Aquest cap d’any vaig anar a Nova York, i no vaig desaprofitar l’oportunitat de trobar la petjada clàssica en una ciutat tan cosmopolita com aquesta. Un dels dies de la meva estada, a més de contemplar l’estàtua de la Llibertat i Prometeu i Atlas del Rockefeller center, vaig anar al Metropolitan Museum of Art, i, paradoxalment, hi vaig trobar un munt d’objectes de les cultures grega i romana, més que a la majoria de museus europeus.
Aquí teniu algunes de les peces que tenien a veure amb la mitologia grega:
“Pan” d’Andrea Briosco, anomenat Riccio
“El judici de Paris” de Marcantonio Raimondi
“Diana i Cupido” de Pompeo Batoni
“Ariadna” de Giorgio de Chirico
“Icarus” de Matisse
A quin període corresponen aquestes obres d’art amb referents mitològics? De quin material són? A quin mite fan referència? Què en sabeu? Quina peça us ha agradat més i per què?…
Arnau Lario
2n Batx. Humanístic
Una bona manera, Arnau, de celebrar el Dia Internacional de l’Art! A més, ens podríem preguntar per què la mitologia clàssica és vigent i alhora tan universal? La resposta, de ben segur, ens ajudaria a entendre perquè trobem tants referents clàssics als Estats Units i tanta mitologia a Nova York.
Retroenllaç: La mitologia grega fa les Amèriques! | E...
Salve!
Els anys de creació de les obres estan compresos entre el s.XV i s.XX, amb excepció del sarcòfag, que va ser fet al s.I.
La meva peça favorita és “Diana i Cupido” de Pompeo Batoni, em semblen molt tendres els gossos i el Cupido i m’agraden els colors, malgrat no se la història.
També m’agrada Pan, des que vaig sentir el seu nom a la pel·lícula de Percy Jackson m’ha fet molta curiositat. En la escultura no porta la seva siringa, la història de la qual surt a narracions de mites clàssics.
La meva peça favorita és “Diana i Cupido” de Pompeo Batoni, em semblen molt tendres els gossos i el Cupido i m’agraden els colors, malgrat no se la història.
També m’agrada Pan, des que vaig sentir el seu nom a la pel·lícula de Percy Jackson m’ha fet molta curiositat. En la escultura no porta la seva siringa, la història de la qual surt a narracions de mites clàssics.
Salve!
QUINA PEÇA US HA AGRADAT MÉS I PER QUÈ?…
Ariadna de Giorgio de Chirico, perque tinc coneixement del mite i sempre m’he quedat amb la intriga de saber perque Teseu lava abandonar a la platja mentres ella dormia, i aquest cuadre, representa a Ariadna sola,abandonada.
QUÉ EN SABEU?
Ariadna, filla de Minos i Pasífae de Creta, es va enamorar de Teseu, quan aquest va anar a matar el minotaure al laberint del pare d’Ariadna.Ella va decidir ajudar-lo, però amb la condició que després es casessin i fugissin lluny del seu pare.Llavors ella li va regalar un cabdell de llana, d’aquesta manera Teseu va poder anar desfent el cabdell i a l’hora de torna sabria ben bé el camí de tornada. Quan Minos va assabentar-se que Teseu havia matat al minotaure es va enfurismar i ells dos van marxar de seguida. Però en el camí van fer una parada a l’illa de Naxos, on Teseu va abandonar Ariadna mentre dormia a la platja.No se sap ben bé perquè Teseu va abandonar-la allà, ja podia ser per ordre dels déus o perquè estimava a una altre, etc. Però Ariadna finalment es va casar amb el déu Dionís (que s’havia enamorat d’ella) i se la va emportar a l’Olimp.
A QUIN PERÍODE CORRESPONEN AQUESTES OBRES D’ART AMB REFERENTS MITOLÓGICS?
Corresponen als periodes entre el s.XV i s.XX, a excepció del sarcòfag, que va ser fet al s.I.
DE QUIN MATERIAL SÓN?
Ceramica, ferro, marbre, olis i teles.
A QUIN MITE FAN REFERÉNCIA?
“Icarus” de Matisse— el mite de Icarus, o la llegenda de Icarus, o el vol de Icarus
“Ariadna” de Giorgio de Chirico— el mite d’Ariadna
“Diana i Cupido” de Pompeo Baton— el mite de Diana i Cupido
“El judici de Paris” de Marcantonio Raimondi— el mite de jucidi de Paris
“Pan” d’Andrea Briosco, anomenat Riccio—
Les tres Gràcies— el mite de les tres Gràcies, mes obres que mites
Sarcofeg de Dionìs i les estacions— el mite de Persefone
Amfora atribuïda a Andocides— el mitr de Andocides
QUINES OBRES D’ART D’AQUEST APUNT RELACIONES AMB EL QUE HAS LLEGIT A NARRACIONS DE MITES CLÀSSICS?
Relaciono la obra d’art Pan d’Andrea Briosco, anomenat Riccio.
PER QUÈ CREUS QUE TROBEM MITOLOGIA ARREU? PER QUÈ N’HI HA TANTA FINS I TOT A NOVA YORK?
Perque l’art i l’historia, són els pilars de la raça humana, nosaltres som l’historia, fem l’historia que marca el abans i el desprès, i el que ens fa humans, la mitologia ha marcat moltisim la nostra cultura global, mundial avui en dia, necesitem tenir constància dels nostres exits i erros per poder avançar, necesitem recordar el que ens va marcar, per aixo es arran del món, també necesitem expresar-nos amb art.
Salve!
Aquestes figures han estat pintades durant el segle XV i el segle XX, excepte l’obra de “ Sarcòfag de Dionis i les estacions ”.
El material el qual van fer servir va ser la ceràmica,el marbre, la tela i el ferro.
L’obra d’art “Àmfora atribuïda a Andòcides” fa referència al mite d’Andòcides.
L’obra d’art “ Sarcòfag de Donis i les estacions” fa referència al mite de Persèfone.
L’obra d’art “Les tres Gràcies” fa referència al mite de les tres Gràcies.
L’obra d’art “Pan” fa referència al mite de Pan i Siringa.
L’obra d’art “El judici de Paris” fa referència al mite del judici de Paris.
L’obra d’art “Diana i Cupido” fa referència al mite de Cupido i Ninfea.
L’obra d’art “Ariadna” fa referència al mite d’Ariadna.
L’obra d’art “Icarus” fa referència al mite d’Icarus.
L’obra d’art que més m’ha agradat ha sigut la de Diana i Cupido (pintada pel senyor Humphrey Morice al 1723-1785) perquè personalment penso que és una obra pintada amb una extraodinària calidesa i sentiment.
El mite narra que un dia Cupido, irritat dels menyspreus de la deessa Diana, va prendre un dia les seves fletxes, va muntar el seu arc, va agafar una i la va apuntar al cor de Diana. La fletxa va volar però no va ferir a Diana perquè en un ràpid moviment va aconseguir esquivar-la. No obstant això, la fletxa va travessar el pit de Ninfea, una de les nimfes de Diana.
Vale..
XVI—IV—MMXV
Bonum diem!
Crec que trobem la mitologia arreu perquè són coses que van ser tan importants a la seva època que casi serie imperdonable no tenir-les en compte a día d’avui. Que n’hi hagi a Nova York no vol dir res, n’hi ha arreu del món, en qualsevol cosa ho trobem, especialment a la publicitat. Diana i Cupido ho relaciono amb Narracions de mites clàssics perquè surt molt el personatge de Cupido en quasi tots els capítols, encara que majoritariament surt de personatge secundari. La que més m’agrada és l’àmfora atribuïda a Andòcides, perquè les àmfores i jarrons que tenen dibuixos de fets històrics o mitològics sempre m’han agradat molt. També m’agrada bastant “Pan”, d’Andrea Briosco, anomenat Riccio, perquè, com vaig dir a un comentari, m’encanten ens ésser mitològics i fantàstics.
Salve!
Salve!
Els anys de creació de les obres són entre el segle XV i segle XX, amb excepció del sarcòfag, que va ser fet al s.I. La meva peça preferida és “Diana i Cupido”(pintada pel senyor Humphrey Morice al 1723-1785) ja que crec que és una obra pintada amb una extraodinària calidesa i sentiment.
Vale!
Salveeee!
La meva peça favorita és “Diana i Cupido” de Pompeo Batoni, em semblen molt tendres els gossos i el Cupido i m’agraden els colors, malgrat no se la història.
Relaciono una mica l’ obra d’art Pan d’Andrea Briosco, anomenat Riccio. El mite narra que un dia Cupido, irritat dels menyspreus de la deessa Diana, va prendre un dia les seves fletxes, va muntar el seu arc, va agafar una i la va apuntar al cor de Diana. La fletxa va volar però no va ferir a Diana perquè en un ràpid moviment va aconseguir esquivar-la. No obstant això, la fletxa va travessar el pit de Ninfea, una de les nimfes de Diana.
Trobem la mitologia arreu perquè són coses que van ser tan importants a la seva època que casi serie imperdonable no tenir-les presents a día d’avui.
La peça que més m’ha agradat a sigut Ariadna de Giorgio de Chirico, Ariadna, filla de Minos i Pasífae de Creta, es va enamorar de Teseu, quan aquest va anar a matar el minotaure al laberint del pare d’Ariadna.Ella va decidir ajudar-lo, però amb la condició que després es casessin i fugissin lluny del seu pare.
Bonum diem!
Quina t’agrada més?
M’agrada bastant la de “Diana i Cupido”, perque és una obra d’art excepcional, i m’agrada molt com esta pintat.
El mite diu que Cupido, irritat de lo que diu la deesa Diana, va prendre un dia les seves fletxes, va muntar el seu arc, va agafar una i la va apuntar al cor de Diana.
Vale!
Bonum diem,
La peça que mes m’ha agradat a sigut Ariadna de Giorgio de Chirico, el quadre representa a Ariadna sola i abandonada. Ariadna era filla de Minos i Pasífae de Creta, es va enamorar de Teseu.
Aquestes obres d’art corresponen als periodes entre el s.XV i s.XX, a excepció del sarcòfag, que va ser fet al s.I. El material es el ferro, la tela, els olis i la ceramica.
Els mites als que fan referents son els seguents:
“Icarus” de Matisse : del mite de Icarus.
“Ariadna” de Giorgio de Chirico: del mite d’Ariadna
“Diana i Cupido” de Pompeo Baton: del mite de Diana i Cupido
“El judici de Paris” de Marcantonio Raimondi: del mite de jucidi de Paris
Les tres Gràcies: del mite de les tres Gràcies.
Sarcofeg de Dionìs i les estacions: del mite de Persefone
Amfora atribuïda a Andocides: del mite de Andocides
Trobem mitologia arreu perque l’art i l’historia sempre quedem marcades d’una manera o un altre, i la mitologia es una de les coses que ha marcat moltisim a la nostra cultura mundialment , forma mart del passar de les persones.
Vale!
Bonum diem!
Trobem mitologia arreu perque l’art i l’historia sempre queden marcades d’una manera o un altre, i la mitologia es una de les coses que ha marcat moltisim a la nostra cultura i crec que ha sigut perquè han sigut aspectes importants en aquella època.
Sembla que gairebé tots coincidim; la que més m’agrada es “Diana i Cupido” de Pompeo Batoni. Per la imatge de la mare amb el seu fill i el gos al costat. (Practicament màgrada per el gos, m’encanten els animals).
Aquesta obra d’art fa referència al mite de Cupido i Ninfea.
Els materials utilitzats van ser la ceràmica, el marbre, la tela i el ferro.
Salve!
Bonum diem,
-A quin període corresponen aquestes obres d’art amb referents mitològics?
Àmfora atribuïda a Andòcides: 530 a.C
Sarcòfag de Dionís i les estacions: 260–270 d.C.
Les tres Gràcies: 2 segles d.C.
“Pan” d’Andrea Briosco, anomenat Riccio: 1510–20
“El judici de Paris” de Marcantonio Raimondi: 1510–20
“Diana i Cupido” de Pompeo Batoni: 1761
“Ariadna” de Giorgio de Chirico: 1913
“Icarus” de Matisse: 1947
-De quin material són?
De ceràmica, marbre, ferro, olis i teles.
-A quin mite fan referència?
“Àmfora atribuïda a Andòcides” fa referència al mite d’Andòcides.
“Sarcòfag de Donis i les estacions” fa referència al mite de Persèfone.
“Les tres Gràcies” fa referència al mite de les tres Gràcies.
“Pan” fa referència al mite de Pan i Siringa.
“El judici de Paris” fa referència al mite del judici de Paris.
“Diana i Cupido” fa referència al mite de Cupido i Ninfea.
“Ariadna” fa referència al mite d’Ariadna.
“Icarus” fa referència al mite d’Icarus.
-Quina peça us ha agradat més i per què?
La obra d’art que més m’ha agradat a sigut “Diana i Cupido” de Pompeo Batoni, em sembla una pintura molt bonica i també el mite m’agrada molt, així que això ajudi a que m’agradi més l’obra.
Jo crec que hi ha tanta mitologia a tot arreu perquè són coses importants en la història i està bé conservar-lo.
Salve!
La peça que més m’ha agradat ha estat les tres Gràcies.Perque representa molt bé el cos femení.
He buscat informació i això és el que trobat: Que és un copia romana d’un treball grec del segle II a.c.Aquestes noies joves estan unides en una postura que sembla que
estiguin ballant.Representen a les tres Gràcies: Aglaia (Bellesa),
Euphrosyne (Alegria) i Thalia (Abundància).Atorguen el que és més
agradable i caritatiu en la naturalesa i la societat:la fertilitat i
el creixement,la bellesa en les arts,reprocitat harmoniosa entre els
homes. Gaudien del cultes venerables a Grècia i Asia Menor. En la
mitologia, feien un paper asistent,adornava festivals i organitzant
balls.La seva conexió més propera que esta amb Afrodita, que serveixen
com criades.L’escultura esta feta de marbre.
Salve!
-A quin període corresponen aquestes obres d’art amb referents mitològics?
Àmfora atribuïda a Andòcides: 530 a.C
Sarcòfag de Dionís i les estacions: 260–270 d.C.
Les tres Gràcies: 2 segles d.C.
“Pan” d’Andrea Briosco, anomenat Riccio: 1510–20
“El judici de Paris” de Marcantonio Raimondi: 1510–20
“Diana i Cupido” de Pompeo Batoni: 1761
“Ariadna” de Giorgio de Chirico: 1913
“Icarus” de Matisse: 1947
-De quin material són?
De marbe, ceràmica, ferro, teles i olis.
-A quin mite fan referència?
“Àmfora atribuïda a Andòcides” fa referència al mite d’Andòcides.
“Sarcòfag de Donis i les estacions” fa referència al mite de Persèfone.
“Les tres Gràcies” fa referència al mite de les tres Gràcies.
“Pan” fa referència al mite de Pan i Siringa.
“El judici de Paris” fa referència al mite del judici de Paris.
“Diana i Cupido” fa referència al mite de Cupido i Ninfea.
“Ariadna” fa referència al mite d’Ariadna.
“Icarus” fa referència al mite d’Icarus.
-Quina peça us ha agradat més i per què?
No sabria escollir-ne cap.
Vale!