Text d’Ovidi

Aquest text pertany al concili dels déus (I) del llibre I, de les “Metamorfosis” d’Ovidi.

“Est via sublimis, caelo manifesta sereno; lactea nomen habet, candore notabilis ipso. Hac iter est superis ad magni tecta Tonantis regalemque domum… Hac parte potentescaelicolae clarique suos posuere penates; hic locus est, quem, si verbis audacia detur, haud timeam magni dixisse Palatia caeli.”

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

“Hi ha un camí a les altures, fàcilment visible amb cel serè; és anomenat Via Làctia, i es distingeix clarament per la mateixa blancor que li dóna el nom. És aquest el camí que fan servir els déus per adreçar-se a les estances i al palau reial del gran Tonant… Al davant i als costats han col·locat els seus Penants els déus poderosos, habitants del cel. Aquest és l’indret que, si m’es permesa la gosadia de dir-ho, m’atreviria a anomenar el Palatí del cel immens.”

Estatua d’Ovidi, d’Ettore Ferrari

El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la Via Làctia, lloc on segons la mitologia  era el camí per arribar al palau del Sol.

Aquest article s'ha publicat dins de Astres, Constel·lacions, Espai, General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *