El dia 28 de setembre les 21:00 vam anar a l’Agrupació Astrònòmica de Sabadell. A la recepció de l’edifici, hi havia unes fotos sobre els astres, asteroides.. que estaven il·lustrades amb una petita explicació. Primer de tot, vam esperar a que vingués tot el grup per fer la visita. Després vam baixar a una sala d’audiovisuals on el guia, en Xavi Puig , ens va fer una petita explicació sobre el cúmul que veuríem a continuació. Primer de tot, ens va dir que les galàxies estan formades per milions d’estels i de núvols de gas i pols. A més, es diu que al centre hi pot haver un forat negre supermassiu. La nostra galàxia, la Via Làctia, està formada per tres parts: l’halo, el dic i el bulb. L’halo és la part que envolta la galàxia, en el disc és on es troben els vuit braços i finalment hi ha el bulb, que és el nucli de la galàxia. L’halo concretament és la part on es troben més cúmuls globulars. Un cúmul globular és una agrupació de milions d’estrelles. Aquestes estrelles són més antigues que el Sol i estan formades majoritàriament per heli i hidrogen, en canvi, el Sol conté altres elements com: oxigen, nitrogen.. En Xavi Puig també ens va explicar les caracterísiques i la història del cúmul M-13. S’anomena cúmul d’Hèrcules ja que es troba en la constel·lació amb el mateix nom. Es diu M-13 ja que forma part del catàleg inventat per Charles Messier, tot i que qui el va descobrir va ser Edmond Halley. Està format bàsicament per gegants vermelles i es troba a 25100 anys llum. La xerrada va ser molt interresant ja que va passar unes fotos molts espectaculars sobre el cúmul, la nostra galàxia vista des de fora, etc.
A continuació, vam anar al pis de dalt de tot, on hi havia el telescopi, que estava aïllat de la resta de l’edifici perquè les constants vibracions del terra no el fessin moure. A cada pis hi havia imatges sobre els astres, les llunes dels planetes, i fins i tot dibuixos que havien fet nens petits. Hi havia diferents telescopis: el telescopi Newton, que quan entra la llum pel telescopi, passa a un mirrall i el reflex passa a un mirall concau que fa que la llum es coli per una escletxa, que és on hi ha la càmara que fotografia els astres. Un altre telescopi era el de Cassegrain, que està format per un focus que transmet la llum a un mirall i aquest el passa a l’objectiu del telescopi. A més, hi havia dos telescopis més, un per observar el Sol i un altre, anomenat refractor, que és el que vam utilitzar per observar el cúmul. Com que feia un dia una mica enuvolat, fins que no es va apartar el núvol no vam poder observar l’M-13 pel telescopi. Hi ha que dir que veure’l amb el telescopi i a ull un canvia força. Va ser una experiència molt positiva que recomanem obertament per a tots els interessats en el tema. Un cop observat l’astre, en les cabines de control, en Xavi juntament amb un altre expert ens van mostrar les imatges que havia captat la càmara del cúmul que acabàvem d’observar. Les imatges es veien nítides i molt més clares que no pas amb el telescopi ja que no era una càmara normal i corrent. Un cop finalitzada la visita vam entrar en l’oficina de l’edifici i li vam fer l’entrevista en Xavi Puig. Resumint, va ser una gran experiència tractar amb astrònoms professionals i poder observar un astre tan aprop, encara que realment estés tan lluny.
Aquí deixem un power point amb les fotos de la visita:
APOD