L’onze de novembre farà 5 anys que el poeta Miquel Martí i Pol va morir. Per commemorar aquest aniversari s’han organitzat diversos actes. Des d’aquest bloc ens hi afegim amb la publicació d’un dels seus poemes:
AMOR, EM PLAU LA TEVA VEU TAN FINA
Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.
ARRAN DE SORRA L’ESPILL
Arran de sorra l’espill
de la quietud de l’aigua
i el teu cos lleuger, lleuger
com una cançó poruga.
Arran de llavi el desig
i als dits un tacte de roses,
i el teu cos lluger, lleuger,
entre el meu desig i l’aigua.
I aquí el poema es fa carn,
la teva carn i la meva,
i un sol crit sense ressò
dins l’oci immens de la tarda.
————————————————————
he triat aquest poema perque em transmet tranquilitat i benestar…
espero que a tothom li agradi
ens veiem jordii… 😉
Bueno Jordi jo tambe tinc un poema molt bonìc
i almenys a mi m’agrada i espero q els aletres els agradi tan com a mi
😀 😉
Us deixo un poema de Carles Riba que es deixa seduir, com tants altres poetes, pel clàssic tema del Beatus ille. Disfruteu-lo, perquè és preciós 😀
———————————————————————————————————-
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la seva gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui estima els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
Carles Riba
——————————————————————————————————
_Espero q tontom li agi agradad perquè a mi si 😀
dewwww 😛
dew Jordi ja ens veurem 😉