Vet aquí les 37 entrades fetes fins ara a Aracne fila i fila respecte als referents mitològics de déus, herois… en productes publicitaris, musicals, cinematogràfics…
Clio
Francesc Franquet
Francesc Franquet
Vet aquí les 37 entrades fetes fins ara a Aracne fila i fila respecte als referents mitològics de déus, herois… en productes publicitaris, musicals, cinematogràfics…
Francesc Franquet
Aquest cap d’any vaig anar a Nova York, i no vaig desaprofitar l’oportunitat de trobar la petjada clàssica en una ciutat tan cosmopolita com aquesta. Un dels dies de la meva estada, a més de contemplar l’estàtua de la Llibertat i Prometeu i Atlas del Rockefeller center, vaig anar al Metropolitan Museum of Art, i, paradoxalment, hi vaig trobar un munt d’objectes de les cultures grega i romana, més que a la majoria de museus europeus.
Aquí teniu algunes de les peces que tenien a veure amb la mitologia grega:

“Pan” d’Andrea Briosco, anomenat Riccio

“El judici de Paris” de Marcantonio Raimondi

“Diana i Cupido” de Pompeo Batoni

“Ariadna” de Giorgio de Chirico

“Icarus” de Matisse
A quin període corresponen aquestes obres d’art amb referents mitològics? De quin material són? A quin mite fan referència? Què en sabeu? Quina peça us ha agradat més i per què?…
Arnau Lario
2n Batx. Humanístic
“Les filles de Cècrops descobrint l’infant Erictoni” de Victor Wolfvoet II
Atenes és la capital de l’Àtica. El seu primer habitant va ser un home-serp nascut de la terra, de nom Cècrops. Va ser jutge en la disputa entre Atena i Posidó per la tutela d’Atenes. Les filles de Cècrops van ser les dides d’Erictoni, un altre home-serp, que en certa manera era fill d’Atena, ja que va néixer de la terra quan Hefest va intentar violar la dea verge. Atena va dipositar el nen en una arca que va donar a les tres filles de Cècrops tot prohibint que l’obrissin. Dues van desobeir l’ordre i van embogir en veure-hi una serp.
Entre els reis d’Atenes, hi ha Pandíon, al qual s’atribueix la faula sobre la puput, el rossinyol i l’oreneta. Pandíon tenia dues filles: Procne i Filomela. Procne s’havia casat amb Tereu, de qui havia tingut un fill, Itis; però, després, Tereu va violar Filomela i li va tallar la llengua perquè no pogués confessar-ho; ella, però, va teixir la història en un tapís i Procne se’n va assabentar. En revenja, les germanes van matar Itis i el van servir a Tereu. Els déus els van convertir en tres ocells: Procne és el rossinyol, que crida ara Tereu, ara Itis; Filomela (‘amant de la cançó’) és l’oreneta, que refila inintel·ligiblement, en un intent d’explicar el seu destí; Tereu és la puput, que els empaita tot cridant: πo; πo; πo; ‘on?, on?, on?’.
Un altre rei és Egeu, que durant un viatge, va tenir relacions amoroses amb Etra, filla del rei de Trezè, i va engendrar un fill anomenat Teseu; una altra font, però, el fa fill de Posidó que aquella mateixa nit hauria violat Etra. Teseu era venerat com el gran heroi fundador de la ciutat estat d’Atenes, ja que va dur a terme el sinecisme o unió de tots els pobles que habitaven l’Àtica en una sola polis, Atenes. L’heroi va passar la seva infantesa a Trezè amb la seva mare, i ja adolescent, es va traslladar a Delfos, d’on va partir cap a Atenes.
Es va anar desfent de tots els bandits i assaltants que va anar trobant pel camí i, després d’haver-se purificat dels assassinats que havia comès, va entrar triomfant a Atenes. Egeu, malgrat la malvolença de Medea, que va intentar matar-lo, el va reconèixer, ja que portava la seva espasa i les sandàlies que havia amagat sota una roca ingent.
“Teseu i el MInotaure“, Sydney
Teseu és conegut, sobretot, per la seva participació en el cicle cretenc: va matar el Minotaure (que tenia el cap de toro i el cos d’humà) i va aconseguir sortir del laberint de Creta, construït per Dèdal, amb l’ajuda d’Ariadna, la filla del rei Minos de Creta. A la tornada, va fer una escala a l’illa de Naxos, on va abandonar Ariadna, que es va acabar casant amb Dionís. La nau Nausítous va seguir rumb a Atenes, però Teseu, entristit per l’afer d’Ariadna, es va oblidar de canviar les veles negres per les blanques que li havia donat Egeu per si sortia sa i estalvi del laberint. Egeu es va pensar que Teseu havia mort i es va suïcidar, amb la qual cosa Teseu va esdevenir rei d’Atenes.
Teseu també és conegut per la seva participació en el combat contra les Amazones, ofeses perquè Hèracles havia pres el cinyell d’Hipòlita, la seva reina. Teseu va ser el responsable de la mort del seu fill Hipòlit, nascut de l’amàzona Hipòlita. La muller de Teseu, Fedra, que era germana d’Ariadna, es va enamorar del seu fillastre Hipòlit, però el jove, seguidor de la virginal Àrtemis, no en volia saber res, i Fedra, avergonyida, es va penjar, preservant el seu bon nom amb una carta que calumniava Hipòlit. Teseu va invocar una de les tres malediccions que li havia atorgat el seu pare diví Posidó i, quan Hipòlit fugia pel camí de la costa, un toro monstruós es va alçar del mar i va espantar els seus cavalls, que es van desbocar i van causar la mort d’Hipòlit (‘cavall desbridat’). Teseu es va assabentar finalment de la veritat, va comprendre l’error que havia comès i es va adonar del profund respecte del seu fill, que va passar a ser considerat com un model d’amor filial.
“La mort d’Hipòlit” de Jean-Baptiste Lemoyne (1679-1731)
A Baco pide Midas que se vuelva
oro cuanto tocare (¡ambición loca!);
vuélvese en oro cuanto mira y toca,
el labrado palacio y verde selva.
5
Adonde quiera que su cuerpo envuelva,
oro le ofende, y duerme en dura roca;
oro come, oro bebe, que la boca
quiere también que en oro se resuelva.
La Muerte, finalmente, su auricida,
10
triunfó de la ambición, y en oro envuelto,
se fue secando, hasta su fin postrero.
Así yo, triste, acabaré la vida,
pues tanto amor pedí, que, en amor vuelto
el sueño, el gusto, de abundancia muero.
Si t’has llegit el mite ovidià que pots trobar a la segona part de Narracions de mites clàssics, sabràs què li passava a Mides, a més de convertir en or tot quan tocava, i quin era el seu secret? Qui el sabia i qui el va murmurar? Tornant al sonet de Lope de Vega, saps què significa auricida?
Laura Redondo
4t ESO Llatí opt.3
Avui porto un prezi en el que explico el referents clàssics a la literatura juvenil moderna. Estic segura que coneixeu la majoria dels llibres i si no és el cas, aprofiteu aquestes vacances per llegir-los! Us agradaran i, a més, hi trobareu referents clàssics i moltes referències a la mitologia grega i romana.
Vet aquí uns BookTubers, suposo que ens reconeixereu:
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/14qu1ftaD9o[/youtube]
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/aGbsll2JqqM[/youtube]
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/0hH5qMc93Rk[/youtube]
Tot seguit el prezi fet ad hoc!
Què us ha semblat? Podríeu trobar més referents clàssics i mitològics en aquests llibres? Sabeu el nom de les criatures mitològiques o déus que hi apareixen? Recordeu quines altres entrades als nostres blocs de la teranyina digital clàssica El Fil de les Clàssiques tenim?…
Abril Ramos,
1r Batxillerat Humanístic