TORNA NADAL
L’arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
ARA QUE L’ANY S’ACABA
Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?
Miquel Martí i Pol
UN NADAL D’ENYORS DE PAU
En aquest dia oblidaré l’angúnia
de tots els homes i aprendré el goig nou
d’alliberar-me de la llur rancúnia
lloant la mula i enaltint el bou.
Que si llur baf amorosí l’estable
i foren bona companyia a Déu,
l’escalf que els homes neguen, confortable,
la meva vida trobarà prop seu,
i aquella gran comprensió callada,
com la guspira de la humanitat,
que a la mula i al bou els fou donada
perquè sabien la fidelitat.
Josep M. López Picó
Torna Nadal: Aunque torna nadal seguirá avén guerra.
Ara que l’any s’acaba: S’acaba l’any i es un any més gran.
el primer ba sobre de que de que la nadal ya arriba i qjue mentres el nadal amb pasraules de pau es fan i la guerra fem gestos,aquesta es la pregunta que sempre es fan mentre la llum del nadal es reflexa en l’aigua.
Al primer, entenc que diu que el vent, fa ones a l’aigua, i diu que si com cada any, predicarem pau
Al segon, entenc, siguem realistes, no entenc res, ara ve aquí el poema
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
els poemes estan ven esplicats i m’agraden encare que no he entes alguna cosa
El primer soroll de l’albada
fa oblidar la foscor de la nit,
l’imperi del seu regne en silenci
i aquell reguitzell intermitent
de l’avet de casa o de les llums del carrer.
I el sol, i el blau més transparent
o la blanca densa boirina,
i un munt d’hores que ens demanen amb ànsia
activitat i moviment plens de gràcia
ens permetran escriure la carta als Reis,
retallar estrelles i cintes brillants,
preparar un espectacular pessebre
i lligar amb ganes les llaçades als regals…
Tens el dia pel davant,
tens l’antesala del Nadal.
Isabela
Aquest poema m’ha agradat bastant perque parla de nadal i dels arbres , totes les llums il·luminades.
QUAN VE NADAL FEM EL PESSEBRE
AMB RIUS, MUNTANYES DE COLORS,
EL CAGANER, L’ESTRELLA, L’ÀNGEL,
EL NEN, LA MARE I ELS PASTORS,
CANTEM CANÇONS I I MENGEM NEULES,
TAMBÉ TORRONS I ALTRES LLAMINS,
I PER ARRODONIR LES FESTES
QUE OMPLEN DE JOIA GRANS I NINS
ENS ABOQUEM A LES FINESTRES
A ESPERAR ELS REIS QUE VAN VENINT.
.
MIQUEL MARTÍ I POL
Aquí us presento la cancó Fum Fum
El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
FUM, FUM, FUM.
Aquí dalt de la muntanya,
FUM, FUM, FUM (2)
si n’hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i butifarra,
FUM, FUM, FUM.
Qui dirà més gran mentida?
FUM, FUM, FUM (2)
ja repon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
FUM, FUM, FUM.
Nit enllà el sol els desperta,
FUM, FUM, FUM (2)
veuen l’àngel resplendent
que els va dient, que els va dient:
“Ara és nat a l’establia,
Déu infant, fill de Maria”,
FUM, FUM, FUM
A vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal.
En sortir de les matines
farem bones restolines,
FUM, FUM, FUM.
Déu nos do unes santes festes,
FUM, FUM, FUM (2),
faci fred, facil calor,
serà el millor, serà el millor,
de Jesús fer gran memòria
perquè ens vulgui dalt la Glòria,
FUM, FUM, FUM.
El primer soroll de l’albada
fa oblidar la foscor de la nit,
l’imperi del seu regne en silenci
i aquell reguitzell intermitent
de l’avet de casa o de les llums del carrer.
I el sol, i el blau més transparent
o la blanca densa boirina,
i un munt d’hores que ens demanen amb ànsia
activitat i moviment plens de gràcia
ens permetran escriure la carta als Reis,
retallar estrelles i cintes brillants,
preparar un espectacular pessebre
i lligar amb ganes les llaçades als regals…
Tens el dia pel davant,
tens l’antesala del Nadal.
Isabela
ARA QUE L’ANY S’ ACABA:
Parla sobre l’acavada de l’any
TORNA NADAL: He entès que en el primer poema expressa el despreniment de sons i que els estels estan al cel per damunt del mar apart es parla més de pau però encara hi ha guerra.
ARA QUE L’ANY S’ACABA: He entès que en el segon poema indica que fa que els dies siguin clars i de poc vent, per a un bonic i bon nadal en família i que a final d\’any sempre fas propòsit.
m’agradat aquest poema perque parla del nadal i es una festa que m’agrada molt.
Canço a betlem m’en vull anar!
A Betlem me’n vull anar
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar
vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar;
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu farà el xiulet;
xiribit, xiribet;
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.
Un timbal li vull comprar.
Tam, tam, tam, farà el timbal.
Un pollet li vull comprar.
Piu, piu, piu, farà el pollet.
Un gatet li vull comprar.
Miau, miau, miau, farà el gatet.
Un gosset li vull comprar.
Guau, guau, guau, farà el gosset.
Un porquet li vull comprar.
Oic, oic, oic, farà el porquet
L’autor del poema cercat a internet es diu
Joan Salvat-Papasseit
Els núvols de Nadal no sé què tenen
què són manyacs: no posen
gens de malícia al cel;
Pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
Ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
Ai, portal de Betlem, que ets arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu i com un infant que somnia,
que riu a lo que veu
amb els ulls aclucats.
Autor: Joan Maragall
Els núvols de Nadal
Els núvols de Nadal no sé què tenen
què són manyacs: no posen
gens de malícia al cel;
Pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
Ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
Ai, portal de Betlem, que ets arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu i com un infant que somnia,
que riu a lo que veu
amb els ulls aclucats.
Autor: Joan Maragall
Doncs aquest poema es que torna nadal , i s’hacaba lany i que hi ha arbres dacorats , alegria etc… hi ha gestos de pau , i que ya estem a nadal.
Resumint expressa alegria i que a vingut Nadal .
pos trata que explican que torna el nadal que es una festa on porten regals per a tots i es pasa molt be
TORNA NADAL: diu que ha tornat el nadal i sa acabat l’any, decorem l’arbre de nadal i fa molt de fred i celebrem el dia que va néixer Jesús. Hi pau el dia de nadal i en aquestes festes, pero segueix la guerra.
ARA QUE L’ANY S’ACABA: diu que, vol dies clars, que no li passi rés, fa molt de fred i vent perquè esta en hivern, i diu que poc a poc es va acabant l’any i comença un any nou. També es qüestiona els propòsits del nou any que comença.
TORNA NADAL: Aquest poema diu que nadal s’acosta i l’any s’acava, i vol donar pau al mon.
ARA QUE L’ANY S’ACAVA: Aquest poema diu mes o menys, que l’anys s’acava i el nadal ja comença.
1er: diu el que hi ha al nadal i que aqui hi ha pau pero a altres paisos seguix aven-hi guerra
2on: diu el que ha passat durant el cicle del any.
PASSEN ALES D’ÀNGELS
Passen ales d’àngels
sobre dels teulats
per anunciar-nos
que Jesús és nat.
Passen a volades
tots cap a Betlem.
Darrera nosaltres
també hi anirem.
La nit és tota clara
que l’infant ho vol
la nit fuig per sempre
davant d’aquest sol
BON NADAL !!!
Fina Casalderrey
Torna nadal: Aquest poema es molt bonic i va que venen les festes.. I de que com començan les festes que s’acabi la guerra i hagi festes,sense guerres ni res,etc.
ARA QUE L’ANY S’ACABA: es una mica difícil d’entendre però es molt bonic,va sobre de que com l’any s’acaba i comença un nou, doncs aquest any nou sera millor i podem fer nous proposits per l’any que vindra.
La nit
La nit és llarga i freda
tots els amics fent el toc
prepareu la moneda
pel vers vora al foc.
I quan arribi la nit
la nit de debó
recordeu-me
quan canteu la cançó.
Quants cap-vespres,
quanta il·lusió,
llargues estones,
menjant torró.
Núria Franquesa i Niubó
La primera el de tornar nadal va de que el nadal torna un altre cop.trellem el arbre de nadal i fa fred.I que el nadal es un dia de armonia de felicidad i alegria.I l’altre poema va de que com que s’acavat el any els dies som mes clars a la tarde ya es va fosc i tambe en cap d’any las persona fan proprocits.
Desembre
Quan ve el Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i d’arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre el cor
Josep M. de Segarra
aquest poema que he penjat tracta de que hi ha molta pau al nadal
Torna nadal: Qué mentre uns ho passan bé el nada, altres fan la guerra.
Ara que l’any s’acaba: Qué vol que hi hagi dies clars, pero el poc temps que queda, per qué s’acabi l’any.
Ara el poema:
Nadala
Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça. A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S’atansa la tarda,
s’abranda a bastança.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S’apaga la brasa.
L’almanac s’acaba.
Autor: Ramon Alabau i Selva
En el primer poema; de Torna nadal, jo crec que ens mostra que encara que vingui el nadal i tots de paraula diem que farem pau, perquè són dies d’alegria, quan s’acabi amb la nostre violència tornarem a la guerra.
En el segon poema; Ara que l’any s’acaba, ens intenta dir que, el nadal s’acaba, l’any també i la gent, comença a fer proposta que al llarg de l’any ho intentaran complir.
TORNA NADAL: que al nadal la gent diu que sa de fer bondat que hem de viure en harmonia però desprès ningú fa el que s’ha de fer en nadal
ARA QUE L’ANY S’ACABA: que el nadal els dies son més foscos i no hi han dies mes clars, que pasa molt ràpid, i que la gent fa proposits que avegades no els compleix.
Poema:Nadala
Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça. A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S’atansa la tarda,
s’abranda a bastança.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S’apaga la brasa.
L’almanac s’acaba.
Autor: Ramon Alabau i Selva
parla sobre el que es fa en una tarda freda de nadal
fins que es va un a dormir
TORNA NADAL: diu que l’arbre fa soroll i fa fred, tot es misteri en el naixement de Jesus hi hi a molta llum, però desprès del nadal seguirà havent guerra.
ARA QUE L’ANY S’ACABA: crida als dies clars per que siguin dies bons, va desfer els rulls i el ritme de las paraules, i quan acaba nadal tot torna a ser igual i ens proposem coses vones.
TORNA NADAL: Que torna el nadal, diuen que hi ha pau, pero segeix tenint guerra.
ARA QUE L’ANY S’ACABA: S’acaba l’any i les persones busquen proposits per el nou any.
PASSEN ALES D’ÀNGELS
(Popular)
Passen ales d’àngels
sobre dels teulats
per anunciar-nos
que Jesús és nat.
Passen a volades
tots cap a Betlem.
Darrera nosaltres
també hi anirem.
Joan Maragall 😉
la canço:
S’acaben les setmanes – de Daniel.
Ja de Jessè la vara – neix dins el gel.
Muntanyes de Judea – no més tristor!
Celebrem la vinguda – del Redemptor.
Estant el sol en Virgo, – a mitjanit,
neix a Betlem sortosa, – un Noi petit.
S’omplen al punt els aires – re resplendor.
Celebrem la vinguda – del Redemptor.
Del cel baixen els àngels – de cent en cent;
corren la terra alegres – entre la gent.
« Glòria a Déu, publiquen, – i al món repòs ».
Celebrem la vinguda – del Redemptor.
« Pastorets de Judea – veniu, correu;
reclinat sobre palles – el trobareu,
a Jesús, dolç afecte – del nostre cor ».
Celebrem la vinguda – del Redemptor.
També els tres Reis Màgics – de l’Orient,
a Betlem s’encaminen – encontinent :
d’un bell estel els guia – la resplendor.
Celebrem la vinguda – del Redemptor.
Oferim-li nosaltres, – els cristians,
de caritat encesa – els cors flamants,
una fe, la més viva – un cant d’amor!
Celebrem la vinguda – del Redemptor.
la canço EL NOI DE LA MARE
Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró
Què li darem al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Tampatamtam que les figues són verdes,
Tampatamtam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
Cançó:
DIGUES XIC (LES DOLCES FESTES) .-
– Digues xic, com és que riuen
tan contents, tots els minyons?
– Pare, perquè avui els donen
neules, vi blanc i torrons.
Ai dolces festes!
com són aquestes
les de Nadal,
les de Nadal;
la gent se’n riu
quan els nois diuen
– Neules, neules,
torrons i vi blanc.
Pastorets d’aquestes serres,
que dormiu amb tan repòs;
veniu, ara, ben de pressa
que n’és nat el Redemptor.
Aixequeu-vos xics i quitxalla
fora son, deixeu les pells;
veniu tots contents i alegres
que n’és nat el Rei del Cel.
Torna Nadal:Tracte de que el nadal torna amb vent i fred amb decoratius amb l’arbre i ens diu que és com un misteri la festa, i la pregunta ens diu que el nadal són gestos de pau i d’harmonia.
Ara que l’any s’acaba: Tracte de dies clars i dies foscs i diu que no vol que li passi res que no pugui explicar amb les paraules i diu que s’acaba l’any i tot torna a començar i la gent es comesa a proposar coses per fer al llarg del temps.
Nadal sense tu.
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l’estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L’enyorança
només, tota sola, com una mentida
d’amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!
Soletat hostil!
Soletat, dolça amiga d’antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me:”Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l’angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa,
componies en mi ton estil”.
Adéu soletat!
Sigues l’ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l’endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l’empeny a l’esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l’hivern o a l’estiu
-com la meva-, i amb lluna!
Pere Quar
UN NADAL D’ENYORS DE PAU
En aquest dia oblidaré l’angúnia
de tots els homes i aprendré el goig nou
d’alliberar-me de la llur rancúnia
lloant la mula i enaltint el bou.
Que si llur baf amorosí l’estable
i foren bona companyia a Déu,
l’escalf que els homes neguen, confortable,
la meva vida trobarà prop seu,
i aquella gran comprensió callada,
com la guspira de la humanitat,
que a la mula i al bou els fou donada
perquè sabien la fidelitat.
Josep M. López Picó
Llibre dels Bons Auguris, 1947
va sobre la pau al nadal
NADAL SENSE TU
Nadal sense tu.
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l’estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L’enyorança
només, tota sola, com una mentida
d’amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!
Soletat hostil!
Soletat, dolça amiga d’antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me:”Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l’angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa,
componies en mi ton estil”.
Adéu soletat!
Sigues l’ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l’endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l’empeny a l’esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l’hivern o a l’estiu
-com la meva-, i amb lluna!
Pere Quart
NADAL SENSE TU
Nadal sense tu.
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l’estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L’enyorança
només, tota sola, com una mentida
d’amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!
Soletat hostil!
Soletat, dolça amiga d’antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me:”Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l’angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa,
componies en mi ton estil”.
Adéu soletat!
Sigues l’ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l’endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l’empeny a l’esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l’hivern o a l’estiu
-com la meva-, i amb lluna!
Pere Quart
L’ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”
Joan Maragall.
es com una historia de amor les dues flors en mig del carrer que el seu desti es morir sota la llum del sol, i que moriran lluny de on van néixer però la llum d’elles quedara allà.
Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.
Autor:Guerau de Liost
explica com va ser el naixament de jesus
Les dotze van tocant,
ja és nat el Déu infant, fill de Maria,
ja és nat (ja és nat) el Déu (el Déu)
infant fill de Maria,
fill de Maria.
El cel és estrellat,
el món és tot glaçat:
neva i venteja. (2)
La mare i el fillet
estan mig morts de fred
Josep tremola (2).
Josep a poc a poc,
encén allà un gran foc.
Els àngels canten. (2)
Per això van tots cantant:
“Ja és nat el Déu infant,
fill de Maria” (2)
Després de la nit abans de Nadal, quan tot a través de la casa
No una criatura regirava, no fins i tot un ratolí:
Les mitjanes van ser penjades per la xemeneia amb cura,
En esperances que el Sr Nicolas aviat estaria allà.
autor: Per C. clement Moore
resposta:
explica el que pasa avans de nadal i explican el que posen a les xemeneias
torna nadal: va de que torna el nadal pos dels arbres molt decorats ,i el dia de jesus, amb molta llum,i que tambe la guerra no abara
ara que l’any s’acaba: l’any s’acaba diu que tots els dies siguin bons els dies son mes foscos
Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró
Què li darem al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Tampatamtam que les figues són verdes,
Tampatamtam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
ELS NÚVOLS DE NADAL
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu
amb els ulls aclucats.
Joan Maragall
NADAL SENSE TU
Nadal sense tu.
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l’estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L’enyorança
només, tota sola, com una mentida
d’amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!
Soletat hostil!
Soletat, dolça amiga d’antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me:”Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l’angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa,
componies en mi ton estil”.
Adéu soletat!
Sigues l’ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l’endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l’empeny a l’esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l’hivern o a l’estiu
-com la meva-, i amb lluna!
Pere Quart
Oda a Barcelona, 1936
NIT DE NADAL
La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
“Decanta’t, mula,
per fer-li lloc”.
Joan Maragall.
El desembre congelat,
confós es retira.
Abril de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro ro ro,
d’una sa sa sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà,
la nit tenebrosa,
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n’és eixit,
d’una be be be,
d’una la la la,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.
Arriben els tres Reis
amb gran alegria,
adorant el Rei del Cel
en una establia,
oferint-li tres presents,
que són: or, mirra i encens,
a la ma ma ma
a la re re re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.