Peixos

És la dotzena constel·lació zodiacal que limita al nord amb les constel·lacions d’Andròmeda i Pegàs, a l’est amb Aquari, al sud amb Balena i a l’oest amb Aries i Triangle. És una constel·lació equatorial, per tant es pot veure des de qualsevol zona del planeta durant els mesos de Juliol fins a desembre. La seva estrella més brillant és Eta Piscium o Kullat Nunu. El seu nom ve del llatí Pisces (en grec, Ιχθύες).

Constel·lació de Peixos

Representació de la constel·lació de Peixos

Mite de Peixos:

S’identifica aquesta constel·lació amb els dos dofins que varen salvar Afrodita i el seu fill Eros de l’atac del monstre Tifó. Tifó, fill de Gea (la Terra) i del Tàrtar (el món subterrani) era una barreja d’home i fera. Per la seva talla i força superava tots els altres fills de la Terra; era més gran que totes les muntanyes i tot sovint el seu cap tocava el cel. Quan desplegava els seus braços, una de les mans arribava a Orient i l’altra a Occident. En comptes de dits tenia cent caps de drac. De cintura avall estava voltat d’escurçons. Tenia el cos alat i els seus ulls llençaven flames.

Aquest monstre era enemic permanent dels déus de l’Olimp. Naturalment tenia odi per Afrodita (Venus), ideal de bellesa i dolçor, i pel seu fill Eros (déu de l’amor). En atacar-los, Pan els aconsellà submergir-se al fons del mar per escapar de Tifó, ja que aquest no suportava el contacte amb l’aigua. Així és com Afrodita tornava al seu element original, perquè havia nascut de l’escuma del mar.

Assabentat Posidó (Neptú) d’aquests fets, envià dos dofins que van fer pujar Afrodita i Eros a sobre seu i se’ls emportaren més enllà de l’Éufrates. Per compensar-los, els dofins van ser col·locats al centre del firmament, on visqueren eternament i es transformaren en la constel·lació dels Peixos.

Afrodita i Eros, de H. C. Danger,