No totes les dones de la mitologia són iguals. N’hi ha algunes, però que destaquen per ser molt pèrfides.
MEDEA
Medea era neboda de Circe. Apareix al mite de Jàson i els argonautes, on Jàson s’enamora perdudament d’ella a causa de la intervenció d’Afrodita, Hera i Atena. Medea representa la crueltat en una dona, ja que mata els seus fills. Amb això, es converteix en una bruixa, una bàrbara, una dona que es rebel·la contra l’establert. S’oposa a la imatge de la dona compromesa amb el seu espòs. Les bruixes resulten sempre personatges sinistres en la literatura, éssers temibles capaços de destruir els homes i cometre crims horribles. Hècate era la deessa de la bruixeria i Medea a la Còlquida n’era la seva sacerdotessa.
LES GREES
Eren germanes de les gorgònies, van néixer sent ancianes i amb els cabells grisos. Els seus noms eren Dinos (temor) Enió (horror) i Pefredo (alarma). Només tenien un ull i una dent, que anaven compartint entre elles. El mite relata que Perseu, en cerca de Medusa, roba a les grees el casc d’invisibilitat d’Hades. Perseu els va robar l’ull i el va llençar al riu Tritonis.
LES DANAIDES
Dànau era bessó d’Egipte, ambdós bessons de Posidó. Egipte va tenir 50 fills i Dànau 50 filles. Des de molt petits, s’odiaven mútuament i el seu pare va haver de separar-los i enviar-los a ciutats diferents. Quan el seu pare va morir, no van tardar a barallar-se per veure qui aconseguia el tron, i la deessa Atena va aconsellar a Dànau que fugís a Argos perquè si no les coses acabarien malament per a ell i les seves filles. Va aconseguir convertir-se en rei, i alguns dies després de la seva coronació, va rebre la visita dels seus 50 nebots. Volien posar la pau entre els dos germans, i per aconseguir-ho, van proposar unir-se en matrimoni amb les seves 50 cosines. Dànau va acceptar, però va entregar una daga a cadascuna de les seves filles, perquè durant la nit de bodes els matessin. Totes van accedir a cometre l’assassinat, menys una, Hipermnestra, que es va negar a matar el seu marit Linceu perquè l’havia respectat durant la seva nit de noces. Egipte, temerós i adolorit per la mort dels seus fills, va fugir a Aroe on va morir.
Per a Zeus, les 49 danaides no havien comès cap crim perquè havien seguit les ordres del seu pare. En canvi, Hipermnestra va ser encapçalada. Això sembla una mira irònic, tenint en compte que és la que més valors morals va tenir i la que va fer la decisió més civilitzada. Afrodita es va commoure pel seu amor a Linceu i va aconseguir que deixessin lliure a Hipermnestra. L’inconvenient que tot aquest pla va tenir per Dànau és que ningú no volia casar-se amb les seves filles perquè temien ser assassinats, encara que al final va aconseguir-ho. A partir d’aquí, existeixen dues versions. En la primera, Linceu, l’únic fill supervivent, va acabar venjant la mort dels seus germans i va matar Dànau. En l’altra, el perdona i viuen en pau.
A pesar del perdó inicial de Zeus a les 49 germanes, quan van morir, els jutges de l’inframón les van condemnar a treure aigua d’un pou i omplir un recipient sense fons per la resta de l’eternitat.
- Hi ha avui en dia dones així de pèrfides i seductores?
- Coneixes més dones pèrfides i seductores de la mitologia?
Clara Ruiz, Paula Gijón, Joako Alvarez i Alba Moreno