La Musa Urània i l’astronomia

Urània (en grec, Οὐρανία, que vol dir “celestial”) és la menor de les nou muses gregues. Inspira l’astrologia i les poesies basades en el cel: per això sempre vesteix de blau. També se la considera inpsiradora de les matemàtiques i altres ciències, per això al seu voltant es veuen instruments de mesura com el compàs. Algunes tradicions sostenen que no és filla de Zeus, sinó d’Urà, fet que explicaria que no patrocinés un art sinó el coneixement. Se la representa vestida de blau, color de la cúpula celeste. A la seva vora hi té un globus terraqüi en el qual mesura posicions amb un compàs que porta en una de les seves mans. Té una corona o diadema formada per un grup d’estrelles. Als seus peus, hi sol haver alguns instruments de matemàtiques, raó per la qual alguns la consideren musa de les matemàtiques.  Es creu que en una mà portava un radius, un instrument de geometria.

Urània, Musa de l’astronomia al Museu del Vaticà

Influència

Urània és un nom comú per observatoris astronòmics tals com Urania de Berlín, Viena, Zuric i Amberes. També dóna nom a l’observatori astronòmic històric de Tycho Brahe l’Uraniborg. Ha inspirat el nom de nombroses agrupacions astronómicas amateur.  Vil·la Urània la casa que l’astrònom català  Comas i Solà tenia al carrer Saragossa núm. 29, de Barcelona, llindant amb la Via Augusta, i on hi va construir el seu observatori particular. A la seva mort la va llegar a l’Ajuntament de Barcelona amb la finalitat que en fes uns equipaments municipals per a la divulgació de l’astronomia i ciències afins. No s’arribà a complir mai el seu llegat i avui en dia, convertida en escola primària, es pot localitzar fàcilment gràcies a la placa commemorativa que la identifica.

Vil·la Urània

Pervivència d’Urània en l’art

Pintures:

Urània, al Vaticà, per Rafael

La Musa Urània i Cal·liope, de Simon Vouet

 

Al·legoria de l’astronomia, de Francesco Cozza

Urània i Erató, de Sebastiano Conca

Apol·lo i les dos Muses, de Pompeo Batoni

Retrat al·legòric de Urània, de Luis Tocqué

Apol·lo i les Muses, de Charles Meynier

Cal·liope, Urània i Terpsícora, de Pierre Mignard

 

Urània, a la Catedral d’Estrasburg

 

Urània i Melpòmene, de Louis de Boullogne

Urània i els cometes, a l’hotel Molant, Rennes

La Musa Urània, de Johann Heinrich Tischbein


Escultures:

Urània, a Córfu

Urània, al Palau de Versalles

Estàtua d’Urània, al Museu Arqueològic de Madrid

Urània, al Museu del Vaticà

Estàtua d’Urània, Milà

Estàtua d’Urània, Berlín

Musa de l’astronomia, Àustria


Estàtua d’Urània, Alemanya

Estàtua d’Urània, en un parc de Berlín

Urània, al Palau Erzherzog, Àustria

 

Urània, al Palau Belvedere

Urània, a Rennes

 

Musa Urània, al Museu Nacional de Roma

Urània, a la Universitat de Varsòvia

 

Publicat dins de General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Sopa de lletres dels astres

Aquest joc que hem creat nosaltres mateixes és una sopa de lletres dels astres (tots els planetes, els planetes nans, el Sol, la Lluna i com no la nostra Galàxia, la Via Làctia).  A veure si sou capaços de cercar tots els mots. Si voleu comprovar que no us hagueu equivocat, a sota teniu les solucions.
 photo 3593a886-9c31-46d8-9b97-abbba915b939_zps58710689.jpg
Paraules a buscar:
– Mercuri             – Ceres        – Sol       – Via Làctia
– Venus                – Eris           – Lluna
– Terra                 – Plutó
– Mart
– Júpiter
– Saturn
– Urà
– Neptú
Solucions:

 photo 5db1e20a-609a-46fa-aaa9-012960f77ba2_zps73e02dec.jpg

Publicat dins de Astres, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Espectacle “Històries d’estrelles”

El cantant Oriol Bargalló presenta un nou espectacle anomenat “Històries d’estrelles“. Va adreçat a un públic de 3 a 12 anys i també és un espectacle familiar (infants, joves i adults). Aquest espectacle és una vetllada d’Astronomia, on hi ha un projector-simulador de les estrelles, i l’Oriol Bargalló va explicant les llegendes de la Mitologia Grega de cada constel·lació del cel.

Tot ben farcit de cançons, alguna dansa i jocs. Si les condicions del lloc ho permeten, al final es farà una observació d’estrelles en directe a l’exterior.  Les cançons que canta l’Oriol estan totes relacionades amb les estrelles i els planetes del firmament. L’espectacle és d’allò més variat així  com les cançons; algunes de les que canta són: la dansa de la Terra, el gran Perseu, Idil·li de l’astre rei, etc. És un espectacle pensat per a escoles, esplais, agrupaments o altres centres educatius. Encara no hi ha data prevista per aquest espectacle. El preu de l’entrada està comprès entre 250 i 350 €. En conclusió, un espectacle per aprendre sobre el meravellós món de les estrelles a través de les cançons.

 

Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Proció segons Eratòstenes

Aquest text correspon al llibre de Catasterismes, d’Eratòstenes.

“…Ἒχει δὲ ἀστέρας γ, ὧν εἷς ὁ πρῶτος [ἀνατέλλει] λαμπρός· καὶ ποιεῖ ὁμοιότητα τοῦ κυνός· διὸ καὶ Προκύων καλεῖται, καὶ πρότερος ἀνατέλλει καὶ δύνει ἐκείνου. Τὰ δὲ μετὰ ταῦτα ἄστρα γίνεται ἐν τῷ ζῳδιακῷ κύκλῳ, ὃν ὁ Ἣλιος διαπορεύεται ἐν ιβ μησίν, διόπερ καὶ τὰ ζῴδια τούτου ἰσάριθμά ἐστιν.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

…Té tres estrelles, de les quals la primera és brillant. I fa semblantment que el Gos. Per això s’anomena Proció, perquè surt i es pon abans que ell. A continuació, vénen els astres del cercle zodiacal, el camí que el Sol recorre en dotze mesos, i per això el número de constel·lacions és el mateix.”

CanisMinor_Hevelius.gif

Representació de la constel·lació del Ca Menor

 El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre la catasterització del Ca Menor.

Publicat dins de Catasterismes, Eratòstenes, General, Grec | Etiquetat com a | 1 comentari

La constel·lació d’Orió segons Eratòstenes

Aquest text correspon al llibre de Catasterismes, d’Eratòstenes.

…· ὅθεν διὰ τὴν αὐτοῦ ἀνδρίαν ἐν τοῖς ἄστροις αὐτὸν ἔθηκεν ὁ Ζεὺς ὑπὸ Ἀρτέμιδος καὶ Λητοῦς ἀξιωθεὶς, ὁμοίως καὶ τὸ θηρίον τοῦ εἶναι μνημόσυνον [καὶ] τῆς πράξεως… Ἔχει δ’ ἀστέρας ἐπὶ μὲν τῆς κεφαλῆς γ ἀμαυρούς, ἐφ’ ἑκατέρῳ ὤμῳ λαμπρὸν α, ἐπὶ τοῦ δεξιοῦ ἀγκῶνος <ἀμαυρὸν> α, ἐπ’ ἄκρας χειρὸς <ὁμοίως ἀμαυρὸν> α [ἀμαυροὺς β], ἐπὶ τῆς ζώνης γ, ἐπὶ τοῦ ἐγχειριδίου γ λαμπρούς, ἐφ’ ἑκατέρῳ γόνατι λαμπρὸν α, ἐφ’ ἑκατέρῳ ποδὶ ὁμοίως λαμπρὸν α· <τοὺς πάντας ιζ>.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

…Per això, a causa del seu coratge, Zeus va posar Orió a les estrelles, a petició d’Àrtemis i de Leto; igualment hi fou posat l’escorpí perquè quedés record de la seva acció….Té tres estrelles esmorteïdes al cap; una de brillant a cada espatlla; una d’esmorteïda al colze dret; una a la punta de la mà; tres a la cintura; tres de brillants al punyal; una de brillant a cada genoll, i igualment una de brillant a cada peu. En total disset.”

orion_hev2.jpg

Representació de la constel·lació d’Orió

El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre la constel·lació d’Orió i de la seva disposició en el cel.

Publicat dins de Catasterismes, Constel·lacions, Eratòstenes, General, Grec | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Ròmul divinitzat, d’Ovidi

Aquest text correspon al llibre XIV de les Metamorfosis d’Ovidi.

“…Unus erit, quem tu tolles in caerula caeli…corpus mortale per aurasdilapsum tenues,ceu lata plumbea funda 825missa solet medio glans intabescere caelo…”

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

“…Exitirà un home que tu faràs pujar a les regions blavoses del cel…El cos mortal es va dissoldre en l’aire lleuger, com sol desfer-se enmig del cel una bola de plom llançada per una fona ampla…”

La lloba capitolina, d’Antonio del Pollaiolo

El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la casterització d’una divinitat, en aquest cas Ròmul.

 

Publicat dins de Catasterismes, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari