Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Joan Salvat-Papasseit.
Vaig néixer per estimar-te i estimant-te tant segueixo vivint per estimar-te, i estimant-te somio que em encanteris amb la teva mirada de silenci dolç, em portes a aquest món de plaer on tu ets el meu deessa i jo el teu esclau de l’amor, on nosaltres som els amants del goig i de la vida de passió.
Seré part de la teva pell, dels teus llavis, del teu foc, seré objecte dels teus somriures, dels teus mirades, de les teves carícies, seré el teu somni d’amor i la teva realitat de sentir …
Sento el mar que arrossega el teu sentir, que bressola els teus sospirs com una barca de tendresa, sento el teu cor que bomba sentiments i espera carícies a la teva pell, sento la teva veu que em fa tremolar i sento el teu amor que em fa morir.
Dóna’m la mà
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Joan Salvat-Papasseit.
Amb tu. Lax’n’Busto
http://youtu.be/wqWjgrFlZMc
testimo nomès a tu
Vaig néixer per estimar-te i estimant-te tant segueixo vivint per estimar-te, i estimant-te somio que em encanteris amb la teva mirada de silenci dolç, em portes a aquest món de plaer on tu ets el meu deessa i jo el teu esclau de l’amor, on nosaltres som els amants del goig i de la vida de passió.
Seré part de la teva pell, dels teus llavis, del teu foc, seré objecte dels teus somriures, dels teus mirades, de les teves carícies, seré el teu somni d’amor i la teva realitat de sentir …
Sento el mar que arrossega el teu sentir, que bressola els teus sospirs com una barca de tendresa, sento el teu cor que bomba sentiments i espera carícies a la teva pell, sento la teva veu que em fa tremolar i sento el teu amor que em fa morir.
T’estimo i sempre t’estimaré.
Gràcies a Gisel darrere seus poemes d’amor curts