Gèmini (Bessons)

Publicat el 9 març 2013 per balart-irina1120

Bessons o Gèmini és la tercera constel·lació zodiacal. Els seus estels més brillants són Càstor (α), de segona magnitud, i Pòl·lux (β), de primera. Gemini es troba entre Taure a ponent i la feble constel·lació de Cranc a l’est, entre Cotxer i Linx al nord i entre Unicorn i Ca Menor al sud. El seu nom en llatí és Gemini (Δίδυμοι, en grec).

Constel·lació dels Bessons

Representació de la constel·lació dels Bessons

Mite dels Bessons:

En la mitologia grega, els bessons són Càstor i Pòl·lux que van néixer d’un ou que va posar Leda, la reina d’Esparta, després d’haver copulat amb Zeus convertit en cigne. Càstor, el mortal, era fill del rei Tíndar, mentre que l’immortal Pòlux era fill de Zeus.

Tots dos van participar en diverses gestes: en la cacera del senglar de Calidó i en el viatge dels Argonautes, entre d’altres.

Els bessons van tenir una disputa amb els seus cosins Anades i Linceu. Anades (el cosí immortal) va assassinar  Càstor amb una llança, fet que va comportar que Pòl·lux, malgrat les seves ferides, matés Linceu. Zeus va intervenir i els va fulminar amb un raig. Pòl·lux va rebutjar la seva condició d’immortal si no podia compartir-la amb Càstor. Per això, Zeus va realitzar un pacte amb el seu germà Hades, perquè els germans poguessin passar sis mesos a l’Olimp i els altres sis mesos en el regne d’Hades.

Els romans, en canvi, hi veien a Ròmul i Rem, els fundadors de la ciutat de Roma.

Escultura “Càstor i Pòl·lux” d’Antoine Coysevox en el parc de Versalles

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia, Zodíac | 5 comentaris

Brúixola

Publicat el 8 març 2013 per balart-irina1120

Brúixola és una constel·lació menor del sud, introduïda per Nicolàs de Lacaille sota el nom de Pyxis Nautica. Se suposa que representava la brúixola de l’Argo Navis, però és difícil pensar que l’Argo Navis pogués tenir una brúixola ja que els grecs no coneixien aquest instrument de navegació. Està situada a l’est de la constel·lació de la Popa i està molt aprop d’Argo Navis. L’estrella més brillant de la constel·lació Brúixola és α Pyxidis. Aquesta constel·lació no té cap tipus d’origen mitològic. El seu nom ve del llatí Pyxis (Πυξίς, en grec).

Constel·lació de Brúixola

Representació de la constel·lació de Brúixola

Brúixola

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Burí

Publicat el 7 març 2013 per balart-irina1120

Burí és una constel·lació menor de l’hemisferi sud, introduïda per Nicolàs de Lacaille, que es troba entre Coloma i Eridà. Representa un cisell, una eina manual que permet tallar, ranurar o desbastar materials diversos (pedra, metall…). Normalment el cisell presenta una forma allargada i és de secció rectangular o circular. Burí és una constel·lació tènue, la seva estrella més brillant és α Caeli. El seu nom ve del llatí Caelum (Γλυφείον, en grec). La constel·lació de Burí no té cap origen mitològic.

Constel·lació de Burí

Representació de la constel·lació de Burí

Joc de cisells

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Ocell del Paradís

Publicat el 7 març 2013 per balart.andrea0920

És una petita constel·lació de l’hemisferi sud, que limita al sud amb Octant, al nord del Compàs, Triangle Austral i Altar, i a l’oest amb la Mosca. És una estrella circumpolar. La seva estrella més brillant és Alfa Apodis. És visible entre el mes de juliol fins al mes de desembre. El seu nom ve del llatí apus, apodis “falcillot, martinet” (en grec, Πτηνόν).

Constel·lació de l’Ocell del Paradís

Representació de la constel·lació de l’Ocell del Paradís

Mite de l’ocell del Paradís:

Apus es refereix a l’au del paradís que al principi es va conèixer com a au de l’Índia. Altres indiquen que prové del grec ἂπους que significa “sense peus”, fent referència al mite grec sobre ocells que semblaven no tenir potes durant el vol.

Falciot del Pacífic, també conegut amb el nom de Apus Pacificus

Ocell del Paradís, també anomenat Paradisaea

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Cranc

Publicat el 6 març 2013 per balart-irina1120

El Cranc és una de les 88 constel·lacions modernes  i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Cranc és una constel·lació petita i tènue. Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del Sistema Solar. L’estrella més brillant de Cranc és β Cancri. Cranc es troba entre les constel·lacions de Bessons a l’Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hidra al Sud. La constel·lació també dóna el seu nom al Tròpic de Càncer. El seu nom ve del llatí Cancer (Καρκίνος, en grec).

Constel·lació del Cranc

Representació de la constel·lació del Cranc

Mite del Cranc:

Per als grecs, la constel·lació del Cranc i la constel·lació de l’Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs del Heràcles (Hèrcules a la mitologia romana). Hera va enviar el cranc per molestar Heràcles mentre lluitava amb l’Hidra de Lerna. No obstant això, l’únic que va aconseguir el cranc va ser pessigar un dels peus de l’heroi i després va ser aixafat per Hèracles. Hera en agraïment al seu esforç va col·locar el cranc entre les estrelles.

Gerro del Museu del Louvre on es pot veure a Heràcles atacant a la Hidra de Lerna i el Cranc, que li està pessigant el peu.

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia, Zodíac | Etiquetat com a | 2 comentaris

Balena

Publicat el 5 març 2013 per balart.andrea0920

És una petita constel·lació situada a l’hemisferi sud, en una zona anomenada aigua, ja que té constel·lacions com Aquari, Peixos i Eridà. Limita al sud amb Escultor i a l’oest amb Taure. La seva estrella més brillant és Menkar. És visible des de qualsevol punt de la Terra, per la seva grandària. El seu nom ve del llatí Cetus (en grec, Κήτος).

Constel·lació de Cetus

Representació de la constel·lació de Cetus

Mite de Cetus:

Cetus era el monstre marí citat en la famosa història d’Andròmeda, la princesa que va ser encadenada a les roques per ser sacrificada al déu del mar, Posidó. Perseu, que tornava de la seva missió d’aniquilar Medusa, va descobrir la noia encadenada. Volant amb les seves sandàlies alades, Perseu va confondre el monstre projectant la seva pròpia ombra sobre les aigües del mar. Perseu va atacar el monstre des de l’aire, apunyalant amb la falç que havia rebut de la deessa Atena fins a matar-lo. Cetus s’ha descrit de diferents maneres, ja sigui com a peix dragó o com a serp marina, tot i que molts afirmen que simplement era una balena.

Perseus And Andromeda by Charles Van Loo

Perseu i Andròmeda, de Charles-André Van Loo

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris