Text de Ciceró

Aquest text pertany al llibre I “De la república” de Ciceró.

“Tum ille (Tubero): ‘visne igitur, quoniam et me quodam modo invitas et tui spem das, hoc primum Africane videamus, ante quam veniunt alii, quidnam sit de isto altero sole quod nuntiatum est in senatu? neque enim pauci neque leves sunt qui se duo soles vidisse dicant, ut non tam fides non habenda quam ratio quaerenda sit.’ hic Scipio: ‘quam vellem Panaetium nostrum nobiscum haberemus! qui cum cetera tum haec caelestia vel studiosissime solet quaerere. sed ego Tubero – nam tecum aperte quod sentio loquar – non nimis adsentior in omni isto genere nostro illi familiari, qui quae vix coniectura qualia sint possumus suspicari, sic adfirmat ut oculis ea cernere videatur aut tractare plane manu. quo etiam sapientiorem Socratem soleo iudicare, qui omnem eius modi curam deposuerit, eaque quae de natura quaererentur, aut maiora quam hominum ratio consequi possit, aut nihil omnino ad vitam hominum adtinere dixerit.’   
Text traduït per Andrea i Irina Balart Casanovas:

Scipió-… Molt m’estimava jo a Gal, i savia que el meu pare Paulo l’havia apreciat i estimat molt. Recordo que en la meva juventut, sent el meu pare cònsul a Macedonia, trobant-nos acampats, quan el nostre exèrcit es va veure sobresaltat per la por i la superstició, perquè en una nit serena, una brillant lluna plena es va ocultar de sobte. Llavors Gal, que era el nostre llegat, un any abans de ser nombrat cònsul, no va dubtar en declarar el matí següent que no s’havia realitzat ningún prodigi; que aquell fenòmen estava en l’ordre de la naturalesa i es repetia en periodes determinats, les vegades qque el sol es trobés situat de manera que la seva llum no pogués il·luminar la lluna. Tuberó- Però com pot fer comprendre això a homes tant revoltats, i es va atrevir a parlar de tal manera a gent tan ignorant? Scipió.-ho va fer, y amb gran… Scipió.-…sense vana ostentació, ni les seves paraules impropies de la dignitat de la seva persona; y va conseguir un gran resultat al desterrar a aquells homes revoltats, el que no era sinó una vana superstició i el temor infundat.”

Bust de Ciceró, de Bertel Thorvaldsen

El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla de les supersticions astrològiques en un exèrcit, com a anècdota.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Cúmul d’Hèrcules

Messier 13, conegut també com cúmul d’Hèrcules, és un cúmul globular de la constel·lació d’Hèrcules. Va ser descobert per l’astrònom anglès Edmond Halley l’any 1714 i catalogat per Charles_Messier . William Herschel, per mitjà del seu gran telescopi reflector, va poder descobrir diverses alineacions d’estrelles (conegudes com potes d’aranya), comprovar que estava format per estrelles i fer un primer recompte dels seus components.

A causa de la gran quantitat d’estrelles gegants vermelles és de color groguenc o daurat. S’aproxima a la Terra a més 887.700 km/h. Es calcula que la seva lluminositat és similar a la de 500.000 sols, encara que la seva massa és  entre 600 i 800 mil vegades més gran que la del Solar. Està situat a uns 25.100 anys llum.  Les estrelles que formen el cúmul són més antigues que el Sol i estàn formades majoritàriament per hidrògen i heli.

Imatge del cúmul d’Hèrcules

Publicat dins de Constel·lacions, Espai, General | Etiquetat com a , | 1 comentari

Visita a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell

El dia 28 de setembre les 21:00 vam anar a l’Agrupació Astrònòmica de Sabadell. A la recepció de l’edifici, hi havia unes fotos sobre els astres, asteroides.. que estaven il·lustrades amb una petita explicació. Primer de tot, vam esperar a que vingués tot el grup per fer la visita. Després vam baixar a una sala d’audiovisuals on el guia, en Xavi Puig , ens va fer una petita explicació sobre el cúmul que veuríem a continuació. Primer de tot, ens va dir que les galàxies estan formades per milions d’estels i de núvols de gas i pols. A més, es diu que al centre hi pot haver un forat negre supermassiu. La nostra galàxia, la Via Làctia, està formada per tres parts: l’halo, el dic i el bulb. L’halo és la part que envolta la galàxia, en el disc és on es troben els vuit braços i finalment hi ha el bulb, que és el nucli de la galàxia. L’halo concretament és la part on es troben més cúmuls globulars. Un cúmul globular és una agrupació de milions d’estrelles. Aquestes estrelles són més antigues que el Sol i estan formades majoritàriament per heli i hidrogen, en canvi, el Sol conté altres elements com: oxigen, nitrogen.. En Xavi Puig també ens va explicar les caracterísiques i la història del cúmul M-13. S’anomena cúmul d’Hèrcules ja que es troba en la constel·lació amb el mateix nom. Es diu M-13 ja que forma part del catàleg inventat per Charles Messier, tot i que qui el va descobrir va ser Edmond Halley. Està format bàsicament per gegants vermelles i es troba a 25100 anys llum. La xerrada va ser molt interresant ja que va passar unes fotos molts espectaculars sobre el cúmul, la nostra galàxia vista des de fora, etc.

A continuació, vam anar al pis de dalt de tot, on hi havia el telescopi, que estava aïllat de la resta de l’edifici perquè les constants vibracions del terra no el fessin moure. A cada pis hi havia imatges sobre els astres, les llunes dels planetes, i fins i tot dibuixos que havien fet nens petits. Hi havia diferents telescopis: el telescopi Newton, que quan entra la llum pel telescopi, passa a un mirrall i el reflex passa a un mirall concau que fa que la llum es coli per una escletxa, que és on hi ha la càmara que fotografia els astres. Un altre telescopi era el de Cassegrain, que està format per un focus que transmet la llum a un mirall i aquest el passa a l’objectiu del telescopi. A més, hi havia dos telescopis més, un per observar el Sol i un altre, anomenat refractor, que és el que vam utilitzar per observar el cúmul. Com que feia un dia una mica enuvolat, fins que no es va apartar el núvol no vam poder observar l’M-13 pel telescopi. Hi ha que dir que veure’l amb el telescopi i a ull un canvia força. Va ser una experiència molt positiva que recomanem obertament per a tots els interessats en el tema. Un cop observat l’astre, en les cabines de control, en Xavi juntament amb un altre expert ens van mostrar les imatges que havia captat la càmara del cúmul que acabàvem d’observar. Les imatges es veien nítides i molt més clares que no pas amb el telescopi ja que no era una càmara normal i corrent. Un cop finalitzada la visita vam entrar en l’oficina de l’edifici i li vam fer l’entrevista en Xavi Puig. Resumint, va ser una gran experiència tractar amb astrònoms professionals i poder observar un astre tan aprop, encara que realment estés tan lluny.

Cúmul M-13

Aquí deixem un power point amb les fotos de la visita:

Publicat dins de General, Visites | Deixa un comentari

Entrevista a Xavi Puig

Quan en Xavi Puig, vicepresident i responsable científic de l’Agrupació astronòmica de Sabadell, ha acabat d’ensenyar-nos el cúmul a través del telescopi, li hem demanat de fer-li una entrevista i ell encantat hi ha accedit. Aquí deixem l’entrevista per escrit:

– Quines activitats es fan a l’observatori?

Bàsicament de divulgació, cursos d’astronomia, observació per al públic, associacions també de recerca (al ser sistemes de grups de treball, vénen i observen i llavors fan els estudis de les dades determinades.

– I vénen adolescents aquí?

sí, hi ha un grup de joves que es troben cada setmana o quasi cada setmana i fan activitats en grup…i també vénen per aprendre astronomia. Cadascú es proposa un tema i el presenta i fan activitats, surten a fer observacions amb el telescopi, etc.

– I vénen sempre aficionats a l’astronomia o també ve altre gent?

La gent que ve aquí a observar… a fer observacions pel públic són gent que tenen curiositat per l’astronomia. Igual no són aficionats, però si que volen venir a veure pel telescopi un astre concret. Però els socis que tenim si que són tots aficionats a l’astronomia, per això es diu associació astronòmica. Però hi ha tot tipus, no només són gent científica. També hi ha gent que és metge o secretaria o de tot tipus de gent.

– Quan parleu dels astres o de l’astronomia en general mencioneu la relació que tenen amb la mitologia?

En qüestió de constel·lacions sí. De fet hi ha un curs que tracta de les constel·lacions, que es fa en un cap de setmana, i s’expliquen les constel·lacions del cel d’aquella època de l’any i es parla de la relació que tenen amb la mitologia, la figura que representen, tot aquest tema mitològic; més aviat grec.

-Creieu que la gent sap prou sobre l’astronomia o es tindria que ensenyar més a les escoles?

Hi ha… de fet hi ha de tot. Hi ha gent que sap una miqueta sobre astronomia perquè és interessant, però a l’escola ho expliquen molt poquet. Antigament s’explicava molt més d’astronomia que no pas ara a la Eso i totes aquestes.

– Quins són els passos per observar un astre?

Primer pas és saber si tens l’equipament adequat per observar-lo. Si és molt feble, ha de tenir un telescopi prou potent per poder observar. També has de preparar l’observació en el sentit de saber quan es veurà aquest astre, quan surt per l’horitzó, quan es pon, quan estarà a la màxima altura. També has de preparar on està en el cel per buscar-lo i trobar-lo. I si tens un telescopi equipat amb ordinador de control és molt fàcil, però si no, no. si tens un telescopi amb ordinador de control, que és el més habitual en els aficionats, has de saber on trobar-lo.

– Quan mira al cel, vostè hi veu les constel·lacions? o li costa d’imaginar-les?

Les constel·lacions les veig, el que hem costa d’imaginar són les figures mitològiques que representen. Per exemple, l’Òssa Major un veu més aviat una cassola; de fet hi ha cultures o països occidentals que anomenen constel·lacions amb noms propis d’aquell país. A Estats Units passa bastant, per exemple.

– Per què creu que els astres reben noms mitològics?

Bueno, de fet antigament, els grecs i les cultures d’orient proper i orient llunyà, les seves deitats eren éssers celestials, llavors de tant explicar la religió que tenien amb aquests éssers mitològics en el cel. De fet, el Sol per als grecs el portava un déu, el déu Apol·lo per exemple. Es pensaven que era el déu que portava cada matí, el feia sortir per l’est i feia voltes per l’oest i l’arrossegava tot el dia. Representaven deitats del cel.

– Per què és tant important l’observatori d’Àger?

Nosaltres tenim un observatori relativament petit amb un telescopi similar al que tenim aquí a Sabadell. Igual d’ample, té la mateixa obertura, però és una mica més potent perquè té el sistema òptic de miralls. Àger és una ubicació important, perquè té un cel molt fosc i està a prop de les ciutats importants com la de Lleida, Barcelona, Tarragona…És fàcil accedir-hi, no està excessivament lluny i a més d’estar a prop d’aquestes ciutats està ben comunicat per carretera. No estas al mig dels pirineus a 3000 metres, estas a menys, tampoc estas al mig del desert, aquest és fàcil d’arribar-hi. I la agrupació astronòmica de Sabadell doncs està fent servir aquest observatori, de fet ja el té en marxa i és important perquè a més de que té un cel molt fosc, permet fer un tipus d’observacions que no es poden fer aquí a Sabadell.

– I per últim que és el que més li agrada de l’univers?

A mi m’agrada molt, el que són el tema de les estrelles. Jo vaig estudiar astrofísica i la part de la mort de les estrelles em sembla molt interessant. Com formen nebuloses o com formen supernoves o forats negres.

D’acord, doncs moltes gràcies

De res

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Text de Suetoni

Aquest text pertant al llibre I “Vides dels dotze Cèsars“, de Suetoni.

” Conuersus hinc ad ordinandum rei publicae statum fastos correxit iam pridem uitio pontificum per intercalandi licentiam adeo turbatos, ut neque messium feriae aestate neque uindemiarum autumno competerent; annumque ad cursum solis accommodauit, ut trecentorum sexaginta quinque dierum esset et intercalario mense sublato unus dies quarto quoque anno intercalaretur. Quo autem magis in posterum ex Kalendis Ianuariis nouis temporum ratio congrueret, inter Nouembrem ac Decembrem mensem interiecit duos alios; fuitque is annus, quo haec constituebantur, quindecim mensium cum intercalario, qui ex consuetudine in eum annum inciderat.”
Text traduït per M. Bassols (1966):

“Després Cèsar, dedicant-se ja a organitzar l’Estat, reformà el calendari, tant alterat des de temps llunyans per l’abús dels pontífexs d’intercalar-hi dies, que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la verema amb la tardor; acomodà, doncs, l’any el curs del sol, de guisa que tingués tres-cents seixanta-cinc dies; suprimí el més intercalar i hi afegí solament un dia cada quatre anys. Però, perquè en l’esdevenidor, a partir de les calendes del gener següent, el registre de les dates fos congruent, entre els mesos de novembre i desembre hi va posar dos mesos nous; així, l’any en què es produí aquesta reforma tingué quinze mesos, comptant-hi l’intercalar, que, segons l’usatge, s’esqueia aquell any.”

El text literari esmentat anteriorment ens parla de la reorganització del calendari julià.

Il·lustració de Suetoni, del llibre Les cròniques de Nuremberg

Publicat dins de Calendari, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Text de Tit Livi

Aquest text pertany al llibre I “Ab urbe condita” de Tit Livi.

“Atque omnium primum ad cursus lunae in duodecim menses discribit annum; quem quia tricenos dies singulis mensibus luna non explet desuntque sex dies solido anno qui solstitiali circumagitur orbe, intercalariis mensibus interponendis ita dispensavit, ut vicesimo anno ad metam eandem solis unde orsi essent, plenis omnium annorum spatiis dies congruerent.” I, 19, 6.1
Text traduït per Bàrbara Matas i Bellés:

“Una de les primeres coses que va fer va ser distribuir l’any en dotze mesos seguint el curs de la lluna. Com que la lluna no completa trenta dies cada mes, i manquen onze dies per a un any sencer, segons el cercle del sol, va intercalar mesos suplementaris. Els va ordenar de tal forma que cada vint anys els dies coincidissin amb el mateix punt del cercle del sol en el qual havien començat, després de completar la duració de tots els anys.”

El text literari esmentat anteriorment ens explica la redistribució de l’any en dotze mesos, segons el recorregut de la lluna.

Retrat de Tit Livi

Publicat dins de Calendari, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari