L’Agenollat segons Eratòstenes

“Οὗτος, φασίν, Ἡρακλῆς ἐστιν ὁ ἐπὶ τοῦ Ὂφεως βεβηκὼς· ἐναργῶς δὲ ἕστηκε τό τε ῥόπαλον ἀνατετακὼς καὶ τὴν λεοντῆν περιειλημένος·

῎Εχει δ’ ἀστέρας ἐπὶ τῆς κεφαλῆς λαμπρὸν α, ἐπὶ βραχίονος δεξιοῦ λαμπρὸν α, ἐφ’ ἑκατέρων ὤμων λαμπρὸν α, <ἐπ’ ἀριστεροῦ ἀγκῶνος α, ἐπ’> ἄκρας χειρὸς α, ἐφ’ ἑκατέρας λαγόνος α, λαμπρότερον δὲ τὸν ἐπὶ τῆς ἀριστερᾶς, <ἐπὶ> δεξιοῦ μηροῦ β, ἐπὶ γόνατος καμπῆς α, ἐπὶ κνήμης β, ἐπὶ ποδὸς α, ὑπὲρ τὴν δεξιὰν χεῖρα α, ὃς καλεῖται Ῥόπαλον, ἐπὶ τῆς λεοντῆς δ· τοὺς πάντας ιθ. “

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“Aquest diuen, és Heràcles que posa el peu sobre el Serpent. Està plantat visiblement, aixecant la calva i embolcat amb la pell de lleó… té una estrella brillant al cap; una de brillant al braç dret; una de brillant a cada espatlla; una al colze esquerre; una a la punta de la mà; una a cada flanc-més brillant la de l’esquerre; dues a la cuiza dreta; una al plec del genoll; dues a la cama; una al peu; una a sobre la mà dreta, que s’anomena la Clava; quatre a la pell de lleó. En total dinou.”