Els satèl·lits són cossos menors del sistema solar que es desplacen al voltant dels planetes. La paraula satèl·lit ve del llatí Satelles que era un soldat encarregat de la guàrdia i seguretat d’un príncep, així que el significat d’aquesta paraula seria “que està al voltant”. Els satèl·lits es divideixen en:
Satèl·lits Naturals
Existeixen planetes amb un nombrós seguici de satèl·lits com Júpiter i Saturn, planetes amb un sol satèl·lit com la Terra, al voltant de la qual orbita la Lluna, i planetes que no tenen satèl·lits com Venus. El moviment de la major part dels satèl·lits coneguts del Sistema Solar al voltant dels seus planetes és directe, és a dir, d’oest a est i en la mateixa direcció que giren els seus planetes. Només certs satèl·lits de grans planetes exteriors giren en sentit invers, és a dir, d’est a oest i en direcció contrària a la dels seus planetes, probablement van ser capturats pels camps gravitatoris dels planetes algun temps després de la formació del Sistema Solar. Molts astrònoms creuen que Plutó, que es mou en una òrbita independent al voltant del Sol, va poder haver-se originat com satèl·lit de Neptú tot i que recentment s’ha descobert que el mateix Plutó té un satèl·lit, Caront. En el Sistema Solar hi ha:
–Satèl·lits pastors: quan es mantenen en algun anell de Saturn, Júpiter Urà o Neptú.
– Satèl·lits troians: Quan un planeta i un satèl·lit estan en la mateixa distància respectiva que amb la dels altres satèl·lits.
– Satèl·lits coorbitals: Quan giren en la mateixa òrbita
– Satèl·lits irregulars: que segueixen una orbita distant i inclinada.
– Satèl·lits asteroidals: són els satèl·lits que giren al voltant d’un asteroide.
Imatge dels principals satèl·lits naturals del Sistema Solar
Satèl·lits artificials:
És un objecte realitzat per l’home i posat en òrbita al voltant d’un cos celeste. La paraula satèl·lit artificial es va convertir en una realitat el 4 d’octubre de 1957, amb la col·locació en òrbita terrestre del Sputnik 1. A partir de llavors milers de cossos artificials amb funcions molt diverses, científiques, militars, meteorològics, comunicacions, etc., han estat posats en òrbita tant al voltant de la Terra, com d’altres planetes i satèl·lits naturals d’altres planetes. Un satèl·lit roman en òrbita al voltant de la Terra (o d’un altre cos celeste) quan la força d’atracció gravitacional està equilibrada amb la força centrífuga. Com més alt estigui situat el satèl·lit, menor serà la força d’atracció gravitacional i menor la seva velocitat orbital.
Segons el seu funcionament els satèl·lits artificials es divideixen en:
– Satèl·lit de comunicacions: són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel.
– Satèl·lit espia: és un satèl·lit d’observació terrestre destinat a ús militar. Als Estats Units utilitzen molt aquests satèl·lits
– Satèl·lit meteorològic: s’utilitza principalment per supervisar el temps atmosfèic i el clima de la Terra.
Imatge del satèl·lit artificial Sputnik 1
Brusel·les llança un sistema europeu per evitar les colisions espacials
Cada vegada que es llança un satèl·lit una petita quantitat d’escombraries queda flotant en l’espai. El risc de col·lisió d’aquests residus posa en perill el funcionament d’altres satèl·lits i, més remotament, pot danyar a persones i edificis. D’entre els 600.000 objectes d’aquest tipus que giren al voltant de la Terra, algun genera una amenaça important un cop al mes, segons comptabilitzen les agències espacials de diversos països. Evitar-ho costa 140 milions d’euros a l’any, una xifra que augmentarà a 210 milions en la pròxima dècada. Per alleujar aquests costos, Brusel·les ha llançat un programa de prevenció i alerta primerenca dels xocs de brossa espacial. El projecte, al qual ha tingut accés consisteix a crear un servei europeu de vigilància i seguiment espacial per avisar a temps als operadors de satèl·lits (empreses privades i organismes públics) del risc de col·lisió. D’aquesta manera, es podran prendre les mesures necessàries per desviar el rumb del satèl·lit.
Retroenllaç: Visita a l’observatori Fabra | El cel dels mites
Retroenllaç: Univers | El cel dels mites
Retroenllaç: Referents de Ganimedes | Aracne fila i fila
posau els noms dels satel.lits del planeta terra
https://ca.wikipedia.org/wiki/Altres_sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_la_Terra