L’article “La fi del món, els anys” de Joan F. Mira ens parla del principi i el final de l’univers. Aquesta és una pregunta que s’ha anat formulant des dels inicis de la humanitat i que de moment només tenim una idea de com es va crear tot. D’un punt petit, que era fins i tot més petit que un protó, en una milèsima de segon, va esclatar i es va formar tot el que coneixem fins ara (des de grans sistemes solars, els déus, el dessert, grans clàssics com la Odissea, etc.) Els gnòstics, que formen una branca de la religió similar al cristianisme, anomenaven a aquets protó l’ou diví, ja que d’ell naixia tot i un dia el procés es faria a la inversa de manera que el tot retornaria a l’ou.
El món, però no es va acabar al 21 de desembre del 2012 com especulava molta gent, ni tampoc esclatarà en foc ni tornarà a l’ou primordial. El món, segons asseguren molts científics, s’anirà expandint de manera que quedaran forats negres per tot arreu i potser cendra cremada d’algunes estrelles. Aquest serà un panorma bastant lúgbre per això, segons diu en Joan, em de passar la vida de manera agradable mentre dura el nostre univers i aprofitar la vida al màxim com diu la dita llatina “Carpe Diem”.
APOD