La boira no és més que un núvol situat a prop o fregant la superfície de la Terra, és doncs, format per petites gotes d’aigua en suspensió. És un dels fenòmens que més afecta la mobilitat. La paraula ve del llatí boreas, i aquest, del grec boréâs, que vol dir “‘vent del nord”. Altres mots de la mateixa família són boirina (boira poc espessa), boirós -osa (cobert per la boira),emboirar (omplir o cobrir de boira). L’expressió “escampar la boira” significa sortir d’un lloc per airejar-se, o, més en general, marxar, anar-se’n
Com a fenomen meteorològic es parla de boira quan aquest núvol s’ha format a conseqüència d’una pressió atmosfèrica relativament alta, en presència d’humitat important i sense vent. Les dues condicions s’han de complir ja que si augmenta l’evaporació a l’aire per l’escalfament solar o s’incrementa la velocitat del vent, desapareix la boira.
La boira dificulta la visibilitat, reduint la visió a vuit o deu metres en casos extrems. Fins i tot causa que aeroports, i en ocasions, carreteres, siguin inutilitzables, doncs la falta de visibilitat fan perillós el maneig de vehicles. Quan la visibilitat supera un quilòmetre es considera boirina. A més, incrementa els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica, per manca de ventilació. I també augmenta la sensació de fred de forma important.
Tipus de boires
– Boira de radiació : ocorre després de la posta del sol, quan el sòl perd calor a través de l’emissió de radiació infraroja en una nit sense núvols. Aquest tipus de boira és comú a la tardor en els països de clima temperat, usualment té un gruix d’un metre i és de curta durada.
– Boira de vent : pren lloc quan masses d’aire carregades d’humitat passen sobre sòls freds, la qual cosa refreda l’aire mateix. Aquest fenomen és comú en les costes, quan el tebi aire tropical es troba amb aigües de latituds majors.
– Boira de vapor : es dóna quan aire fred es mou sobre aigües més càlides. Aquest fet és comú en regions polars, en llacs de grandària considerable, i al final de la tardor i principis de l’hivern.
– Boira de precipitació : es produeix quan plou i l’aire sota el núvol es troba relativament sec. Això fa que les gotes de pluja s’evaporin i formin vapor d’aigua, que es refreda, i en aconseguir el punt de rosada, es converteix en boira.
– Boira de vessant : es forma quan el vent bufa contra el vessant d’una muntanya. En ascendir en l’atmosfera, la humitat es condensa.
– Boira de vall : es forma a les valls, usualment durant l’hivern. Pot durar diversos dies si el clima està calmat.
– Boira de gel : és qualsevol tipus de boira en la qual les gotes d’aigua es troben congelades en forma de cristalls de gel minúsculs. Són comunes en regions àrtiques i antàrtiques.
APOD