Al cel podem trobar milers d’estrelles brillant, tot i que cadascuna ho fa amb diferent intensitat en funció de la seva mida, de la seva edat o de la seva distància a nosaltres. Però si ens fixem amb deteniment o les observem a través del telescopi veurem que, a més, les estrelles poden tenir diferents colors o tonalitats, des del vermell fins al blau. Així doncs, trobem estrelles amb un intens to vermellós com és el cas d’Antares, el nom significa precisament “el rival de Mart”, ja que competeix amb l’intens color del planeta vermell.
El color de les estrelles depèn bàsicament de la temperatura de la seva superfície. Així doncs, encara que sembli una mica contradictori, les estrelles blaves són les més calentes, i les vermelles, les més fredes. D’aquesta manera ens trobem estrelles blavoses com Bellatrix de més de 25.000 Kelvins i estrelles vermelloses com Betelgeuse que amb prou feines arriba als 2.000 Kelvins. El color blavós implica radiacions més intenses, més energètiques i, per tant, correspon a temperatures majors.
A més, el color de les estrelles ens dóna una idea de la seva edat, així les estrelles més joves són d’una tonalitat blavosa i les estrelles més velles tenen la tonalitat vermellosa perquè ja han consumit gairebé tot el seu combustible i, per tant, s’han anat refredant.
De vegades observem estrelles molt pròximes entre si de colors molt contrastats, com és el cas de Albireo, a la constel·lació del Cigne. A primera vista, Albireo sembla un estel simple, però amb un telescopi o uns prismàtics veiem que, en realitat, es tracta de dues estrelles, una groga (Albireo α ) i una altra blavosa (Albireo β).
Estrella Albireo
Els estels poden ser vermells (Antares, Betelgeuse..), blanc-blavós (Rigel…), blancs (Sirius, que és l’estel més brillant del firmament) o grocs (el Sol).
Aquesta informació junt amb d’altres, ens dóna la classificació espectral dels estels en 7 grups: O, B, A, F, G, K, M. La “O” són estels molt calents, blancs i les “M”, els més freds i vermells. Els grocs com el Sol, són de tipus “G”.
La massa dels estels és un factor que condiciona la temperatura i la lluminositat, així com la seva evolució fins a morir, com la “Supernova“, la “nana blanca“, la “nana negra” o el “forat negre“.
La magnitud d’un estel va des dels més brillants (1a magnitud), fins els més febles que podem veure a ull nu (6a magnitud). Per exemple, a la constelació d‘Orió podem veure que hi ha estels de diferents magnituds.
Estrella Betelgeuse
APOD