyar fins a la porta i ens vam acomiadar fent-nos un petó.
47. Ayoub diu:

    17 febrer 2017 a les 08:51

    Un dia mogut.
    El Dia 26/10/2016 vam fer classes i quan vam acabar el cole 14:40 vaig baixar am el Raul i altres nenes. Quan estava sol estava en la rotonda em vaig en recordar-me de que jo tenia
    la motxilla d”educacio fisica i vaig pujar un altra vegada i vaig trobar-ne el Fran , l”Ivan , el Ricard i etc. Quan estava la motxilla estava en els subjectes perduts i estava ella i vaig baixar amb el Sergio i la Isabel. Fin.
48. Raúl E. H. diu:

    17 febrer 2017 a les 08:51

    El dipòsit que està al costat de l’autopista és molt gran ja està
    abandonat però la gent entra allà i
    es fan fotos allà, és un lloc molt bonic per anà a entrar.
49. Fran diu:

    17 febrer 2017 a les 08:54

    El meu desig

    Era un dia que jo tenia que anar buscar una bona amiga. Fa tems que jo l’estimava, pero ella no sentia lumateig. Vaig arriba a casa seva per a na a duna una volta , ella va truca el seu novio per que vingues amb nosaltres pero jo no volia i li vaig di que em tenia que marcha . Despres duna estona em va trucar i em va di que pesava .
    Li vaig di.

    -Esque jo t’estimo i com avui a vingut el teu novio , per aixo me he anat
    Ella:
    No passa res he tallat am ell perque tinc que marcha a viure a Barcelona i no puk esta am tu ni am ell , pero vull que sapiges que jo senpre te he estimat adeu .
50. sergio diu:

    17 febrer 2017 a les 08:57

    La meva passejada romàntica va ser molt bonica
    ella es diu Laura m’agradava molt portem 1any de amics asta que no podia aguantar mes i li vaig demanar va pensar i amb va dir que si al minut es vam fer un peto a la boca i després un molt mes llarg i encara sortim