Apoteosi de Juli Cèsar, d’Ovidi

Aquest text correspon al llibre XV de les Metamorfosis d’Ovidi.

“…Vix ea fatus erat, medi cum sede senatusconstitit alma Venus nulli cernenda suiqueCaesaris eripuit membris nec in aera solvi  passa recentem animam caelestibus intulit astrisdumque tulit, lumen capere atque ignescere sensitemisitque sinu: luna volat altius illaflammiferumque trahens spatioso limite crinemstella micat natique videns bene facta fatetur…”

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

“…Tot just havia acabat de parlar quan Venus benèfica va situar-se enmig del senat sense que ningú no pogués veure-la, va arrabassar l’ànima traspassada feia un instant del cos del seu Cèsar, no va deixar que es fonés en l’aire i la va menar en direcció als astres del cel; mentre la menava allà, va notar que començava a lluir i a cremar i la va deixar anar de la sina; va volar més amunt de la lluna i brillava com una estrella que arrosega una cabellera llarg i ardent…”

Estatua de Juli Cèsar, de Nicolas Coustou

El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre la catasterització d’una divinitat, en aquest cas Juli Cèsar.

Aquest article s'ha publicat dins de Catasterismes, General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Apoteosi de Juli Cèsar, d’Ovidi

  1. Júlia Calvo diu:

    El text literari és curiós i per això he buscat més informació sobre la catasterització d’una divinitat, com ja diu al text, de Juli Cèsar. M’ha semblat molt curiós i convido a la gent a llegir-lo ja que trobo que enganxa i és fàcil de llegir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *