Recuperar una marededéu romànica és tota una aventura per en Raimon i la Miquèla. Aquesta desesperada recerca per camins i dreceres del Pirineu més feréstec els farà descobrir una petita comunitat aïllada entre muntanyes, un paradís idíl·lic on és permès d’entrar-hi, però d’on no es pot sortir. Una novel·la per tastar el risc de l’aventura, l’amistat i l’atracció del primer amor.
M’ha agradat molt, perquè hi ha molta aventura, amor, etc. El que no m’ha agradat, era el final, era molt simple, i la llei de la mort que hi ha a Dòsia, que morien dos familiars fins a la segona generació. El que m’ha agradat més, es que li hagin donat un lingot d’or, i quant descobreixen Dòsia, i quant sortien de Dòsia, etc.
Llavorç, el llibre li donaria un 8’5, però als personatges un 7’25, A l’ultim Capitol un 5. El primer un 7. El que llegim a primera hora del matí li poso un -10.
Aquest llibre m’ha agradat però algunes coses m’ha costat entendre. El que ma agradat més és quan entrena a Dòsia i el que menys m’ha agradat ha sigut el final.
A quest llibre li poso un 7 perquè malgrat que alguna cosa no l’he entés bé, m’ha agradat.
A mi no m’agradat gens perque en casi tots els capítols em dormia no li veia res d’interessant , el protagonistes eren molt simples. A mes , a mes l’aventura que han fet tampoc magradt , DOSIA? no val per res, podrien aver escollit unaltre lloc . Eramol aburrit. L’unic que valia una mica la pensa que era de misteri!
Per a mi l’argument i l’historia han sigut molt bons, m’ha agradat perquè han passat coses de tensió parts de por han passat coses que no te les esperaves com en el primer capitol que la miquela es torça el turmell i quan arriva amb en raimon no hi ha ningu com quan roben la mare de deu de l’avellanui, quan coneixen dossia quan el germa de la miquela surt amb un amic seu i resulta que no tornen, ha sigut per a mi una de les millors histories que e llegit perque contenia parts d’amor part d’accio i parts d’intriga por i aventura.
A mi m’ha agradat el conte de “Hem nedat a l’estany amb lluna plena” perquè han passat moltes aventures. De nota jo li posaria un 6 perquè hi han agut coses que no m’han agradat com per exemple quan estaven a la vora de l’estany aquella part era molt avorrida perquè no feien només que parlar, també han agut coses divertides com quan els guàrdies vigilaven el cotxe del Galileu i no podia accedir. I aquesta es la meva valoració personal!
M’agrada aquest llibre perqué es un llibre que hi ha aventura i amor, la part que m’agrada mes es la de l’aventura. La part de quan s’escapan de dosia es la part que m’agrada mes. I tambe m’agrada la part de quan pasen totes les cascades els rius i totes les dificultats que han passat.
La meva opinió personal
La meva opinió sobre aquest llibre es que : esta bé però em llegit de millors , la primera part era la que no m’agradava perquè era quan es coneixen i tot aquell enrenou però al final del llibre es quan es posa interessant perquè comença la acció , fan plans hi han trets maten a el Georges que era el dolent doncs la meva opinió amb números de aquest llibre es un 6,5 de 10
Aquest llibre he d’admitir que al principi m’avorria bastant. Quan va començar a haver-hi aventura em va entrar un gran interés fins al punt de tenir ganes que arrivés el dijous. El millor fragment del llibre per mi és quan entren a Dòsia, segons descriuen la ciutat desconeguda ha de ser molt bonica. Però valorant el llibre en general m’ha agradat bastant. La meva nota seria aproximadament un 9. No veig molt coerent el final. Tindria que haver anat a viure el Raimon amb a Miquèla o a la inversa. Tampoc m’ha agradat que en Galileu i l’Afrodita acabin desapareguts o sense conéixer on estan. També m’ha agradat molt la historia d’amor entre els dos protagonistes i m’hauria agradat que Dòsia hagués deixat viure a tothom allà i fer-se un país públic.
A mi sincerament no m’agradat.L’he trobat un llibre una mica estrany, ja i a ser un llibre de misteri,que normalment són entretinguts, aquest per a mi no ho ha sigut massa.Trobo que en alguns moment faltava alguna cosa que sorprenès i et deixes amb ganes de continuar llegint. Apart alguns moments eres dificils dentendre’ls.
Tot i així la nota que li poso es un 5.
Opinió personal
La meva opinió personal sobre aquet llibre es que no l’entès gaire, crec que seria millor si el llegeixin nois de 3 d’eso o mes grans, no se si es que l’hem llegit a primera hora del matí els dijous a les 8:15 i estavem tots dormits i per això no l’entès molt be.
Crec que es una mica avorrit aquet llibre, no te gaire aventura per nens de le nostre edat.
A mi no m’agrada’t per que els personatges a vegades feien coses que no entenia .I com pot ser que el germà de la micaela mort?¿. Però el fina tampoc no m’agrada’t com ara el protagonista fa la historia d’aquet llibre jo aquet llibre li poso un 5,22 i crec que podria una mica mes curta i que i agüessin mes misteris .
El llibre m´agradat per que era d´ amor i d´ aventura, però a vegades em perdia. Al començament em va agradar molt però després es va anar empitjorant quan van robar l´ estatua i anaven a buscar en va agradar, i l´ historia d´amor entre la Miquela i en Raimon, el que no m´ agradat a sigut quan van matar al Georges.
A l´ historia d´ amor li donaria un 8, a l´ historia d´ aventura un 6,5.
I el que no m´ agradat gens llegir a primera hora del matí.
A mi no m’agradat molt el conte, excepte en el moment de Dòsia quan escapen, no m’agradat perquè es molt repetitiu i tota la estona parlen del mateix, es podria millorar en alguns aspectes com al principi i al final, que són molt avorrits i cansats.
Li dono un 3 al conte i un 6 als personatges.
Per a mi, el conte és molt interesant. M’ha agradat molt el llibre en general. Per això li dono un 8. Les coses que m’han agradat més són, sobretot als primers capítols, que estaven plens de misteris i intriga que els tres últims. Els personatges estan bé menys algun, com en Georges que, primer roba la imatge, desprès es trenca una cama i per últim, el maten a trets. Lo pitjor del llibre crec que ha sigut el final perquè, queden moltes coses per explicar que no s’expliquen i es molt simple. Podia haver-hi una mica més d’acció. Un altre cosa que m’agrada es la ciutat o país de Dòsia, menys la llei de la fugida. Les coses més interesants van passar entre quan es troben amb L’Afrodita i en Galileu i quan fugien de Dòsia. Als personatges li dono un 8’5.
la meva opinió sobre el llibre que hem llegit es: es una mica lent de transcorre per el meu gust i a la vegada penso que s’explica massa ràpid.
en principi no hem va agradar gens però de mica en mica, nose em va començar a despertar misteri i curiositat així que em va començar a agradar.
el final del conte em va agradar però m’esperava una altre cosa.
per lo tant aquest llibre li poso un 7,5 a estat bastant bé.
Aquest llibre, no m’agrada’t gaire perquè no ho he entès tot molt bé, podria haver estat una mica millor expressat. Es un llibre en el que apareix misteri, aventura i amor. La part que mes m’agrada’t a sigut la de amor quan en Raimon coneix a la Carla a l’estany. Podria millorar la seva expressió narrant-lo. El puntuaria amb un 6. Aquesta es la meva opinió personal.
És un bon llibre.Conté acció, romanticisma i intriga. Al principi és mollt lent, però quan començan els problemes amb el germà i totes les seves aventuras a Dosia, etc. Ademes crear una ciutat amb un origin, lleis, politics,i historia propia. Això té molt de mérit. No tots poden fer una ciutat amb una historia tan detallada. I també la forma de vida que tenen, amb els seus horaris de poder sortir, i quan no. M’ agrada el final, ja que tot acaba aca bé. Aquest llibre li dono un 9