Eridà

Eridà és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques. la constel·lació d’Eridà està situada al hemisferi sud, als seus entorns hi ha Orió, Taure i l’Hidra.  L’estrella més brillant de la constel·lació d’Eridà és α Eridani. El seu nom ve del llatí Eridanus (Ηριδανός, en grec).

Constel·lació d’Eridà

Representació de la constel·lació d’Eridà

Mite de Eridà:

Eridà està associat amb dos mites grecs. Eridà era considerat un riu que fluïa de les aigües d’Aquari. El mite que millor representa a Eridà és el de Faetó. Faetó, fill d’Hèlios, va agafar la carrossa del cel del seu pare, però no va tenir suficient força per controlar-la, i va anar en diferents direccions. El resultat fou que a vegades la carrossa baixava gairebé a terra, cremant el desert i cremant la pell de la gent (un mite que es considerava que explicava la pell fosca dels etíops) i d’altres s’enlairava tant cap al cel que refredava la terra i la congelava (donant origen als pols). Zeus colpejà Faetó amb un llamp, cosa que li va causar la mort. La constel·lació d’Eridà era considerada, originalment, com el camí que havia seguit Faetó, però més tard fou considerat el riu en què va caure aquest.

Quadre “La caiguda de Faetó” de Johann Liss