Saturno de Paco Ibañez

Aquesta cançó és interpretada pel cantant  Paco Ibañez, tot i que la cançó és original del poeta francés Georges Brassens.

Lletra

Dueñas del tiempo, tiempo cruel

Nombre hermoso, el de Saturno
Pero es un Dios ¡Cuidao con él!

Nombre hermoso, el de Saturno
Pero es un Dios ¡Cuidao con él!

Y si el tiempo al seguir su rumbo
De vez en cuando al descansar
Se entretiene matando rosas
Es por matar tiempo sin más

Se entretiene matando rosas
por matar tiempo sin más

Y hoy a ti te tocó, mi amada,
Pagar el pato de su crueldad
El tiempo no perdona nada
Y en tu pelo una cana más

El tiempo no perdona nada
Y en tu pelo una cana más

Los poetas todos cantaron
Las flores del tiempo otoñal
Cuando te miro yo proclamo
Flor de mi dicha que es verdad

Cuando te miro yo proclamo
Flor de mi dicha que es verdad

Ven otra vez mi amor mi vida
Ven, vamos juntos al jardín
A deshojar la margarita
Del veranillo de San Martín.

A deshojar la margarita
Del veranillo de San Martín.

Si tú eres la preferida
Que pase el tiempo, qué mas da
Deja a Saturno vivir su vida
La nuestra y nuestro amor está
Y las mocosas de hoy en día
Por mí pueden irse a pasear.

Referents clàssics en l’astronomia

Parla Saturn, el déu del temps que en grec s’anomenava Κρόνος. Correspon al planeta Saturn. Saturn era un dels dotze titans i el fill menor d’Urà i de Gea. Va tenir molts germans. Els primers van ser els tres Hecatonquirs, els monstres de cent mans i cinquanta caps als que Urà havia capturat en un lloc secret. Gea els va tractar de rescatar i va demanar ajuda als seus altres fills, inclosos els ciclops però només Cronos va acudir en la seva defensa vencent a Urà i convertint-se en el regidor de l’univers. Es va casar amb la titànida Rea, la seva germana. Van tenir cinc fills, tres deesses  i dos déus.  Les noies es deien  Hèstia,  Demèter i   Hera i els nois  Hades i  Posidó. Un oracle havia dit que un fill seu, anomenat Zeus,  el destronaria tal com ell havia fet  amb el seu pare. Aleshores  tant  bon punt naixien els seus fills, se’ls empassava gola avall  per por  que el destronessin. Però, quan va néixer Zeus, Rea, se’n va  anar lluny,  a l’illa de Creta, a Grècia,  per allunyar-lo del seu pare  i que no se’l mengés com als altres fills. Després de néixer  el va amagar  en una cova  situada a les muntanyes de l’illa. Mentrestant va enganyar Cronos. Li va donar  una pedra embolicada amb uns bolquers  i li va fer creure que era el nadó Zeus. Aleshores, aquest, va voler alliberar els seus germans, aquells  que de petits, Cronos, el seu pare,  s’havia empassat gola avall. Va demanar ajuda a Metis que li va donar una beguda màgica que Zeus va fer que es begués Cronos, i aixó va  vomitar tot el que s’havia menjat.   Primer de tot la pedra, que era l’última cosa que s’havia empassat, i  després van sortir els cinc germans, en el mateix ordre que se’ls havia empassat però al revés.