El cel dels mites

És una constel·lació de l’hemisferi sud  que limita al nord amb les constel·lacions de Indi i Telescopi, a l’est amb Altar i Ocell del Paradís i al sud amb Octant. La seva estrella més brillant és Alfa Pavonis o Peacock. El seu nom ve del llatí Pavo (en grec Ταώς).

Constel·lació del Paó reial

Representació de la constel·lació del Paó reial

Mite del Paó reial:

Aquesta constel·lació va ser descoberta pel navegant holandès Pieter Dirkszoon Keyser i Frederik d’Houtman al segle XVI. Tot i que és una constel·lació considerada moderna hi ha una relació amb el mite de Zeus i Io amb el Paó.  Zeus  va intentar dissimular la seva aventura amorosa amb Ío convertint-la en una vaca blanca. La seva dona Hera li va demanar que li regalés, i Zeus va cedir perquè no volia aixecar sospites. Hera va posar a Ío a cura del vigilant Argos, un ésser amb cent ulls. Per salvar a Ío, Zeus va buscar l’ajuda de l’hàbil Hermes, que va prendre el seu caduceu i el  va tocar per Argos mentre li explicava històries. Quan l’últim ull del vigilant es va tancar vençut pel somni, Hermes li va tallar el cap. Per honrar el vigilant, Hera va prendre els seus ulls i els va posar a la cua del paó.

Hera i Argos, de Peter Paul Rubens

El Ca Menor és una de les 88 constel·lacions modernes, i era també una de les 48 constel·lacions ptolemaiques. La figura del Can Menor és simple: una línia que uneix dues estrelles. L’estrella més brillant de Ca Menor és Procyon, també anomenada α Canis Minoris , que forma juntament amb Betelgeuse (Orió) i Sírius (Ca Major) l’anomenat “Triangle d’Hivern”. L’estrella de Ca Menor, Procyon, significa “abans que el gos” en referència a la seva aparició abans que “l’estrella gos” (Sírius). Limita al nord amb Gèmini, a l’est i al sud amb Unicorn i a l’oest amb Hidra i Cranc. El seu nom ve del llatí Canis Minor (Κύων Μικρός, en grec).

Constel·lació de Ca Menor

Representació de la constel·lació de Ca Menor

Mite del Ca Menor:

Igual que el Ca Major, el Ca Menor podira ser un dels gossos de caça d’Orió, que va ser col·locat al cel al mateix temps que el seu amo, ja que sempre havia estat al seu costat. També podria ser la gossa Mera, que va trobar el cadàver del seu amo Icari i que després es va suicidar igual que Erígone, la filla d’Icari, després d’això Dionís va col·locar el gos i la noia al cel. Una altre versió diu que podria ser Laelaps, el gos de Cèfal que va intentar caçar la guineu teumesia, però que va ser convertit en pedra, juntament amb la guineu, per Zeus i després aquest el va col·locar entre les constel·lacions.

Quadre “La mort de Procris” de Piero di Cosimo en la National Gallery

És una constel·lació situada en el Pol Sud celest, per tant només és visible des de l’hemisferi sud. Limita d’est a oest amb: Paó reial, Ocell del Paraís, Camaleó, Taula, Hidra, Tucà i Indi. La seva estrella més brillant és Ni Octantis. El seu nom ve del llatí Octans (en grec Οκτάς)

Constel·lació d’Octant

Representació de la constel·lació d’Octant

La constel·lació de l’Octant, que representa l’instrument nàutic creat per John Hadley el 1730, va ser descoberta per Nicolas Louis Lacaille el 1752.

Octant del museu marítim de Barcelona

El Ca Major és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Ptolemeu. Ca Major Està situada al sud de l‘Unicorn, limita a l’oest amb la Llebre, a la que sembla que persegueixi, i amb la Coloma, que també es situa al sud-oest. Conté l’estrella de major brillantor al cel, Sírius (també coneguda com α Canis Majoris) . L’estrella Sírius, el del qual significa “abrasador”, és la més brillant del cel nocturn, només superada en lluentor per la Lluna i els planetes Venus, Júpiter i Mart. Com que durant l’estiu boreal és invisible, es pensava antigament que la seva energia se sumava a la del Sol per produir els dies més calorosos (dies caniculars). El seu nom ve del llatí Canis Major (Κύων Μέγας, en grec).

Constel·lació del Ca Major

Representació del Ca Major

Mite del Ca Major:

Hi ha diversos mites relacionats amb el Ca Major. En la mitologia grega, es diu que era el gos d’Orió, que va ser col·locat al cel al mateix temps que el seu amo, ja que sempre havia estat al seu costat. En la mitologia grega, es diu que era Laelaps, un llegendari gos que sempre agafava la seva presa quan caçava. Fou un regal que Zeus donà a Europa que després passà al seu fill Minos. Ell el regalà a Procris i després fou de Cèfal. En una altra versió, Àrtemis regalà el gos directament a Procris. Laelaps, va ser enviat a perseguir la guineu teuemesia. En el moment de la persecució, Zeus va transformar als dos animals en pedra per resoldre la contradicció (el gos infalible contra la guineu inassolible) i després va col·locar al gos entre les constel·lacions. També podria ser Mera, la gosa d’Icari i Erígone. Quan Icari va ser assesinat, la gossa Mera va conduir a Erígone fins a la tomba del seu pare, i com que no van poder soportar el dolor ambdós es van suïcidar. Erígone es va penjar i Mera es va llançar per un penya-segat. Dionís els va col·locar en el firmament. També es sol representar a Canis Maior com Cèrber, el gos del déu Plutó (Hades en la mitologia grega) de tres caps que guardava les portes de l’infern.

Quadre “Cèrber” de William Blake a la National Gallery de Victoria

És una petita constel·lació de l’hemisferi sud que limita al nord amb Escorpí i Llop, a l’est amb compàs i al sud amb Triangle Austral.  És visible entre els mesos de febrer fins a octubre. Es troba a l’esquador de la Via Làctia. La seva estrella més brillant és Gamma 2 Norme. El seu nom ve del llatí Norma (en grec Γνώμων).

Constel·lació de Regle

Representació de la constel·lació de Regle

Aquesta constel·lació va ser anomenada originalment Norma et Regula, fent referència a les eines del fuster: “Escaire i Nivell”. Nicolas Louis de Lacaille li va donar nom a aquesta constel·lació  durant la seva estància en el Cap de la Bona Esperança  entre els anys  1751 i 1752.

Escaire de fuster

És una constel·lació menor de l’hemisferi sud, situada entre les constel·lacions de la Quilla, l’au del Paradís i  la Creu del Sud, en el límit de la Via Làctia. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Alfa Muscae. El seu nom ve del llatí Musca (en grec Μυία).

ç

Constel·lació de la Mosca

Representació de la constel·lació de la Mosca

Aquesta constel·lació va ser descoberta pels navegants holandesos Pieter Keyser i Frederick de Houtman l’any 1590. Originalment la van batejar amb el nom d’Apis, l’abella. Però com que aquest nom es podia confondre amb la constel·lació de Apus (Au del paradís), va ser rebatejada amb el nom de Musca Australis, La Mosca del Sud, per diferenciar-la de Musca Borealis, la Mosca del Nord, una constel·lació que està extingida. Actualment coneixem aquesta constel·lació simplement amb el nom de Mosca.

Mosca