Activitat de Bits de llengua i literatura:
1.- Entreu al web Viu la poesia o al Mag Poesia i busqueu un poema que us agradi. Penseu que n’haureu de fer una presentació.
2.- Escriviu els motius pels quals heu seleccionat el poema.
3.- Expliqueu el significat del poema.
4.- Busqueu informació sobre l’autor.
5.- Un cop tingueu tota aquesta informació, escriviu-la als comentaris d’aquest article.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9oJEup1-QMI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Cocodril menut,
llenguallarg i astut
que has caigut en mans
de petits humans,
per salvar el teu cos
n’has perdut un tros:
la cua has donat
per la llibertat.
aqui et deixo l’exercici i la poesia!!
L’ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
però en tens tota l’alegria.
*L’e triat perque amb sonaba el nom i sabia que era molt maca .
el poema parla d’un arbre un amentller,que li agrada molt i ha passat bons moments amb ell.
*El poeta era el fill petit i tenia tres germanes ,estudiava dret,pero el seu pare que era textil volia que cuides de la fabrica pero aixóno va inpadir-li que sigues poeta i periodista.
Els seus poemes ha tingut diferents etapes:
La vitalista:els poemes amb més energia i vitalitat.
La decandentista:els poemes que seguien la moda.
1-LA NIT
La nit no m’espanta,
que és com llana flonja;
m’abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s’acomiada
tot fent-me un petó.
Joana Raspall.
2- He elegit aquest poema, per que, he sentit molt a parlar de la autora Joana Raspall i al llegir-lo, el fet de descriure com és la nit per a ella, m’agradat.
3- El poema explica com és per a ella la nit, diu que no li fa por la nit, que l’abraça i li fa tebior i que quan està a punt de surtir el sol, s’acomiada donant-li un petó.
4- Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris de sinònims, de locucions i frases fetes i d’homònims i parònims, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.
Bueno Jordi aqui ho tens tot, ens veiem Dilluns, que vagi bé.
Jo he triat el poema ”De bat a bat”.
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/
Per poder fer aquest article m’he llegit molts poemes de totes dues pàgines, però al que més m’ha agradat ha sigut aquest. Aquest poema parla sobre l’origen de l’origen de totes les cosses que habiten la terra.
M’agradat per què tot el que diu és molt cert. La terra es un planeta ple de cosses que avui en dia les persones encara no sabem per què són d’aquesta manera o d’una altre. Parla sobre l’origen de les cosses i si ens donem compte, la meitat de les cosses no sabem d’on són o per què ha sigut o és així. Tot això fa que les persones ens preguntem el ”Per què?”
Jo penso que l’autora a escrit aquest poema perquè ens donem compte del que és la vida i perquè sapigem que no s’abem tant d’ella com ens imaginem!
BLANCA LLUM VIDAl:
És una poeta, va nèixer a Barcelona l’any 1986.
Tot i així, encara que es molt jove ha escrit uns quants poemes, com ara:
LA CONFIDENTA, PER AIXÒ, PRENYADA, POESIA A LES TEVES MANS.. etc.
(No he trobat cap informació sobre ella, aixó és l’únic que he trobat!)
ABRIL
Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.
Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:
Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
1.-
Mag poesia / poetes catalans / Miquel Martí i Pol / poemes per a l’escola / bon profit!, torna nadal… / Abril.
2.-
he escollit aquest poema perquè m’ha semblat interessant i perquè Miquel Martí i Pol és un poeta que m’agrada molt.
3.-
El poema expresa el significat de l’Abril, que aquest és un mes divertit i en el qual poden passar moltes coses: Snt. Jordi, és primavera, etc.
4.-
Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març del 1929 a Roda de Ter. El seu pare era manyà i la seva mare treballava en una fàbrica de filats.
Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d’aleshores ençà va decidir dedicar-se a l’escriptura.
Es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills.
Morí l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
Beno Jordi espero que amb això en tinguis prou! 😛
jo he triat la poesia que es diu: LA NIT D’ESTIU.
He escollit aquesta poesia perquè la meva estació preferida és l’estiu i m’agrada més la nit que el dia. També trobo que a la nit tot és més divertit. El poema diu que la persona de la qui parla està contenta perquè ja ha arribat l’estiu i fa calor.
És de la Joana Raspall. Aquesta dona és escriptora i bibliotecària. escriu poemes i de tots els temes, pero el que més li agrada és escriure pels infants.
l’últim llibre que va fer de poesia va ser al 2004 i el va titular ARPEGIS.
no sé si està bé xd
deu
*Dits
Lleugera, s’iniciava
la pluja d’una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te’m perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l’ombra del toc
dels teus dits, quan te’m perdies.
*He escollit aquest poema perqué em sento com si m’estigués passant ami lo del poema.
*Es una parella que estaven a una casa.
Començava a ploure.
La noia tenia que marxar, el noi no volia, perqué pensava que era per molt de temps.
Però la noia marxava amb la foscor del túnel i entre la pluja
*Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) escriptor i lingüista català. Va ser autor d’una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls
Hola Jordi 🙂
GAROTA
Sota l’aigua poc fonda de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre
ni perles, la bellesa no m’importa:
sóc un guerrer de dol que amb negres llances
s’amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però a vegades
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen maldestre les onades.
En el mar perillós busco la roca
d’on ja no moure’m mai. Dins l’armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa sense risc la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu la fosca: la seguretat.
Bartomeu Rosselló Pòrcel
1- Doncs perque parlar del mar, i a mi m’encanta anar a la platja y bañarme y donces em va agradar molt aquest poema
2- Jo crec que parla de las cosas que hi ha sota de l’aigua i de las sensacion que sents.
3- Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – El Brull, 1938) fou un poeta i traductor mallorquí. Va ser de família modesta, va estudiar el batxillerat a l’Institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga. Va publicar nombrosos articles
1.-
DEL TEU AMOR
Com una primavera
que arriba sens dir res
i vesteix en quatre dies
milions d’arbres, tots en vert,
Així sé que el teu amor
Vestirà sense enrenous
Amb fil d’or i blanc intens
Tots els somnis del meu cor
Que serà per a sempre més
Servidor lleial del teu.
Com el sol de matinada
Que desperta tota vida
I vesteix amb mil colors
Tot el món que abans dormia,
Així sé que el teu amor
Del meu somni en farà vida.
Com l’estel que dins la nit
Concedeix llum de celístia
I permet al cor despert
L’esperança d’un nou dia,
Així sé que el teu amor
En l’obscura travessia
Permetrà que pugui veure
L’arribada de qui estima.
2.- E escollit aquest poema perque la forma en que aquest autor en Joan Adrover explica l’amor que sent per algu i la manera en que ho compara amb el sol, la primavera i un estel m’atrau.
3.- el poema tracta sobre un noi que esta enamorat i ho compara taot am b el seu amor, es a dir, “Com el sol de matinada que desperata tota via” vol dir que en quant ell la veu es sent “ple de vida”
4.- Jordi Adrovae va neixer el 03-03-68 a la ciutat de Manacor. Encara es viu.
Ja a escrit tres llibres de poesia : Q (1997). Amb il.lustracions de Santos Iñurrieta, editat per Recerca Editorial, Quadern per la utopia (1998). Autoedició i Pedra de Llangardaix (2002). Emboscall editorial
Hola Jordi.
Aquí t’ho deixo:
1- Vistes al mar
El cel ben serè,
torna el mar més blau,
d’un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me’l miro…
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
em fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
2- He escollit aquest poema, d’en Joan Maragall, titulat ” Vistes al mar”, perquè ja només el títol em transmet tranquil·litat i molta calma.
3- Aquest poema tracta sobre la descripció personal de l’autor que li transmet la naturaleza, de manera que fa una comparació entre el cel i el mar d’un color blau i el pins verdosos.
4- Joan Maragall néix el 10 d’Octubre de l’any 1980, fill d’una família rica. Quan va acabar el batxillerat i en contra del desig del seu pare no va voler entrar a la indústria textil de la familiar. Va estudiar dret. es casà amb Clara Noble, amb la qual va tenir 13 fills. El 1911 Joan Maragall mor a Barcelona.
ADEU JORDI!!
🙂 🙂 🙂
1.-
LA SIRENA
Jo sé una cala profunda
on habita el vell marí,
el rocam que la circumda
perfuma l’olor de pi.
El pescador solitari
s’asseu damunt el penyal,
i amb ulls de visionari
mira l’aigua del fondal.
En la cala moradenca
l’ombra d’horabaixa creix,
i el cristall només se trenca
si a flor d’aigua surt un peix.
La calor de l’estiuada
és febre de voluptat
sota la pell bronzejada
del pescador ensonyat.
L’atrau l’ona que tremola;
desnua el cos indolent,
i se tira dins la gola
de l’antre fosforescent.
S’espolsa, braceja i xala
amarant-se de frescor…
De sobte, veu en la cala
una estranya lluentor.
És l’escata d’una cua
que la mar torna a engolir;
llavors d’una dona nua
veu el bust alabastrí.
A flor d’aigua el pit rosseja,
se bada el llavi vermell,
i perles de llum goteja
la negror de son cabell.
Ell l’encalça, l’abraona
i besa son llavi humit;
ella un instant s’abandona,
amb el cos mig adormit.
Mes la cua que esgarrapa
es revincla i tiny de sang
el pescador: i s’escapa
la sirena del cos blanc.
… … … … … … … … …
Ella és d’una raça morta
la sola que sobreviu;
ella de la xarxa forta
lliberta l’eixam catiu.
Ama el cor de l’aspra timba
on penetren les marors
per la cova que les nimba
de fantàstiques clarors…
Ama, en la quilla suspesa,
encomanar amb les mans
la divina embriaguesa
al vaixell i als tripulants.
Ama l’àngelus que plora
en els ecos de la mar…
Mes se plany des d’aquella hora
que un bes d’home va tastar.
Un desig ardent la fibla,
com al pescador mateix;
i en la còpula impossible
somnia la dona-peix.
joan alcover.
2.- Jordi jo he escullit aquet poema perque m’agrada molt les histories sobre les sirens i a més en Joan Alcover explica aixo de la serena com si ho ages vist i ho agues viscut, a més el poema agrada molt. 🙂
3.- El poema tracta d’un mariner que veu a una sire molt maca i ella somia i ella la mira (s’elestima ).
4.- Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a la ciutat de Mallorca el 1854 i hi morí el 1926.
Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l’Escola Mallorquina.
La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau.
Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d’un retorn íntim a la necessitat d’expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.
El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes.
fins aqui la meva feina Jordi adeuuu 🙂 (k)
Hola Jordi.
Aquí t’ho deixo:
1- Vistes al mar
El cel ben serè,
torna el mar més blau,
d’un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me’l miro…
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
em fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
2- He escollit aquest poema, d’en Joan Maragall, titulat ” Vistes al mar”, perquè ja només el títol em transmet tranquil·litat i molta calma.
3- Aquest poema tracta sobre la descripció personal de l’autor que li transmet la naturaleza, de manera que fa una comparació entre el cel i el mar d’un color blau i el pins verdosos.
4- Joan Maragall néix el 10 d’Octubre de l’any 1980, fill d’una família rica. Quan va acabar el batxillerat i en contra del desig del seu pare no va voler entrar a la indústria textil de la familiar. Va estudiar dret. es casà amb Clara Noble, amb la qual va tenir 13 fills. El 1911 Joan Maragall mor a Barcelona.
ADEU JORDI!!
🙂 🙂
Jordi, aquesta es la correcció de la cançó :
avui em llevo un altre cop
estic content de ser qui soc
tenir-te aprop em fa feliç
surto corrents cap al carrer.
Avui la gent ja no té pressa.
Avui tinc ganes de cridar
que tens la vida al teu davant.
Per això et dic que viu-la !
no deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat,
sempre més amb tu.
Torno a trobar tres mil raons
per no tenir por d’aquest món.
Si lluitem junts no hi ha barreres
el viatge és llarg això és veritat,
però no caldrà que ens aturem
aquí tindràs la meva mà.
Avui tinc ganes de cridar
que tens la vida al teu davant,
Per això et dic que viu-la!
no deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat,
sempre més amb tu.
per això et dic que viu-la!
no deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat,
sempre més amb tu.
viu-la no deixis mai de somiar
sempre estaré al teu costat,
sempre més amb tu.
Per això et dic que viu-la!
no deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat,
sempre més amb tu.
per això et dic que viu-la!
no deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat,
sempre més amb tu.
nose si esta bè, ho e corregit amb el corrector de català del block xd
fins… dimarts ?
ISMAEL:
POETA
Joan M. Guasch
(Barcelona, 1878-1961)
Temes de natura, plena de vida i de jardins.
LA JAPONESA
Japonesa m’has dit?… La Japonesa,
a prop del paravent de seda fina,
té el posat misteriós d’una joguina
quan encara l’amor no l’ha malmesa.
La corseca el desig de la impuresa
que li desclou la boca carmesina;
bruna de pell, tot just se li endevina
en la glòria dels pits la fruita encesa.
L’adoren els faisans de llarga cua
que pugen del jardí per veure nua
la bellesa immortal del sol naixent.
A l’hora dels desmais tanca la porta,
i l’ocell del desig s’enduu collorta
una rosa d’mor que es va desfent.
EX-2
PARQUE M’AGRADAT I ES QURT
EX-3
D’UNA JAPONESA EL POEMA ES DE ROMANTOSISMA
EX-4
IFORMACIÓ:
Joan Maria Guasch i Miró
Barcelona, 1878 – Barcelona, 1961
Poeta. La seva poesia parteix de l’èxtasi maragallià i recull l’experiència de la vida muntanyenca. Escriví èglogues, idil·lis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista. Publicà Poesies (1900), Joventut (1900), Pirinenques (1910), la seva obra més característica, Ofrena (1912), Branca florida (1923), Camí de la font (1930), La rosa dels cinc sentits (1937) i Amor i tardanies. El 1909 fou proclamat mestre en gai saber. La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l’editorial Estel.
poema de Marçal, Maria Mercè: El meu amor sense casa,1997.(poesia escrita)
El meu amor sense casa
El meu amor sense casa.
L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense
casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense
casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra
del meu amor sense casa.
2.- Escriviu els motius pels quals heu seleccionat el poema.
per que ma agradat i el trobaba fasil.
3.- Expliqueu el significat del poema.
que l’amor es un santiment que no importa si es pobre o rica i si te propietats com si no las te
4.- Busqueu informació sobre l’autor.
Maria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal i Serra nació circunstancialmente en Barcelona en 1952, hja de una sencilla familia de campesinos de Ivars d’Urgell, pueblo donde transcurrió su infancia. Excelente estudiante, ganó una beca para ir a cursar el bachillerato a Lleida. En 1969 se trasladó a Barcelona para ingresar en la Universidad y se licenció en Filología Clásica. En aquella época era una chica de profundas convicciones religiosas y de costrumbres conservadoras. Pero la agitada vida universitaria de aquellos años, un foco de resistencia y protesta cultural y política y un núcleo de lucha antifranquista, influirá decisivamente en su evolución ideológica. Un compañero de clase, Ramón Pinyol, también poeta, con quien más tarde se casó y vivió cuatro años, la introdujo en los círculos catalanistas y orientó su vocación literaria. La lucha política de Maria Mercè Marçal en las postrimerías del franquismo se concretó en la militancia en el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional). Acabada la carrera, se sacó el título de profesora de catalán para dedicarse a la docencia, trabajo que nunca dejó. Inició también una actividad de conferenciante y ensayista sobre el feminismo y la literatura, que la convertirán en una de las teóricas más sólidas. En 1973 creó, con su marido, Xavier Bru de Sala y Gemma d’Ermengol, la colección “Llibres del Mall”, que en 1975 se convertiría en editorial, con el objetivo de dar a conocer la obra de jóvenes poetas.
En 1979 creó la sección de feminismo de la UCE de Prada y colaboró en múltiples proyectos, exposiciones, revistas de signo
Maria Mercè Marçal
independentista, feminista y lésbico. Algunos de sus poemas fueron musicados por cantantes de la “Nova Cançó”, como por ejemplo: Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll y Maria del Mar Bonet. Por cuestiones personales y laborales se trasladó a Barcelona, donde continuó dando clases de lengua y literatura catalanas, ahora en el instituto Joan Boscà. En 1980 nació su hija Heura, y afrontó las maternidad en solitario. Se convirtió en una experiencia crucial que elaboró poéticamente en “Sal oberta” (1982). En 1981 ganó la “Flor Natural” en los “Jocs Florals” con “Raval d’amor”. Con su primera y única novela, “La passió segons Renée Vivien” ganó la primera edición del premio “Carlemany” en 1994, el premio de la “Crítica Serra d’Or”, el premio “Prudenci Bertrana” de la crítica 1995, el pr “Premio de la Crítica” de narrativa en catalán también en 1995, y el premio de la “Institució de les Lletras Catalanes” de 1996. Murió en 1998 después de una grave enfermedad.
Obra de Maria Mercé Marçal:
1;
M’ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina
i tal vegada em desperti tard.
M’estim la nit,
perquè sé que tothom dorm
i que el carrer baixa buit de silenci.
M’estim la nit,
perquè de dia no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll dels camions del fems.
M’estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és…
“és un llac d’aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.”
M’estim la nit,
perquè la nit pot ser dia.
2;
he agafat aquet poema perque ho he llegit y m’agradat.
3;
aquet poema tracta de que l’autor li agrada la nit perque es veuen els estels , no hi ha soroll…
Andreu Vidal Sastre va neixer el 23 de gener de 1959 va morir el 20 d’agost de 1998.
ala aver si aora va
enga profe 😉
att;anitta_*
Els paletes
Sou alts i forts i teniu les mans dures
aparentment mancades de tendresa;
però a les festes us poseu vestits de llana
i acompanyeu les noies al cinema,
preneu vermut amb una mica de ginebra
i fumeu tabac de preu.
Tota la setmana heu treballat
a ple sol,
a ple vent,
i teniu la pell fosca
i les mans endurides
de tant amuntegar les pedres;
però els ulls us lluen
agosaradament,
i si algú vol saber tot allò que ha passat
durant la setmana
caldrà que us miri els ulls,
perquè vosaltres enfilats a les bastides
descobriu sense esforç tots els secrets.
Sou alts i forts i teniu la pell fosca
aparentment insensible i rugosa;
però les noies us besen
en la intimitat dels portals
i vosaltres les serveu tendrament
dins els braços,
els braços foscos i endurits pel sol i pel vent,
els braços que serven tendrament
les gavetes
i les pedres blavoses,
i les bigues i els taulons
i fins les cases
i tot el món si convingués.
Sou alts i forts i teniu els braços durs
i les mans dures
i la pell insensible;
però sovint canteu tot treb i sabeu estimar amb tanta alegria
que tant se val de totes les altres coses allant.
2*- He triat aquest poema perquè Miquel martí i Pol es es un autoe que el porto sentint desde primer i al vure que estava m’ha agradat, el títol i l’autor.
3*- El Poema tracta dels paletes, de que treballen molt dur, a sol i vent, que són molt alts, de la manera que tenen la pell, de que tenen que fer treballs molt durs, que tenen que aixecar moltes pedres, i més…..
4*- Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d’Osona. D’origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d’aleshores ençà va decidir dedicar-se a l’escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L’any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l’any 1973 hagués d’abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d’Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l’assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d’altres.
Morí l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
apa Jordi, aquí ho tens, fins demà…..
victooor..2
Hola Jordi.
1.
La plaça
La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
A l’hivern, plovent, nevant,
hi passem aixoplugats.
Una font en un racó,
molt petit el rajolí:
les noies, en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s’acaba mai,
s’atura, la pressa rai!
Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet, gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder:
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s’oblida de comprar.
Sovint hi ha poc personal
amb la cara que somriu
i amb posat de no fer mal,
que hem nascut al mateix niu.
‹‹Bon dia, Quim, què hem de fer?››
‹‹Cap a l’hort›› ‹‹Que us vagi bé››
Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam-i-pet,
el silenci és prim i clar:
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l’estanc
la tinc ficada a la sang…
2. He triat aquet poema perque es primer que he vist i m’hagradat i es molt sencill.
3.
Tracta de una plaça, on la autora descriu com es, de gran o petita els venedors, i les persones que hi van a comprar, les noies.. etc..
4.
Delfí Abella Gibert (2 de febrer de 1925 – 1 de febrer de 2007) fou un psiquiatra i músic català de la Nova Cançó.
Era fill de Delfí Abella i Mercè Gibert, una família benestant de la comarca del Pallars Jussà instal·lada a Barcelona. Es casà amb Mercè Roca Junyent, filla de Joan Baptista Roca Caball, fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, l’any 1955. El desembre del 1955 nasqué el seu primer fill Xavier que es casà el 1993 amb Dolors Àlvaro i tingueren en Daniel el 1995 , i l’any següent Elisabet que es casà el 1983 amb Pere Pons i tingueren l’Anna, el 1985, i l’Àlex, el 1991. Era un gran amant de la lectura i de la música. Un home molt cult i un gran nacionalista català, defensor de l’humanisme cristià a escala familiar com Anton Cañellas Balcells, padrí de l’Àlex, ex-Síndic de Greuges, mort el 27 d’agost del 2006
MARC BOLDÚ RIUS
1- La primavera ja ha arrivat
i el cor ens ha comprat
amb les seves flos
i els seus colors
amb les seves llavors
a tots ens ha emocionat
peró millor que fes un bon aiguat.
2- Per escollir el poema he mirat els cognoms dels autors i si coneixia algun o m’agradava el mirava, i aquests cognom el coneixia i el poema m’agrada.
3- Que la primavera alegra tot i deixa llavors pero sense un bon aiguat no créixen.
1-L’heroi
Hi hagué un home que visqué setanta anys
no gaire lluny de casa.
Jo el vaig conèixer
quan era molt vell, però puc dir
que no s’havia mogut mai del poble.
Del món n’havia vist
quatre viles i escaig del voltant de la nostra;
mai no anà a ciutat i mai tampoc
no posà els peus en un ferrocarril.
Això sí, coneixia
pam per pam els topants
de les vores del riu
i havia estat expert en herbes remeieres.
Durant cinquanta anys llargs
treballà de paleta
i, segons em digueren,
va perdre la muller quan encara era jove.
De tres fills que tingué
dos van morir a la guerra;
l’altre marxà del poble,
molt lluny, molt lluny…,
i mai més tornà.
L’home visqué qui sap els anys tot sol
i a les tardes d’estiu
s’asseia en un pedrís davant de casa seva.
Era afable i molt pulcre
i somreia, discret, a la gent que passava.
Jo recordo d’haver-hi conversat
sobre qualsevol cosa
i recordo també que tenia la veu
afectuosa i clara
i que en parlar movia
molt lentament les mans.
L’hivern que el van trobar
mort al llit, les veïnes
digueren que semblava
que el pis hagués estat
endreçat feia poc.
Degué morir de fred,
perquè en tota la casa no hi havia
ni un sol bocí de llenya
i ell jeia, bo i vestit,
embolicat amb una manta.
Algú digué que semblava un ocell
arraulit sota un ràfec.
2-
He escollit aquest poema perquè hi ha paraules que no es diuen habitualment, i perquè m’ha agradat el tema del poema.
3-
el poema explica la vida d’un home .
4-
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d’Osona. D’origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d’aleshores ençà va decidir dedicar-se a l’escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L’any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l’any 1973 hagués d’abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d’Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l’assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d’altres.
Morí l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
1-L’heroi
Hi hagué un home que visqué setanta anys
no gaire lluny de casa.
Jo el vaig conèixer
quan era molt vell, però puc dir
que no s’havia mogut mai del poble.
Del món n’havia vist
quatre viles i escaig del voltant de la nostra;
mai no anà a ciutat i mai tampoc
no posà els peus en un ferrocarril.
Això sí, coneixia
pam per pam els topants
de les vores del riu
i havia estat expert en herbes remeieres.
Durant cinquanta anys llargs
treballà de paleta
i, segons em digueren,
va perdre la muller quan encara era jove.
De tres fills que tingué
dos van morir a la guerra;
l’altre marxà del poble,
molt lluny, molt lluny…,
i mai més tornà.
L’home visqué qui sap els anys tot sol
i a les tardes d’estiu
s’asseia en un pedrís davant de casa seva.
Era afable i molt pulcre
i somreia, discret, a la gent que passava.
Jo recordo d’haver-hi conversat
sobre qualsevol cosa
i recordo també que tenia la veu
afectuosa i clara
i que en parlar movia
molt lentament les mans.
L’hivern que el van trobar
mort al llit, les veïnes
digueren que semblava
que el pis hagués estat
endreçat feia poc.
Degué morir de fred,
perquè en tota la casa no hi havia
ni un sol bocí de llenya
i ell jeia, bo i vestit,
embolicat amb una manta.
Algú digué que semblava un ocell
arraulit sota un ràfec.
2-
He escollit aquest poema perquè hi ha paraules que no es diuen habitualment, i perquè m’ha agradat el tema del poema.
3-
el poema explica la vida d’un home .
4-
MIQUEL MARTÍ I POL
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d’Osona. D’origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d’aleshores ençà va decidir dedicar-se a l’escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L’any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l’any 1973 hagués d’abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d’Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l’assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d’altres.
Morí l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
1- Jo he triat el poema ”De bat a bat”.
Tot té un origen
diuen
i quin és
els dic
l’origen de l’origen?
Els camins d’un gran mandala?
Les patates al caliu?
Els cossos que entrexuixen?
La muntanya desglaçant-se?
Les arrels esbatanant-se?
La gota d’aigua?
El doble enllaç?
El mot dient-se?
Tot té un origen
han dit
i quin és
he dit
l’origen de l’origen?
O és dins d’un triangle on s’hi inclu, el pensament?
O són fregides amb el suc de les olives, les patates?
O són les cuixes, le suq entre elles fan els cossos?
O és el glaç que la desfà, la gran muntanya?
O és la flor, la que fa rels, la que s’obre de bat a bat?
O era un raig o un escopit, de salivera?
O n’hi ha tres de ponts d’hidrogen, encavalcant-se?
O va ser havent-se aquell mot dit, fent-se matèria?
Tot té un origen
van dir
i quin és
vaig dir
l’origen de l’origen?
Va ser una o. Una bombolla.
Una prenyada. El sol.
No mandonguilles! Ni cap rellotge!
Ni una pilota! Ni merda d’ovella!
Va ser una o, oberta. Un ou, obert.
Una bombolla, oberta. El sol, obert.
Tot té un origen
diran
i quin és
diré
l’origen de l’origen?
L’obertura.
L’acció, d’obrir-se.
El fer, obrint-se.
L’estimar, obert.
El pensar, obertament.
El tenir, la porta oberta.
L’obrir-se, un mateix.
2- Per poder fer aquest article m’he llegit molts poemes de totes dues pàgines, però al que més m’ha agradat ha sigut aquest. Aquest poema parla sobre l’origen de l’origen de totes les cosses que habiten la terra.
M’agradat per què tot el que diu és molt cert. La terra es un planeta ple de cosses que avui en dia les persones encara no sabem per què són d’aquesta manera o d’una altre. Parla sobre l’origen de les cosses i si ens donem compte, la meitat de les cosses no sabem d’on són o per què ha sigut o és així. Tot això fa que les persones ens preguntem el ”Per què?”
3- Jo penso que l’autora a escrit aquest poema perquè ens donem compte del que és la vida i perquè sapigem que no s’abem tant d’ella com ens imaginem!
4- BLANCA LLUM VIDAl:
És una poeta, va nèixer a Barcelona l’any 1986.
Tot i així, encara que es molt jove ha escrit uns quants poemes, com ara:
LA CONFIDENTA, PER AIXÒ, PRENYADA, POESIA A LES TEVES MANS.. etc.
(No he trobat cap informació sobre ella, aixó és l’únic que he trobat!)
LA REL
La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
Joana Raspall.
2. He triat aquest poema perquè he mirat molts i ningun m’ha agradat, i al final m’he decidit per aquest perquè és bunic.
3. Amb aquest poema l’autora ens diu estima molt les branques de l’arbre i que la rel no ho sap. També ens diu el que fan les branques, a l’istiu i a l’hivern, que pot collir-ne flors,…
4. Joana Raspall és bibliotecària i ha escrit en revistes locals des dels anys trenta del segle XX. És una de les autores que ha escrit més llibres de poesia per a infants. Va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or l’any 1981. Entre les seves obres destaquen Degotall de poemes (1997), Com el plomissol (1998), Versos amics (1998), A compàs dels versos (2003)… entre una gran producció d’obra poètica.
joordii, fins dema 🙂
Nit d’estiu
Nit d’estiu, nit de calor.
L’herba s’asseca, però jo, no.
Com més calor fa,
més bé jo estic;
ella rondina, i jo, ric…, ric!…
1.
Ho he triat per què tinc ganes de que arribi l’estiu 😛
2-
Diu que amb mes calor mes millor.
3-
Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris —de sinònims, de locucions i frases fetes i d’homònims i parònims—, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.
A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n’està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur.
Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. El seu últim llibre de poemes, Arpegis, apareix el 2004. L’escriptora, a través de la poesia japonesa, hi aglutina i recompon amb delicadesa una vida viscuda amb una conscient i profunda reflexió. El mateix any també apareix l’onzè i últim recull de poemes per a infants, Concert de poesia.
Joana Raspall porta la vida literària sempre amb molta discreció, si bé visita escoles i participa constantment en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, com ara a través del premi Martí Dot. És una de les fundadores d’aquest premi i hi continua sempre vinculada com a membre del jurat.
Del nas, pulcre, em trec la gota
que es congria d’un plegat.
Pel passeig avui desfilen
cavalls, carros i blindats.
Els diumenges a la tarda
faig visites als parents.
Autobusos plens de guàrdies
enfolleixen pels carrers.
Amaguen tots la follia
part darrera els guardapits.
Però sempre hi ha algun enze
que rebenta en esclafits.
Oh mumare, mumareta,
sort que vau poder fugir.
Ara al cel ja menjau dolces,
asseguda a un balancí.
Tots els amos van a missa
el diumenge amb capell nou,
i saluden el notari;
s’irriten si crema el brou.
Tres gavines volategen
la despulla d’un puput.
La veïna de l’escala,
per no veure-ho, alça l’ull.
Ara plou, i plou aquí
i per sobre els horts de Campos.
Passa el vell de can Ribot.
Deu venir de pagar els amos.
No tenint res més a dir
i havent fet les grosseries,
cal que em compri un gec arnat
i un bon dècim a la rifa.
El cap clar i el cor tranquil,
tasto ardors del tot honestes.
No és gens bruta la claror
quan travessa la finestra.
Abans d’entrar al paradís
m’espolso la pols grollera,
calculo bé els esglaons
i faig deu passes enrera.
Què més bell que una coloma
que no dubta per triar
el cop d’ala més exacte
quan té ganes de salpar!
2-He elegit aquet perque m’agradat aquesta poesia i aquest poeta
4-Miquel Bauçà. Procedent de nissaga camperola, En Bauçà apareixia en els versos primerencs com una força incontenible de la naturalesa. L’any 1962, el llibre Una bella història ha reflectit la presència d’un poeta d’extraordinària empenta. Malgrat la tònica realista i la intenció social (una mica ingènua, tanmateix) que l’animen, hi ha en aquest volum un lirisme gairebé visionari, que fa pensar en les sorprenents endevinacions de Blai Bonet. […] Miquel Bauçà és d’aquells poetes que corren el risc d’ésser cremats i destruïts per la poesia mateixa. Però no hi ha dubte que si assoleix la pròpia contenció i guanya la batalla, les seves possibilitats no tindran límit.
1.- Entreu al web Viu la poesia o al Mag Poesia i busqueu un poema que us agradi. Penseu que n’haureu de fer una presentació.
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/
Edgar Alemany
APROXIMACIÓ A LA FUGA
Evocació de la imatge,
tu que ets la corba,
sinuositat en el tacte.
Tensió en una línia (recta)
discontínua, com si
s’ofegués tot el so.
No puc respirar,
i em suggereixes el somni
en aquesta disbauxa onírica
de pauses i punxades.
És el ritme del calfred,
el sord soroll de les paraules,
el clam de la Lluna
i el ritme angoixant
de l’escapada.
2.- Escriviu els motius pels quals heu seleccionat el poema.
Per que el títol m’ha cridat l’atenció.
3.- Expliqueu el significat del poema.
Descriu com és l’escapada.
4.- Busqueu informació sobre l’autor.
Edgar Alemany a néixer a Maó (Menorca) l’any 1989, tot i haver-se criat as Castell. Va ser en aquella exòtica illa on comença a familiaritzar-se des de ben jove amb les arts i la literatura. L’any 2006, va decidir viatjar a Barcelona, per tal d’augmentar els seus coneixements i va ser llavors quan va incrementar el conreu de la seva particular poesia a la vegada que en va incrementar també la qualitat. Tot i ser un autor novell, Edgar Alemany va rebre l’any 2007 el premi Art Jove 2007 de poesia en català i també ha participat en diversos recitals poètics. Actualment cursa estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona que compagina amb el conservatori en l’especialitat de violoncel.
5.- Un cop tingueu tota aquesta informació, escriviu-la als comentaris d’aquest article.
Hola! aqi t’ ho deixo:
1.-El tresor que duus
en la intel·ligència
i no en feres ús
per ta negligència,
quan l’hora no sia
d’aprofitar-l’ho
te serà corcó
de melancolia.
Si no l’aprofites, duràs a la porta
de l’eternitat la tristor mateixa
de la pobra mare que al morir se’n porta
el pes de l’infant que no ha pogut néixer
2.-He selecionat aquest poema perque m’ ha cridat l’ atenció de la intensió que vol transportar poeta en aquest poema.
3.-El que vol dir aquest poema es que tothom te una capacitat de inteligencia i que no volem aprofitar , i que si no las saps aprofitar no seras res en la teva vida.
4.-JOan Alcover i Maspons va neixer (Mallorca, 1854 – 1926.Va ser deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza o condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors pertanyents a l’anomenada Escola Mallorquina.
El 1909 va ser proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 va obtenir el Premi Fastenrath. El 1951 es va publicar pòstumament un volum de les seves Obres Completes.
Diverses de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües, a més de servir de base per a obres musicals, com La Balanguera, amb música d’Amadeu Vives, que ha estat interpretada i editada, entre d’altres, per Maria del Mar Bonet, Els Ocults, Ximbomba Atòmica, Chenoa, etc.
Jordi!!
aki tens la poesia…
Coses
“Coses”, diu ell.
I ell diu que els seus cabells
són un mar.
I ell diu que no troba sempre
allò que busca; que el calaix
és un passadís molt llarg,
i ell amb prou feines
n’albira la fosca del final.
I ell diu que les portes són obertes;
que cal ser un riu, implacable,
que busca.
I ell diu que se sent com el sol
quan ateny les muntanyes:
una mena de ser i quasi no ser,
potser més: deixar de ser.
I ell diu que al final
de la muntanya hi ha un retorn,
un altre camí: una vall.
I ell diu -no sap què dir-
que sí, que té raó.
I ell diu que és un sol,
no a les muntanyes, sinó al mar,
i que neix, neix.
I ell li respon que no ho entén,
que se sent, però, en la llum.
I ell li diu “en la fosca ho entendràs”.
I ell hi accedeix, i li lliura
sa fosca, perquè hi entri,
delicadament, implacable.
I ell diu que els seus cabells,
que les seves mans, la seva pell.
I ell diu poca cosa més.
I ell fa la resta. I ell també.
-Eh escollit aquest poema perque m’agradat i m’ha cridat l’atenció.
– La britat esque nose molt be el significat d’aquest poema :S
Informació sobre l’autor!
– Escoffet, Eduard:
(poblet, barcelona, 1979)
poeta i agitador cultural. ha practicat diversos vessants de la poesia (poesia visual, escrita, instal·lació, poesia oral, acció poètica…), sempre amb un esperit d’investigació. darrerament s’ha centrat en el treball poètic sonor.
cofundador del col·lectiu projectes poètics sense títol-propost.org. editor de revistes com “sense títol” (1993-1997) i “ars vituperat”. també és responsable de les edicions de la cèl·lula (editora independent).
com a agitador cultural, ha organitzat expsicions, recitals, festivals i el cicle viatge a la polinèsia (1997-2000). entre 2000 i 2004 va dirigir el festival de pràctiques poètiques actuals PROPOSTA, al centre de cultura contemporània de barcelona. també escriu crítiques i articles a l’avui i a d’altres revistes.
ha participat en exposicions col·ectives de poesia visual i mail-art. el 1999 va participar en l’exposició antològica de la poesia visual als països catalans poesia visual catalana, organitzada pel centre d’art santa mònica i comissariada per xavier canals i j.m. calleja. a més a més, el mateix any va rebre l’accèssit del v premi nacional de poesia visual joan brossa de vespella de gaià.
el 2001 va rebre la beca de krtu a la jove creativitat pel projecte escriptures de l’excés, dirigit juntament amb dídac p. lagarriga.
el 2005 va comissariar amb eugeni bonet el cicle de cinema lletrista properament en aquesta pantalla al macba. paral·lelament, va aparèixer un llibre amb una extensa introducció de tots dos comissaris i una selecció de textos de poetes i realitzadors lletristes.
el seu treball poètic és una defensa de la oralitat i del contacte directe amb el públic. a banda d’un gran moviment dins l’escena contracultural barcelonina, ha presentat el seu treball en festivals de poesia sonora a portugal, itàlia, argentina, frança, bèlgica, alemanya, els estats units i la xina. també ha treballat com a improvisador vocal amb l’orquestra de walter thompson (nova york), amb josep-maria balanyà i amb el dj cuit b. ha col·laborat amb les ballarines germana civera (2002) i rosa muñoz (204-2007).
no fa llibres.
Espero que hem posis bona nota :)!