Dragó és una constel·lació llarga, sense forma definida, que s’enrotlla al voltant del pol nord celest. Dragó està situat a l’hemisferi nord i és una de les 88 constel·lacions modernes i forma part de les 48 descrites per Ptolomeu. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és γ Draconis. El cap de Dragó té forma de quadrilàter. Aquesta constel·lació està sobre la Terra. El seu nom és en llatí Draco (Δράκων, en grec).
Representació de la constel·lació del Dragó
Mite del Dragó
Degut a la seva semblança amb un drac hi ha més d’un mite en torn a Dragó:
En la mitologia grega, es coneix a aquesta constel·lació gràcies a l’onzena tasca encarregada a Hèrcules. Aquest havia d’aconseguir les pomes de l’arbre de Gaia en el jardí de les Hespèrides, on Hera havia posat Ladó, el drac de cent caps, com a protector. Hera va sentir molt la pèrdua del seu guardià del jardí de les Hespèrides, per la qual cosa el va posar al firmament al voltant del pol nord.
En una altra versió es tractava d’una serp que durant la titanomàquia, van llençar els titans sobre Atena. Aquesta la va llançar al cel, al voltant del pol nord celeste, on per culpa de l’aire fred, es va quedar congelada i no va poder escapar de la seva posició.
Segons una altra versió, es tractava de la forma de serp que va prendre Zeus per escapar del seu pare, Cronos.
Quadre “El jardí de les Hespèrides” de Frederic Leighton en la “Lady Lever Art Gallery“
APOD
Retroenllaç: Hèrcules | El cel dels mites
Salve!
D’aquesta constel·lació no en tenia ni idea de que existia, però he buscat una mica per internet per informarme més apart d’aquí.
Dragó ( el Drac ) és una constel·lació del nord, que és circumpolar per a molts observadors de l’Hemisferi Nord. És una de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions llistades per Ptolomeo . El pol nord de l’eclíptica és a Draco .
Encara que molt gran, Draco no té estrelles especialment brillants . El cap del drac està representada per un quadrilàter d’estrelles situades entre Hèrcules i l’Óssa Menor
IX—XII—MMXIV
Bonum diem!
Pobre serp, no surt ven parada a la segona versió! Però tot i així m’agrada i em sembla curiós que, aquesta constel·lació de la qual no coneixia el nom —i que té molt de sentit amb la forma d’aquesta— tinqués un origen tan peculiar.
Tot i que la primera versió també m’agrada, trobo que la de la serp llençada pels tirans a Atenea, m’agrada més.
Vale!
Bonum diem!
No coneixía aquesta constel·lació però el nom m’ha cridat l’atenció.
M’han agradat molt els origens que és donen però sobretot la versió de que Hera va lamentar tant la seva mort que la va convertir en constel·lació em sembla molt maca.
Salve 😀