La pluja és una precipitació d’aigua líquida en forma de gotes que cau dels núvols per gravetat. El seu nom prové del llatí Pluvia (del grec Βροχή).
Etimologia
Hi ha moltes maneres de denominar la pluja en funció de la quantitat, la intensitat i la zona geogràfica. En grans línies parlem de plugim quan les gotes són inferiors a 0,5mm i de pluja quan tenen un diàmetre superior.
– Xàfec: Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar. Derivat de xafar amb el sufix -ec.
– Brusquina: Pluja menuda.
– Cel rogent, pluja o vent: refrany que vol dir que els núvols de color vermellós són senyal de mal temps. de rogent, ‘dit del cel vermellós’ — Encreuament de roig i roent, que tenen el mateix origen etimològic: roig prové del llatí vulgar ruiu, clàssic rubeus, mateix significat, derivat de ruber, -bra, -brum, ‘vermell’; roent ve de rubens, -ntis, ‘rogenc’, participi present de rubere, ‘tornar-se vermell’.
– Barrumbada: Pluja torrencial, aiguat.
– Pluja batent: Pluja forta, molt intensa.
– Gotellada: Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades.
– Ruixada: Pluja escadussera d’intensitat forta i de durada generalment inferior a un quart d’hora, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. Del llatí vulgar roscidare, derivat de roscidus, ‘ple de rosada, humit, mullat’, derivat també deros, roris, ‘rosada’.
– Arruixó: Pluja de curta durada, però forta i de gotes grosses.D’arruixar o ruixar, del llatí vulgar roscidare, derivat de roscidus, ‘ple de rosada, humit, mullat’, derivat també de ros, roris, ‘rosada’.
– Xim-xim: Pluja menuda i persistent, plovisqueig.
– Muellana: Quantitat considerable de líquid, especialment d’aigua, adherida a la superfície d’una cosa, que fa bassiols, que xopa els vestits, etc. De mullar, del llatí vulgar molliare, ‘estovar’.
– Plover: Plujós. De ploure, del llatí vulgar plovere, llatí clàssic pluere, mateix significat.
– Aixoplugar: Posar a cobert de la pluja.
Formació de la pluja
L’atmosfera conté un percentatge important de vapor d’aigua, que prové de la superfície dels oceans, llacs i rius, i de la terra humida. El vapor d’aigua es forma l’ascens de temperatura. Aquest vapor ascendeix, i quan més s’eleva més descendeix la seva temperatura. Aquesta disminució de temperatura és conseqüència del descens de la pressió atmosfèrica.
En haver-hi un descens de la temperatura el vapor es condensa[ en forma de petites gotes que formaran els núvols. Gràcies al moviment de l’aire les petites gotes van col·lisionant fins a formar-se gotes més grosses que els corrents d’aire són incapaços de sostenir-les en suspensió i cauen en forma de pluja.
Esquema de la formació de la pluja
Tipus de pluja
– Pluja orogràfica: es produeix en un costat de les muntanyes quan el vent aixeca l’aire humit del mar en trobar-se una serralada al seu camí, aquesta elevació de l’aire humit provoca un refredament i una condensació del vapor d’aigua que forma els núvols que donaran la pluja.
Esquema de la pluja orogràfica
– Pluja convectiva: és un tipus de pluja que cau de núvols formats per convecció. La convecció és causada per l’escalfament de l’aire en una zona determinada, l’aire calent puja i a mesura que ascendeix es va refredant. Si aquest aire calent és humit, en arribar a una certa altura, el vapor d’aigua arriba a la seva saturació i es condensa formant núvols convectius.
Esquema de la pluja convectiva
– Pluja frontal: és causada quan l’aire calent, sovint tropical, es troba amb aire més fred d’origen polar. Quan es troben aquestes masses d’aire de diferent densitat, humitat i temperatura, la massa més densa es posa per sota de la menys densa en forma de falca obligant l’aire a pujar, en pujar l’aire es refreda i es produeix la condensació del vapor d’aigua que donarà pas als núvols i a la pluja.
– Pluja engelant: la pluja cau líquida, pero és just al prendre contacte amb la superfície de la terra a una tempreratura per sota de zero, es converteix en gel.
– Pluja torrencial: és un xàfec extremadament fort i violent, normalment associat a una tempesta i acompanyat de llamps i calamarsa, de durada curta i sobre una zona petita.
– Pluja de fang: És una pluja carregada de pols, principalment argila, que deixa marques de fang que taquen el terra, cotxes, etc. La causa són masses d’aire procedents del desert del Sahara que arriben carregades de pols, les partícules més fines són aixecades a grans altures pel vent i arriben a les nostres latituds i quan plou les gotes s’emporten la pols en suspensió.
– Pluja àcida: és un tipus de pluja que es caracteritza per tenir uns nivells de pH inferiors als normals, el que significa que és més àcida. L’acidificació de la pluja és causada quan qualsevol tipus de combustible es crema, alliberant diferents productes químics a l’aire. Alguns d’aquests productes reaccionen amb el contacte amb la humitat de l’aire i es transformen en àcids. Aquests àcids es dipositen en els núvols i la pluja que cau mata les plantes causant la desaparició de boscos sencers.
– Pluja d’animals: és un fenomen meteorològic extraordinari, que consisteix en la caiguda del cel de nombrosos animals. Això succeeix per la presència de tornados que xuclen els animals del mar o la terra en passar per sobre d’una superfície, aixecant-los a gran altura i transportant-los a grans distàncies.
APOD