Coloma

Publicat el 20 març 2013 per balart-irina1120

Coloma és una petita constel·lació al sud de Ca Major i del Llop, fou separada de la constel·lació Ca Major per Augustin Royer, el 1679.  L’estel més brillant de Coloma és Phact, també coneguda com Alpha Col, que vol dir “colom” . El seu nom ve del llatí Columbus (Περιστερά, en grec) Atès que va ser creada al segle XVII, per la separació d’una constel·lació ja existent, no té mitologia relacionada, de manera independent. Tot i que es creu que podria referir-se a el colom que els Argonautes envien per determinar si poden passar per l’estret del Mar Negre.

Constel·lació de la Coloma

Representació de la constel·lació Argo Navis amb la constel·lació de la

Coloma al costat

Coloms

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a | 1 comentari

Orada

Publicat el 19 març 2013 per balart-irina1120

L’Orada és una constel·lació austral. Aquesta constel·lació fou una des les dotze constel·lacions creades per Pieter Sirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i fou descrita per Johann Bayer el 1603. L’Orada és coneguda també com “Peix Espasa”, rep el seu nom  del daurat dofí o Mahi-Mahi, Coryphaena hippurus, un peix comestible natural d’Amèrica. Limita al nord amb les constel·lacions de Burí i del Rellotge, a l’est amb Reticle i Hidra mascle, al sud amb Taula i a l’oest amb les constel·lacions del Peix Volador i Paleta. En la constel·lació de l’Orada és visible la major part del Gran Núvol de Magalhães. L’estrella més brillant de la constel·lació de l‘Orada és α Doradus. El seu nom ve del llatí Dorado (Δοράς, en grec). No té un origen mitològic grec ni romà.

Constel·lació de l’Orada

Representació de la constel·lació de l’Orada

Dofí daurat (Coryphaena hippurus) o Mahi-Mahi

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a | 1 comentari

Microscopi

Publicat el 18 març 2013 per balart.andrea0920

És una petita constel·lació austral de l’hemisferi sud que limita al nord amb la constel·lació de Capricorn, al sud Indi, i a l’oest amb Sagitari i Grua. És visible durant els mesos de juny fins a octubre. La seva estrella més brillant és Gamma Microscopii. El seu nom ve del llatí Microscopium (en grec, Μικροσκόπιον).

Constel·lació del Microscopi

microscopium.JPG

Representació de la constel·lació del Microscopi

La constel·lació del Microscopi va ser descoberta  per Nicolas Louis de La Caille el 1756. Donat que  va ser introduïda fins al segle XVII, sent una constel·lació meridional, no va ser coneguda per cultures  clàssiques, de manera que no existeix mitologia relacionada.

Microscopi

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a | 2 comentaris

Escultor

Publicat el 17 març 2013 per balart.andrea0920

És una petita constel·lació de l’hemisferi sud que limita al nord amb  Aquari, a l’est amb Peix Austral, al sud amb Fènix i a l’oest amb Forn. És visible durant els mesos d’octubre fins a gener. La seva estrella més brillant és Alfa Sculptoris. El seu nom ve del llatí Sculptor (en grec, Γλύπτης).

Constel·lació de l’Escultor

Sculptor

Representació de la constel·lació de l’Escultor

Es tracta d’una constel·lació moderna creada el 1752 per l’astrònom francès del segle XVIII Nicolas Louis de Lacaille, que al principi  la va anomenar amb el nom de Taller de l’escultor.

L’escultor, Pedro Torre- Isunza, foto feta el 1974

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | 3 comentaris

Taula

Publicat el 16 març 2013 per balart.andrea0920

És una constel·lació austral de l’hemisferi sud que limita al nord amb Orada, a l’est amb Hidra, al sud amb Octant i a l’oest amb Peix Volador. En aquesta constel·lació, s’hi troba el gran núvol de Magallanes. La seva estrella més brillant és Alfa Mensae. El seu nom ve del llatí Mensa (en grec, Τράπεζα).

Constel·lació de la Taula

Representació de la constel·lació de la Taula

La constel·lació de la taula va ser descoberta per  Nicolas Louis de La Caille el 1756, representa la muntanya anomenada la Taula (Table Mountain) que està al Cap de Bona Esperança a Sud-Àfrica on La Caille va romandre en aquest país des de 1750 fins 1754.

Muntanya de la Taula, Cap de Bona Esperança, Sud Àfrica

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a | 2 comentaris

Eridà

Publicat el 16 març 2013 per balart-irina1120

Eridà és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques. la constel·lació d’Eridà està situada al hemisferi sud, als seus entorns hi ha Orió, Taure i l’Hidra.  L’estrella més brillant de la constel·lació d’Eridà és α Eridani. El seu nom ve del llatí Eridanus (Ηριδανός, en grec).

Constel·lació d’Eridà


Representació de la constel·lació d’Eridà

Mite de Eridà:

Eridà està associat amb dos mites grecs. Eridà era considerat un riu que fluïa de les aigües d’Aquari. El mite que millor representa a Eridà és el de Faetó. Faetó, fill d’Hèlios, va agafar la carrossa del cel del seu pare, però no va tenir suficient força per controlar-la, i va anar en diferents direccions. El resultat fou que a vegades la carrossa baixava gairebé a terra, cremant el desert i cremant la pell de la gent (un mite que es considerava que explicava la pell fosca dels etíops) i d’altres s’enlairava tant cap al cel que refredava la terra i la congelava (donant origen als pols). Zeus colpejà Faetó amb un llamp, cosa que li va causar la mort. La constel·lació d’Eridà era considerada, originalment, com el camí que havia seguit Faetó, però més tard fou considerat el riu en què va caure aquest.

Quadre “La caiguda de Faetó” de Johann Liss

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | 3 comentaris