Aquest text pertany al llibre I “De la república” de Ciceró.
| “Tum ille (Tubero): ‘visne igitur, quoniam et me quodam modo invitas et tui spem das, hoc primum Africane videamus, ante quam veniunt alii, quidnam sit de isto altero sole quod nuntiatum est in senatu? neque enim pauci neque leves sunt qui se duo soles vidisse dicant, ut non tam fides non habenda quam ratio quaerenda sit.’ hic Scipio: ‘quam vellem Panaetium nostrum nobiscum haberemus! qui cum cetera tum haec caelestia vel studiosissime solet quaerere. sed ego Tubero – nam tecum aperte quod sentio loquar – non nimis adsentior in omni isto genere nostro illi familiari, qui quae vix coniectura qualia sint possumus suspicari, sic adfirmat ut oculis ea cernere videatur aut tractare plane manu. quo etiam sapientiorem Socratem soleo iudicare, qui omnem eius modi curam deposuerit, eaque quae de natura quaererentur, aut maiora quam hominum ratio consequi possit, aut nihil omnino ad vitam hominum adtinere dixerit.’ | |
| Text traduït per Andrea i Irina Balart Casanovas:
“Scipió-… Molt m’estimava jo a Gal, i savia que el meu pare Paulo l’havia apreciat i estimat molt. Recordo que en la meva juventut, sent el meu pare cònsul a Macedonia, trobant-nos acampats, quan el nostre exèrcit es va veure sobresaltat per la por i la superstició, perquè en una nit serena, una brillant lluna plena es va ocultar de sobte. Llavors Gal, que era el nostre llegat, un any abans de ser nombrat cònsul, no va dubtar en declarar el matí següent que no s’havia realitzat ningún prodigi; que aquell fenòmen estava en l’ordre de la naturalesa i es repetia en periodes determinats, les vegades qque el sol es trobés situat de manera que la seva llum no pogués il·luminar la lluna. Tuberó- Però com pot fer comprendre això a homes tant revoltats, i es va atrevir a parlar de tal manera a gent tan ignorant? Scipió.-ho va fer, y amb gran… Scipió.-…sense vana ostentació, ni les seves paraules impropies de la dignitat de la seva persona; y va conseguir un gran resultat al desterrar a aquells homes revoltats, el que no era sinó una vana superstició i el temor infundat.” |
Bust de Ciceró, de Bertel Thorvaldsen
El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla de les supersticions astrològiques en un exèrcit, com a anècdota.
APOD