Els núvols

Un núvol o nigul és una regió de l’atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d’aigua contingut en l’aire. Cada gota del núvol té un diàmetre d’una centèsima part de mil·límetre, i cada metre cúbic d’aire conté 100 milions de gotes. Com que les gotes són tan petites, es poden mantenir en estat líquid a temperatures de fins -30 °C. En aquest cas, s’anomenen gotes superrefredades. Els núvols en nivells més alts i extremadament freds de l’atmosfera estan formats de cristalls de gel, que poden ser d’una mida d’una desena part del mil·límetre.

Cúmul

Formació dels núvols

Algunes masses d’aire que componen l’atmosfera terrestre porten entre els seus components significatives quantitats d’aigua que van obtenir a partir de l’evaporació de l’aigua de mar, rius, llacs, plantes i de la terra humida. Ajuntant-se així amb partícules de pols o cendres que hi ha a l’aire.

Aquestes masses d’aire càlid i humit tendeixen a elevar-se quan es topen amb una altra massa d’aire fred i sec. Les masses d’aire no es barregen entre si quan xoquen, estan ben delimitades i tendeixen a desplaçar-se cap a zones de menor pressió atmosfèrica. En elevar les masses d’aire calent s’expandeixen al trobar menor pressió a les altures i disminueix també la seva temperatura. Això causa que l’aigua que contenen aquestes masses d’aire es condensi formant núvols.

Formació de núvols

Tipus de núvols

Dintre de cada tipus de núvol i ha espècies diferents.

– Núvols alts: Situats a més de 7 km d’alçada.

Cirrus: En llatí, vol dir “filament”. Són núvols separats, en forma de filaments blancs. Es troben e la zona límit entre  l’estratosfera i la troposfera. No són núvols de pluja.

Cirrus uncinus: el seu nom deriva del llatí i significa “brins de cabell arrissades”. Aquests núvols estan generalment separats en el cel i són molt prims. Es presenten a alçades molt altes, amb temperatures de prop de -40 a -50 º C.

Cirrostratus: Cirrus vol dir “filament” i stratus “estès”. Solen presentar-se com una espècie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d’altres només en part. Són núvols molt alts: de 6 a 12 km d’alçada. Els Cirrostratus anuncien pluges que solen aparèixer al voltant de 12 hores després de la seva presència.

Cirrocumulus: Cirrus vol dir “filament” i cumulus “munt, pila”. Es formen a partir de cirrus o Cirrostratus quan aquestes són escalfades suaument des de baix.  És una capa fina de núvols blancs, sense ombres pròpies, composta per núvols molt petits en forma de grumolls, disposats més o menys regularment. Solen ser núvols molt alts.

Cirrostratus

– Núvols mitjans: Situats de 2 a 7 km d’alçada.

Altostratus: Altus vol dir “elevat” i stratus “escampat”. Caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses, però d’un to més clar que el dels nimbostratus i més fosc que el dels cirrostratus.

Altocumulus: Altus vol dir “elevat” i cumulus “munt, pila”. És una capa de núvols, blancs o grisos, o a la vegada blancs i grisos, generalment amb ombres pròpies.

Nimbostratus: Nimbus vol dir “núvol de pluja” i  stratus “escampat”. Estan  formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d’aquí a que no es pugui considerar núvol de tipus baix o mitjà, però la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres.

Nimbostratus

– Núvols baixos: Els núvols baixos estan situats entre la superfície i 2 km.

Estratus: stratus vol dir “escampat”. Format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als “núvols convectius”, que són tan alts com amples. Les formacions d’estratus vénen acompanyades de precipitacions

Cumulus: cumulus vol dir “munt, pila”. S’assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d’una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l’altocumulus, normalment per sota dels 2,5 km.

Cumulus castellanus: cumulus vol dir “munt, pila” i castellanus “fortalesa”. Es distingeix pel fet que desplega múltiples torres cap al seu límit, indicant significatius moviments verticals d’aire. Són així anomenats causa de la seva semblança amb la part de dalt dels castells medievals. Els núvols Cumulus castellanus s’associen amb la formació de cumulus torres, o núvols cumulonimbus, i poden ser un indicador de mal temps.

Cumulus congestus: cumulus vol dir “munt, pila” i congestus “apilonat”. Són característics de les àrees inestables de l’atmosfera que generen convexió. No tenen formes punxegudes i es desenvolupen verticalment. Són molt més alts que amples, perquè són generats per corrents ascendents, arribant a fer, d’extrem a extrem, fins a uns 5 km d’alt.

Cumulus fractus: cumulus vol dir “munt, pila” i fractus “abrupte”. Són núvols petits i fragmentaris, que usualment es troben sota un ambient ennuvolat, formant o havent format part de núvols més grans, i generalment tallats per forts vents.

Cumulus humilis: cumulus vol dir “munt, pila” i humilis “petit”. Estàn formats davant l’ascens d’aire calent, escalfat des del sòl, pel sol.

Cumulus mediocris: cumulus vol dir “munt, pila” i mediocris “moderat”. Aquest tipus de núvols no produeixen pluges.

Stratocumulus: stratus vol dir “escampat” i cumulus vol dir “munt, pila”. És un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones.

Cumulonimbus: cumulus vol dir “munt, pila” i nimbus vol dir “núvol de pluja”. Són núvols de gran desenvolupament vertical, que internament estan formats per una columna d’aire càlid i humit que s’eleva en forma d’espiral rotatoria.

Stratus

Mitologia dels núvols

En la mitologia grega Nèfele era la deessa dels núvols. Es casà amb Atamant i fou mare de Frixos i d’Hel·lè. Després el marit la va repudiar per casar-se amb Ino. Quan els seus fills eren a punt d’ésser sacrificats, els va salvar enviant-los el moltó del velló d’or, animal prodigiós capaç de volar.

Nèfele de Rubens

Aquest article s'ha publicat dins de General, Lèxic i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Els núvols

  1. Retroenllaç: El llamp | El cel dels mites

  2. Retroenllaç: Pluja | El cel dels mites

  3. Mireia Sánchez Cano diu:

    Bonum Diem!

    M’agrada molt poder relacionar també, aspectes meteorològics amb temes mitològics. Penso que els romans ens van deixar molts aspectes de la nostra vida diària i que els grecs ens van aportar una mitologia molt completa que es pot relacionar amb casi tots els temes de la vida…. Fins i tot amb els núvols. No m’ho imaginava però aqui es veu reflexat la gran pervivència que ens han deixat tant els grecs com els romans.

  4. Maryama diu:

    Bonum diem!
    No m’imaginava que fins i tot els núvols tinguessin alguna cosa a veure amb la mitologia.
    He investigat una mica sobre el tema i he trobat que Zeus el deu grec del cel era recol·lector de núvols.
    La mitologia com sempre té pervivència en la nostra vida quotidiana. Felicitats per l’apunt molt interessant!!

    Salve!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *