NADAL
A Emili Badiella Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d’homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l’hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar. JOAN SALVAT-PAPASSEIT[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3LSA4xXWcUM[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Cw0FQhMsKMA[/youtube]
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
?
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
?
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
?
L’ARBRE DE NADAL
La Cova, pedra viva;desert, el camí ral.Sota una llum freda,creix l’arbre de Nadal.El freguen ales d’àngel,hi canten els ocells.Oh tenderol i prada!oh verda branca al vent!Les branques d’aquest arbrela freda Cova han clos.No deixen que se’n vagil’alè calent del bou.Pengem-hi els nostres somnis,que així els veurà l’Infant.Taronges d’or es tornen l’arbre de Nadal.
Tomàs Garcés.
RONDALLA DEL BOU
El bou pesant, veient la gent que tantes coses oferia,diu que volia fer un present al dolç Infant de l’Establia.I quan minvà una mica el fred –que l’Infantó ja no plorava–sortí amb pas lent, dins l’aire net,sota la nit florida i blava.Per donar a Déu, pobre i humil damunt la palla gloriosa,vol abastar algun flam gentil de l’estelada tremolosa.Va caminar per fondes vallsi resseguia la carena.Sent el clarí de tots els galls però ja du la rica ofrena.Saltant de goig i bruelant,el bou baixà de la muntanya,i s’oferia al dolç Infant amb una estrella a cada banya.
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
?
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
?
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya talladaque ha portat el camióper fer foc a la llar.Amb el tronc més gruixut que hem trobat ja tenim preparat el tió.L’hem tapat amb la vella flassadaque cada any ens el guarda el fred.Ben arraconadetli hem posat un pot d’aigua,un poma vermella i crostons de pa sec,que li agrada amb deliri.Ben segur que demà, quan me’l miri,sols hi haurà rosegons!Ve del bosc; deu tenir set i gana.Ara, aquí, com que està calentó,ben menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: – Caga, tió!El tió sap que som criaturesi esperant trere’n llaminaduresli peguem, sens voler fer-li mal.Ell també, trapasser,barrejat amb torróa vegades ens caga… carbó!,com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.És un joc de Nadal
NIT DE NADAL
La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
“Decanta’t, mula,
per fer-li lloc”.
?
Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya talladaque ha portat el camióper fer foc a la llar.Amb el tronc més gruixut que hem trobat ja tenim preparat el tió.L’hem tapat amb la vella flassadaque cada any ens el guarda el fred.Ben arraconadetli hem posat un pot d’aigua,un poma vermella i crostons de pa sec,que li agrada amb deliri.Ben segur que demà, quan me’l miri,sols hi haurà rosegons!Ve del bosc; deu tenir set i gana.Ara, aquí, com que està calentó,ben menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: – Caga, tió!El tió sap que som criaturesi esperant trere’n llaminaduresli peguem, sens voler fer-li mal.Ell també, trapasser,barrejat amb torróa vegades ens caga… carbó!,com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.És un joc de Nadal.
ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons…
Els somnis dels infantons
han granat.
?
Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
?
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
mirra, encens?
ESCLAT DE LLUM
Esclat de llum,
tallet de plata,
estels al cel,
lluna blanca
fan de la nit
tresor i màgia.
Sirenes d’aigua,
follets i fades,
balleu la dansa,
que el Nadal s’atansa
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torróa vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
?
CANÇÓ DE L’ESTRELLA
Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.
?
Amb roba daurada
jo enfilo en l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.
?
Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d’astre
i aroma de flor.
?
Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’Infant
un cel que m’espera.
?
Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
NON-NON DE NADAL
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
JO ET REGALO EL RAM DE NADAL
Una branqueta de grèvol,verd i vermell a les mans.Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç: jo et regalo el ram de Nadal.Amb aromes de rosada i de camp,de nits estelades i albades de blanc.Amb colors d’aquarel·la hivernal,de vida gebradora a fora i caliu a la llar.Una branqueta de grèvol,verd i vermell a les mans
M’agrada el nadal
M’agrada el Nadal, faig petons i regals
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
Quan miro la nit veig el vidre entelat,
escric amb el dit Bon Nadal i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac, pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu
poder veure el rei blanc, fent de mag un instant.
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.
Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.
M’agrada el Nadal, faig petons i regals
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
M´agrada el Nadal
Fum, fum, fum
Veinticinco de diciembre
Canción infantil
Canción infantil
(Catalán)
(Español)
A vint-i-cinq de desembre
Fum, fum, fum
Ha nascut un minyonet
Ros i blanquet, ros i blanquet
Fill de la Verge Maria
N’és nat en una establia
Fum fum fum.
Aquí a dalt de la muntanya
Fum, fum, fum
Si n’hi ha dos pastorets
Abrigadets, abrigadets
Amb la pell i la samarra
Mengen ous i botifarra.
Fum, fum, fum
Nit enllà el sol desperta
Fum, fum, fum
Veuen l’angel resplendent
Que els va dient :
Ara és nat a l’establia
Déu infant fill de Maria
Fum, fum, fum
A vint-i-cinc de desembre
Fum, fum, fum
És el dia de Nadal
Molt principal
En sortint de les Maitines
Menjarem cosetes finas
Fum, fum, fum
L’ARBRE DE NADAL
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
Oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
Que així els veurà l’infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.
Cerquem alegries
als amagatalls de la vida,
als racons del record,
als somriures dels altres,
al ritme dels mots.
Cerquem raigs de lluna,
reflexes blaus a la pluja,
i esquitxos fent gatzara
mentre un estel s’hi suma.
Cerquem versos de pau
i dolces paraules
cerquem mandales
amb soniquets de nadales
als plecs de la ment
per celebrar el Nadal
re-inventant màgies de fada.
Compartint il·lusio0ns
dibuixant els desigs,
felicitant-nos les Pasqües
amb crístmes i postals
de nevada amb llum blanca.
Isabel Barriel
Last Christmas
Last Christmas, I gave you my heart
But the very next day, you gave it away
This year, to save me from tears
I’ll give it to someone special (special)
Last Chridtmas, I gave you my heart But the very next day, you gave it away This year, to save me from tears I’ll give it to someone special (special)
Once bitten and twice shy
I keep my distance but you still catch my eye
Tell me baby do you recognize me?
Well it’s been a year, it doesn’t surprise me
I wrapped it up and sent it
With a note saying “I Love You” I meant it
Now I know what a fool I’ve been
But if you kissed me now I know you’d fool me again
Last Christmas, I gave you my heart
But the very next day, you gave it away
This year, to save me from tears
I’ll give it to someone special (special)
Last Christmas, I gave you my heart
But the very next day, you gave it away
This year, to save me from tears
I’ll give it to someone special (special)
A face on a lover with a fire in his heart
A man undercover but you tore him apart
Maybe next year,
I’ll give it to someone, I’ll give it to someone special
Special, someone, someone
I’ll give it to someone, I’ll give it to someone special
Who’ll give me something in return
I’ll give it to someone, hold my heart and watch it burn
I’ll give it to someone, I’ll give it to someone special
I thought you were here to stay
How can love be for a day?
I thought you were someone special, gave you my heart
I’ll give it to someone, I’ll give it to someone
Last Christmas I gave you my heart
You gave it away
I’ll give it to someone, I’ll give it to someone
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camióper fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil,
es preparaper quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criaturesi
esperant trere’n llaminaduresli peguem,
sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torróa vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal
L’ estel
de llum més blanca
al damunt de l’avet més verd,
el cim més alt després de la nevada,
la lluna plena tot caliu al bell mig de cel…
És el paisatge de la nit més musicada,
llarga, freda, hivernal i decorada
reproduïda a les postals
que sobrevolen
la Terra
amb
desitjos de pau,
d’alegria compartida,
de felicitar ja també l’any nou
i de buscar a cada cor un univers ben
dolç.
Isabel Barriel
Lletra Cançó
Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fed du tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit és fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor
Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fed du tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit és fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor