Avui celebrem la festa de Sant Jordi. Aquí, a Catalunya, és costum que les parelles es regalin un llibre i una rosa.
Per celebrar-ho, us deixo aquí un poema i una cançó d’amor…
PERQUÈ HAS VINGUT
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.
J. SALVAT PAPASSEIT
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=gLG_82L6ihg[/youtube]
http://www.youtube.com/watch?v=wLVPmgyYkPI
Els teus llavis
Necessito la tendresa
dels teus llavis dins els meus,
necessito l’ alegria
dels teus ulls mirant els meus.
Necessito el teu somriure,dels teus llavis esponjosos plens d’ anhel.
Necessito que m’ expliquis a cau d’ orella la teva vida de cada dia.
Necessito les teves man esmunyint-se sobre le meva pell,
Necessito vida meva! passar els meus dits pel teu cos rogent.
Necessito les nostres nits de foc que ens roen el cos.
Necessito la suor dels nostres cosos al fer-me l’ amor.
I tú què més necessites?
Veus ací el que jo més necessito…
GAUDIR DEL NOSTRE AMOR ES EL QUE MES NECESSITO.
@Carmina
Cançó: Boig per tu, Sau: http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM
http://www.youtube.com/watch?v=I9iLwhUzWzY&feature=related
Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.
Voldria…
sentir l’esclat de la teva sang
dins del cor,
sobre els meus polsos.
Omplir el teu ésser
amb la meva basarda,
i pam a pam, el teu cos
estimar-lo.
Voldria…
cremar-te amb el meu foc
i encendre’m amb la teva flama
i després…
morir.
L’ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”
Joan Maragall.
Els teus llavis
Necessito la tendresa
dels teus llavis dins els meus,
necessito l’ alegria
dels teus ulls mirant els meus.
Necessito el teu somriure,dels teus llavis esponjosos plens d’ anhel.
Necessito que m’ expliquis a cau d’ orella la teva vida de cada dia.
Necessito les teves man esmunyint-se sobre le meva pell,
Necessito vida meva! passar els meus dits pel teu cos rogent.
Necessito les nostres nits de foc que ens roen el cos.
Necessito la suor dels nostres cosos al fer-me l’ amor.
I tú què més necessites?
Veus ací el que jo més necessito…
GAUDIR DEL NOSTRE AMOR ES EL QUE MES NECESSITO.
CARMINA.
PERQUÈ HAS VINGUT
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.
Poema: Potser només ets l’ombra rient i fugitiva
d’un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t’he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;
fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Carles Riba, del Primer Llibre Estances
Cançó:http://www.youtube.com/watch?v=rIbr–fxTF4
EN UN SOMNI
Em passo els dies esperant la nit
per poder somiar altre cop amb tu,
i tan sols fer-te meu al meu somni
encara que s’esvairà quan obri els ulls.
Cada matí desperto amb un somriure,
a la mirada una estranya brillantor
com si aquella nit l’haguessim passada junts
com si trobar-me la realitat no fos un malson.
Miro a un costat i no hi ets,
m’envaeix la desolació
me saber que aquell somni
tan sols és real al meu cor.
La teva imatge gravada a la meva retina
no me la puc treure ni la puc oblidar,
cada cop que tanco els ulls veig la teva silueta
mirant-la des de lluny, sense poder-m’hi apropar.
Cada nit em pregunto quan serà el dia
en que obri el meu cor amb sinceritat
però el temps passa, el meu amor segueix,
i la por no em deixa dir-ho amb claredat.
Ja és tard, he deixat passar l’oportunitat
i sense voler t’has anat de la meva vida
per la porta del darrere i sense acomiadar-te,
m’has deixat gravada al cor una gran ferida.
La meva opció és esperar la nit,
tancar els ulls i posar-me a somiar,
viure feliç al meu món irreal,
i no tornar mai més a despertar.
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Dóna\’m la mà
Dóna\’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l\’esguard lent del copsador distret.
Dóna\’m la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l\’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar
Dóna\’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Salvat-Papasseit, Joan
http://www.youtube.com/watch?v=wwQPDYQjqKk
http://www.youtube.com/watch?v=WU6Tv4lXw2k
http://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y
http://www.youtube.com/watch?v=PrEJ5eXva4g
Mira’m encara i més – Anna Montero
mira’m encara i més.
que el temps és un cristall
entre nosaltres d’arestes fosques.
que el dia és un bassal
on la llum frisa.
mira’m encara i més
i si els ulls no troben l’espai
que els emmiralla,
i si els ulls es perden,
mira’m encara i sempre,
que la llum traça cercles
i l’ombra és un avenc.
mira’m ara encara i sempre.
que res no trenque la pell
d’aquest crepuscle que ens torna
una vegada i mil vegades mil
el corrent marí d’aquesta onada.
mira’m una vegada més.
http://www.youtube.com/watch?v=mkgaH8Vyu9E&feature=fvst
http://www.youtube.com/watch?v=GhUnexmsTko
http://www.youtube.com/watch?v=fks25TsvvrE
http://www.youtube.com/watch?v=MocAj9oq6xA
Raigs de sol surten de l’alba,
i es reflexen en la mar,
desprenent una brillantor profunda,
com si t’estés mirant.
Els teus ulls son com dos sols,
que es ponen a cop de teló,
i que donen la vida a un planeta,
que podria ser jo.
Són raigs que quan es fa el dia,
penetren dins la foscor,
i a mi els teus m’arriben,
fins al fons del cor
(o fins al moll de l’òs
Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que he fet tantes cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És potser per això
que me cal dir-ho ara.
Parlaré de les lleis
que fan del nostre cos
tan grollera mentida,
que potser caldrà dir
que les lleis han confós
plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó,
potser tu, potser jo.
I parlaré d’aquells
per als qui el cos és presó
de passions condemnades,
i en un llit clandestí,
quan per fi ve la nit,
amagats s’amanyaguen.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.
L’amor és el plaer
gratuït i sincer
d’un joc ple de frisances,
un poema de pells
on el sexe és l’accent
d’un senzill llenguatge.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.
Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que faré mil cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És només per això
que me cal dir-ho ara.
Els ocells
Els ocells d’entotsolar-me
van sempre al jóc dels teus ulls.
Duc el mar galtejat de món
i de tu només en sé preguntes:
No em donis altra resposta que la pell;
només mentre t’ignori
podré travelar amb estimar-te.
Al capdavall
som humans perquè dubtam
perquè les qüestions
ens fan improbables.
He somniat els teus pits
com a figues badades
sota el meu setembre;
pentura redossats a les branques
t’he deixat nius de mots
perquè els ovulis de sentit.
Jaume Munar
Paraules d’amor – Joan Manel Serrat
http://www.youtube.com/watch?v=aP8xbHESNWM&feature=fvst
http://www.youtube.com/watch?v=itamPjTcLow&feature=fvst
SENSE TU
És de nit..
és tot fosc…
estic sol i no hi ha ningú…
és de nit…
un record…
dins el cor, ella hi és a dins…
els seus ulls són brillants
i un somriure extrabagant
ja no i és l’he perduda
va marxar lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú…
és de nit…
és tot fosc..
no estic sol no ho estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extrabagant
i sempre estarà el meu cor…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú..
nooohhoo
si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor….
és de nit….
MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
http://www.youtube.com/watch?v=YMmsC9r9uSk
Tu, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ets d´important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d´estimar.
Jo no et vull cansar, si m´has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d´estar amb tu.
Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.
I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toquem tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d´imaginar
somnis que sé que no arribaran.
Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.
Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.
De: Lax’n’Busto
La carn vol carn, Ausiàs March
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Andrés Estellés, Vicent
DIADES D’AMOR” de Joan Maragall:
Quin dia avui! Els camps ja són tots verds
I ella m’ha aparegut com novament
Al bell atzar del dia, un sol moment
Sos ulls com flors a sobre meu oberts.
El cel era serè i el jorn brillant,
El vent d’hivern tornava ventijol…
Jo me n’he anat pel jorn enlluernat
A meditar els seus ulls al bat del sol.
II
Tot ella és una flor molt delicada,
una flor, amb ulls de flor i ànim en ells;
La seva veu com font en nit callada.
Jo us parlo d’ella com d’un vol d’aucells
que us fa mirar al cel blau sens violència
i us posa al front uns pensaments molt bells.
Jo d’ella no en vull més que la presència
ràpidament al bell atzar del dia;
cada cop del seu pas a vora meu;
me n’enduu la fragància i l’harmonia.
Joan Maragall
Un poema t’escriuré
ple de vida i sentiment
el meu cor et donaré
per poder estar junts en tot moment
Amb una mirada el faré somriure
i aixó em donarà felicitat
mai perdré les ganes de viure
si puc tenir-te al meu costat
Amb tu totes les nits somiaré
i desitjaré la teva calor
a totes hores en tu pensaré
en la teva tendresa i en la teva dolçor
Ets la llum en la foscor
l’oasis en el desert
ets el consol en el plor
el mapa de qui es perd
Una cançó et cantaré
amb tot el meu amor
amb mi sempre et portaré
per ser inmune al dolor
http://www.youtube.com/watch?v=3wvQdZG8cyk
Cançó:
L’enèsima Cançó D’amor (en Català!!)
http://www.youtube.com/watch?v=Bcvtsvb4Xi0
Poema:
“Un amor no correspost ”
Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d’estimar-
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l’ànima
com si fossis un somni,
com si tot el teu
s’adorm al pit.
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, a la meva cambra,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m’has ensenyat
a estimar des de lluny,
amb l’ànima i amb el cos.
Carolina
Poema:
QUAN NO HI SIGUIS
Quan no hi siguis al matí
et buscaré dins el meu cor
allà et podré trobar
junt amb la paraula amor.
No puc estar un minut
sense veure la teva mirada,
aquest minut se’m fa etern,
una eternitat enamorada.
Cada dia que et veig passar
el cor se m’accelera
quan amb una altra et veig parlar
mon cor a ella l’enveja.
Però sé que després amb mi
et posaràs a parlar
i em parlaràs sobre tot,
menys sobre el que vull escoltar.
Cada paraula que surt dels teus llavis
cada frase que tu has pensat
se’m queda gravada a la ment
perquè de tu m’he enamorat.
Canço:
Jenifer – Els Catarres: http://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y
Sentir,
sentir que tu mano es mi caricia,
sentir que tu sueño es mi deseo,
sentir que tu mirada es mi descanso,
sentir que tu nombre es mi canción,
sentir que tu boca es mi refugio,
sentir que tu alma es mi regalo.
Sentir que existes…
sentir que vivo para amarte.
http://www.youtube.com/watch?v=LNzouTK6QT8
De ENTRE LLENÇOLS
Dintre del mar voldria se una ona,
mirant el cel voldria ser un estel,
sentint la terra voldria ser la pluja,
…devant del foc voldria ser una espurna,
escoltant el vent voldria ser la fulla,
prenent el tany voldria ser el terròs,
penso que sóc ona, estel, pluja, espurna,
fulla, terròs i saba quan tu
ets dintre del meu cos.
de Carme Rovira
CANÇO:
http://www.youtube.com/watch?v=13fgH459_u0
canço:
http://www.youtube.com/watch?v=13fgH459_u0
Tam-tam
El costellam de l´esquelet del poema no pot suportar
aquest batec bantú, zulú del nostre cor.
La sang, a rierades, corre per les temples.
La paraula se´ns torna palmell fred de mà.
El vers arrampat al naixement de la bragueta.
Jo sóc un poema vaginal.
Tu ets una verga poètica.
Això és amor. El Sena ho sap.
No sé parlar.
No puc dir res.
Tinc la llengua paralitzada a la teva boca.
Sóc un animal ajaçat dins del jóc de la teva boca.
Sóc un animal assedegat de l´aigua de la teva boca.
Tot el món per una dolça construcció del Nosaltres en l´Un.
El món ho sap.
Això és l´amor.
Tam-tam antics a la selva de les venes.
L´esquelet del poema no pot suportar aquesta embranzida.
Defalleix sense ser ni no ser.
Ja no tinc veu.
Et tinc ben meu.
Tu i jo ho sabem. Això és l´amor.
Dolors Miquel Abellà
Cançó: http://www.youtube.com/watch?v=aJYVn0pfU44
“Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.”
http://www.youtube.com/watch?v=_KSyWS8UgA4&ob=av3e
Més cançons en català:
Calgary 88 – Antònia Font
http://www.youtube.com/watch?v=VvpBmcgZv0Q
Viure sense tu – Antònia Font i Joan Font
http://www.youtube.com/watch?v=GDTj8CiDw-Q&feature=related
Ningú com tu – Versió en català de “Nadie como tu” de Lidia Guevara
http://www.youtube.com/watch?v=NmNxVSqcobI&feature=related
Tot el que t’estimes – Sergio Dalma
http://www.youtube.com/watch?v=7Kq3sGusAwY&feature=related
Cançons en un altre idioma:
My heart will go on – Celine Dion
http://www.youtube.com/watch?v=fiy9YB1coMw&feature=fvsr
PARLA\’M I ENCARA MÉS
mira’m encara i més.
que el temps és un cristall
entre nosaltres d’arestes fosques.
que el dia és un bassal
on la llum frisa.
mira’m encara i més
i si els ulls no troben l’espai
que els emmiralla,
i si els ulls es perden,
mira’m encara i sempre,
que la llum traça cercles
i l’ombra és un avenc.
mira’m ara encara i sempre.
que res no trenque la pell
d’aquest crepuscle que ens torna
una vegada i mil vegades mil
el corrent marí d’aquesta onada.
mira’m una vegada més.
maria-mercè marçal
cançó: La Porta Dels Somnis \”L\’Enèsima Cançó D\’Amor\” http://youtu.be/Bcvtsvb4Xi0
Aquí tenéis mi voz
alzada contra el cielo de los dioses absurdos,
mi voz apedreando las puertas de la muerte
con cantos que son duras verdades como puños.
Él ha muerto hace tiempo, antes de ayer. Ya hiede.
Aquí tenéis mi voz zarpando hacia el futuro.
Adelantando el paso a través de las ruinas,
hermosa como un viaje alrededor del mundo.
Mucho he sufrido: en este tiempo, todos
hemos sufrido mucho.
Yo levanto una copa de alegría en las manos,
en pie contra el crepúsculo.
Borradlo. Labraremos la paz, la paz, la paz,
a fuerza de caricias, a puñetazos puros.
Aquí os dejo mi voz escrita en castellano.
España, no te olvides que hemos sufrido juntos.
Blas de Otero
Amor eterno
Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
Gustavo Adolfo Bécquer
VAS A CONSEGUIR
Vas a conseguir que aga una lokura vas a conseguir
que t deje y me valla siempre discutimos no nos etendemos
por que tu eres agua por que tu eres agua prima yo soy fuego
y empezar a vivir cantar como ayer cantaba pensar solo
en ser feliz llena de alegria mi casa
tubarubaruba ya no me kiere tubarubaruba te kiero
yo antes moria por verte a por ti muero yo(x2)
mentiras tu me yenaste de mentiras tu me decias
que me amabas pero todo era mentira y jugaste
con mi amor me llenaste de ilusion pero todo
era mentira ojala dios ojala dios nunca pases las fatigas
que pasado yo y se rian de tus falsos ni de tu amor
cuando tu te enamores
y empezar a vivir cantar como aller cantaba solo piensa
en ser feliz llena de alegria mi casa
Banis
L’ull en el cel
No tinc costa on aferrar-me aquesta tarda de dissabte
interminable en la programació esportiva
quan repeteixo el teu nom astorat davant el pastís
de núvols que torna blanca la mirada on és escrit.
L’altura és el mar on veig el teu cos,
el cel roig darrere l´home que neteja l’espigó
i no pensa en tu ni quan la brisa xoca contra la galta
acabada d’afaitar abans d´entrar al torn de nit.
Es mouen els gats pel passeig de la Mar Bella,
crits sords cap al cementiri dels sons,
cap a l’abocador de paraules dites i no dites,
cap al silenci immens de no tenir el teu silenci.
http://youtu.be/wqWjgrFlZMc
El soldat
Retornes pel camí amable dels salzes
i es fan arrera tots els dols.
A cada passa una engruna de tu
mossega amb insistència el fons del cor
fins desfilar el cabdell de la tendresa.
Encara no fa res
que el teu gest nou despengi d’antics claus
els signes apresos a força de llegir
horitzons de l’ocàs. Reinventar
cada paraula, cada silenci, cada
passeig brumós vora les llotges és inútil:
portes promeses noves i jo ho sé
-potser per tot això m’ha estat més fàcil
de traginar el bagatge de l’enyor-,
però puc dir-te cor fidel.
Ens abraçam al port. Volgudament
ignoram la mudança. A les mans
l’espasa de desembre ens dóna alè
per eixarmar camins, nous viaranys.
Margalida,Pons.
Canço:
http://www.youtube.com/watch?v=6XWa7L56uxA
http://www.youtube.com/watch?v=StPgukvLi44&ob=av2e
http://www.youtube.com/watch?v=5lTPfO7M90M
Musica D’e C Ronaldo!!
http://www.youtube.com/watch?v=9WGqxozYrJA
http://www.youtube.com/watch?v=3R4G-L0M47A
http://www.youtube.com/watch?v=pG9lnsqNHck
Hola a tota la gent que miri els comentaris. Aquesta canso esta molt be perquè es del 2012i perquè es molt bonica. Gracies Jordi per posa aquesta canso. Adeu.
http://www.youtube.com/watch?v=Hg2tatq5R88
http://www.youtube.com/watch?v=tRITbl86eqU&feature=related
Video:
http://www.youtube.com/watch?v=IGnkHj1Rjpw&feature=related