La constel·lació del Serpent segons Eratòstenes

“Οὗτός ἐστιν ὁ μέγας τε καὶ δι’ ἀμφοτέρων τῶν Ἂρκτων κείμενος·

μέγιστον δὲ ἔχει σημεῖον· ἐπίκειται δὲ αὐτῷ Ἡρακλέους εἴδωλον, ὑπόμνημα τοῦ ἀγῶνος Διὸς θέντος ἐναργέστατον τῇ σχηματοποιίᾳ.

῎Εχει δὲ ἀστέρας ἐπὶ μὲν τῆς κεφαλῆς λαμπροὺς γ, ἐπὶ δὲ τοῦ σώματος ἕως τῆς κέρκου ιβ παραπλησίους ἀλλήλοις· [διεστὼς δὲ διὰ τῶν Ἂρκτων]. <τοὺς πάντας ιε>·”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“Aquest és el Serpent gran que s’estira entre les dues Ósses…Té un senyal molt distintiu: el trepitja la imatge d’Heràcles, com a recordatori, molt evident per la postura, del combat disposat per Zeus. Té tres estrelles brillants a la punta del cap; dotze al cos fins a la cua, espaiades a escassa distància l’una de l’altre, entre totes dues ósses. <En total quinze.>”