L’arc Iris

L’arc Iris o arc de Sant Martí (ja que en l’hagiografia cristiana Sant Martí era el sant relacionat amb un mantell que va donar a un pobre) és un fenomen òptic que consisteix en fer visibles, al cel, tots els colors de l’espectre de la llum (vermell, taronja, groc, ver, blau, indi i morat) quan aquesta es reflecteix a les gotes d’aigua que estan en suspensió a l’atmosfera. La refracció es produeix al voltant de 138º i això fa possible que es pugui veure fàcilment. La combinació de nombroses gotes d’aigua de mides diferents, en moviment continu, provoca una dispersió de la llum en forma d’arc al cel. Només podem veure un arc Iris si estem d’esquenes al Sol, entre la llum i les gotes de l’atmosfera. Un raig de llum canvia de direcció tres vegades en travessar la gota d’aigua i formen la refracció visible que anomenem “arc de Sant Martí” (o arc primari), però si les reflexions són quatre (es dóna en determinats raigs de llum) es forma un altre arc (anomenat arc secundari) amb un angle de 130º. Aquest arc secundari és molt menys visible, de colors més difusos i situats en ordre invers a l’arc primari, o sigui amb la llum de color roig cap a l’interior de l’arc.

Arc Iris

Però s’ha descobert que en realitat no són set colors els que veiem sinó que podrien ser com a molt sis. El 1704 Isaac Newton va publicar Opticks, el seu estudi sobre la descomposició de la llum blanca, i va enumerar set colors perquè complís amb la seva creença en la llei dels sets. Si ens hi fixem bé, a finals del segle XVII, set eren els astres celestes coneguts (Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn), set eren els metalls usats en l’alquímia (or, plata, coure, mercuri, plom, estany i ferro), set eren les notes musicals d’una escala (do, re, mi, fa, sol, la, si) i fins i tot set eren els dies d’una setmana. Per això, quan Newton va aconseguir dividir la llum amb un prisma, el que s’esperava trobar era un total de set colors, per així complir la llei dels sets, pel que no va dubtar a enumerar els set colors que s’associen al arc de sant Martí. Però com anys més tard es demostraria, els colors en realitat no són un concepte físic, sinó un concepte biològic. L’ull humà té tres tipus de receptors de color anomenats cons, als quals se’ls pot associar els colors primaris blau, vermell i verd. Podríem dir que el arc de sant Martí té únicament tres colors. Tot i així, podríem introduir els colors secundaris resultants de la combinació dels colors primaris, resultant un total de sis colors i no set com deia Newton.

Formació de l’arc Iris

Mite de l’arc Iris:

Zeus es va enfadar molt amb la humanitat perquè feien molts crims i és per això que va fer enviar un diluvi universal. Però Deucalió va construir amb la seva dona Pirra una Arca que els va salvar del cataclisme. Van ser ells qui, van donar lloc a la nova generació d’homes i dones, llançant pedres que es van convertir en persones. Després de la catàstrofe, Zeus va decidir no tornar a castigar els mortals i per això va voler fer un pacte amb aquests utilitzant la deessa Iris, que feia d’assistenta de la seva esposa Hera, com a missatgera.

Iris, que en grec vol dir “la que porta missatges”, era filla de Taumant i Electra. La misió que Zeus li havia encarregat era que havia d’establir una nova comunicació entre els déus i els mortals, travessant el cel i el mar per arribar fins a la terra i notificar els diferents missatges de Zeus als humans.  Zèfir, el déu del vent suau de l’Oest, marit d’Iris, es va oferir a impulsar-la suaument amb el seu alè per dirigir-la. En els seus trasllats, Iris portava un gerro d’or per regar els núvols per proveir la terra de les pluges necessàries per a la fertilització. A més, la deessa missatgera, transportava el caduceu que propiciava la vida, la salut i la prudència. Iris portava un vestit multicolor dissenyat per Hefest, que en llançar des de les altures cap a la terra i reflectir-se en les aigües desprenia  set colors amb què pintava el cel després de cada tempesta. Iris alternava la seva tasca de missatgera amb Hermes.  Hermes portava a terme la seva tasca els dies de sol, mentre que després de cada tempesta, Iris s’obria pas entre els núvols i portava alegria als homes amb la seva llum multicolor.

Zeus explica a Iris la seva missió