Guineueta

La Guineueta és una petita constel·lació situada a l’hemisferi nord. Aquesta constel·lació limita al nord amb les constel·lacions de Cigne i Lira, a l’est amb Hèrcules, al sud amb les constel·lacions de Fletxa i Dofí i a l’oest amb la constel·lació de Pegàs. És visible entre els mesos de juny fins al desembre. La seva estrella més brillant és alfa Vulpeculae o Anser. El seu nom ve del llatí Vulpecula (en grec, ἀλώπηξ)

Constel·lació de la Guineueta

Representació de la constel·lació Guineueta

Mite de la Guineueta:

Va ser descoberta per Johannes Hevelius el 1690, per tant no fa referència a cap mite clàssic. Inicialment se la va anomenar Vulpecula Cum Anser, la guineu amb l’oca, però actualment es coneix simplement amb el nom de Vulpecula.

Guineu

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a | 1 comentari

Peixos

És la dotzena constel·lació zodiacal que limita al nord amb les constel·lacions d’Andròmeda i Pegàs, a l’est amb Aquari, al sud amb Balena i a l’oest amb Aries i Triangle. És una constel·lació equatorial, per tant es pot veure des de qualsevol zona del planeta durant els mesos de Juliol fins a desembre. La seva estrella més brillant és Eta Piscium o Kullat Nunu. El seu nom ve del llatí Pisces (en grec, Ιχθύες).

Constel·lació de Peixos

Representació de la constel·lació de Peixos

Mite de Peixos:

S’identifica aquesta constel·lació amb els dos dofins que varen salvar Afrodita i el seu fill Eros de l’atac del monstre Tifó. Tifó, fill de Gea (la Terra) i del Tàrtar (el món subterrani) era una barreja d’home i fera. Per la seva talla i força superava tots els altres fills de la Terra; era més gran que totes les muntanyes i tot sovint el seu cap tocava el cel. Quan desplegava els seus braços, una de les mans arribava a Orient i l’altra a Occident. En comptes de dits tenia cent caps de drac. De cintura avall estava voltat d’escurçons. Tenia el cos alat i els seus ulls llençaven flames.

Aquest monstre era enemic permanent dels déus de l’Olimp. Naturalment tenia odi per Afrodita (Venus), ideal de bellesa i dolçor, i pel seu fill Eros (déu de l’amor). En atacar-los, Pan els aconsellà submergir-se al fons del mar per escapar de Tifó, ja que aquest no suportava el contacte amb l’aigua. Així és com Afrodita tornava al seu element original, perquè havia nascut de l’escuma del mar.

Assabentat Posidó (Neptú) d’aquests fets, envià dos dofins que van fer pujar Afrodita i Eros a sobre seu i se’ls emportaren més enllà de l’Éufrates. Per compensar-los, els dofins van ser col·locats al centre del firmament, on visqueren eternament i es transformaren en la constel·lació dels Peixos.

Afrodita i Eros, de H. C. Danger,

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia, Zodíac | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Capricorn

Capricorn, que significa cabra amb banyes, és la desena i la més petita de les constel·lacions del Zodíac. Se la sol representar en forma de cabra tot i que de vegades se li afegeix una cua de peix. Capricorn és una de les 88 constel·lacions modernes, i también una de les 48 constel·lacions ptolemaiques. Limita amb Àguila, Sagitari, MicroscopiPeix Austral i Aquari. Aquesta constel·lació és la més feble del Zodíac, després de Cranc. L’estrella més brillant de Capricorn és δ Capricorni. El seu nom en llatí és Capricornus (Αιγόκερως, en grec).

Constel·lació de Capricorn

Representació de la constel·lació de Capricorn

Mite de Capricorn:

Capricorn representa Amaltea, que era meitat cabra, meitat peix, va cuidar i alimentar Zeus quan aquest era petit. Rea la va confiar a Zeus perquè el protegís del seu pare Cronos.

Hi ha versions que diuen que Amaltea era una nimfa d’Arcàdia i d’altres, que diuen que era una nimfa en forma de cabra. Amaltea i la seva filla Adrastea van criar Zeus amb mel i llet. Amaltea tenia admirables banyes que li creixien i vessaven nèctar i ambrosia, i quan una se li va trencar, la van omplir de fruits per oferir a Zeus. És la famosa banya d’Amaltea, símbol d’abundància. A partir d’aquest fet, Zeus la va col·locar entre les constel·lacions.

Una altra versió del mite de Capricorn, diu que Pan, déu dels caçadors i pastors, era perseguit per la serp Tifó i, per escapar, es va llançar al riu Nil, convertint-se en mitat peix i mitat cabra. Zeus va admirar aquesta estratagema i el va elevar al cel.

Escultura “La cabra Amaltea i Júpiter” de Bernini a la Galeria Borghese de Roma

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia, Zodíac | Etiquetat com a , , , | 5 comentaris

La nomenclatura de les constel·lacions

 

Abreviatura Nom llatí Nom català
And Andromeda Andròmeda
Ant Antlia Màquina Pneumàtica
Aps Apus Au del Paradís
Aqr Aquarius Aquari
Aql Aquila Àguila
Ara Ara Altar
Ari Aries Àries
Aur Auriga Cotxer
Boo Bootes Bover
Cae Caelum Burí
Cam Camelopardalis Girafa
Cnc Cancer Cranc
CVn Canes Venatici Llebrers
CMa Canis Major Ca Major
CMi Canis Minor Ca Menor
Cap Capricornius Capricorn
Car Carina Quilla
Cas Cassiopeia Cassiopea
Cen Centaurus Centaure
Cep Cepheus Cefeu
Cet Cetus Balena
Cha Chamaleon Camaleó
Cir Circinus Compàs
Col Columba Coloma
Com Coma Berenices Caballera de Berenice
CrA Corona Australis Corona Austral
CrB Corona Borealis Corona Boreal
Crv Corvus Corb
Crt Crater Copa
Cru Crux Creu del sud
Cyg Cygnus Cigne
Del Delphinus Dofí
Dor Dorado Orada
Dra Draco Dragó
Equ Equuleus Cavall menor
Eri Eridanus Eridà
For Fornax Forn
Gem Gemini Gèmini (Bessons)
Gru Grus Grua
Her Hercules Hèrcules
Hor Horologium Rellotge
Hya Hydra Hidra femella
Hyi Hydrus Hidra mascle
Ind Indus Indi
Lac Lacerta Llangardaix
Leo Leo Lleó
LMi Leo Minor Lleó Menor
Lep Lepus Llebre
Lib Libra Balança
Lup Lupus Llop
Lyn Lynx Linx
Lyr Lyra Lira
Men Mensa Taula
Mic Microscopium Microscopi
Mon Monoceros Unicorn
Mus Musca Mosca
Nor Norma Regle
Oct Octans Octant
Oph Ophiuchi Ofüc
Ori Orion Orió
Pav Pavo Paó Reial
Peg Pegasus Pegàs
Per Perseus Perseu
Phe Phoenix Fènix
Pic Pictor Paleta
Psc Pisces Peixos
PsA Piscis Austrini Peix Austral
Pup Puppis Popa
Pyx Pyxis Brúixola
Ret Reticulum Reticle
Sge Sagittae Fletxa
Sgr Sagittarius Sagitari
Sco Scorpius Escorpí
Scl Sculptor Escultor
Sct Scutum Escut
Ser Serpens Serp
Sex Sextans Sextant
Tau Taurus Taure
Tel Telescopium Telescopi
Tri Triangulum Triangle
TrA Triangulum  Australe Triangle Austral
Tuc Tucana Tucà
UMa Ursa Maior Òssa major
UMi Ursa Minoris Òssa menor
Vel Vela Vela
Vir Virgo Verge
Vol Volans Peix Volador
Vul Vulpecula Guineueta

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El color d’un estel

Al cel podem trobar milers d’estrelles brillant, tot i que cadascuna ho fa amb diferent intensitat en funció de la seva mida, de la seva edat o de la seva distància a nosaltres. Però si ens fixem amb deteniment o les observem a través del telescopi veurem que, a més, les estrelles poden tenir diferents colors o tonalitats, des del vermell fins al blau. Així doncs, trobem estrelles amb un intens to vermellós com és el cas d’Antares, el nom significa precisament “el rival de Mart”, ja que competeix amb l’intens color del planeta vermell.

El color de les estrelles depèn bàsicament de la temperatura de la seva superfície. Així doncs, encara que sembli una mica contradictori, les estrelles blaves són les més calentes, i les vermelles, les més fredes. D’aquesta manera ens trobem estrelles blavoses com Bellatrix de més de 25.000 Kelvins i estrelles vermelloses com Betelgeuse que amb prou feines arriba als 2.000 Kelvins. El color blavós implica radiacions més intenses, més energètiques i, per tant, correspon a temperatures majors.

A més, el color de les estrelles ens dóna una idea de la seva edat, així les estrelles més joves són d’una tonalitat blavosa i les estrelles més velles tenen la tonalitat vermellosa perquè ja han consumit gairebé tot el seu combustible i, per tant, s’han anat refredant.

De vegades observem estrelles molt pròximes entre si de colors molt contrastats, com és el cas de Albireo, a la constel·lació del Cigne. A primera vista, Albireo sembla un estel simple, però amb un telescopi o uns prismàtics veiem que, en realitat, es tracta de dues estrelles, una groga (Albireo α ) i una altra blavosa (Albireo β).

Estrella Albireo

Els estels poden ser vermells (Antares, Betelgeuse..), blanc-blavós (Rigel…), blancs (Sirius, que és l’estel més brillant del firmament) o grocs (el Sol).

Aquesta informació junt amb d’altres, ens dóna la classificació espectral dels estels en 7 grups: O, B, A, F, G, K, M. La “O” són estels molt calents, blancs i les “M”, els més freds i vermells. Els grocs com el Sol, són de tipus “G”.

La massa dels estels és un factor que condiciona la temperatura i la lluminositat, així com la seva evolució fins a morir, com la “Supernova“, la “nana blanca“, la “nana negra” o el “forat negre“.

La magnitud d’un estel va des dels més brillants (1a magnitud), fins els més febles que podem veure a ull nu (6a magnitud). Per exemple, a la constelació d‘Orió podem veure que hi ha estels de diferents magnituds.

Estrella Betelgeuse

Publicat dins de Espai, General, Lèxic | Etiquetat com a | 1 comentari

Distància dels estels

Els estels són molt més lluny que els planetes. Com a unitat de distància dintre del sistema solar, es fa servir la “Unitat Astronòmica” (UA=150 milions de Km), d’aquesta manera la distància del Sol a la terra és 1 UA i la distància del Sol a Plutó és 40 UA. Per distàncies més grans es fa servir “l’Any Llum“, que és la distància recorreguda per la llum en un any, equivalent a uns 10.000.000.000. 000. Km (10 bilions de Km) en un any, és a dir, 63.240 vegades la distància de la Terra al Sol. La llum va a una velocitat propera a 300.000 km / s. Els estels més propers són a uns 40 bilions de Km (4 anys llum).

Als astres més propers (com els planetes) se’ls pot mesurar les seves distàncies en forma directa, a través de càlculs trigonomètrics relativament senzills. A mesura que les distàncies es fan cada vegada més grans s’han d’utilitzar mètodes indirectes de mesura, els quals no sempre resulten prou precisos.

L’estrella més propera al Sol és més petita que aquest i s’anomena Pròxima del Centaure. Forma part d’un grup format per tres estrelles unides físicament, dos d’elles es confonen, vistes des de la Terra, en una única estrella molt brillant (coneguda com Centaure) que des del nostre hemisferi és observable a simple vista

Cúmul d’estrellas

 

 

Publicat dins de Espai, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari