L’argumentació

textos-argumentatius-1-728Redacteu una argumentació a partir d’alguna de les tesis següents:

a) Els diners no fan la felicitat.

b) El consum excessiu de menjar ràpid és perjudicial per a la salut.

c) El consum de drogues destrueix la salut.

Aquest article ha estat publicat en 4t d'ESO, Opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

136 respostes a L’argumentació

  1. vinyet peñarroya diu:

    Avui en dia hi ha bastanta gent que consumeix sovint aquests tipus de menjar i el nombre de restaurants ha augmentat en els últims anys.

    El consum de menjar ràpid no suposa cap inconvenient per la salut sempre i quan no es converteixi en un hàbit. En el cas que en mengis diàriament et perjudica la salut, ja que aporta molts greixos i ha provocat que països com Estats Units tingui un nombre elevat de malalties cardiovasculars, a part ha provocat un gran nombre de persones amb sobrepès.

    Avui en dia es veuen diàriament molts restaurants com Mc Donalds Burger King…, a cada lloc, aquest tipus de restaurants s’ han estès per tot el món i són restaurants mundialment coneguts. Tot i tenir molts inconvenients aquests menjars també tenen la seva part positiva, ja que són menjars econòmics i ràpids. Per altra banda, el fet de que siguin tan econòmics fa que no siguin saludables.

    En conclusió jo penso que no passa res per menjar de tant en tant menjar ràpid però com ja he dit menjar-lo sovint pot comportar diversos inconvenients per la salut, a part és menjar de mala qualitat cosa que menjar-lo diàriament és perjudicial

  2. Alba Recio Sierra 4t A diu:

    LES DROGES:
    Les drogues són substàncies que s’introdueixen al cos, que alteren el nostre metabolisme i creen així reaccions químiques que ens produeixen sensacions diverses. Hi ha alguns que relaxen, altres que t’acceleren…
    Per una banda les drogues son molt perjudicials per el consum humà ja que creen addiccions. Avui en dia, tot i que hi ha drogues que són il•legals, com la marihuana. Tot i així, és molt senzill trobar-ne un contraband a qualsevol lloc. S’ha popularitzat molt el seu consum, tot i que hi ha algunes com per exemple com LSD o cocaïna, que és més complicat de trobar-ne. Tot i que totes les drogues són dolentes, el govern en té algunes que són legals com l’alcohol o el tabac.
    Per què el govern legalitza aquestes dues i altres, com la marihuana o el no? Perquè és tot un negoci, si el tabac i l’alcohol no donessin diners , no hi serien legals. Considero que no haurien d’estar legalitzats tampoc, si les tenen; és perquè la gent es torni adicta i això, els hi dona diners, tant però la compra de tabac. Per exemple, la venda dels antibiòtics o mètodes per desenganxar-s’hi.
    Per això, crec que no està gens bé que comercialitzin el tabac o l’alcohol però a la televisió, cada dos anuncis, un és per companyia en contra les drogues. Si tant malament esta prendre-les, per què les comercialitzen? En la meva opinió, s’hauria de pensar a la gent aquestes coses, tant el perquè de que l’estat el comercialitzi més i altres no com el fet de que tot i que hi posin companyies en contra, segueixen venent-les i la gent, segueix consumint-les.

  3. Inés Sala Calvo diu:

    EL CONSUM DE DROGUES DESTRUEIX LA SALUT MENTAL I FÍSICA…

    La societat actual ha evolucionat de tal manera que ara, cada cop més gent pren drogues. Cal recordar que tot el que et pugui crear adicció i t’alteri el sistema nerviós, és una droga.

    D’una banda, molta gent pensa que les drogues son un plaer per a les seves vides, que així poden desconnectar de moltes coses, com ara els problemes o preocupacions que tenim dia a dia, ja que al trobar-te en un altre estat, degut als productes que porten aquestes drogues, fan que t’oblidis o deixis de pensar durant un cert temps en aquests problemes o preocupacions.

    D’altre banda, cada cop més gent consumeix drogues, però el problema més preocupant és que cada cop ho fan des de més petits. Econòmicament, la vida et va pitjor, ja que les drogues acostumen a tenir un preu relativament elevat. Una altre part negativa és l’adicció, que costa molt ensortir-se’n d’aquesta.

    Per acabar, penso que consumir drogues irregularment i assumint les conseqüències, no és dolent.

  4. El consum de drogues en els últims anys ha augmentat considerablement.
    En primer lloc, cal dir que les drogues són dolentes i perjudiquen el teu cos, ja sigui al cervell amb la marihuana, als pulmons amb el tabac o el fetge amb l’alcohol. Les drogues enganxen i cada cop has de prendre més, per tant pots entrar en un cercle viciós i acabar molt malament.
    En segon lloc, amb les drogues et pots evadir de la realitat i passar una bona estona amb els teus amics, i si en prens poca i en una petita mesura, poden no tenir gaire efecte negatiu. També hi ha algunes que tenen efectes curatius i poden fer-se servir en teràpies com la marihuana o el hachís.
    Com ja he dit abans, les drogues són dolentes però tot depèn del ús que li donis.

  5. Adrià Gómez Roca 4rtB diu:

    ELS DINERS NO PORTEN LA FELICITAT

    La població d’avui dia te diferencies socials a causa de la riquesa que tingui des de més ric a més pobre.

    La riquesa en una part és important perquè en la societat que vivim avui dia tot se te que pagar i amb diners et pots permetre fer moltes coses i tenir tot ho que vulguis.

    En canvi si no tens molts diners o ets pobre acabes vivint al carrer perquè no et pots pagar ni una casa i també tenir diners et fa tenir amistats falses que sol et volen perquè ets ric.

    Jo crec que per viure be en aquesta vida és necessari tenir diners per poder viure i tenir ho que vulguis, però tampoc tindria que haver pobresa.

  6. Judith Sánchez 4t A diu:

    EL CONSUM DE DROGUES

    Desde petits ens ensenyen que les drogues són perjudicials per a la nostre salut, tant física com mental, ja sigui en pelicules, publicitat, xerrades…

    Com ja he dit, les drogues ens destrueixen, ens deterioren, i, a vegades fins i tot ens consumeixen. Ho sabem, però en prenem igual. Haurien d’explicar millor tot el que comporta, perque quan les prens per primera vegada, no n’ets concient, sobretot en les més comercialitzades: el tabac i l’alcohol.

    Si més no, qui no s’ha pres mai una cervesa? Qui no s’ha fumat mai una cigarreta? Qui no s’ha pres mai un ibuprofeno quan li feia mal el cap? O més encara, qui no s’ha pres mai Dalcy perque sí? O, qui no s’ha, plantejat al menys, provar el Cannabis?

    Finalment, de drogues sempre hi ha hagut i sempre hi haurà, mouen massa diners. La meva opinió és, que si prens una droga, estiguis totalment informat del que estàs prenent.

  7. Aarón Sarmiento 4rtB diu:

    ELS DINERS DONEN LA FELICITAT?

    Haig de dir que els diners, últimament s’han convertit en una cosa esencial, ja que si no tens diners pots morir de fam.

    En primer lloc el positiu de tindre diners és que pots viure econòmicament millor i tens una vida mes fácil ja que pots comprar menjar, una casa on viure i tot el que vulguis.

    D’altra banda la gent normalment que te diners molts “amics” van per interessos i són falsos…

    En conclusió casi tot es pot comprar amb diners però no donen la felicitat, ja que hi ha coses com l’amor i l’amistat que no es poden comprar.

  8. Gonzalo Mena diu:

    REALMENT, EL DINERS FAN LA FELICITAT?
    Vivim en una societat marcada per els diners, on la teva quantitat de diners defineix el teu ritme de vida.

    Tenir molts diners et permet posseir moltes propietats (cases, cotxes…) també et permet passar unes vacances paradisíaques de dos o tres mesos, o fins i tot,en alguns casos, et pots permetre deixar de treballar, en altres paraules: gaudir de la vida sense preocupar-te pel treball ni per a les despeses.

    En canvi, posseir molts diners també et pot portar més d’una mala passada, ja que per exemple, pots no tenir “amistats” ja que aquestes només acostumen a venir per pur interès i per veure si et poden treure alguna cosa de profit. També pot arribar un moment en el que ja no sàpigues que fer, ja que ho tens tot, i jo crec, que el motiu de viure és: aconseguir els teus somnis i objectius a la vida.

    Per acabar m’agradaria comentar un frase la qual pot resumir bastant bé aquest escrit: No és qui més té, sinó qui menys necessita.

  9. Sagar Bella diu:

    ELS DINERS NO FAN LA FELICITAT

    Molta gent creu que els diners fan la felicitat, altres creuen que no fan la felicitat i altres encara no ho saben.

    Si tens diners pots tenir més propietats (cotxes, cases…). Vius millor, i fas el que tu vols. Moltes vegades si tens diners les noies si fixen mes amb tu. Si tens dines la vida es més senzilla.

    Si tens diners, no significa que siguis feliç, en conclusió, la vida es més fàcil i, pots dinar diners als pobres per ajudar-los. Això ja et fa sentir més feliç.

  10. Dani Lopez diu:

    El menjar ràpid es perjudicial per a la salut, i si el consumim habitualment podem tenir problemes de salut

    En primer lloc, el menjar ràpid té les seves avantatges, com per exemple es mes econòmic que un restaurant normal. A més a més el tens al moment de demanar-lo i a qualsevol lloc pots trobar un local de menjar ràpid.

    Malgrat això, no tot es bo del menjar ràpid, ja que quan el consumeixes en excès pot ser molt perjudicial per a la salut, ja que conté molta cantitat de greixos. Aquest menjar agrada a la majoria de gent i això fa que la gent vulgui anar més habitualment.

    Per acabar, jo penso que consumir aquest tipus de menjar de tant en tant, no es dolent.

  11. Laia Baños diu:

    ELS DINERS NO FAN LA FELICITAT

    D’entrada la felicitat no es pot comprar. La felicitat és un estat d’ànim que ve proporcionada per algún fet agradable que t’hagi succeït.

    A més a més la felicitat dels ciutadans es manté estable, encara que la riquesa del país agumenti.
    Richard Easterlin declara que les persones no se sentirien més felices pel fet de que el conjunt de la societat avancés econòmicament.
    Sobre el tema, entre l’any 1958 i 1987, la població del Japó va multiplicar la seva riquesa per cinc, però el percentatge d’habitants que es declaraven feliços no va variar.

    Tot seguit els diners et poden ajudar a conseguir aquelles coses que et fan feliç, perquè avui en dia tot costa diners. En conseqüència hi ha persones que pensen que per ser feliç calen diners, que cal tenir objectes o coses que et fagin més feliç.

    En conclusió, els diners no et proporcionen la felicitat, però si poden ajudart-te a coonseguir el que et fa feliç.

  12. David Hernández Bona 4tB diu:

    Avui en dia hi ha un tema bastant parlat, tracta sobre el menjar ràpid. Hi han grans empreses de menjar ràpid, com el McDonalds, Burguer KIng, etc.. que estàn guanyan molts diners. Aquest tema te les seves parts negatives i positivas.

    Las positives són, per exemple, si surts del treball i tens molta gana vas a un restaurant de menjar ràpid i en un parell de minuts tens el menjar, ademés el tens calent i acabat de fer, i amb el poc temps que s’ha fet bastant bo, i per no parlar-ne de l’econòmic que és.
    Si tens fills, de tant en quan portar-los no és dolent, és menjan tot el menjar, s’ho pasen bé, etc.. el de sempre, però això també te les seves parts negatives.

    Les negatives són, per exemple, que si vas molts cops pots agafar obesitat, això és un problema, ademés pots agafar col·lesterol, que va molt malament per l’organisme, més encara per el cor, tampoc saps d’òn bé el menjar, si el menjar és barat, és perque la qualitat no és gaire bona, i jo, personalment, no m’en fiaria gaire.

    Personalment penso que anar algun cop no és dolent, al rebés crec que és bo, perque necessitem menjar de tot, però el que no és pot fer és anar cada dia, després passa el que passa.

  13. Mar Puig 4t A diu:

    El consum excessiu del menjar ràpid és perjudicial per a la salut? És una pregunta bastant freqüent que més d’un cop ens hem fet.

    Pel que he vist i pel que se sobre aquest tema, el meu punt de vista és negatiu. És dolent menjar-ne sovint, molts experts ho diuen i jo també ho penso.
    Hi ha moltíssimes persones que gairebé tots els seus àpats consten d’aquests aliments, i moltes d’elles saben les conseqüències però segueixen menjant-ne ja sigui per la falta de temps o pels pocs diners que requereix l’adquisició d’aquest menjar.
    El menjar ràpid en el moment de menjar-lo no és dolent, però a llarg termini si en menges sovint pots arribar a tenir problemes de salut greus, per exemple excés de pes, diabetes, colesterol elevat, malalties cardiovasculars,… Està demostrat que en els països on es consumeixen més aquests aliments el percentatge d’obesitat i altres malalties cardiovasculars és més elevat.

    McDonalds, Burger King són unes de les empreses més famoses del menjar ràpid. Reconec que en aquests comerços hi ha aliments que estan bastant bons, però també n’hi ha algun que no se com sóm capaços de menjar-nos-els.

    En definitiva, si vols portar una vida sana evita el menjar ràpid.

  14. Clàudia Mas diu:

    EL CONSUM EXCESIU DE MENJAR RÀPID
    Vivim en una societat on l’alientació és un tema que sempre ha estat important i ha preocupat a la població, ja que la salut de moltes persones s’ha vist afectada per aquest tema.
    En primer lloc, jo crec que un consum en exces de menjar ràpid pot perjudicar la salut, ja que contenen molts greixos, i són de mala qualitat, i això pot provocar malalties.

    Daltra banda, també te avantatges com per exemple que és barato i és ràpid de menjar, i jo crec que un ús moderat d’aquest menjar tampoc és dolent.
    En conclusió, opino que el manjar ràpid no es dolent si no en menjes molt, i que s’ha de menjar sa i equilibrat.

  15. jaume diu:

    LES DROGES

    D’entrada a mi no me han agradat les drogues ni les he provat. I crec que no son bones. Les drogues son dolentes perquè afecten el cervell i et canvien la personalitat. La droga crea addicció i això fa que cada vegada hi hagi mes gent enganxada al seu consum.

    No son bones perquè et deixen secueles per el cos i psicològicament .
    Hi ha vegades que les drogues maten a persones per a sobredosi o cosses així. I normalment t’enganxes cada cop mes.

    Jo crec que l’únic bo de les drogues es quan les consums i et sents be. I per al tractament de malalties per alleujar el dolor.

    Es a dir jo no recomanaria a ningú les drogues.

  16. Marc Bada diu:

    Les Drogues

    Les drogues són ilegals a quasi tots els països del món, excepte en algun país, que el cannabis es considera una droga medicinal.

    La venta de drogues a Espanya, és l’activitat ilegal que genera més diners, prop d’uns 20 milions d’euros a l’any.
    Hi ha drogues com ara el cannabis, coloquialment “marihuana” que són considerades com a medicaments, per curar dolors o algunes enfermetats.

    Les drogues perjudiquen molt al cervell, ja que maten moltes neurones que després no es tornen a reproduir. També perjudiquen fisicament, ja que la persona que consumeix es deteriora el físic i perd molt de pes.

    Les drogues, són un principal tema de discusió arreu del món, pero jo com moltes persones, penso que tindrien que ser totes ilegals i prohibides.

  17. Nora Corbera diu:

    Consum de drogues

    Les drogues des de fa molts anys en estat molt de moda i gairebé molta gent esta o ha estat a alguna. Les drogues de moda els anys 70 i 80 heroïna i LSD els 90 cocaïna, cànnabis, en altres. La droga de moda d’ara es el MDMA. Les drogues més conegudes son:
    LSD, heroïna, cocaïna, cànnabis, MDMA, metamfetamina, ketamina, alcohol, tabac, amfetamina, bolets al•lucinògens,…
    Una droga lo dolent que te és l’addicció que dona i una dependència física o psicològica.
    jo crec que si tens un autocontrol pots permetre algun cop.
    Des de petits, ens en incrementat que les drogues són molt dolentes i que són molt perilloses, però igualment que ens ho diguin el problema que hi ha és que estan molt a l’abast i estat per tot arreu: discoteques, bars, locals..
    Les discoteques els problemes que té amb les drogues és que la gent va bevent dels gots de tothom, i a vegades no saben si porta algú, aquí es on be el problema que pot portar-hi alguna substancia il•legal o bé també ens ho podem posar en el nostre got .
    De botigues per exemple existeixen les Grows Shop que venen llavors o esqueixos de marihuana i tot tipus de coses per el creixement de les plantes.
    Un altre botiga relacionada amb la marihuana i el hachis són las ASOS què és un local que esta legalitzat poguer-hi fumar-hi dintre cànnabis, això si majors de d’edat i algunes s’ha de pagar-hi una petita quantitat de diners.
    El món de les drogues és una de les tres coses del món on es manejan més diners.

  18. judit morales diu:

    ÉS SALUDABLE EL MENJAR RÀPID?

    Actualment han proliferat els restaurants de menjar ràpid perquè ja que són ràpida, també són mes barats però alhora, també són mes dolents per a la salut.

    De negatiu te que menjar aquest tipo de menjar cada dia et perjudica la salut, ja que te molts greixos i a provocat que a molts països hi hagi malalties cardiovasculars i un gran nombre de persones amb sobrepès. No suposa cap inconvenient si ho fas dos cops al mes sempre i quant no sigui diàriament.

    De positiu aquests restaurants tenen que són ràpids per si un dia tens pressa i tambè que són econòmics.

    En conclusió opino que s’ha de menjar sa i equilibrat encara que el menjar ràpid no es dolent per a la salut si no n’abuses.

  19. El consum excessiu de menjar ràpid és perjudicial per a la salut.

    El número de restaurants de menjar ràpid ha crescut molt durant els ultims anys. La gent no te suficient temps per esperar en un restaurant normal i opten per un restaurant d’aquest tipus.
    A més a més el cost del menjar en un restaurant de menjar ràpid es bastant baix, aixó atrau als clients.

    Però aquest tipus de menjar te una cara dolenta: el menjar ràpid és perjudicial per a la salut perquè te moltes grasses, aquests aliments estan ja fets des de fa temps i després congelats abans de que te’l serveixin i no saps la seva qualitat.

    Jo crec que no és bo per a la salut el menjar ràpid així que el millor es menjar sa i anar a aquests restaurants de tant en tant.

  20. anna moya diu:

    ELS DINERS DONAN LA FELICITAT?
    No cal tenir tots els diners del món per ser feliç,. La felicitat en si no la porten, però tampoc la treuen.

    La gent sol pensar que si tens diners ets molt més feliç, perquè et pots comprar tot el que vulguis, però no te res a veure, tu pots tindre molt diners i no ser feliç, o no tenir gaires diners, i ser molt feliç

    Si tu tens diners i vols alguna cosa i t’ho compres això et fa feliç, però tampoc tothom aprecia el valor de tenir diners o no, ja que una persona que no te diners, i es compra algo li fa feliç, però perquè ho sap valorar, en canvi, una altre que tingui molt diners i es compra algo, lo mes possibles es que no ho sigui, ja que no ho sap valorar.

    En conclusió, la felicitat no te res a veure amb els diners però això no vol dir que les diners treguin la felicitat.

  21. Isaac Fonte diu:

    ELS DINERS NO FAN LA FELICITAT

    Molta gent confon la felicitat amb la riquesa i no crec que això sigui molt bo per a la persona.

    D’entrada els diners no sempre poden donar felicitat a una persona, una persona pot ser feliç i en canvi un pobre, com per exemple la majoria d’habitants de l’Àfrica. O al contrari una persona pot ser molt rica però no té la felicitat, que una altra persona sense tants diners.

    També és veritat que els diners poden ajudar a ser més feliç però no es el funament de la felicitat com bastanta gent creu.

    En conclusió, que una persona pot ser rica, però amb falta de felicitat o ho contrari.

  22. Els diners són un tema molt parlat en la comunitat actual, és un tema que no sempre es comparteix pero que si es pensa.
    Molta gent té la idea de que més diners signifiquen felicitat, ja que podrien viure millor sense preocupacions. Jo crec que això està molt lluny de la realitat. Encara que té una petita part de raó. La raó que té és que si tu has sigut una persona que no ha tingut molts diners o ha tingut un salari normal, el canvi de la vida anterior a la nova et portaría una gran felicitat, encara que com jo penso, a curt plaç. Tenir diners significa no pensar casi en ninguna obligació i poder fer el que vulguis, que des de una perspectiva sembla la vida perfecte. Però poder fer el que vulguis significa no valorar tant les coses, fins el punt de que la teva vida no te res que et fagi passar-ho bé. Aquest es el moment en el que entren les drogues i l’alcohol. En definitiva no crec que estigui malament tenir diners, però com ja he dit sempre tenint unes obligacións per tal de gaudir de les petites coses que ens dona la vida gràcies al esforç i al treball constant.

  23. Laura Laguia diu:

    En l’actualitat i desde ja fa segles el món ja no és teocentrista, si no, consumista. Tot gira al voltant dels diners, i del voler tenir.

    Des de que néixem els pares, professors i els amics, ens insisteixen amb preguntes les a com ” a què volem dedicar-nos?” “què vols estudiar?” amb la finalitat de tenir més en un futur que d’altres.
    Amb el pas del temps hem fet que l’objectiu de la vida sigui guanyar, ja siguin propietats, objectes o ganàncies en metàlic, i hem oblidat el qui volem ser, què busquem, cap a on anem…com d’altres valors bàsics per una bona convivència i ciutadania.

    En cloendq hauríem de deixar de costat el consum i trovar-nos, hauríem de viure. Quan som pols l’únic que ens acompanya és el camí i la experiència.

  24. Sergi Hortés diu:

    ELS DINERS NO FAN LA FELICITAT

    Els diners en aquest món s’han convertit en una cosa tant necessària i primària que la gent se n’olvida de que també se’n pot viure sense ells.

    En primer lloc hi ha qui diu que aquesta frase feta és veritat, que es pot viure amb el que es te, sent feliç i conformant-te. Viure dels petits detalls, del dia a dia, de la família i d’aquella felicitat que es consegueix sense comprar-la, d’aquell sentiment,

    En segon lloc hi ha qui diu que sense diners no es pot viure, que tot és millor amb ells, que aquesta frase feta es mentida i que és viu millor sent ric.

    Finalment, crec, que aquesta frase feta es veritat amb un “però”. Si què es pot viure amb el que es te, sent feliç i disfrutant dels petits detalls, però, no seria millor viure sent ric, vivint dels petits detalls i de les grans coses? És veritat que els diners no fan la felicitat però sí poden comprar-ne i donar-te’n més.

  25. Berta Pons, 4t B diu:

    Ja fa temps, va aparèixer el menjar ràpid o fast food. Això consisteix en un tipus d’alimentació ideat per a preparar el menjar i servir-lo ràpidament en locals com el Mc Donalds, Burguer King…etc.

    Per començar, és bo per a la majoria de gent, és econòmic, i ràpid. Si tens pressa, va mlt bé. Per altra banda, no tot son qualitats; els ingredients, que normalment no s’especifiquen, solen ser dolents per a la salut i de mala qualitat. També, l’higiene no és gaire bona. Molts estudis diuen que en consum excessiu, pot causar obesitat.

    En conclusió, penso que si en menges en dies puntuals o de tant en tant, no perjudica, però si en menges molt sovint, no és sa.

  26. Marta Morales diu:

    CORRECCIÓ TEXT MIREIA BORRÁS

    · En aquest text, l’autora ha seguit correctament l’estructura del text argumentatiu: ha posat una presentació, després l’argumentació (desenvolupament dels arguments) i finalment una conclusió. Però el que no ha fet bé és la distribució de cada paràgraf, és a dir: la presentació al tema al qual es va a parlar és molt curta, igual que la conclusió. Però , en canvi, l’argumentació d’una tesi l’ha fet llarguíssima, d’unes 5 línies, cosa que no queda bé al text, ni en quant a coherencia ni en quant a aspecte visual.
    · Ha utilitzat correctament els connectors, típics del text argumentatiu, a cada paràgraf hi ha posat 2 com a mínim.
    · Pel que fa a faltes d’ortografia, no n’he trobat cap.

  27. Maria Ros 4t ESOC diu:

    Correcció de la Maria Grèbol:

    Pel que fa a la estructura del text, és correcta ja que té 4 paràgrafs, un de presentació, un a favor de les drogues, un altre en contra i finalment una conclusió.

    Ha utilitzat una bona varietat de connectors com per exemple: finalment, malgrat això, ja que…

    I finalment, només he trobat dues faltes d’ortografia que són les següent:
    Sortir-se’n —– Sortir-te’n.
    Necessaria—– Necessària.

  28. Anna Pons (cascade) diu:

    de l’Andrea Zabalza

    ÉS EL MENJAR RÀPID SALUDABLE?

    L’estructura del text argumentatiu es veu clarament. Els paràgrafs són precisos. Hi ha el títol, una introducció seguida dels criteris positius i negatius i finalment, la conclusió, on dóna la opinió personal.

    Ha utilitzat connectors adequadament. “D’entrada […]”, “Com a cloenda […]”, etc.

    Pel que fa a l’ortogràfia és correcte.
    L’únic a remarcar, és la locució “EN QUANT A”, que és un calc del castellà incorrecte.
    Per expressar la idea de relació amb alguna cosa podem utilitzar, entre d’altres, “QUANT A”, “PEL QUE ES REFEREIX A” i “PEL QUE FA A”.

  29. javi_carmona diu:

    En el text i apareixen connectors.
    Es un text argumentatiu, les idees estan ben elaborades dins els seus paràgrafs.
    S’han de marcar més els paràgrafs.
    Les idees text són clares.
    En el text no hi ha cap errada ortogràfica.

    Text de Cascade, corregit per javi_carmona.

  30. Guim Andinyach 4rtC (Correcció Carla Garcia) diu:

    (Correcció ortogràfica)
    Text Sense Correcció:
    EL CONSUM EXCESIU DE MENJAR RÀPID ÉS PERJUDICIAL PER A LA SALUD.

    Consumir menjar ràpid en exces pot ser dolent per a la teva salud i la teva forma física i de vida.

    Molta gent consumeix aquest menjar ja que és més comode i més barato. Per culpa d’això la societat d’ara ha baixat la forma física i saludable tanmateix com l’hàbit de fer esport.

    Està bé menjar-lo de tant en tant en algunes ocasions o per donar-nos un capritxo, però en realitat no sabem de que estan fets aquests productes, en conseqüencia engreixen molt i poden donar colesterol i coses varies, és a dir, perjudiquen a la teva salud.

    Per acabar, jo crec que tothom deuria menjar més sà i més variat, per tant fer més esport amb la finalitat de sentirse bé amb ells mateixos i cuidarse més.

    Text Corregit:
    EL CONSUM EXCESSIU DE MENJAR RÀPID ÉS PERJUDICIAL PER A LA SALUD.

    Consumir menjar ràpid en excés pot ser dolent per a la teva salut, la teva forma física i de vida.

    Molta gent consumeix aquest menjar ja que és més còmode i més barat. Per culpa d’això la societat actual ha vist una notable disminució en les capacitats físiques i de salut de les persones tanmateix com l’hàbit de fer esport.

    Es acceptable menjar-ne de tant en tant o com a caprici, però el fet de no saber de que estan fets, dona lloc a una sèrie de suposicions i fets com ara un augment molt notable en el colesterol de les persones que en prenen més sovint del que haurien.

    Per acabar, jo diria que tothom hauria de menjar mes variat i abusar menys del menjar ràpid, amés afegir al teu dia a dia una mica de esport per sentir-te millor físicament i amb tu mateix.

  31. Gerard Sánchez diu:

    Correcció del text argumentatiu de: Albert Creixell.

    Connectors utilitzats: Tot i que , D’altre banda , En conclusió .
    Segueix la estructura dels textos augmentatius : paràgraf Introducció , paràgraf d’arguments a favor , paràgraf d’arguments en contra i conclusió.
    No hi han faltes ortogràfiques.
    Esta ben argumentat .

  32. Andrea Zabalza diu:

    Correcció de l’escrit de la Laura Mas:

    ELS DINERS FAN LA FELICITAT?

    L’estructura del text no està molt ben definida, ja que els paràgrafs no es troben del tot ben separats. A més, no hi ha una presentació, sinó que comença directament amb la seva opinió personal.
    Seguint amb l’estructura, crec que manquen connectors, perquè només n’hi ha un: En conclusió; situat a l’últim paràgraf.

    A part, hi ha tres faltes d’ortografia corresponents a “qualsavol”, “seguratat” i “te” (referit al verb tenir). Aquestes paraules haurien de ser respectivament qualsevol, seguretat i té (Verb).
    Els gerundis sempre acaben amb -t, per tant , “tenin” és incorrecte i ha de ser tenint.

    La resta està bé, però podria estar millor.
    Per exemple, podria substituir alguns verbs que es repeteixen molt; com és el cas de tenir i viure, o podria canviar una mica la puntuació d’algun paràgraf.

  33. Sergi Lloria 4tB diu:

    En primer lloc es pot dir que els diners són necessaris per la societat actual consumista.

    Per la part de la gent que te diners en poca quantitat podem dir que quan menys diners tenim valorem més les coses, aprenem a gastar menys, a estalviar o fins i tot compartir molt més amb la gent que estimes.

    Per la part de la gent que té diners excessius i pensa que els diners fan la felicitat mai podràn viure sense diners, no saben valorar les coses i només gaudeixen de la vida gastan els seus diners.

    En conclusió, els diners mouen el món pero en aquest cas la felicitat no. Tu decideixes con gaudir de la vida, amb diners o sense diners pots viure-la com vulguis.

  34. Sergi Lloria 4tB (Correcció Inés Sala ) diu:

    -El text de l’alumne Inés Sala està format per els quatre paràgrafs demanats.
    -Ha utilitzat connectors correctament en els quatre paràgrafs com: d’una banda, d’altre banda, per acabar….
    -El text no té faltes d’ortografia ( o no he trobat cap ) i el tema està explicat correctament i es coherent.

    Sergi Lloria 4tB

  35. He corregit la redacció de la Laura Serrano.
    Una de les faltes que ha comès és escriure “això” amb accent tancat. D’altra banda també ha escrit “també” amb accent obert, el verb “haver” escrit “hi han” quan és “hi ha” sigui singular o plural.
    En conclusió opino que podria haver utilitzat més connectors i l’últim paràgraf el podria haver fet més coherent.

  36. Arnau Serrat diu:

    TEXT CORREGIT SARA MARTÍN

    Al text que he corregit li falten algunas connectors.

    L’argumentació esta ben feta i la presentació també però falta una conclusió

  37. pau franquesa diu:

    he corregit la redacció de la Leine Duarte;

    Ha estructurat bé el text però hi ha una falta de informació i en podria haver aportat més. És un text bastant pobre.
    No expressa bé els seus arguments i idees. En el tercer paràgraf s’ha repetit massa i no ha posat suficients signes de puntuació.
    Ha utilitzat connectors com ara: tot i això, però, en conclusió…
    Les idees estan mal organitzades i la conclusió és bastant pobre.

    En conclusió, es bastant pobre i no he trobat cap falta d’ortografia.

  38. Judit Martinez diu:

    He corregit el text del Gerard León.
    Les faltes que ha comès han estat: Avui en dia (escrit correctament seria: avui dia), per dependre (que seria: ), ha escrit dues vegades durant, la paraula son va amb accent tancat: són. Per acabar ha escrit: la finalitat de qual, que correctament seria la finalitat per la qual, felicitat que acaba amb “t”, és que porta accent.

    El text te l’estructura necessaria: introducció, idea a favor, idea en contra i conclusió. Però falta ordenar-ho millor amb més coherencia.

  39. Dani Lopez diu:

    He corregit la redacció de la Laia Baños.
    L’única falta que ha comès es escriure “agumenti” en comptes de “augmenti”.
    L’estructura esta bastant bé, ja que ha separat bé els paràgrafs, amb una presentació, els seus arguments sobre el tema i una conclusió.
    Ha utilitzat diversos connectors textuals i es coherent.
    En conclusió opino que està bé.

  40. Berta Pons Vilà 4t B diu:

    Correcció text argumentatiu: ELS DINERS FAN LA FELICITAT?, de Marta Morales

    ?Per començar, la introducció és molt correcte, però jo personalment la faria més llarga.

    ?També utilitza connectors com “En primer lloc”, “D’altra banda” … .

    ?El text té una bona estructura, però penso que en el cos del text, falta opinió d’aspectes positius dels diners.

    ?Perquè diu “En primer lloc”, però despres d’aixó, ja ve la conclusió.

    ?El text té una falta d’ortografia, “pensó” que hauria de ser “penso”, segurament un petit error al teclejar-ho al ordinador.

    ?I per acabar noés dir que el text és coherent, té cohesió i és adequat.

  41. Eric Casadellà diu:

    Correcció de la redacció de la Clara Figueras:

    L’estructura de la redacció no esta gaire ben estructurada ja que els paràgrafs no estan separats. Hi ha una presentació i conclusió ben fetes i un bon ús dels connectors.

    D’errors ortogràfics no n’hi ha gaires. Els pocs que hi ha són:
    -s’ha demostrar -> s’ha demostrat
    -és els que els diners -> és que els diners

    En definitiva, la redacció està bé però potser es podria canviar l’ús de la 2a persona per oracions impersonals.

  42. Marc Ddelgado diu:

    He corregit la redacció del Pau Franquessa.
    La estructura està bé, l’únic que en el segon i tercer paràgraf, cambiaria algunes paraules amb altres sinònims, perquè són bastant repetitives.
    La paraula diners apareix excessivament en el text.
    Els connectors estan utilitzats força bé

  43. Sagar Bella diu:

    He corregit la redacció del Dani Lòpez:
    – Ha fet servir connectors com: en primer lloc, malgrat això…
    – Té faltes d’ortografia: és sense accent (del verb ser), s’ha deixat el punt en el primer paràgraf, més sense accent ( mes de quantitat).
    – Jo crec que podria haver argumentat més, i tot té sentit.

  44. Gonzalo Mena diu:

    He corregit la redacció d’en Sàgar Bella:
    Estructura: Els paràgrafs del text argumentatiu no estan ben marcats, la presentació (1r paràgraf) es veu clara però els següents: els avantatges i desavantatges no estan marcats i tampoc hi ha conclusió molt marcada.

    Sentit, idees, connectors: En quant a idees és bastant tancat, ja que només parla de lo bo que és tenir diners, quasi no fa servir connectors i el sentit del text costa de trobar.

    Coherència: Hi ha trossos en els que fa falta coherència i cal no repetir-se amb paraules: Si tens,altres creuen, pots tenir…

    Registre: Té un registre formal

    Ortografia: si* s’hi; dines* diners; dinar* donar.

  45. Mireia Borràs diu:

    CORRECCIÓ TEXT ARGUMENTATIU: Ana Garcia, El consum excessiu de menjar ràpid

    L’estructura del text argumentatiu està ben definida: té introducció, desenvolupament de les idees i la conclusió.
    El registre és adequat a la situació comunicativa; no utilitza paraules ni molt científiques ni molt bàsiques.
    Els connectors estan ben utilitzats tot i que a la conclusió trobo que en fa falta un. Crec que les idees estan ben organitzades.

    D’errors ortogràfics n’hi ha bastants:
    exesiu, va amb una ‘c’ i dues ‘s’: excessiu
    a, al referir-se als Estats Units és plural:als
    presa, va amb dues ‘s’: pressa
    economic, amb accent: econòmic
    cosses, amb una ‘s’: coses
    al, es refereix al menjar i per tant és : el
    També hi han alguns errors però que són d’escriure ràpid a l’ordinador com: rapid(ràpid), podrieen (podrien).. però no tenen importància.

    Respecte a la manera d’escriure, quan diu ‘com la que et podrien oferir en un altre establiment de menjar’, aquest ‘de menjar’ és retundant i no s’hauria de tornar a posar ja que és sobreentèn. En el segon paràgraf en la primera frase, quan diu ‘la part positiva d’aquest servei es que és econòmic’, el ‘’es que es’ tot i que és correcte no queda bé i ho canviaria per ‘’la part positiva d’aquest servei és la seva diferència pel que fa al preu respecte a altres establiments’’.

    Finalment, hi ha un punt que voldria aclarir, quan l’Ana es referix al consum de menjar ràpid es basa en la idea de que el menjar ràpid és dolent, i això no és cert. hi ha menjar ràpid que és saludable i no és menjar ”basura”. Per tant, en totes les seves argumentacions hauria de canviar menjar ràpid per menjar”basura”.

  46. Nicolás Benejam 4t B diu:

    Correcció Ana García:
    Respecte la estructura del text, és correcta, té 4 paràgrafs però mal marcats, un de presentació, un a favor del menjar ràpid, un en contra del tema i finalment una conclusió.
    El tema de la utilització de connectors es bastant pobre, ja que només en te d’un i es Per altre banda.
    I les faltes d’ortografia son poques un total de 6 (amb una falta repetida):
    Falta d’accents: Rapid – Ràpid, Economic – Econòmic
    Els altres es poden considerar errors més acceptables ja que possiblement el escriure ràpid provoqui algunes faltes com: Himportants – Importants, Exesiu – Excessiu, Podrieen – Podrien.

  47. Ana Garcia 4t B diu:

    He corregit la redacció del Javi Carmona:

    -El títol “El consum exessiu de menjar ràpid és perjudicial per a la salut” es massa llarg.
    -Ha fet bé els quatre apartats necessaris
    -No ha utilitzat bé els connectors.
    -No hi ha cap falta d’ ortografia.
    -Apart de la falta de connectors, el text està molt ben elaborat.

  48. oscar cañizares diu:

    Corregeixo el text de: Andrea Novakosky

    El text presenta el quatre paràgrafs demanat però de tal manera que visualment no queda com si de veritat hagués fet els quatre paràgrafs.
    La introducció es correcte perquè no dona la seva opinió sobre el tema, sinó que només exposa, al segon paràgraf comença amb les seves idees però li falta un connector al principi.

    La resta crec que esta correcte

  49. Albert Creixell diu:

    He corregit la redacció de la Maria Ros:
    -Ha tingut alguns errors en l’ortografia: un error quan volia dir pocs i ha dit poc (singular), és (del verb ser) sense accent i riquesa amb dues esses.
    -L’estructura està prou bé, però, si l’hagés fet johauria allargat un pèl més la conclusió.

  50. Clara Figueras 4tC diu:

    Correcció del text d’en Marçal Paricio:
    • En aquest text, l’autor ha seguit l’estructura del text correctament: primer la presentació (encara que és una mica curta), el desenvolupament dels arguments (que els ha barrejat una mica) i una conclusió (que també és molt curta).
    • No ha utilitzat bé els connectors, ja que gairebé no n’ha posat cap en tot el text. Ha abusat una mica de la utilització del “però”.
    • Pel que fa a les faltes d’ortografia:
    ? L’ús que n’hen – l’ús que en
    ? Pasa – passa
    ? Podert-ho – poder-t’ho

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *