La neu és la precipitació d’aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. En grec és “χιών, χιόνος χιμόνας, en grec modern vol dir hivern i en català quionofòbia, “por a la neu”) “ i en llatí “nivem”. A causa de la seva composició granular, té una estructura suau i flonja, llevat que estigui compactada a causa de la pressió. La neu no és un material inert, és en constant evolució i no para de transformar-se, sotmesa al seu propi pes que la comprimeix i a les diferències de temperatura entre el dia i la nit. Si el pendent és fort, el mantell pot esdevenir inestable i generar allaus. Si és acompanyada per pluges pot esdevenir en un problema en forma d’inundacions, de vegades catastròfiques en provocar una fosa ràpida. També és un aïllant excel·lent perquè conté una gran quantitat d’aire. La seva presència fa que les variacions de temperatura siguin més petites i el sòl es glaça menys en fondària. Els esquimals han tret profit d’aquesta propietat per fer les seves cases de neu, els iglús. L’habitació, d’estructura hemisfèrica, es construeix disposant blocs de neu endurida, a la part superior es posa un bloc de gel translúcid i el conjunt es consolida amb aigua glaçada.
Formació de la neu
Generalment la neu es forma per sublimació inversa del vapor d’aigua en les capes altes de l’atmosfera, a una temperatura inferior als 0 °C. Per tant, perquè es formi un cristall de neu és indispensable la presència d’aigua a l’atmosfera. L’altre factor essencial és el fred. El núvol ha d’estar per sota dels 0ºC, però no és l’únic paràmetre que entra en joc, ja que podem tenir núvols a una temperatura de -40ºC sense cap cristall de gel, formats exclusivament per gotes d’aigua; en aquest cas es parla d’aigua sobrerefredada. L’ocurrència, quantitat i intensitat de les nevades depèn, entre d’altres factors, de la latitud, l’altura, la distància al mar o l’oceà i de l’estació de l’any. La neu es pot fabricar també amb l’ajut dels canons de neu. Aquesta tècnica és utilitzada per lesestacions d’esquí per millorar l’estat de les pistes quan la temperatura és suficientment baixa però les precipitacions no són prou abundants. Un estudi recent ha demostrat que alguns bacteris tenen un paper important a la formació dels cristalls de glaç o de neu. Normalment es tracta d’eubacteris.
A un núvol molt fred, el vapor d’aigua es condensa directament en cristalls de glaç sobre les partícules que hi ha en suspensió (pols, fum…). Si durant la seva caiguda només troben capes d’aire d’una temperatura inferior a 0 °C, els cristalls s’aglutinen en forma de branques glaçades que es combinen per formar flocs cada cop més grans. L’encaix d’aquests cristalls depen essencialment de la temperatura, l’única característica comú a tots els flocs és l’estructura hexagonal, que reprodueix l’estructura cristal·lina del gel ordinari i està relacionada amb l’estructura molecular de l’aigua
Efectes de la neu
Les nevades importants poden afectar les infraestructures i els serveis públics, alentint l’activitat humana, fins i tot en regions que estan habituades a un clima amb una presència més o menys important de neu. El transport aeri i el terrestre poden quedar molt disminuïts o, fins i tot, blocats per complet. En les poblacions que viuen en zones propenses a les nevades s’han desenvolupat diverses formes de viatjar d’acord amb les condicions de terrenys amb neu. Així, es fan servir esquís, raquetes de neu i trineus tirats per cavalls, gossos i altres animals; en els darrers anys han aparegut vehicles com les motos de neu. Determinats serveis públics bàsics com l’electricitat, les línies telefòniques i el subministrament de gas també poden quedar interromputs. A més, la neu pot fer que sigui molt més difícil viatjar per carretera i apareguin dificultats per poder utilitzar els vehicles a motor de manera eficient.
Neu en altres planetes?
S’ha comprovat que hi ha neu molt lleugera a les latituds altes de Mart. S’ha teoritzat que també pot haver-hi “neu” d’hidrocarburs a Tità, el satèl·lit més gran de Saturn. Un fenomen que és molt similar a la neu es produeix a Venus quan hi ha poca o gens aigua. La sonda espacial Magellan va fotografiar una substància altament reflectant als pics de la muntanya més alta de Venus, que tenia una gran semblança amb la neu terrestre. Aquesta substància possiblement es forma a partir d’un procés similar a la neu, encara que a una temperatura molt més alta.
Mitologia de la neu
Quíone era una nàiade, filla del riu Nil amb Cal·líroe. Va ser violada per un pagès i Zeus, apiadant-se d’ella, la va transportar als núvols, des d’on tirava neu sobre els secs deserts d’Egipte. Una altre Quíone és descrita com a filla de Bòreas, el vent del nord (considerat també déu de l’hivern), i Oritia. Era germana de Cleòpatra, Zetes i Calais. Va mantenir una relació secreta amb el déu Posidó, amb el qual va tenir un nen anomenat Eumolpo. Per evitar la ira del seu pare, Quíone va llançar al nadó al mar, on Posidó el va mantenir sota la seva protecció. A més, una altre Quíone és descrita com la dona del déu Bòreas.
APOD