L’eclíptica és el plà en el qual gira la Terra anualment al voltant del Sol. L’eix de la Terra, en torn del qual gira directament, no és perpendicular a l’eclíptica, per tant, el plà de l’equador terrestre està inclinat respecte l’eclíptica. Aquesta inclinació s’anomena l’oblicuitat de l’eclíptica, i és molt important perquè causa les estacions de l’any. Va ser mesurada per primera vegada per l’astrònom grec Eratòstenes en el segle III aC. El terme eclíptica prové del fet que els eclipsis es poden produir precisament quan la Lluna creua l’eclíptica. L’eclíptica està divididat convencionalment en 12 trams en què estan situades les constel·lacions que constituïxen el zodíac, de manera que cada mes el sol recorre un dels signes del zodíac.
L’eclíptica talla l’equador celeste en dos punts oposats denominats equinoccis (en llatí aequinoctium que vol dir “nit igual”). Quan el sol apareix pels equinoccis, la duració del dia i de la nit és aproximadament la mateixa en tota la Terra (12 hores). El punt de l’eclíptica més al nord respecte de l’equador celeste es denomina solstici d’estiu en el hemisferi nord i solstici d’hivern en l’hemisferi sud. La responsable de les estacions és la falta de perpendicularitat entre l’eix de rotació de la Terra i el pla de l’eclíptica. Aquest mot ve del llatí ecliptica (del grec ἐκλειπτική que vol dir línia).
APOD
Retroenllaç: Eratòstenes de Cirene | El cel dels mites