Els meteors o estrelles fugaces són partícules de pols de molt petita grandària que en penetrar en l’atmosfera terrestre, es cremen ràpidament pel frec amb els gasos de l’atmosfera, això succeix a una alçada entre 60 i 120 km. La paraula meteor, ve del llatí meteorus, i aquest del grec μετέωρος, que vol dir “elevat en l’aire”. Alguns meteors, aquells de majors dimensiones i pesos apreciables, són més brillants i arriben a descriure més llargues trajectòries mostrant-se per més temps. En una nit clara, fora de la il·luminació de les ciutats, es poden observar una mitja dotzena per hora. Hi ha poques vegades a l’any en què el cel s’omple de meteors formant veritables “pluges d’estrelles fugaces“, les que solen durar unes hores o bé uns dies. Els meteors viatgen a enormes velocitats, entre 43.000 i 260.000 km / h. Es creu que aquestes pluges es vinculen amb les restes de cometes. És a dir, quan els cometes s’aproximen al Sol es desintegren, deixant part de la seva pols en forma d’un núvol de partícules.
Aquesta pols descriu una trajectòria al voltant del Sol de la mateixa manera que els planetes, i per tant també l’hi considera membre del Sistema Solar. Quan la Terra travessa la regió del núvol de pols, les partícules cauen a l’atmosfera provocant aquesta enorme quantitat d’estrelles fugaces. És poden distingir els diferents colors dels meteors (blanc, groc, taronja, verd, blau), depenent dels elements dels quals estiguin formats, poden estar formats de coure, de sodi o de calci. Les pluges de meteors més importants porten el nom de les constel·lacions en què es troba el radiant, o punt únic en el cel que es percep. En el cas de les “Lleònides” el radiant es troba en la constel·lació del Lleó. En el cas de les “Perseides“, la constel·lació és Perseu. Les “Oriònides“, el seu nom fa honor a Orió, mentre que les “Dracònides” a la constel·lació del Drac. Normalment es solen veure les Perseides o llàgrimas de Sant Llorenç entre el juliol i l’agost. Les Lleònides es produeixen al novembre, las Dracònides es veuen a l’octubre mentre que las Oriònides es produeixen entre l’octubre i el novembre.
Arriben les Lírides!
Mite de les Lírides:
La lira era un instrument que tocava una música que fins i tot els animals es detenien a escoltar. Apol·lo va regalar aquest instrument al seu fill Orfeu. La promesa d’Orfeu,Eurídice va morir enverinada per la picada d’una serp. Llavors, Orfeu va baixar a l’infern i va tocar la seva lira cosa que va emocionar tant Hades, déu dels inferns, que va permetre que se’n portés al món dels mortals la seva estimada amb la condició que no mirés enrere fins que no haguessin sortit fora de l’infern. Malgrat tot, en l’últim moment, Orfeu no va poder evitar la temptació i es va girar per veure el rostre de la seva estimada. Eurídice es va haver de quedar al món dels morts per sempre i Orfeu no la va tornar a veure més. Zeus va decidir convertir la lira d’Orfeu en constel·lació.
Quadre “Orfeu i Eurídice” de Niccolò dell’Abbate a la National Gallery
Arriben les Perseides!
La pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjans de juliol, tot i que quan se n’observen més és entre els dies 8 i 14 d’agost, assolint un màxim d’activitat al voltant del 12 d’agost, quan es poden veure fins a 100 meteors per hora, segons l’any.La intensitat d’aquesta pluja de meteors i l’època de l’any en què es produeix fan dels Perseides una de les pluges d’estels més populars i fàcils de gaudir.
Els Perseides s’anomenen també làgrimes de sant Llorenç per la proximitat de la festa de Sant Llorenç. O sigui, que agafeu un bon lloc i gaudiu d’aquesta espectacular pluja de meteors!
Mitologia de les Perseides
Perseu en la mitologia grega era fill de Dànae i de Zeus. El pare de Dànae la va tancar en una torreper temor a l’oracle, segons el qual un nét seu el mataria; però Zeus va entrar a la seva habitació transformat en pluja d’or. D’aquesta unió va néixer Perseu. De gran Perseu va matar a la gorgona Medusa. A les costes de Palestina trobà Andròmeda, filla de Cefeu, rei dels etíops de Jopa, encadenada a una roca per expiar la culpa de la seva mare, Cassiopea. Aquesta havia afirmat que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides; això provocà la ira de Posidó que envià el monstre Ceto perquè assolés el país. L’Oracle d’Ammon va anunciar a Cefeu que l’única manera d’aturar el desastre era sacrificar Andròmeda, per la qual cosa va encadenar-la nua perquè els monstre la devorés. Perseu lluità contra el monstre i el vencé; en recompensa, Cefeu li atorgà Andròmeda de muller.
.jpg)
APOD
Retroenllaç: Univers | El cel dels mites
Retroenllaç: Arriben les Leònides! | El cel dels mites