Terrassa de cafè a la nit

35 respostes a Terrassa de cafè a la nit

1. victooor* diu:

   27 octubre 2008 a les 19:27

   eis jordiii ;P aqui et deixo la redacció de català que teniem que fer (la que tu pensaves que avia copiat de internet ¬¬ ) xDD bueno apa aqui la tens:

   LA MEVA GRAN SORPRESA

   Bueno, ara us explicaré el que em va passar el més passat. Era el meu aniversari, i la setmana abans , em vaig estar barallant amb la meva mare i el meu pare. Jo pensava que farien el com sempre, que al cap de un quart d’hora o vint minuts, em tornarien a parlar, i em tornarien a demanar coses, típic de totes o casi totes les mares, però…. NO! m’equivocava , no em van parlar en tota la setmana, jo em vaig estranyar, però veia que marxaven molt de casa i no em deien ni on anava, ni si volia anar, ni res… en aquells moments jo no savia on anaven ni res, m’estava espanta’n i estranyan molt perquè pensava que els meus propis pares avien acabat d’estimar-me, i em vaig plantejar, de demanar-los perdó, però vaig pensar espera un ratet mes.., els hi parlava i no em fien cas, i els hi vaig dir ; pare, mare, perdó, crec que m’he comportat com un nen capritxos i tonto, ells em van dir, home… per fi t’has adonat de que ho tenies que fer, però…. dema es el teu aniversari veritat…, jo vaig dir que si i ells em van dir bueno, no vam pensar amb aixó i no tenim on celebrar-ho, però ho farem….. ah! Ja se, al restaurant de davant de cas, però amb la família eh!, jo per dintre vaig pensar “noooooooooooooooooo!!!! “ però també vaig pensar “ calla i no els hi diguis res, perquè assobre que t’han perdonat, i han pensat amb el teu aniversari, no els desil•lusionis, “ i els hi vaig dir.. oh! Si , si que be serà molt divertit amb la família, m’agradarà molt, gràcies pares…..
   Me’n vaig anar a dormir i al dia següent em vaig aixecar i em va felicitar tothom , els meus pares els primers , i em van trucar tots els meus millor amics i els que no son tan millors amics, i em van felicitar, i em van dir, quin rotllo que no facis festa amb els amics, ens va trucar la teva mare i ens ho va dir, i ens vam quedar de pedra, però bueno, nosaltres ens anem aquesta nit de festa, ens ho passarem molt bé, bueno et deixo, adeú!. L’únic regal que vaig rebre va ser el disc del meu grup de musica preferit, Tokio Hotel, em vaig possar molt content, m’entres l’escoltava la meva mare em va cridar Max!! Vinga arreglat que anem al restaurant! Jo em vaig arreglar i vaig baixar, els meus pares ja avien baixat feia estona, però jo vaig baixar i em vaig esperar a la porta cinc minuts, i vaig pensar Max tranquil i sobretot fes que estàs content!….. vaig entrar i… SOLPRESA!!!!!!!! Estaven allà dins la meva família, els meus amics, els meus pares, i sobretot lo millor, el meu grup de musica preferit, TOKIO HOTEL!! Això volia dir que els meus pares avien llogat aquell restaurant i es mes avien demanat que vinguessin a tocar a la meva festa TOKIO HOTEL, tot això ho van fer per mi. A la nit,quant la meva festa s’avia acabat, que vam marxar a casa, vaig parlar amb ells i els hi vaig demanar perdó de debò, i els hi vaig dir que moltes gràcies per fer que la meva festa fos la millor del món, ells em van dir; veus com no feia falta Max que t’enfadessis per aquestes tonteries, si tu sapiguessis tot el que jo e sofrit per tu, i per el teu aniversari, m’he preocupat molt per tu, amb tot això vull que pensis i que sapigues que nosaltres som les dues persones que més t’estimemem en el món i que mai as de pensar que et deixem d’estimar o que ja no volem estar amb tu, com segur que has pensat, i ho se perquè ets el meu fill i et conec, peó bueno, espero que t’ho hagis passat bé així que ara as de descansar que demà pot ser que tinguis alguna solpressa més….
   La solpressa no hos diré quina va ser, però hos dic que em va agradar molt. Això va ser el que em va passar el més passat, es a dir el més del meu aniversari, espero que hos hagi agradat.
2. alejandra! :) diu:

   27 octubre 2008 a les 20:18

   a la tarda En Joan és va anar a un bar per poder veure un cafè l’únic que volia era oblidar el magre dia a la oficina , el xivarri, les troncades a cada dos per tres , etc.
   fins en aquell moment l’únic que es va posar a pensar metres es prenia el cafè era: -Potser la vida de solter i solitari i apartat de la família i els amics es molt dura , potser àuria d’haver de fer com els pares m’avien aconsellat q era: treballar a l’oficina del pare amb un sou molt ben pagat, Peró jo l’únic que volia era tenir una vida feta per mi mateix.

   axo es tot Jordi la meva petita historia XD 😛 🙂

   dew fin l’apropera classe 😉 XD
3. Paulaa diu:

   27 octubre 2008 a les 21:28

   Deixem la redaccio aqi,noo?
   Puues la meva:

   Havien quedat a les 9:30 de la tarda. El bar estava molt ben situat, al centre de la ciutat, hi havia un munt de turistes.
   La Jal va arribar primer. Va decidir anar seient en una taula. Feia molta calor allà dins, encara que era una nit d’hivern. Es va treure l’abric i el va deixar penjat a la cadira, semblava que el Sid no arribava mai. Mentre esperava anava mirant la gent que anava passant. Primer va entrar una senyora molt mal vestida amb una samarreta negra horrible, després una parella d’avis i per fi, el seu amic.
   -Sid!- va dir ella.
   -Jal, no et pots imaginar el que m’ha passat…- va dir el Sid.
   Ell va seure a la taula i va demanar beguda.
   -A veure, que t’ha passat, per que has arribat tard?
   -He sortit de casa, i una dona molt estranya em seguia, volia robar-me la cartera o alguna cosa pitjor, l’he estat despistant. Recordo que duia una samarreta negra horrible, pantalons vermells i el cabell castany.- la Jal estava horroritzada.
   -Sid: no et moguis, no cridis, no facis res. La tens darrere.

   A veure qui es el guapu qe se la llegeeix 😉
4. BerTt@ diu:

   28 octubre 2008 a les 18:56

   Un dia al Carrer Van Gog dos noies es van trobar al cap de dos ayns sense veures.

   -Hola Maria!, que hi fas per aquí?- va dir la Carla sorpresa.
   -Mira, he vingut de vacances i demà havia pensat visitar-vos.- va explicar la Maria.
   -Doncs mira, ja ens hem trobat avui, tens temps de parlar?- va preguntar-li la Carla.- És que té d’explicar moltes coses!- exclamà.
   -Si si, si no no estaria aquí. Vols prendre alguna cosa?- respongué la Maria.
   -D’acord prendre un cafè. I que et porta per aquest poble de muntanya?- va preguntar la Carla sorpresa.
   -Venir-vos a veure a tu i a te germana.- explicà.
   -Tens lloc on dormir?, vols verir a casa, hi ha lloc de sobres!- exclamà la Carla.
   -D’acord!, però no vull causar molèsties…
   -Tu, molèsties?!, va dona no diguis bajanades!- preguntà sorpresa la Carla.
   -Un segon que demano el compte i marxem.- explicà la Maria.
   -Jo ara vinc vaig al lavabo i torno d’acord?, ara surto.- contestà la Carla.

   Quan van arribar a casa, la Laura (que era la germana de la Carla) havia deixat una nota conforme avia quedat i tornaria tard.
5. Sara:D diu:

   28 octubre 2008 a les 22:39

   eiii jordi aqui et deixo la meva fantastica redaccion en fets reals:P

   UN DIA PER PARTIRSE EL CUL:
   – Era una nit plena d’estrelles i molt freda, estaba a casa tota baurrida mirant la tele (que no hi havia res). Hem van trucar unes amigues per quedar en una cafetería del barri “LA JINJONENCA”.
   Quan vaig anar, ja estaven alla esperantme.
   – Que passa Sara!-hem va dir la sukeina.
   – Ques passa locas!-jo li vaig contestar
   Vam estar combersant i menjant , fins que passa una borratxa, i ens diu:
   – Pero vosaltres que feu aquí asqueroses, aixaqueuvos!.
   – Pero de que vas jo m’aixeco d’aquí quan hem doni la gana!-li vaig dir molt enfadada.
   – Com no t’aixequis et matare!-hem va dir ella amputxantme.
   – Que no hem toquis joder-li vaig contestar
   – Pero tu estas boja o que et passa-va dir la zakia.
   Despres vam estar discutin, amb aquella boratxa, fins que una senyora truca a la policía.
   Quan ve la policía aquella boratxa, va comensar a dir:
   – Que hem vui matar. Que hem vui matar!
   La policía ens va dir que no li teniem que fer cas que sino ens podría fer alguna cosa.
   Finalment a les 8:30 la policía i la boratxa ja s’en van anar.
   I nosaltres vam continuar la nostra combersa tan tranquilament

   esperuU que t’agradi jordiI ……
6. Florencia Trucco diu:

   29 octubre 2008 a les 16:37

   Un divendres a la tarda vaig arribar de treballar.
   Treballo a un cafè d’un barri de Barcelona.
   No passa gaire gent per allà, pero al mig dia venen a dinar els que treballen a les oficines del devant.
   No guanyem gaire diners, pero com el cafè es dels mes pares, de vegades em donan diners per sortir amb els amics o per comprar-me roba.
   Cada dia em llevo a les 7:00 del matì, per arrivar al cafè a les 8:30, i estic allà fins les 20:00.
   Al cafè vaig coneixer al meu novio Ignasi, que un dia va arrivar a les oficines, y va venir a menjar amb tots el companys.
   Quan el vaig veure em van entrar com unes pesigolles a la panxa, com si tingues papallones. Ell també s’em va quedar mirant fixament una estona, i apartir d’aquell dia va vindre cada dia a dinar, i ens vam fer molt amics.
   Fa 11 messos que som la parella més feliç del món 🙂
7. Georgina* diu:

   29 octubre 2008 a les 23:14

   Deien que en aquell poble hi pesaven coses estranyes, per això la gent no sortia de casa, perquè si obrien la porta, deia la gent, que entraven els esperits. En aquell poble no feien festes ni res, perquè els hi feia por sortir de casa.
   Un dia hi havia una taula molt llarga a un del restaurants de la plaça. Era l’aniversari d’una noieta que venia a passar el cap de setmana amb la seva família a una casa de per allà. Van fer un gran sopar, cada vegada venien més familiars.
   La noia va dir –Mare, vols dir que hi haurà suficient menjar?
   -Doncs jo crec que si, va dir la mare.
   La noia no sabia que passava en aquest poble. Una mica més tard cap allà a la mitja nit, va venir una orquestra de carrer i van tocar tota la nit.
   Gràcies aquella orquestra van espantar els mals esperits. Tota la gent del poble li van donar les gràcies a la noia, i la noia no sabia el que passava en aquell moment.

   adeu.. 🙂
8. Jesus diu:

   30 octubre 2008 a les 20:57

   Estava prenen una coca-cola amb els amics quan, vàrem veure a en Leo Messi.
   Primer ens semblava que era una altra persona, però quan ens vam apropar, el vam reconéixer.
   Ja sabiem que era baixet, però era més petit que jo!Ens pensavem que marxaria corrents o algu així,però ens va dir si voliem un autógraf o una fotografia. Ens va invitar a una altra coca-cola i ens va preguntar si voliem anar a veure’l jugar el partit que tenia l’endemà al Camp Nou .
   No saviem que dir,ens pensàvem que era un somni.
   El partit va ser espectacular, el primer gol el va fer l’Henry , amb un xut de rosca per tot l’escaire.
   Després que messi fes un eslalon per la banda dreta, probocant una falta, que Dani Alves va aprofitar per fer el segon gol xutan per sota la barrera.
   I per finalitzar, Messi va fer el tercer amb una vaselina per sobre del porter.
   Va ser com un somni,tothom a desitjat conéixer un ídol com Leo Messi.
9. laaaaaaaaauRaaa! :) diu:

   30 octubre 2008 a les 22:18

   Estan en un dinar familiar, i el nena petit (Laura), no es pot
   adormi sense que els seus pares no li expliquin una historia,
   i dons la seva mara no sabia que explicar-li i dons la seva li va explica
   com es van cuneixe els seus pares, la Laura es fica al llit, la seva
   avia es posa al costat amb una cadira i li comença a explica que els seus
   pares es van cuneixe en un bar, perquè el seu para (Francesc), era el
   cabre i la seva mara la Susanna esta al bar molt trista i dons el Francesc li
   va preguntar que, que li passava i ella li va dir:
   – esque hi ha un noi que magrada molt i no se com dir-li perquè se que em
   dirà que no, i ell li va respondre:
   – a mi també magrada una noia que be forsa subin al bar pro esque tampoc se
   com dir-li perquè gambe se que em dirà que no.
   ell sestava referia a la ella i ella a ell.
   EL Francesc li va dir:
   – Susanna a mi nomes em queda’n 5 minuts per acabar el torn i llavors anem
   a dunar una volta junts, val? i ella li va dir:
   – val! 🙂
   Serva’n anar i dons es van lia, i des de llavors que tots els disaptes per la tarda
   van aquell bar a berenar junts, i ara també van amb tu, Laura!
   – Ara ja es hora de anar a dormi! li va dir la avia a Laura, i ella li va dir:
   – val, bona nit avia i li va fer un pato!
10. laaaaaaaaauRaaa! :) diu:

    30 octubre 2008 a les 22:19

    aixo es un 10 oi profe? 🙂

    deeeu!
11. hanaaaaa diu:

    4 novembre 2008 a les 22:33

    JO i en Joan
    Era una tarda de Divendres que jo sorita de clase de piano i hem dirigía a casa meva quan anava caminant estaba pensant que faria al dia següent fins que sense volguer vaig xocar contra un señor, i s’em van caure els llibres de música. Aquell señor hem va dir –perdó , recollint amb mi els llibres li vaig dir no passa res-tranquil- em va dir si jo feia clase de violi li vaig dir que si em va dir que si no tenia res que fer si podría parlar amb ell-li vaig dir que no podía perque era massa tard-es va ficar trist li vaig dir que si que podía dema a les 6:30 es va alegrar moltissim i em va dir-esclar- si que puc. Vaig arribar a casa. Els meus pares em van dir-com t’anat el dia d’avui, els vaig dir que be, vaig sopar i despres vaig anar a dormir no parava de pensar en aquell señor. Al dia seguent hem vaig aixecar i vaig esmorzar vaig areglar la meva habitació i hem vaig conectar al Messenger vaig estar unes tres hores conectada fins que el meu pare hem va cridar per dirme que tenia que dinar, vaig dinar i hem vaig llegir un llibre que es deia la ‘LA PASTORETA’ vaig acabar dormintme, quan hem vaig despertar era les 5:00 en punt hem vaig duxar i hem vaig cambiar, i vaig sortir a les 6:30 estava ala costat de la cafetería aquell senyor estaba assegut en una taula de dos li vaig dir-hola- i el també li vaig preguntar que com es deia i hem va dir que es deia Joan i hem va dir i tu , li vaig dir Maria hem va dir que tenia un problema molt gros li vaig dir quin problema tens? Hem va dir que el mes que be hi havia un concurs de violi i que ell s’havia apuntat i que feia molt de temps que no practicava a tocar el violi i em va dir: hem pots ajudar siusplau li vaig dir que si. Hem vaig veure un suc de taronja i ell un café quan ens quedaba poc per anarnos va venir el meu pare i la meva mare a aquella mateixa cafetería, hem van preguntar qui era els vaig dir un senyor que vaig coneixer ahí i necesita que l’ajudi a tocar el violi hem van dir que si que el podía ajudar al dia següent al Joan va venir a casa meva li vaig ensenyar de tot, de mica en mica s’hanava recordant de les practiques, va pasar dues etmanes faltava un dia per el concurs estaba una mica nervios al dia següent estaba jo alla amb en Joan, el meu pare i la meva mare vanm concursar 100 persones al final va guanyar els 5.000 euros en el concurs va coneixer una noia de la seva edat es van anar coneixent i al final van acabar casant-se i van tenir bessons i van viure feliços . Jo vaig coneixer un noi i ens vam cazar vam tenir un fill que li vaig ficar de nom Joan. Al final es veía que en Joan i el meu pare eren cusins llunyans i el meu pare i la meva mare vivien sols esclar es van fer vells necesitaven que algu els ajudes , i van anar a viure amb ells i en Joan vinia a visitarnos, el meu fill Joan també es va apuntar a música de violí i es va fer molt famos .
12. Nerea Muñoz diu:

    5 novembre 2008 a les 17:08

    Era una tarde de Hivern , i en Tomas avia quedat amb la seva dona,a la terraza de cafe de nit.
    quan ya havia passat una estona. va començar a preocuparse. al cap de l’Hora va apareixer una dona i li va dir,
    -Tomas ?
    – si si hola que vol?
    – vinc a dirli una mala noticia
    – que que apasat qui es vusté?
    – la seva dona a tingut un greu accident
    – que eeeh?
    – adeu.
    i la dona misteriosa es va anar, el tot preocupat, va trucar a la seva dona i va dir:
    -Helena!
    – Hola que pasa?
    – On estas?
    – traballan
    – Doncs,?
    -doncs que?
    – que te estava esperant i una dona que a pasat per a qui ma dit que has tingut un greu acciden!
    – Tomas que tas tumat?
    – no entenc, no u entenc
    – bueno Tomas després parlem,
    – vale, fins despres.
    En Tomas es va quedar Bocavadat, i es va quedar amb la curiositat, de saber quin era aquesta dona misteriosa, que mai mai va veure-le mes.

    FIN
    aqui tens la redaccioo¬¬ xdd
13. Nerea Muñoz diu:

    5 novembre 2008 a les 17:10

    Un positiu xd
14. Patricia Gonzalez diu:

    5 novembre 2008 a les 18:50

    Tot va començar una tarda d’estiu, quan estavem sentats una nit amb les amigues toman un cafè, quan de sobte tota la gent que estava sentada en la terrasa s’aixecava i s’en anava corrents, quan ho vem veure ens vem aixecar però no ens va donar temps i un dels atracadors va agafar-li la bossa.
    Nosaltres espantadas no vem tardar ni un minut en trucar a la policia, li vem contar tot l’ho que ens havia passat.
    La policia va agafar las descripcions que li vem dir. Ells ens van dir que ho buscarian per tota la zona que no estarien molt lluny. Vem decidir anar a casa a descansar i dèma seguir buscant.
    A la matinada del dia següent, vem anar a la comisaria pero res, no els havian trobat, ni als atracadors ni res…
    Ens vem desesparar pero no parariem de buscar. Les meves amigues i jo, vem decidir anar al lloc on havia passat, vem parlar amb el encarregat del local, i ens va dir que no hi havia passat mai, desde que ell treballava alla. Això ens va ayudar una mica.
    Van passar uns quants dies, i vem decidir anar al local de nit per registrar-lo tot. Quan vem arribar vem fer servir la targeta de crèdit d’una amiga per obrir la porta i quan vem entrar una de les meves amigues va trobar una bossa molt gran vam obrirla i havia la bossa que ens van robar, amb moltes joies i diners.
    Nosaltres ho vam agafar toto vem sortir d’alla y ens dirigiem fins a la comisaria per explicar-ho tot.
    Al dia següent els van enxanpar i els van tancar a la pressó.
    I a nosaltres ens van regalar la cafeteria per a nosaltres.

    FI !!!

    Jordiii un possiitiiuu ehhhh !! xD
15. maarta diu:

    6 novembre 2008 a les 15:51

    BERENAR FAMILIAR.

    Era Diumenge pel matí, les 10:15 per ser exactes, tenia planejat fer el gandul tot el día, fins que va trucar l’ àvia per dir que teniem berenar familiar al nou café del poble, la mare em va dirque m’arregles bé perqué venia tota la família.
    Quedava mitja hora per anar-nos i encara no m’ havia ni vestit, tenía que ser ràpida, perqué com la mare m’enxampés me les carregaría, per sot no vaig trigar gaíre.
    Quan vam arribar al café ja estaba tota la família esperan, hi havia gent que ni tan sols coneixia.

    – I aquests qui són? –vaig preguntar a la mare amb veu fluixa.
    – Són cosins segons.

    Van estar molta estona parlant del que havia canviat i de que gran m’ havia tornat, odio que parlin de mi, em vaig fixar que hi havia una noia, vaig suposar que sería alguna cosina segona, semblava bastant amigable, es deia Mireia.

    Vai ganar un momento al lavabo, i quan estava a punt de sotar em vaig trobar amb la Mireia:
    – Hola –em va dir- mira que són pesats els adult eh!
    – Sí –vaig respondre- la veritat es que jo no volia venir aquí, peró la mare es va ficar pesada i no em va quedar cap més remei…
    – Igual que jo –va dir- quants anys tens?
    – 13 –vaig respondre- Tu?
    – 13 també! –va dir en to feliç.

    I després de estar parlant una bona estona ens vam donar els correus per parlar pel Messenger.
    Van passar el dies i cada cop ens anavem fent més amigues, ens explicavem els secret, parlavam de nois, de la família, etc.
    També quedavem molts cops per sortir a passejar, i anar a pendre un gelat.

    Al cap del temps am vaig adonar de que aquell diumenge que vam anar al café em va servir per trobar la veritable amistad. 🙂

    Alee, aixo es mereiix un positiiiu! 😀
16. Martaaa diu:

    6 novembre 2008 a les 16:07

    ei Jordi !!!
    aqui tens la redacció al final le pogut pengar…

    Una nit al café del carrer estàvem prenen una xocolata calenta quan va aparéixer baixant pel carrer que donava a la plaça va aparéixer el director de l’escola vestit tot de coloraines amb una roba molt lletja. Vam començar a riure i vam veure que en aquell moment va arribar una noia vestida exactament igual que ell van prendre una café i van marxar en direcció a l’escola, nosaltres els vam seguir però un senyor ens va preguntar l’hora i els vam perdre de vista aleshores vam marxar cap a casa, un cop a casa vam decidir que espiaríem al director per esbrinar qui era.

    Al cap de sis dies al sortir de l’escola va arribar una noia a una moto i el director va marxar amb ella però no els vam seguir perquè anaven molt ràpids.
    Aleshores en Pau va dir :
    He escoltat que el director parlava per telefon i a dit que aquesta nit aniria al restaurant que hi ha a la cantonada del meu carrer.

    Maria. – saps a quina hora aniran?
    Pau: – si a les deu en punt han quedat allà.
    Tots: – d’acord quedem allà a les tres quarts de deu.
    Marta: – Mireu allà arriben tots dos .
    Però… qui serà?
    Aquella nit vam descobrir qui era.
    Era… era… es deia Maria però no la coneixíem.
17. ruuth diu:

    6 novembre 2008 a les 16:18

    Bueno jordi aqi et deixo la meva
    redaccio 🙂

    L’atracció perillosa

    -Tot va començar un dematí. Estava la Sasha amb les seves amigues a la terrasa d’un bar, estaven parlant de que ferien aquesta tarda. Una deia de anar a la platja, una altre de anar al cinema,… Al final es van decidir i van anar al parc d’atraccions. Es van pujar a la V, a la rana, al martillo,… Pero hi habia una atracció que ningu es volia pujar. Elles es van pujar. Nomès estaven elles i uns nois.
    A la hora de cordar-se les pretaccions, la de Sasha no anava, i es van haber de cambiar de vagó. Volien baixar, però no les van deixar perquè ja havien comprat la entrada.
    L’atraccio es va posar en marxa, el vagó en el que anava abans sasha, es va descarrilar i va caure al terra, no li va donar a ningú pero va fer un forat gran. L’atraccio no es parava. Van veureque arribava la policia i la hambulancia. Però l’atraccio no es parava. Abaix hi havia molta gent. Per fí van poder parar-la i treur-el’s. Un dels nois es va trencar un braç, i elles nomès tenien algunes rescades. Les van curar i s’hen van anar cap a casa. Aquella atraccio la van tancar i ningu més hi va pujar.
18. hanae diu:

    6 novembre 2008 a les 21:25

    **hanae** hola jordi bueno ja he penjat la redacció molta gent segueix dient que la redacció de’COM EM VAIG FER ESPIA’ no le fet jo i que le tret d’internet
19. Anna Jimenez diu:

    9 novembre 2008 a les 13:36

    -Àvia com us veu coneixer tu i l’àvi?
    -Reiet vols que t’expliqui l’història no es aixì?
    -Si àvia!

    Tot va passar en el carrer De Van Gogh. Als barris hi havia ball de carrer al vespre; Jo en aquell temps era ben jove, sempre hi havia ball de carrer, guarniem la terrassa d’un bar. Sempre anavem allà, en el mateix carrer posavem paredetes, i a prop d’allà orquestra, era una nit serena, el teu àvi em va demanar per sortir a ballar. Llavors em va agradar, i vem començar a sortir. La terrasa del carrer Van Gogh va ser molt important pel teu àvi i jo.

    -Aixì que us veu conèixer ballant de la terrasa.
    -Si

    Jordi un positiu ! xD
20. Melany Sors diu:

    14 novembre 2008 a les 16:06

    La festa major més trista de Can Comelles.

    Can Comelles és un barri del poble de Martorell. Té dos-cents anys d’antiguetat. Cada any pel mes de Juliol es celebra la festa major. Com és molt maca, divertida i plena d’activitats és molt popular per tota Catalunya. Com és un poble molt petit i molt tipic de Catalunya, molta gent quan vol anar a les festes té que reservar entrades messos abans.
    Fa uns quants anys la gent quan començava arribar el mes de Juliol es posava molt contenta, alegre divertida etc. Tot eres festes i més que festes, però una nit de lluna plena molt maca feien els focs artificials, i quan estaven apunt de començar, des de un bar que estava al costat de la plaça d’on es feien els focs, dos senyors van sortir disparant tiros amb unes pistoles a tothom, estaben borratxos i no s’habien al que feien, van matar a dos nens que estaben amb els seus pares asseguts a la font de la plaça.
    Els senyors van anar quranta anys a la pressó.
    Cada any per aquestes époques de festa major ningú pot oblidar al que va passar fa uns quants anys.
21. Fàtima !! diu:

    23 novembre 2008 a les 18:37

    Un divendres Paula i Berta queden per anar a la cafetería . Com sempre Berta arriba la primera. Berta diu:
    -Quina nena sempre arriban tard .
    Llavors va arribar la Paula . Paula diu :
    -Hola Berta ho sento per arribar tard. I Berta diu :
    -hola ,no passa res Paula.
    Mentres están begen el café començen a parlar i a parlar .Llevors s ’acosta una limusina i obre la porta i surt un noi molt ben vestit cridant la atenció .Paula el va veure i é s va donar conte de que era el Mickey Barley a la paula el possa boiga es va aixecar i li va demanr un auograf i li va donar dos petons i sen va anara corent a casa i va deixara a Berta planaada .Berta diu:
    -Quina nena deu me i és va enfadar .
    Mentres paula no podía dormir tota la nit.
22. hagen diu:

    5 maig 2010 a les 12:48

    Aquella tarda el juny cap a un sol asfixiant,
    anava sol i distant, res interessant,
    de sobte vaig veure aquell home perdut i sense direcció,
    esperit solitari ajudat per un bastó.
    Perdona sóc cec i crec que m’he perdut,
    tranquil amic, li vaig dir, digues-me on vas que vaig amb tu,
    es mostrava amable com en un joc,
    recordo que em va comptar un bon acudit sobre un home cec.
    Em murri de camí i l’acompanyi al seu barri,
    em dic Mario, vaig pel teu carrer cada dia,
    treball per aquí a prop, el meu germà em porta a la moto,
    a l’edifici de l’ONCE ahi en Federico Soto.
    El nostre partit porto a un altre, l’amistat va sorgir d’hora,
    quedem algunes tardes d’aquell càlid estiu en el bar de sempre
23. tttamaraAh# diu:

    5 maig 2010 a les 12:53

    era un dia de diari normal com cada dia.Al vespre sempre anavem a prendre un té jo el meu novio i la meva millor amiga.Sempre hi havia molta gent a la terrasa d’aquell petit bar.Nosaltres teniem la taula reservada.Era molt tipic anar a prendre el té per aquella gent del poble.Un dia el meu novio no em va vindre a buscar al trevall era molt raro lla que primer m’anava a buscar i després anavem amb prendre aquell delisios té amb la Rosa.Jo el vaig trucar i no m’agafava el móvil lla estava molt preocupada peró tot i així jo i la Rosa vam anar al bar. Vaig arrivar a casa i esta estirat al terra i vaig trocar a la ambulancia.L’hi va donar un atac al cor peró va ser un susto impresionant.

    mme monttao cada paridas aqquii :$ hahahah
24. buli diu:

    5 maig 2010 a les 12:56

    era un dia de sol em vaig aixecar pel mati a les 10:35 i estaba aburit baiga surti a fer un tomb per la plasa i no tenia dines ni per comprarme un gelat vaig veure a gent treballan
    i baig panssa que si em pusesi a dibuixar pudria treure una mica de dines, baig comença a dibuixar i una noia de 50 anys aprc
25. Sergio diu:

    5 maig 2010 a les 12:56

    Havia una vegade una parelleta
26. buli diu:

    5 maig 2010 a les 13:04

    era un dia de sol em vaig aixecar pel mati a les 10:35 i estaba aburit baiga surti a fer un tomb per la plasa i no tenia dines ni per comprarme un gelat vaig veure a gent treballan
    i baig panssa que si em pusesi a dibuixar pudria treure una mica de dines, baig comença a dibuixar i una noia de 50 anys aprucsimadamet i am va pregunta si li pudria pinta una paret
    de casa seva fentli un dibuix i li vaig dir que si.Vaig pitar la paret de la casa der culo negra fent un dibuix vermell i em va pagar 30 euros per pinta la paret i 20 pel dibuix i vaig anar a casa per qe la meva germana gran em guardesi 40 euros i jo em quedara am 10 euros i aixi em baig gunya la vida.

    A que mola :xd
27. ivan diu:

    5 maig 2010 a les 13:08

    Era un dia calorós d’estiu, al restaurant hi havia molta gent.Però hi havia una família.Eren tres un nen i una parella, el nen es deia Joan, la mare Rosa i el pare Jordi.

    El diàleg de la família era interessant :

    Joan: Mare comprem la playstation 3
    Rosa: NO! Val molt cara.
    Joan: merda!!

    I a la altre taula hi havia un home que estava esperant a una noia:

    Home:Quan arribara la meva novia fa temps que l’espero
    Noia:Hola!Perdo per el retard
    Home:E estat a punt d’anar-men
    Noia:Que demanem per sopar?

    Hi havia mes gent però no se escoltava.

    FIIIIIII!!!!!

    JORDI AIXÒ POSITIU!!!!!! XD
28. Sergio diu:

    5 maig 2010 a les 13:11

    Hi havia una vegade una parelleta que sempre menjava en aquell restaurant tan bonic.
    ells dos estaven tan enamorats com el gos i el gat, no es amaven molt pero quan entraven al restaurant hi havia una magia que els unia i els feia passar una bona estona quan sortien d’aquest bar perdian tota la magia que tenien i comenzaven a cridar-se a discutir fins arribar ala seva habitació i acaban-se dormin. A l’ altra dia com el marit estava fart la seva dona el va oferir anar al restaurant i oblidar-se dels problemes la llastima va ser que quan van arribar el restaurant tenia un cartell que posava es lloga.Ells com ja no tenien res per estar junts recordaven el seu passat amb les fotos que tenian ala llum d’aquell bar.
29. laura diu:

    5 maig 2010 a les 13:14

    El dia 26 de maig es la festa Major del meu poble tota la meva família l’ esperàvem amb ganes perquè era molt divertida i havia de tot (Fira,puestos de roba,de Sabates …)i cada any venia un Munt d’ estrangers els trobava a la plaga i començava a fer bromes amb ells.
    Dia 26de maig las 6 de la matinada:La meva mara començava a fer el esmorsar i el dinar perquè el primer dia sempre ens n’havem a la fira a menja tota la família. Quan jo em vaig llevar vaig mirar per la finestra el poble estava trist no ni avia ningú pel carre ,estava plogen i no ni avia cap estranger vaig sortir al carre abeure si esque era veritat o que estava veient per la finestra i axis va ser no ni avia ningú estava tot desert .vaig esperar unes hores abeure si parava de ploure .Peró no ,continuava i cada vegada mes.Em vaig quedar tot el dia a casa.A les 8:30 van venir uns amics i la família amb el que quedàvem per sopar el primer dia de la fira .Quan vaig sortir ja no plovia estava el celsense nuvols.Vam anar a la terrassa que anàvem sempre que ja ens coneixien.Ens vam sentar allà una vona colla d’ amics coneguts i familiars i aquell primer dia de fira va ser la mijo mes o menys
    FI
30. nadia diu:

    5 maig 2010 a les 13:16

    Va ver un cop una noia que estava buscant un lloc per pintar . Aquella noia era jo tenia 16 anys . Necessitava per aprovar el examen de ami-cio del batxillerat artístic. Tot va començar el dia que vaig anar amb una amiga el cafè que més ens agradava en el món . ella i jo estava parlant quant de s’opte va venir un noi molt oposat a damanarnus el que volíem . nosaltres anàvem per que ell estava allà es deia Joan tenia la mateixa edat que jo anàvem junts algunes classes peró res més .

    El dia seguen jo vaig anar el institut no faltava molt per escollir si aniriam a batxillerat o no . Jo volia fer el batxillerat artístic aixi que en vaig posar les piles i vaig estudiar . En Joan va venir fins a mi en va demana que el ajudes amb la plàstica per que anava molt malament . Hi el vaig ajudar a cambi de que me ajudes a buscar un lloc per dibuixar-lo i en va di que si . Després de aixo van passar moltes hores junts .

    Metras jo li ajudava en buscava llocs per puder pintar. Un dia en va demanar de cada per una cosa de plàstica i vaig que dar amb vell a la cafeteria en va convida . cuan en va a company a casa en va donar un pato i s’envà anar .

    el dia seguen vaig intentar buscar-lo però no el vaig truva i aixi repartidament fins un mes i en vaig rendir . En llagrimas els ulls vaig decidir que pintaria la cafeteria . Quant la vaig intentar pintar jo no parava de plorar i algú en va tapar el ulls i en va dir ” perdonam siusplau ” . En aquell moment el vaig abraçar i no el vaig deixar mai mes .Ell en va explicar que sen va anar per una cosa de estudis i no en va poder veurà abans de anar-se . per aixo desidir pintar en el lloc que me feliz que vaig ser i li vaig pusar el nom de ” Terrassa a la nit “.

    Hi si mirras be veuras que un cabre esta servint a una noia aquell era en joan , i jo en el moment que el vaig coneixa .
31. Raul diu:

    5 maig 2010 a les 13:19

    asdf
32. vanessa diu:

    5 maig 2010 a les 13:23

    Un dia un grup de amigues van decidir anar de vacances. Van anar a comprar el bitllets i s’en va n anar. van sortí per allà las 8 de la nit, i va arribar a les 9:30 de la nit, volien anar a prendre un refresc a una terrassa. Desde lluny veien una molt il·luminada, una de les noies estava cansada de buscar terases perquè avien trobat moltes però totes eren les tipique que hi havien els boraxos. Quan es van sentar el cambrer els va rebre amb molta simpatia. una de les noies que feia poc que sabia apuntat a pintura voler fer un quadre. Al final el va fer però primer va tindre que desfer tota la maleta. Quan va començar a fer el dibuix una de les noies va pensar que era millor que no sortissin al quadre que quedaria millor, la noia que’l pintava va estar d’acord amb elles. les altres tres amigues es van posar en una taula a pintar-un quadre cadascuna. quan van acabar de prendre el refresc i de fer el quadre, una de les noies va regalar el quadre al cambrer que les va atendre. el cambrer no va saber com reaccionar. Quan van arribar a la habitació del hotel van sopar i es van anar a dormir. al dia següent es van aixecar d’hora, van desfer la maleta i van posar la roba ven parada al armari. Una de les noies quan va acabar va sortir al balco i va veure el magnific paisatge que es veia desde la seva habitació quan van acabar les altres tres noies van anar amb ella i van començar ha fer un quadre cadascuna. Una de les noies va dir que hi vindria mes aquest lloc de vacances perquè era un bon lloc per a fer el que mes be sex li-don que es pintar. Totes estaven apacionades amb la pintura l’ultim dia de vacances van fer entre elles un quadre enorme desde fora al hotel que hi van anar i li van regalar al hotel. l’hotel el va posar en la sala d’estar. Quan van arribar a casa seves les mares estaven totes prenent el te juntes. Elles van agafar el seu diari cadascuna i van escriure lo impressionant que va ser aquestes vacances, els quadres que avien pintat durant les vacances els van regalar a les seves mares. Al cap i a la fi so van passar molt bé.
    Un dia un grup de amiges van decidir anar de vacances. Van anar a comprar el bitllets i sen va n anar. van sorti per alla las 8 de la nit, i va arrivar a les 9:30 de la nit, volien anar a pendre un refresc a una terrassa. Desde lluny veien una molt iluminada, una de les noies estava cansada de buscar terases perque avien trobabt moltes pero totes eren les tipique que hi havien els boraxos. Quan es van sentar el cambre els va rebre amb molta simpatia. una de les noies que feia poc que sabia apuntat a pintura voler fer un cuadre. Al final el va fer pero primer va tindre que desfer tota la maleta. Quan va comensar a fer el dibuix una de les noies va pensar que era millor que no sortisin al cuadre que quedaria millor, la noia que’l pintava va estari dacord amb ellas. les altres trtes amigues es van posar en una taula a pintarun cuadre cadascuna. quan van acabar de pendre el refresc i de fer el cuadre, una de les noies va regalar el cuadre al cambre que les va atendre. el cambre no va saver com reaccionar. Quan van arribar a la habitacio del hotel van sopar i esz van anar a dormir. al dia seguent es van aixecar d’hora, van desfer la maleta i van posar la roba ven parada al armari. Una de les noies quan va acabar va sortir al valco i va veure el magnific paisatge que es veia desde la seva habitació quan van acabar les altres tres noies van anar amb ella i van comenzar ha fer un quadre cadascuna. Una de les noies va dir que hi vindria mes aquest lloc de vacances perque era un bon lloc per a fer el que mes be sex lidon que es pintar. Totes estaven apacionades amb la pintura l’ultim dia de vacances van fer entre elles un quadrer enorme desde fora al hotel que hi van anar i li van regalar al hotel. l’hotel el va posar en la sala d’estar. Quan van aribar a casa seves les mares estaven totes prenent el te juntes. Elles van agafar el seu diari cadascuna i van escriure lo impresionat que va ser aquestes vacances, els quadres que avien pintat durant les vacances els van regalar a les seves mares. Al cap i a la fi so van pasar molt bé.
33. raul diu:

    6 maig 2010 a les 12:57

    l’oscar es un nen que arriba a un col.legi nou a una ciutat. Els seus pares estaben separats, un dia va arribar a casa del seu pare, venia del col.legi i estaba molt aborrit el seu pare li va oferir un got de llet amb galetes pero ell va dir que preferia anar a un lloc amb més ambient de parlar. Abans de que el pare l’oferi el got li va dir que li tenia de parlar d’una cosa que li deia il.lusio.
    Van anar a un cafè a dos carrers de casa del pare, van pedir 1 cafè pel pare i per l’oscar un got de chocolate calenta. El va dir l’oscar:
    _Ya estem aquí, de que em volies parlar?
    _de com vaig coneixer la teva mare, va a ser en auet cafè fa més de 14 anys
    _per que m’expliques això ara?
    _perque em fa il.lusio contaro i vui que tu ho expliquis al teu fill cuans siguis gran
    _vinga vale t’escolto.
    Va ser in dia d’ivern pero amb aquell sol que quan et dona als ulls et deixa cec per segons,
    va entrar per aquella porta i yo estava treballant el meu company volia anar a servir-la però l’hi vaig dir que millor anava jo.
    Vaig anar jo i van surgir unes rises molt esperançadores per a mi.
    Quan ja estava servida estava natejant les altres taules i tota l’estona ens miravem, aquell dia va ser inolbidable per mi. Desde aquell dia va vindre dia si dia també però només ens mirabem i ens reiem, fins que al final després de 3 setmanes beientla tots els dies li vaig parlar em va donar su direcció de casa i vam quedar fora d’horaris de treball.
    Vam anar -hi sortint fins que al final vam ser parella.
34. Jordi Roigé Fuentes diu:

    6 maig 2010 a les 12:57

    Una nit de lluna plena,caminava pel carrer.El terra estava molt ben fet però era una mica relliscos i rocos,amb l’estona vaig caure al terra i em vaig fe un trau al cap.Una noia molt maca va venir corrent a aixecarme.Em van dur a l’Hospital i van anar a visitarme tota la meva familia,uns dies despres va venir aquella noia a visitarme i em va donar el seu telèfon.Quan vaig sortir de l’Hospital la vaig trucar i ens vam fer novios,ens vam casar.I aquest conte s’ha acabat.
35. ÑÑÑumaa! diu:

    11 maig 2010 a les 09:56

    La nit del diiaa 10 d’Agost la gent de la ciutat va decidir fer una festa a un plaça al costat del famos bar la TERRASA que estava cituat a Valencia, aquell dia em baig llebar molt tard perque hem feeia mal el cap i no em pudia aixecar del llit, uns amics em van trucar per anar junts a la festa pero jo no em podia aixecar del llit, no tenia tants foorça i molt menys voluntat…i vaig decidir no aanarii aquell mateix dia tambe vaig quedar amb el tipic noi mes guapo dee la ciiutat i s’en va olvidar aal recurdar-ho vaig aixecar-me raapidisiim i vaig anar directe aal bany a dduxarmee i tal desprees vaig eskoltar una musica i era el movil que em trucaben pero no em va duunar teemps daagafarlaa ttrukada….5 minuts mes tards va tornar a sonas i vaig sortiir corents i sense donarme contaaa vaig ttrapijar laa sabo i vaig resvalar i vaig caure dee cul no em podia nii moure i van conseguir agafar la trucada i era el meu estimaat PEPE l’hi baig eexplikar el susediit i va venir corrents va truucar la ambulaancia…meentrre que ariibaaba laambulancia em va pasar el dolor i van deesidir a sortir a donar un tomb nomes sortis el pepe es va comensar a declaaras i em va diir tot el que sentia per mi i de cop i vvolta el cel es va fiillar estrellas amb la kual es refleectiiaa laa lllum dde la lluna pero un iintaant eeem vaig ssentir la noia mes maca deeel mon…..!
    ii aiixins va ser de tota lleemooossiio vaaig aanar corents a casa i van deciidir fer un cuadre deel var la TEERRASA pero no olvidarmee maall del suuseediit..perque per mi va ser la miillor nit de la meva vida…ffin!