El fil del mite grec

Prenem el vol!

Publicat el 19 setembre 2019 per Margalida Capellà Soler

Publicat dins de Déus, Etimologia, General | Etiquetat com a Dèdal, Ícar | 1 comentari

Les dones seductores i malèfiques de la mitologia

Publicat el 10 març 2019 per clararuiiz

Les següents dones se les anomena seductores perquè utilitzen el poder de la seducció i la manipulació per aconseguir tot allò que es proposen, utilitzant la violència en moltes ocasions.

CIRCE

Circe va aparèixer a l’Odissea d’Homer. Vivia en una illa anomenada Eea i es dedicava a convertir en animals els mariners que passaven per la seva illa. Quan Odisseu va passar per Eea, Circe va convertir els seus tripulants en porcs. També apareix a les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, on purifica Jàson i la seva neboda Medea després que aquests cometin un acte injust i siguin castigats per Zeus. Per últim, apareix al mite de Glauc i Escil·la. En aquest mite, Glauc demana a Circe que l’ajudi a enamorar a la nimfa Escil·la, que no el vol perquè té una aparença lletja. Circe s’acaba enamorant d’ell i converteix Escil·la en un monstre perquè Glauc no la vulgui més i l’estimi a ella.

Circe (1906) de Meyer ALTSON (National Gallery of Victoria, Melbourne)

LES SIRENES

Les sirenes són criatures belles però perilloses. A la mitologia grega són conegudes per seduir els mariners amb les seves dolces veus, i així provocar que es tiressin al mar causant la seva mort. Han estat mencionades en l’Odissea d’Homer, en la qual l’heroi i la seva tripulació tenen una trobada amb elles en el camí de tornada a Troia. Actualment, si pensem en una sirena ens imaginem una criatura mig dona mig peix, però en la mitologia eren representades com aus, amb braços i ales. Segons alguns historiadors tenen origen a la mitologia egípcia, i arriben a Grècia en el període oriental de l’art grec.

Les sirenes servien a Persèfone. Quan la van raptar, van ser les encarregades d’anar a rescatar-la. A partir d’aquí existeixen dues versions. La primera diu que Demèter (mare de Persèfone) les va castigar amb ales per no ser capaç de rescatar la seva filla. L’altra versió explica que van ser les sirenes que li van demanar ser alades per facilitar la seva cerca.

En les aventures d’Odisseu, com he dit abans, apareixen. Aquest havia estat advertit per Circe de la capacitat que tenien per a seduir els mariners i provocar la seva mort, i va manar a la seva tripulació que es tapessin les oïdes amb cera. En canvi, ell volia escoltar-ho, i va demanar ser lligar al pal major del vaixell i que no el deslliguessin encara que ho supliqués. Quan van passar, Odisseu va suplicar als seus mariners que el deixessin lliure, però no ho van permetre i van poder passar sense ser afectats pels cants.

Ulisses i les Sirenes, de John William Waterhouse

Clara Ruiz i Alba Moreno

Publicat dins de Amor tràgic, Amor venjatiu, General, Herois | 1 comentari

Dones pèrfides de la mitologia

Publicat el 6 març 2019 per clararuiiz

No totes les dones de la mitologia són iguals. N’hi ha algunes, però que destaquen per ser molt pèrfides.

MEDEA

Medea era neboda de Circe. Apareix al mite de Jàson i els argonautes, on Jàson s’enamora perdudament d’ella a causa de la intervenció d’Afrodita, Hera i Atena. Medea representa la crueltat en una dona, ja que mata els seus fills. Amb això, es converteix en una bruixa, una bàrbara, una dona que es rebel·la contra l’establert. S’oposa a la imatge de la dona compromesa amb el seu espòs. Les bruixes resulten sempre personatges sinistres en la literatura, éssers temibles capaços de destruir els homes i cometre crims horribles. Hècate era la deessa de la bruixeria i Medea a la Còlquida n’era la seva sacerdotessa.

Medea mata el seu fill. Ticià

LES GREES

Eren germanes de les gorgònies, van néixer sent ancianes i amb els cabells grisos. Els seus noms eren Dinos (temor) Enió (horror) i Pefredo (alarma). Només tenien un ull i una dent, que anaven compartint entre elles. El mite relata que Perseu, en cerca de Medusa, roba a les grees el casc d’invisibilitat d’Hades. Perseu els va robar l’ull i el va llençar al riu Tritonis.

Del joc de vídeo Lluita de titans

LES DANAIDES

Dànau era bessó d’Egipte, ambdós bessons de Posidó. Egipte va tenir 50 fills i Dànau 50 filles. Des de molt petits, s’odiaven mútuament i el seu pare va haver de separar-los i enviar-los a ciutats diferents. Quan el seu pare va morir, no van tardar a barallar-se per veure qui aconseguia el tron, i la deessa Atena va aconsellar a Dànau que fugís a Argos perquè si no les coses acabarien malament per a ell i les seves filles. Va aconseguir convertir-se en rei, i alguns dies després de la seva coronació, va rebre la visita dels seus 50 nebots. Volien posar la pau entre els dos germans, i per aconseguir-ho, van proposar unir-se en matrimoni amb les seves 50 cosines. Dànau va acceptar, però va entregar una daga a cadascuna de les seves filles, perquè durant la nit de bodes els matessin. Totes van accedir a cometre l’assassinat, menys una, Hipermnestra, que es va negar a matar el seu marit Linceu perquè l’havia respectat durant la seva nit de noces. Egipte, temerós i adolorit per la mort dels seus fills, va fugir a Aroe on va morir.

Per a Zeus, les 49 danaides no havien comès cap crim perquè havien seguit les ordres del seu pare. En canvi, Hipermnestra va ser encapçalada. Això sembla una mira irònic, tenint en compte que és la que més valors morals va tenir i la que va fer la decisió més civilitzada. Afrodita es va commoure pel seu amor a Linceu i va aconseguir que deixessin lliure a Hipermnestra. L’inconvenient que tot aquest pla va tenir per Dànau és que ningú no volia casar-se amb les seves filles perquè temien ser assassinats, encara que al final va aconseguir-ho. A partir d’aquí, existeixen dues versions. En la primera, Linceu, l’únic fill supervivent, va acabar venjant la mort dels seus germans i va matar Dànau. En l’altra, el perdona i viuen en pau.

A pesar del perdó inicial de Zeus a les 49 germanes, quan van morir, els jutges de l’inframón les van condemnar a treure aigua d’un pou i omplir un recipient sense fons per la resta de l’eternitat.

Les Danaides, de John William Waterhouse, 1903

Hi ha avui en dia dones així de pèrfides i seductores?
Coneixes més dones pèrfides i seductores de la mitologia?

Clara Ruiz, Paula Gijón, Joako Alvarez i Alba Moreno

Publicat dins de Amor venjatiu, Cicles mítics, General, Herois | Etiquetat com a Dones, Dones guerreres | Deixa un comentari

Sant Feliu de Girona i el sarcòfag del rapte de Prosèrpina

Publicat el 12 febrer 2019 per merceoterovidal

Des de molt antic es va venerar a Girona Sant Fèlix, o Feliu, que fou un màrtir d’origen nord africà que va viure a l’època de Dioclecià. Aquesta devoció va aplegar una comunitat de canonges al voltant del sant i de l’espai de devoció que es va formar al lloc del seu martyrium, fora muralla. Més endavant en el mateix indret s’hi va afegir la devoció a sant Narcís.

A l’interior de la nau de l’església de Sant Feliu s’hi troben vuit sarcòfags encastats a l’absis central o presbiteri, aquests sarcòfags procedien d’alguna necròpolis situada al lloc, i al llarg del camí i fora de la porta nord de la ciutat romana, fora muralles, a tocar la Via Augusta tal com confirmen les excavacions arqueològiques practicades. Un d’aquests sarcòfags, fet amb marbre de Paros, representa el rapte de Proserpina per Plutó i és de finals del segle II dC.

Una composició similar del rapte de Prosèrpina la podem trobar en diferents sarcòfags distribuïts per la geografia europea com els situats a Barcelona, al Museu Arqueològic de Tarragona, el de Walters Art Museum procedent de Roma, el del Museu d’Història de l’Art de Viena, el de la Catedral d’Aquisgrà, que fou la tomba de Carlemany, o el del Palau Barberini, a Roma.

Per què creieu que hi ha tants sarcòfags amb el rapte de Prosèrpina? En coneixeu d’altres?

Mercè Otero-Vidal

Publicat dins de Amor més enllà de la mort, General, Pervivència en l'art, Rapte d'amor | Etiquetat com a Girona, Persèfone, Proserpina, Referents clàssics, Sarcòfag | 1 comentari

Circe, la fetillera

Publicat el 3 desembre 2018 per elfildelmite

Qui és Circe?
En quins tres episodis mítics de la literatura grega la trobem?
Observa aquest detall d’una peça de ceràmica grega i digues qui és qui?

Quina relació té amb Picus? En què el transforma?
Com Odisseu va fer front a l’encanteri de Circe?
Quina relació podria tenir la flor de neu (Galanthus nivalis), que actua com antídot pels anticolinèrgics, que produeixen amnèsia i al·lucinacions, amb la planta μῶλυ moly?