Taller poètic

18 respostes a Taller poètic

1. Joaquim Porta diu:

   17 gener 2017 a les 13:58

   CONCERT

   On sempre hi sèiem
   hi ha una altra gent.
   Mai no t’oblidis
   d’aquella música
   i ella al costat.
   Queda algun lloc
   des d’on poder-la
   tornar a escoltar?
   Només a ella,
   per un instant.
   Encara que ens separin
   tornarem a veure’ns.
   I que sàpigues que
   jo t’estimo molt.
   I jo lluitaré per
   per la nostra relació.
2. Laia Andújar diu:

   17 gener 2017 a les 13:59

   POR

   Por de l’altre.
   Por de la llibertat.
   Es pot entendre la por?
   Por de saber.
   Por del futur.
   Com podem estar a l’altura?
   Por de parlar.
   Por de conèixer-se a un mateix.
   Por de tu.
   Por de mi.
3. Maria Gordillo Moreno diu:

   17 gener 2017 a les 14:00

   ET DIC
   Et dic
   I dic diversió i dic amabilitat
   i dic força i intel·ligència i dic sorpreses
   i ulls de la tardor i amor i dic olor
   i dic molts records i cor i dic abraçades.
   Maria Gordillo, versos per a Aitor 2016
4. Muriel Riera diu:

   17 gener 2017 a les 14:00

   FOSCOR
   Enmig de la foscor,
   intento buscar una sortida.
   Les meves cames
   corren frenètiques
   pel passadís invisible.
   No veig res,
   només negror.
   La negror d’un present infinit,
   d’un futur inexistent.
5. Emily Rivas diu:

   17 gener 2017 a les 14:02

   DES DE L’ALTRE COSTAT

   El rellotge no avança,
   i l’agulla és trencada.
   Sembla que no m’escoltes,
   crido amb totes les forces.

   Paraules enviades i mai arribades,
   des de l’altre costat res puc.
   Sóc absent del contacte;
   les meves mans semblen de gel i no et poden tocar;
   la meva veu és trencada, no puc parlar;
   el meu somriure, la felicitat, s’ha perdut,
   sembla que s’ha acabat.
6. Maria Pujol diu:

   17 gener 2017 a les 14:03

   ET DIC…
   Et dic
   i dic somriure i dic mirada
   i dic història i dic il·lusió
   i estima i confiança
   i dic tu i dic amor i dic sempre.
7. Lucía Valdueza diu:

   17 gener 2017 a les 14:04

   Et vull amb mi

   On sempre sèiem
   dia hi ha un altra gent.
   Mai no t’oblidis
   d’aquella música
   i ella al costat.
   Queda algun lloc
   des d’on poder-la
   tornar a escoltar?
   Només a ella per un instant.
   No t’oblido.
   Serà que algú m’ha superat?
   M’agradava comentar amb tu,
   somriure amb tu
   Però serà que algú ho fa millor que jo, no?
   Espero que siguis feliç sense mi.
   I si et penedeixes,
   Potser el gran lloc que vaig deixar per a tu,
   Ja l’ha tornat a omplir algú.
   I vull que et donis conte de tot el que he fet,
   Es podria dir que he anat a l’espai sense coet.
   Impossible, no?
   Doncs vull que pensis,
   No amb el cap
   Si no amb el cor,
   I diguem si us plau
   Que vols de debó.
8. Clara Muñoz diu:

   17 gener 2017 a les 14:04

   NOMÉS TU
   I ara, t’escric a tu. Només a tu.
   Perquè és el teu somriure,
   el que vull veure al despertar-me la resta de la meva vida.
   Perquè és la teva veu la que vull escoltar,
   i els teus llavis els que vull besar.
   Perquè són els teus ulls els que vull mirar,
   i les teves mans les que vull agafar.
   Perquè ets tu, el meu sol, la meva alegria.
   Perquè és a tu a qui vull estimar per sempre.
   Perquè ets tu, només tu.
9. David Pacheco diu:

   17 gener 2017 a les 14:05

   CÈL·LULES
   Com cèl·lules d’un únic cos
   Discrets però nombrosos projectes.
   Silenciar la veu de la població
   d’una comunitat social no em
   sembla gaire just
   En les seves ments
   dibuixen camins més senzills
   per compartir una vida millor
   per a tots.
10. David Monge Morillas diu:

    17 gener 2017 a les 14:11

    ELS CAVALLERS
    S’acosten amb passes sorolloses,
    amb el pes de la llança i l’armadura
    fent justícia pels carrers.
    Gent orgullosa de veure caure l’enemic,
    i gent trista en veure caure familiars.
    Cavalls rondant pel poble amb guerrers
    sobre les crineres matant tot al seu pas.
11. Raúl Fuentes diu:

    17 gener 2017 a les 14:13

    LA LLUNA DE PAPER

    La lluna és com un sol
    que ha perdut la perruca.
    La lluna, tan blanca,
    sembla de paper.

    Com una arcova amb llum
    la ciutat quan fa llauna.
    La lluna, vídua alegre
    per no dir que ha perdut la nit.
12. Adolfo Domínguez Fernández diu:

    17 gener 2017 a les 14:14

    LA GRAN AVENTURA
    Un dia a la selva
    aventura’t a buscar la perla.
    Un petit raig de llum
    m’il·lumina mentre camino,
    m’acosto i observo una gran perla.
    L’intento recollir,
    ella s’oposa,
    però jo, amb ganes d’aquella cosa,
    m’ajupo per aconseguir-la,
    al mateix cop que m’il·lumina.
    Finalment l’aconsegueixo,
    i d’això no em penedeixo.
13. Victor Pons Prats diu:

    17 gener 2017 a les 14:15

    Dolça nuesa
    et miro fixament
    ens atraiem mútuament

    Els meus sentiments
    damunt la cendra viva
    quan et veig a una altra vida

    Veig que s’amaguen
    granotes invisibles
    vora el riu gelat

    L’equip d’un somni
    la defensa ben forta
    i un atac letal
14. POETA MARC MARTÍNEZ diu:

    17 gener 2017 a les 14:15

    EL NARCOTRAFICANT

    Trepitjo droga,
    Faig diners amb la meva colla,
    esnifo la cocaïna i em “pinxo” la heroïna.
    Ho faig malament,
    com el meu pensament,
    la vida es dura aquí a baix.
    Vine que et cobraré “cash”.
15. Ainhoa Muniente diu:

    17 gener 2017 a les 14:17

    No puc

    Estic cansada d’escoltar
    que mai més tornaràs.
    Tanco els ulls per
    intentar oblidar-te.
    Però no puc
    Perquè ja no hi ets,
    i això em mata.
    Ja que no podré
    tornar-te a dir
    aquelles paraules que donen tanta vergonya a dir.
16. Belén Melgarejo. diu:

    17 gener 2017 a les 14:18

    Coses perdudes.
    Tinc papallones, cargols marins i records esfullats melangiosos.
    Tota la fúria, tal volta, que amagava darrera el mocador, anys endarrere.
    Fins el dia saber que no plorava rou, ni perles, sinó llàgrimes.
    Tants de mots han perdut el significat.
    Que hem sobrevisc estranyament faixat dins d’un cas de cartó.
    No existeix l’amor diu algú: i si n’hi sortosament no dura.
    Ara només recordo, i recordar no es viure.
17. TITU VILANÓ diu:

    17 gener 2017 a les 14:31

    QUI SAP.
    Sent el sorollós percudir de les quadernes del cos
    mentre es perden en la distància records d’oliveres.
    Prova d’obrir de nou les parpelles,
    amb un increïble esforç de voluntat.
    Qui sap si la primera paraula pronunciada,
    els escarabats fan nius dins les nostres sabates.
    D’aquí a pocs moments seré el senyor de la calma més completa.
    No cal dir el nom del país.
18. ALBA MARTINEZ diu:

    7 febrer 2017 a les 14:35

    ets el millor professor del món!!!

    ruben_thu:cotize

    Albiita Williams